diumenge, 30 de juny del 2013

Dia de mudances

El dia 30 de juny acaben la majoria dels contractes de lloguer d'habitatges al Quebec. Aquest fet implica que, si és el cas, toca fer mudança. I, això, és el que precisament hem hagut de fer nosaltres avui ja que, tot i que vam arribar a mitjans de juliol de l'any passat, no ens van fer un contracte per un any complet sinó fins el 30 de juny. Segons una enquesta, al voltant del 10% dels quebequesos canviaran d'habitatge de lloguer aquests dies, si bé majoritàriament les mudances es fan el dia 1 de juliol. Per això, avui a Sherbrooke hi havia molt moviment de cotxes amb remolcs i camions de mudances, el que permetia distingir clarament a qui li tocava canviar-se d'apartament i a qui no. La part negativa és que, amb tanta demanda concentrada en uns pocs dies, el preu de lloguer de camions i furgonetes és molt més car aquest cap de setmana. 
El fet que ens finalitzés el contracte de lloguer a final de mes ens suposava un problema important ja que trobar un pis moblat és difícil, i per mig mes - que és el temps que ens queda de treball - encara més. Per sort, una companya de feina està just ara dues setmanes de vacances i ens ha deixat molt generosament la seva casa. Un gran detall!. Així que avui ens hem traslladat d'habitatge i de població, i hem deixat la ciutat Sherbrooke per anar a Waterville, una població d'uns 2000 habitants situada 18 quilòmetres al sud d'on fins ara vivíem, i que ja havíem visitat en més d'una ocasió. Afortunadament també, com que no havíem de traginar mobles, no hem hagut de llogar vehicles per encabir-hi les nostres coses, però amb el nostre cotxe ple de gom a gom (podeu veure el maleter a la fotografia) i amb el d'una altra amiga que ens ha vingut a ajudar, hem fet com molts altres quebequesos i hem canviat d'habitatge. 

dissabte, 29 de juny del 2013

North Hatley

Dilluns passat, el dia de la Festa Nacional del Quebec, vam anar a North Hatley amb la Laura, la Neus i l'Enric. Tant les temperatures com el paisatge eren completament diferents de la darrera vegada que hi havíem anat, on tot estava glaçat. Aquesta vegada, al llac Massawippi no s'hi feia pesca sobre gel que havíem vist aleshores, sinó la pesca normal i corrent que estem acostumats a veure. També es podien veure iots i diverses embarcacions. I això sí, no hi podien faltar plantes i flors per tot arreu, ja que, com hem comentat alguna vegada, els jardins privats o públics es cuiden molt. A més, en pobles turístics com North Hatley, hi ha plantes i flors a tot arreu: ponts, fanals, glorietes,... I és que, ara que es pot, cal alegrar la vista omplint-la de colors!

divendres, 28 de juny del 2013

Construcció amb fusta

A diferència de Catalunya, tant al Quebec com a la resta d'Amèrica del Nord, la fusta s'utilitza molt com a material constructiu. Els motius són, primer, que hi ha molts boscos i la fusta és un material fàcil d'obtenir; i, segon, que la fusta aïlla millor que els materials ceràmics usuals a casa nostra, cosa que, especialment l'hivern, és molt d'agrair. En molts habitatges unifamiliars, com el de la fotografia, tota l'estructura és de fusta. Per als altres tipus d'edificis s'utilitza el formigó i l'acer com a material estructural, però la majoria dels envans interiors es fan amb plafons prefabricats de guix laminat (tipus pladur) o de fusta, de forma que s'escurça el temps d'execució. Aquests plafons també s'utilitzen en les parets exteriors, com també podeu veure en la fotografia, si bé posteriorment es recobreixen amb altres fustes o maons per millorar-ne l'aspecte visual.

dijous, 27 de juny del 2013

Recollida de roba en benefici dels diabètics

Ens ha sobtat veure un contenidor de recollida de roba usada que el gestiona una entitat de suport als diabètics, l'Entraide diabétique du Québec. Aquesta entitat sense ànim de lucre es dedica a obtenir fons per finançar la formació i diversos serveis per als diabètics del Quebec, així com per promoure la recerca sobre aquesta malaltia. La principal font d'obtenció d'ingressos que tenen és la recollida de roba o de diversos objectes usats, els quals posteriorment els revenen. La recollida no només es fa en contenidors sinó que també hi ha una flota de camions que passen pels domicilis que ho han sol·licitat. S'estima que al Quebec hi ha uns 760.000 diabètics, dels quals un 200.000 desconeixen encara la seva malaltia. Segons dades oficials del Canadà, el Quebec és la tercera zona del Canadà (després del territori de Nunavut i la província d'Alberta) amb menor prevalència (percentatge de població afectada) estandarditzada per edat, amb un 5,1%. De tota manera, on la prevalència de la diabetis és més elevada és entre la població de les primeres nacions, degut a les males condicions de vida que hi imperen. Per comparar, l'edició de l'any 2012 de l'Atles IDF de la diabetis indica que la taxa de prevalència de tot el Canadà és del 8,13% mentre que a Espanya és del 7,15%, estant ambdós estats per lleugerament per sota de la mitjana mundial del 8,30%.

dimecres, 26 de juny del 2013

Carrer d'Anna Maria Valls

Un dia ens va sorprendre trobar-nos al districte de Rock Forest de Sherbrooke el carrer d'Anna Maria Valls, com podeu veure en la fotografia. Vam pensar de seguida que devia ser algú amb origen o ascendència catalana. Els senyals dels carrers indiquen una mínima biografia de la persona a qui està dedicat el carrer, però l'Ajuntament té un fitxa, consultable per internet, amb informació més extensa de la toponímia urbana. Anant a consultar aquesta font, hem sabut que, efectivament, Anna Maria Valls va néixer a Catalunya el 1787, si bé no sabem exactament on. Més endavant, el 1811, es va casar a Maó amb William Bowman Felton, un oficial anglès amb qui el 1815 es va instal·lar a la granja Beldivere, situada a prop de Sherbrooke. El nom d'aquesta propietat va variar lleugerament fins a Beldévère, que actualment dóna nom a un dels principals carrers de Sherbrooke, la rue Beldévère. Anna Maria Valls va ser la mare de 12 fills. La família era benestant ja que Felton va poder comprar moltes més terres i es va convertir en l'home més influent de Sherbrooke d'aquella època. L'any 1837 Anna Maria Valls va enviudar i l'any següent va vendre la seva propietat a una empresa. Més endavant, va promoure la construcció del primer convent del cantó d'Ascot. Valls va morir l'any 1875. Cent trenta-vuit anys després, uns altres catalans hem sabut de la seva existència.

dimarts, 25 de juny del 2013

Porteu el vostre vi

Alguns restaurants del Quebec permeten que els clients portin el vi o la cervesa que volen consumir amb l'àpat que hi faran. Això evita haver de pagar un preu excessiu per aquestes begudes, que és el que acostuma a passar en molts restaurants, on el preu de vins i cerveses és molt superior al de les botigues, on ja és força car. Al Quebec, aquests restaurants - que han de tenir el permís corresponent perquè s'hi pugui consumir alcohol, tot i que molts ni disposen de carta de vins -  estan identificats amb la inscripció Apportez votre vin (AVV), com podeu veure en la fotografia. Hi ha fins i tot un web que permet buscar els restaurants AVV per zona geogràfica. Aquest concepte es va importar al Quebec cap el 1980 procedent dels Estats Units on aquests restaurants es coneixen com Bring Your Own Wine (BYOW) o Bring Your Own Bottle (BYOB) o bé directament amb les sigles BYO. 

dilluns, 24 de juny del 2013

Festa Nacional del Quebec


El 24 de juny se celebra la Festa Nacional del Quebec. Fa 179 anys, l'any 1834, el periodista Ludger Duvernay va organitzar un banquet per celebrar la festa de Sant Joan, tradicional a França però que a Quebec s'havia deixat de celebrar. A partir de llavors, es va anar estenent aquesta celebració. El 1977 el govern quebequès la va declarar Festa Nacional del Quebec i dia festiu. Actualment, amb motiu de la Festa Nacional es programen multitud de celebracions, tant la vigília com el mateix dia 24, a moltes viles i ciutats del Quebec. Enguany, el lema de la festa ha estat Le Québec en nous. D'hier à demain (El Quebec en nosaltres. D'ahir a demà).
Nosaltres vam anar ahir a la festa principal de la regió de l'Estrie, que se celebrava al Parc Jacques Cartier, al costat oest del Llac de les Nacions de Sherbrooke. Tot i que tota la tarda s'hi feien activitats infantils, hi vam anar una mica abans de les 20 h. A aquella hora començaven un concert del cantautor Alexandre Belliard i de les cantants Émile Lévesque, Valérie Lussier i Jacynthe Véronneau, les quals s'han fet populars a l'aparèixer en diferents concursos televisius. Durant el concert, els artistes anaven reivindicant el fet de cantar en francès. A la zona del públic hi havia molta presència de la bandera del Quebec, ja fos en forma de senyera o com a part de la vestimenta o maquillatge. Quan el concert va acabar, hi va haver un parlament patriòtic, en el que també es feia incís en la identitat diferenciada del Quebec i en la voluntat de mantenir les seves tradicions i la seva llengua. Després, hi va haver un espectacle piromusical, amb la Lluna plena com element afegit. Al finalitzar el castell de focs, es va encendre una foguera, el feu de joie, semblant a les nostres fogueres de Sant Joan. Tot i que la festa continuava amb un altre espectacle musical, nosaltres vam marxar. Quan vam arribar a casa, encara vam sentir esclatar algun coet d'altres festes que es feien en altres zones de la ciutat. I és que aquí, La Fête National (també coneguda com La Saint-Jean) és festa grossa.

diumenge, 23 de juny del 2013

Canoa al Llac Stukely i castors a l'estany Fer-de-Lance






Avui hem anat a ensenyar el Parc Nacional del Mont-Orford a la Laura, la Neus i l'Enric, que ens han vingut a visitar. Aquesta vegada, però, hem pogut anar amb canoa i caiac pel Llac Stukely, cosa que fins ara no havíem pogut fer. Hem tingut sort perquè, tot  i que estava força núvol, el temps ha aguantat i ens ha permès poder veure altre cop des de l'aigua els bonics paratges de les illes que hi ha en aquest llac, com podeu veure en la fotografia dreta. Després, hem dinat de pícnic al costat de la platja del Llac Stukely, que avui - en ple cap de setmana llarg  ja que dilluns també és festiu al Quebec - estava plena de gom a gom. Havent dinat, hem caminat per un sender d'uns 2,5 quilòmetres que va passant per boscos d'erables fins arribar a l'estany Fer-de-Lance. Aquest estany, com molts altres de la zona, es va originar per l'acció dels castors, que van crear preses que retenien l'aigua. En l'estany Fer-de-Lance encara hi ha activitat de castors ja que s'hi pot observar un cau d'aquests animals des d'un mirador. Avui hem tingut molta sort i i hem pogut veure a poca distància un castor  nedant, com podeu veure en la fotografia esquerra superior. Hem hagut d'esperar una estona a veure'l perquè s'estava en la zona de joncs i anàvem sentit el seu so, que és una mica peculiar, però no es decidia a sortir. A l'estany Fer-de-Lance també hi hem vist un cèrvol que es venia a abeurar a l'estany i diferens ocells com colibris i merles ala-roges. Quan érem a l'estany hi ha hagut una ullada de sol i hem pogut retratar-lo reflexat a l'aigua, com es veu a la fotografia inferior.


dissabte, 22 de juny del 2013

Parc de la presa



Fa uns dies ens vam arribar al Parc du barrage (Parc de la presa) de Sherbrooke. Aquest parc està situat al costat del riu Magog i hi ha un camí - per a vianants i per a bicicletes - que va vorejant el riu. Aquí, a diferència de la gorga del riu Magog  que hi ha més cap al centre de la ciutat, el terreny és molt pla. Com a curiositat, també hi ha un parc caní que no és més que una zona de 94 metres de llarg i 43 d'amplada, totalment encerclada amb tanques i destinada a que els gossos facin exercici. Va ser la primera vegada que vèiem un parc caní i ens va sorprendre el fet que estava força concorregut, probablement perquè és l'únic públic que hi ha a la ciutat.
La presa a la que fa referència el nom del parc és la presa Drummond, una de les 7 que hi ha al riu Magog com la de la central hidroelèctrica Frontenac que havíem visitat anteriorment. La presa té aquest nom en honor a Gordon Drummond (1772-1854), qui fou un heroi de la guerra de 1812 entre els Estats Units i les colònies canadenques del Regne Unit. Drummond també va ser el primer governador general del Canadà nascut en aquest país. Podeu veure una imatge de la presa Drummond quan alliberava força aigua en la primera fotografia just en el moment en que, al fons, hi circulava el tren turístic que recorre la zona. Aigües avall de la presa hi vam veure gran quantitat de pescadors, alguns dels quals feien pesca amb mosca, com el de la segona imatge.

divendres, 21 de juny del 2013

Graduació d'educació infantil


Avui, com a Catalunya, ha finalitzat el curs d'educació infantil i primària al Quebec. Aquests dies hi ha els actes de graduació dels estudiants de 6è curs que acaben els estudis de primària i que el curs vinent els continuaran a les escoles de secundària. A l'escola on van els notres fills, a més, hi ha també la graduació dels alumnes de kindergarten (en anglès) o maternelle (en francès) (que és l'equivalent al P5 nostre) ja que consideren que la finalització dels estudis d'infantil marca un moment important. Durant l'acte (d'una hora de durada, entre les 9:30 i les 10:30), que estava ambientat en la temàtica dels pirates, els alumnes han cantat algunes de les cançons - tant en anglès com en francès - que han après. Entremig de les intepretacions, s'anaven lliurant els diplomes als nens i nenes. Amb el diploma, les mestres lliuraven també un dibuix que cada nen i nena havia fet en el que explicaven què volia ser quan fos gran. N'hi havia alguns que han demostrat ser ben originals des de ben petits. A més, a cada nen se li donava una clau que obria el cofre del tresor de les lletres i els números, que és el que bàsicament han après aquest any, i que necessitaran a partir d'ara. Per acabar, hi hagut una estona per parlar amb les professores i fotografiar-se amb els companys i els docents. Per acabar de rematar la jornada, s'han anat a banyar a la piscina. Val a dir que ho tenen fàcil perquè al costat de l'escola hi ha una piscina pública que, com les de la resta de la ciutat de Sherbrooke, està oberta des de dimecres passat. Com veieu, el pas d'educació infantil a primària, aquí el celebren molt.

dijous, 20 de juny del 2013

Treballs científics de 2n curs


Avui, penúltim dia del curs al Quebec, a l'escola on van els nostres fills, els alumnes de 2n - entre els quals, la nostra filla gran - presentaven els seus treballs científics sobre animals en els que han estat treballant les darreres setmanes. La presentació era oberta a tots els pares que hi poguessin assitir ja que es feia en horari lectiu, de 9:10 a 10:30, concretament. Per si de cas hi podien anar pocs pares, també visitaven la mostra els alumnes dels cursos inferiors perquè hi hagués prou quòrum. Cada grup - format per 4 alumnes - ensenyava una creació artística sobre el tema del seu treball. El grup de la nostra filla ha fet un treball sobre els manatís (uns mamífers aquàtics coneguts com a vaques marines), però també hi havia treballs sobre els pops i sobre els animals a l'hivern. Quan els visitants s'aturaven a mirar cada creació, cada un dels membres dels grup explicava - per ordre i després de presentar-se - algun aspecte de l'animal que havien estudiat. Això ens ha agradat força ja que és important que els nens s'acostumin a parlar en públic i perdin la por a fer-ho. Algun dels nens estava una mica nerviós, però, per si la memòria els feia una mala passada, tenien un paper amb el text que havien de dir. De tota manera, tots estaven molt satisfets del que havien après i, sobretot, de poder-ho ensenyar i explicar.

dimecres, 19 de juny del 2013

Dinar de la broqueta incògnita

Avui a la feina hem fet un altre dinar preparat pel Club Social. En aquesta ocasió hem menjat broquetes a la brasa (podeu veure com les feien a la foto de l'esquerra), acompanyades de diferents tipus d'amanides i arròs.  S'han preparat 3 tipus diferents de broquetes: una de carn de porc, una altra de carn de pollastre i la restant d'una carn "incògnita". Podeu veure com era el plat a la fotografia dreta superior. Per animar la festa, han fet un concurs que, com podeu suposar, consistia en endevinar quina era la carn desconeguda. Al dinar hi ha participat aproximadament unes 95 persones i cap ha endevinat exactament de quina carn es tractava. Ara bé, 12 persones s'hi han acostat bastant i s'han seleccionat a l'atzar les 3 persones guanyadores. La carn enigma tenia un color molt fosc i, per al nostre gust, era una mica dura. La majoria pensava que era carn de caça i molta gent, nosaltres inclosos, hem optat per posar carns poc corrents. Però, al final, es tractava de carn de vaques de llet velles que van a escorxador (cull cows).
Per postres, hi havia fruites tallades petites (maduixes, blauets i plàtan),  nous, "lacasitos" del país, dos tipus de gelat i dos tipus de bescuits tallats petits. Es tractava d'agafar una mica de cada una de les coses que agradaven i posar-ho en un bol, com us mostrem en la fotografia dreta inferior. A continuació es podia "amanir" amb salsa de maduixa, xocolata o caramel. O sigui, tota una gran font de calories! 
Val a dir, que, amb el bon temps, proliferen els àpats fets a la barbacoa. Avui mateix, a l'escola dels nostres fills també feien el dinar de fi de curs que el coneixen com la BBQ (sigles de barbecue o barbacoa). En aquest cas, però, el  menú de l'escola era a base de hotdogs, o sigui, entrepà amb salsitxes de Frankfurt, i gelat. En fi, molt saludable!!

dimarts, 18 de juny del 2013

Base plein air André-Nadeau



La Base plein air André Nadeau és un parc de 44 hectàrees que està al districte de Rock Forest, situat a l'oest de Sherbrooke, a uns 13 quilòmetres del carrer on vivim. L'any 1983, quan Rock Forest era encara municipi independent (el van annexionar a Sherbrooke, a l'igual que altres viles dels voltants l'any 2002) va adquirir els terrenys ocupats pel parc, que són majoritàriament pantanosos. Un grup de voluntaris, encapçalats per l'aleshores regidor André Nadeau, es va encarregar de la transformació de l'indret en un parc en el que es poguessin practicar, a l'hivern, esquí de fons, caminades amb raquetes i baixades amb pneumàtic. A l'estiu, que és quan nosaltres hi hem anat, es pot passejar o anar amb bicicleta per les pistes que a l'hivern s'utilitzen per a l'esquí de fons i per caminar amb raquetes de neu. També es pot jugar en un dels 6 minicamps de futbol que hi ha o en el parc infantil i hi ha un espai per poder fer acampada. Ara bé, ens ha semblat que és a l'hivern quan es pot gaudir més d'aquest parc. És una llàstima no haver-lo descobert abans perquè ara ja no hi serem a temps per a practicar les diferents activitats hivernals que hem descobert en la nostra estada al Quebec.

dilluns, 17 de juny del 2013

Maduixes de bosc

Dissabte passat a la tarda, aprofitant que feia sol, després de molts caps de setmana mullats, vam anar una estoneta pel carril bici, el qual, per cert, estava molt concorregut. Mentre pedalàvem vam tenir una sorpresa agradable ja que, als marges del carril bici, hi havia maduixers de bosc que ja tenien maduixes. Encara que algunes maduixes eren verdes, n'hi havia d'altres de ben vermelles i a punt per menjar. I és clar, no vam poder evitar fer unes quantes parades per tal de degustar-les. I és que valia la pena parar-se a collir-les i a menjar-les!

diumenge, 16 de juny del 2013

Creu del Mont Bellevue




Darrerament, cada cap de setmana plou una estona o una altra. Avui, per no trencar la tradició, hi havia prevista pluja a partir del migdia, per la qual cosa hem aprofitat les primeres hores del matí per descobrir nous racons que no estiguessin gaire lluny de casa. En aquesta ocasió ens hem arribat al Parc del Mont Bellevue, a ben poca distància del centre de la ciutat de Sherbrooke. Allà hem passejat pels camins que recorren els boscos d'aquest petit massís fins arribar al Mont Bellevue, de 333 metres d'alçada. Prop del cim hi ha una creu metàl·lica construïda l'any 1950 i que, per la nit, s'il·lumina i destaca en la silueta de la ciutat. Aquesta creu, que podeu veure en la fotografia de l'esquerra, fa 45,7 metres d'alt, 15,2 metres de llarg i pesa 16,3 tones. La creu marca també el punt més alt de l'estació d'esquí municipal del Mont Bellevue, on els nostres fills grans van fer un curset d'esquí alpí el passat hivern. Des de la creu, es divisa una part de Sherbrooke i dels voltants, com us mostrem en la fotografia de la dreta. Com podeu veure, la ciutat és força extensa ja que, si bé al centre hi predominen edificis una mica més alts, la resta solen ser habitatges unifamiliars o de poca alçada. Al centre s'hi veu el Llac de les Nacions amb el seu brollador. La visibilitat no era molt bona, però cap a la dreta, s'hi veu el massís del Mont Mégantic, situat a 75 quilòmetres de distància. El que sí que és una constant és que pertot arreu s'hi veu vegetació.

dissabte, 15 de juny del 2013

La gran recompensa


Fa un mes us vam explicar la campanya aixeca't i mou-te! (Lève-toi et bouge!). Doncs bé, l'escola a la que van els nostres fills ha estat la que obtingut més cubs per realitzar activitat física de la regió de l'Estrie, on vivim. Com a premi, els alumnes de 1r a 6è, entre els quals hi ha la nostra filla gran, poden anar avui i demà a la Gran Recompensa (La Grande Récompense) amb totes les despeses pagades. La Grande Récompense és una festa, bastant mediàtica, que es fa a l'Estadi Olímpic de Mont-real, on avui hi dormiran uns 4200 alumnes i els 800 adults voluntaris que els acompanyen, provinents de les escoles del Quebec, Ontàrio i Nova Escòcia, que enguany han guanyat aquest concurs. Demà al matí, aniran al parc d'atraccions de La Ronde i després al Parc Jean-Drapeau, tots dos situats a l'illa Sainte-Hélène, a Mont-real. Els alumnes de maternal no poden anar-hi però, en compensació, l'organització de la campanya dóna 12 dòlars per nen i, a la nostra escola, dimarts vinent faran un dinar amb pizza i diverses activitats. Com us podeu imaginar, és una gran mobilització de nens. Cada escola porta un color identificatiu - en el nostre cas, el rosa - que els alumnes han de portar (si és possible) a les samarretes i als diferents braçalets i etiquetes que es posen (vegeu fotografia de la dreta). A més, per cada 5 estudiants hi pot anar 1 mestre/mestra o 1 pare/mare com a acompanyant. Com que hi havia molts pares disposats a anar-hi, a l'escola van fer una selecció i a nosaltres no ens va tocar. En total, a la nostra escola han emplenat 4 autobusos escolars que podeu veure com s'anaven carregant a la fotografia de l'esquerra. A més, com que aquests autobusos no tenen maleter (excepte els que s'utilitzen per a desplaçar els equips esportius) han hagut de llogar un camió per portar l'equipatge dels 177 alumnes i 36 acompanyant que s'han desplaçat a Mont-real.
Demà al matí als alumnes de primària que assisteixen a la Grande Récompense s'hi afegiran els 2300 del repte Pierre Lavoie per a estudiants de secundària, que consisteix en fer una cursa de relleus entre la ciutat de Quebec i Mont-real durant 24 hores i que finalitzarà al Parc Jean-Drapeau. A més, també hi arribaran els més de 1000 ciclistes que participen en la 5a edició de Le 1000 km, en la que els participants recorren 1000 quilòmetres del dia 14 de juny fins al 16. Totes aquestes activitats estan impulsades per Pierre Lavoie, un personatge molt reconegut al Quebec. Pierre Lavoie (1963) és un triatleta que ha participat i ha guanyat diverses edicions de l'Ironman (amb rècord del món inclòs l'any 2005), tot i que fins poc abans no feia esport i era fumador. Pierre Lavoie també és valorat per la seva lluita contra l'acidosi làctica, malaltia que va portar a la mort dos dels seus fills.

divendres, 14 de juny del 2013

Regals per al dia del pare

El tercer diumenge de juny se celebra, tant al Canadà com a pràcticament tots els països americans, el dia del pare. A nivell mundial, tot i que la data d'aquesta celebració varia en funció de cada país, la majoria el celebra el mes de juny i són ben pocs els que, com Catalunya, el commemoren el 19 de març, dia de Sant Josep. Amb motiu del dia del pare avui els nostres fills han portat de l'escola les targetes de felicitació i algun petit detall que us mostrem a la fotografia. Pel que veiem, el dia del pare es planteja com el dia de la mare: bàsicament com una festa comercial que serveix per vendre aparells electrònics i eines de bricolatge i de jardineria, ja que, com que comença a fer bo, és l'època d'arreglar les cases i els jardins perquè llueixin durant l'estiu.

dijous, 13 de juny del 2013

Vénen nens a jugar

Aquests dies els nostres fills han convidat alguns amics d'escola a jugar a casa. Aquí molts pares no es coneixen ja que no coincideixen a l'escola per portar o recollir els nens perquè la majoria dels alumnes es desplaça en transport escolar o bé es queda al servei d'acollida. Per això, primer un dels nens li dóna una nota amb el número de telèfon a l'altre. Aquest, un altre dia, porta una altra nota amb el número de telèfon de casa seva. Llavors, és qüestió de telefonar, parlar amb els pares de l'amic i acordar el dia en què aquest podrà venir a jugar. Per últim, cal fixar un horari, ja que aquí tot ha de tenir una hora d'inici i una de fi, i no estan acostumats als horaris orientatius o aproximats.

dimecres, 12 de juny del 2013

Viatjar de manera més econòmica


Compartir cotxe, que aquí s'anomena covoiturage, és una manera de viatjar habitual al Quebec i a la resta del Canadà, així com en alguns països europeus, especialment França i Bèlgica, tot i que a Catalunya també hi ha alguna iniciativa similar. El cotxe compartit va sorgir cap el 1950 com un sistema per organitzar l'autoestop. Actualment al Quebec el covoiturage funciona a partir d'unes pàgines web o per mitjà d'uns telèfons de contacte. La persona que ha de fer un trajecte i té places lliures al cotxe, les ofereix a qui necessiti fer el mateix desplaçament. En aquest cas, és el conductor qui marca el trajecte, el lloc de sortida i d'arribada i l'hora de sortida. El conductor també fixa el preu que considera se li ha de pagar pel viatge, que pot coincidir o no amb els preus que els webs recomanen en funció del trajecte. En alguns casos, els conductors també poden limitar el nombre de maletes a transportar o fer pagar més si es porten maletes. Els conductors també poden oferir la possibilitat de transportar bicicletes o esquís. Per fer ús d'aquest servei, ja sigui com a conductor o passatger, cal pagar un abonament d'aproximadament 7,5$ anuals, que en el cas dels passatgers és una quota fixa i en els dels conductors depèn del nombre de viatges que es poden oferir. Alhora, el passatger, cada vegada que fa una reserva d'una plaça en un vehicle ha de pagar uns 5$, a més del preu del viatge. El servei ofereix confidencialitat de les dades de contacte del conductor i passatger, excepte si aquest en dóna permís. A més, els webs indiquen una valoració de la puntualitat, seguretat, cortesia i fiabilitat del conductor, així com del confort  del vehicle. Es tracta d'un sistema que permet rendibilitzar un viatge o bé viatjar més econòmicament que amb el transport públic i, de pas, fer noves coneixences.

dimarts, 11 de juny del 2013

Corredor de seguretat a les carreteres

Des del 5 d'agost de 2012 és vigent al Quebec una nova normativa de circulació que estableix un corredor de seguretat a les carreteres quan hi ha un vehicle aturat en servei d'urgència ja sigui la policia, bombers, ambulàncies, grues o bé el servei de manteniment viari. Si hi ha un vehicle d'aquest tipus amb els llums d'urgència en marxa, cal reduir la velocitat i passar a una certa distància per garantir la seguretat dels treballadors d'aquests serveis i dels ocupants dels vehicles als que estan atenent. En el cas de les autopistes és obligatori canviar de carril, com mostra la imatge inferior. Qui no compleixi aquesta norma li pot caure una multa d'entre 200 i 300 dòlars i la retirada de 4 punts del carnet de conduir.

dilluns, 10 de juny del 2013

Torre de l'Estadi Olímpic de Mont-real

La torre de l'Estadi Olímpic de Mont-real, de 175 m d'alçada i amb angles d'inclinació d'entre 23º i 63º, és la torre inclinada més alta del món. En la fotografia podeu veure l'aspecte que tenia fa uns dies. Tant la torre com l'Estadi Olímpic són obra de l'arquitecte francès Roger Taillibert (1926). La complexitat de la construcció i diversos problemes tècnics i laborals van provocar que en el moment de la inauguració dels Jocs Olímpics de Mont-real, el 17 de juliol de 1976, ni la torre ni l'estadi estiguessin completament acabats. De fet, no es van completar fins el 1987. El cost d'execució de totes les instal·lacions olímpiques va ser molt superior al valor pressupostat i no es va acabar de pagar fins el maig de 2006 i gràcies als fumadors quebequesos, els quals van veure gravat el tabac amb una taxa del 19% destinada a cobrir el deute. Actualment, el cost de manteniment de la torre és elevat ja que han anat sorgint problemes en aquesta edificació. Dalt de la torre hi ha un mirador amb el que es puja amb un funicular, amb parets de vidre, que segueix un dels costats de la torre. Aquest funicular és l'únic del món que ascendeix per una estructura corbada i que és capaç de transportar fins a 76 persones per viatge. Aquesta vegada no hi vam pujar perquè no hi havia bona visibilitat, però diuen que en dies clars es pot contemplar el que hi ha a 80 quilòmetres de distància. El que sí que podem assegurar és que la vista superior de la zona olímpica i, especialment del Biodôme, és espectacular.

diumenge, 9 de juny del 2013

Hatley

Avui hem anat a Hatley, un petit poblet de 750 habitants situat a uns 30 quilòmetres al sud d'on vivim. A l'igual que l'altra vegada que hi vam anar, hem pogut gaudir molt de la natura i veure diferents animals. Apart dels animals de la granja (cabres, pollastres, conills, ases, cavalls i gossos), hem pogut veure molts tipus d'ocells diferents. En una caseta d'ocells, hi havia les cries de la merla blava de l'est i, de tant en tant, vèiem com els adults, mascle i femella, anaven fent viatges fins a la caseta per alimentar-les. Són ocells que tenen les ales ben blaves i, a més, el mascle té el pit de color una mica taronja. També hem vist tres ous blaus dins un niu "convencional" que ens han dit que eren de tórtora. El camí de tornada l'hem fet majoritàriament per camins, que aquí solen estar en força bon estat. El paisatge és una successió de petits turons, des d'on es veuen les principals muntanyes dels voltants. Hi ha diverses granges disseminades, majoritàriament de vacum, però en alguna també hi crien cavalls. En aquesta àrea també hi ha força superfície dedicada al cultiu d'avets, dels quals el Quebec és un dels principals productors.

dissabte, 8 de juny del 2013

Dia de l'amistat a Lennoxville

Avui se celebra la 24a edició del Dia de l'Amistat a Lennoxville, que ve a ser l'equivalent a la festa major d'aquesta antiga vila, que  actualment és un dels districtes de la ciutat de Sherbrooke. Per això, avui es realitzen multitud d'activitats com venda de llibres, fira d'artesans, exposicions d'art, vendes de garatge, tómbola benèfica, primera banyada a la piscina pública del districte (el temps avui és inestable però tot i així hi ha hagut valents que s'han llençat a l'aigua que, per cert, ha d'estar molt freda) i focs d'artifici. Nosaltres hem anat a veure la desfilada que feien aquest matí. Aquesta és la tercera desfilada d'aquest tipus que veiem (després de la del Pare Noel i la de Sant Patrici) i totes estan tallades pel mateix patró: una successió de vehicles i petites comparses circulant, i repartiment de llaminadures i anuncis comercials. Avui, però, hi havia també vehicles d'època i esportius i també uns veterans tiraven salves. En acabat, ens hem arribat al pati de l'escola on van els nostres fills - que, com la resta de zones de joc escolars, és un parc públic fora de l'horari lectiu - on hi havia inflables i altres activitats infantils. També hi havia una petita granja en la que els nens podien tocar i alimentar els animals (pollets, aneguets, conillets, cabres, llames, porquets i gallines, entre d'altres). De fet, és com totes les festes per a nens que es fan per aquí, ja sigui estiu o hivern, amb la diferència que ara s'hi està força millor a fora, tot i que el temps porta dies fent la guitza.

divendres, 7 de juny del 2013

Restaurant Kaori

Aquest vespre, hem anat a sopar amb els avis Margarita i Manelal restaurant japonès Kaori de Sherbrooke. En japonès, Kaori és un nom de dona. En aquest restaurant el plat principal és a base de verdures, carn i/o crustacis cuits en una planxa al voltant de la qual hi ha la taula on seuen els comensals. La peculiaritat és que el cuiner fa tot un espectacle mentre prepara els plats, tot fent bromes i parlant de coses suposadament japoneses. El punt culminant del xou és quan flambeja una mica el que cou, moment que hem pogut capturar amb la càmera i que us mostrem. Estigueu tranquils, que a cada taula hi ha un extintor per si de cas. Tot i que no hem anat a menjar coses típiques del Quebec, hem passat una vetllada força divertida i hem menjat força bé.

dijous, 6 de juny del 2013

Un dia a Mont-Orford




Avui al matí hem tornat al Parc Nacional de Mont-Orford, aquest cop amb els avis Manel i Margarita ja que és una visita gairebé obligatòria per a les persones que ens vénen a visitar. Tot i que estava núvol, al matí ha aguantat i hem pogut fer la caminadeta des del Llac Stukely fins a l'Estany Fer-de-Lance. Durant tot el trajecte hem pogut sentir molts ocells que cantaven però la veritat és que n'hem vist ben pocs. Ara bé, al Llac Stukely hi havia dues parelles d'oques del Canadà (Bernache du Canada) (fotografia inferior esquerra), una parella d'ànecs collverds, alguna griva americana i, quan ja marxàvem, hem tingut la sort de veure un picot (fotografia de la dreta).

dimecres, 5 de juny del 2013

Obres al camí del Mont Pinacle

Avui, amb els avis Manel i Margarita, hem anat  al Llac Lyster i al Mont Pinacle. Per pujar a dalt de la muntanya hi ha 4 diferents rutes, una d'escalada i les altres tres amb més o menys nivell de dificultat i/o pendent. Doncs avui, en començar el camí ens hem trobat un cartell avisant que hi havia obres, i, més endavant un desviament (détour) que no permetia l'accés al Mont Pinacle per una de les rutes. Ja havíem comentat que, quan s'acaba l'hivern, es poden trobar obres i desviaments del trànsit en una gran quantitat de carreteres del Quebec. El que no sabíem és que també se'n troben en camins de parcs i muntanyes. Així doncs, malgrat hem hagut de seguir una ruta diferent a la que preteníem, hem pogut pujar al Mont Pinacle i, com que a diferència dels darrers dies, avui feia prou bon temps, admirar el paisatge. Durant la pujada hem pogut veure que tots els arbres ja tenen fulles noves i com aquestes, també es poden distingir clarament en arbres de fulla perenne com el que es pot veure a la fotografia.