Aquestes darreres quatre setmanes hem pogut portar els dos nens grans a un casal d'estiu. Bé, de fet, un camp de jour, com en diuen aquí. L'horari bàsic és de les nou del matí a dos quarts de quatre de la tarda. Aquests casals es fan arreu de la ciutat, aprofitant les escoles i els centres socials que hi ha als parcs. El requisit és que els nens tinguin com a mínim 5 anys. Per als nens més petits d'aquesta edat no hi ha places ni als casals ni a cap activitat equivalent.
Com que quan vam arribar ja feia tres setmanes que els casals estaven en marxa, només hi havia places en un casal que es fa a una escola que ens queda a uns 10 minuts en cotxe de casa. Tot i això, vam pensar que era una bona oportunitat perquè els nens tinguessin un primer contacte amb el francès que es parla aquí, el québécois.
Els nens s'ho passen força bé al casal ja que sobretot juguen. Els agrada anar-hi, tot i que no entenen bona part del que els diuen. Per això les monitores miren d'ajudar-los una mica més. El primer dia, quan van veure que amb el francès era difícil comunicar-se, una monitora va provar amb el castellà ja que aquí és un idioma que el sap força gent. La seva sorpresa va ser que amb el castellà tampoc se n'en sortien. Primer, perquè el castellà no és una llengua que els nostres nens dominin encara. I segon, perquè el castellà que parlen aquí és semblant al que parlen a Sudamèrica.
Divendres s'acaba el casal. Avui dimecres els nens dels grups de 5 a 7 anys de tots els casals del barri han fet una representació al centre cultural de la zona, una antiga església reformada. La representació ha començat a les 7 de la tarda, després de sopar (aquí se sopa majoritàriament entre les 5 i les 6 de la tarda) i a les 8 ja estava tot enllestit. La representació, sense novetats amb el que estem acostumats a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada