Halloween

Per fi ha arribat l'esperat Halloween! La tarda-vespre del dia 31 d'octubre és quan els nens (i no tan nens) passen per les cases a demanar si volen fer trick or treat (truc o tracte). Si responen truc cal fer una entremaliadura i si et diuen tracte, et donen llaminadures.  De fet, ja no calia ni que ho diguessin, ja que només trucar a la porta de les cases, t'obrien ràpidament i et donaven les llaminadurs. Això sí, calia anar disfressat, com la fada, la bruixa i el ninja que veieu a la fotografia. Ara bé, no es passa a totes les cases sinó únicament a les que estan adornades amb motius de Halloween, com el típic Jack-o'lantern (la carbassa foradada i il·luminada) i que tenen el llum obert. Si el llum és tancat vol dir que o bé no volen participar-hi o bé que han acabat les llaminadures que tenien per repartir. En algunes cases s'ho  havien treballat molt: t'obrien disfressats, tenien diferents tipus de llaminadures preparades en petites bossetes amb motius de Halloween i estaven decorades amb molt bon gust. I amb poca estona es poden recollir llaminadures per tot l'any. Pels carrers, tot i que avui plovia, es podien veure una gran quantitat de nens i adults disfressats, ja que aquí és una gran i esperada festa. I els que anaven en cotxe, havien d'estar molt alerta perquè hi havia molts nens pels carrers. Per això, avui també pràcticament tota la policia estava mobilitzada i fins i tot hem trobat un cotxe patrulla que també repartia llaminadures. Ens han comentat que normalment per Halloween fa molt fred. Avui, no en feia, però just a l'hora de sortir s´ha posat a ploure. De totes maneres això no ha impedit que es pogués celebrar la festa. I demà, la normalitat continua, ja que aquí per Tots Sants no és festiu.

Oques al riu Saint-François

Aquests darrers dies veiem passar moltes oques que volen en formació cap a les terres on passaran l'hivern. En una zona del riu Saint-François aprop d'on treballem hi acostuma a haver-hi moltes oques que estan descansant i agafant forces per continuar el viatge, com podeu veure en la fotografia. La migració d'aquestes oques més comunes juntament amb la de les oques de les neus que vam anar a veure a primers de mes, és un senyal més que l'hivern s'apropa, tot i que, per les temperatures que tenim actualment (entre 15 i 20ºC de dia i algunes nits no baixem de 10ºC) no sembla que hagi de ser així.

Celebració de l'aniversari a l'escola

Avui en Tomàs ha fet 6 anys. A l'escola quan és l'aniversari d'un nen acostumen a portar, per tots els nens de la classe i les professores, un esmorzar a base de pastissets individuals (cup cakes), que són com unes magdalenes petites, cobertes amb alguna crema i algun element decoratiu (vegeu la foto del dia en què vam explicar el sopar d' espagueti). O sigui, que ha tocat fer cup cakes ja que malgrat a l'escola són molt primmirats amb el tema de les al·lèrgies, s'admet que es portin pastissets casolans. Com que en Tomàs fa un dia en anglès i un dia en francès i, avui li tocava anglès, li han cantat el happy birthday. Més tard, quan en Tomàs ha portat un pastisset a la seva professora de francès, aquesta li ha fet la corona que veieu a la fotografia. A l'escola l'han obsequiat amb una piruleta, un llapis i una targeta d'aniversari. I, evidentment, entre l'escola, les felicitacions que ha rebut de Catalunya per vàries vies (correu postal, correu electrònic, skype o aquest mateix bloc) i la celebració que hem fet nosaltres a casa, avui ha estat un gran dia! Gràcies a tots per pensar-hi i per escurçar distàncies!

Parc aquàtic de Jay Peak

Avui hem creuat la frontera amb els Estats Units per anar amb uns amics al complex d'esquí de Jay Peak, a l'estat de Vermont, que està a uns 7 km de la frontera i a uns 95 km al sudoest d'on vivim. A la frontera dels Estats Units, ens hi hem estat més de mitja hora mentre ens arreglaven els papers per disposar d'un visat d'entrada com a turista, que és vàlid durant 90 dies i que costa 6 dòlars americans per persona.
Al complex de Jay Peak hem passat el dia al parc aquàtic interior que s'anomena Pump House. Com podeu veure, a la foto, és un parc aquàtic força gran amb quatre tobogans gegants, una avinguda que dóna la volta al parc on el corrent t'arrossega, un miniparc per als nens més petits, una piscina on es pot jugar a bàsquet i fer escalada, una piscina per fer surf i dos spas, un interior i un exterior. Tot molt americà, per cert. Així que hem passat el dia gaudint d'aquestes instal·lacions i aprofitant que, com que no estem en temporada d'esquí, hi havia relativament poca gent, segons ens han dit.

Zoo de Granby

Avui, aprofitant que estem gaudint d'uns dies de temperatures molt agradables (entre 15 i 20ºC durant el dia), hem anat a visitar el Zoo de Granby, que està a uns 90 km a l'oest d'on vivim. En aquest zoo, que ocupa 40 ha, hi ha uns 1050 animals de 204 espècies diferents. Els animals estan repartits en 4 sectors, en funció del seu hàbitat d'origen: Àfrica, Sudamèrica i Centreamèrica, Àsia i Oceania. Hi ha també una zona amb animals de granja i un petit parc d'atraccions. A l'estiu, per acabar de completar, hi ha en servei un parc aquàtic.

Els tres darrers caps de setmana del mes d'octubre, el zoo està ambientat per a Halloween (com veieu, es respira Halloween per tot arreu) i hi ha activitats especials per a l'ocasió, una de les quals és permetre i animar que la gent hi pugui entrar  disfressada com si fos la nit d'Halloween. Per tant, ha estat la primera visita que hem fet a un zoo on pràcticament tots els nens  - inclosos els nostres - i algun adult anaven disfressats. No sabem, però, que en devien pensar els animals.

Cases decorades per Halloween

Ja fa dies (aquí tot acostuma a fer-se amb força antelació) que algunes cases les han decorat per fora per a la propera celebració de la nit d'Halloween. Moltes cases tenen a l'exterior alguna carbassa però en d'altres la decoració és bastant més sofisticada amb bruixes,  espantaocells, aranyes i teranyines, entre d'altres. A vegades, però, es veuen algunes escenes ben macabres (làpides de cementiris, calaveres, esquelets, braços o cames, dimonis o monstres,...). Avui us mostrem una selecció de les cases que més ens agraden i que veiem més sovint ja que les trobem en el trajecte cap a l'escola dels nens i cap a la feina. No hem voltat per tota la ciutat, però és el millor que hem trobat. Nosaltres - per qüestió de temps - ens conformem amb posar carbasses fora.

Spaguetti supper

Una de activitats que diferents entitats realitzen per guanyar diners és l'Spagetti supper o "Sopar d'espaguetis". L'AMPA de l'escola on van els nostres fills n'ha organitzat un avui per poder tenir diners i invertir-los en activitats de l'escola. Fa uns dies es va repartir un fulletó on s'explicava l'activitat i es demanava en què es podia col·laborar ja sigui a nivell de subministrar diferents productes necessaris per al sopar (tomàquets, verdures, sucs, pastissets individuals,...) i/o a nivell de mà d'obra (anar a comprar el que faltava, preparar el sopar, arreglar el menjador, servir el menjar, netejar,...). També s'han penjat cartells anunciant el sopar perquè tothom qui vulgui hi pugui assistir i s'ha demanat la col·laboració d'empreses i establiments de la zona. Per assistir al sopar (en què es pot convidar a qui es vulgui ja que com més gent, més diners) cal pagar una entrada i no cal haver-se apuntat prèviament. El sopar s´ha fet a la cafeteria de l'escola entre les 17:30 i les 19:00 aprofitant que demà els nens no tenen classe ja que és una jornada pedagògica. En arribar i comprar el tiquet, et donaven una safata i coberts i calia anar passant per diferents zones on et posaven la beguda (aigua o sucs), el pa, la mantega, els espaguetis i la salsa i una amanida, també amb la seva salsa. Podeu veure com quedava la safata en la primera imatge. Finalment, de postres hi havia pastissets (cup cakes) que diverses persones han preparat per a l'ocasió, com els que es poden veure a la fotografia. El sopar ha sigut ràpid ja que en menys de 20 minuts ja estàvem i així, com aquí no s´estilen les sobretaules, deixavem lloc pels que venien darrere.

Passos a nivell

Les vies de tren que travessen la ciutat i algunes carreteres de la zona tenen passos a nivell com el de la fotografia. Hi circulen bàsicament trens de càrrega i també uns trens turístics que, excepte l'estiu, només circulen els caps de setmana. Excepte al carrer principal de la ciutat, la resta dels passos a nivell no tenen cap barrera sinó únicament uns senyals lluminosos que s'activen, com podeu veure a la foto, quan ha de passar un tren juntament amb uns altres senyals sonors. Llavors és qüestió d'aturar-se i esperar que, si passa un tren de càrrega, no sigui massa llarg. Penseu que alguna vegada hem estat quasi cinc minuts veient passar vagons i més vagons. I és que aquí no passen gaires combois, però els que passen van molt a poc a poc i són llarguíssims.

Camins amb punts blaus per arribar a l'escola

A les voreres dels carrers propers a les escoles hi ha pintats uns punts blaus. Aquests punts blaus indiquen els camins segurs que poden utilitzar els estudiants per arribar caminant a l'escola. Per aquells nens i nenes que visquin en carrers més llunyans però no prou per disposar de transport escolar, hi ha també uns plànols on tenen marcades les rutes a seguir fins arribar als punts blaus. A més, en la cruïlla més propera a l'escola hi ha també el que aquí anomenen brigadier que és una persona que va equipada amb una armilla fluorescent i amb un senyal d'arrêt  (o d'stop en zones anglòfones) que atura el trànsit si algun escolar ha de creuar el carrer. Tot això forma part d'una estratègia per crear corredors que permetin als alumnes arribar de forma segura i autònoma a l'escola.  I és que, realment, molts nens van tots sols fins a l´escola que, un quart d'hora abans de l'inici de les classes ja tenen servei de monitoratge als patis.

Recollida de fulles

Una de les conseqüències de la tardor és la caiguda de les fulles dels arbres. La quantitat de fulles caigudes és considerable i aquests dies els jardins de les cases i els carrers estan coberts per un llit de fulles, com podeu veure en la primera fotografia, agafada en un carrer proper a casa nostra. Tanta fulla per terra pot provocar alguns problemes com ara obstruccions dels embornals dels carrers o caigudes d'algun vianant. Per això, una de les feines importants de la tardor a  tota Amèrica del Nord és la recollida de fulles. A la ciutat on vivim, hi ha dues setmanes no consecutives on es fa una recollida especial de fulles. Com que a nosaltres ens recullen les escombraries cada dilluns, ens les passen a recollir els dilluns 22 d'octubre i 12 de novembre. Per tant, aquests darrers dies ens hi hem hagut de posar més a fons i, per això, hem comprat un rasclet que ens ha permès treballar millor i més ràpid. Les fulles que es recullen s'han de posar dins del contenidor marró (el de matèries reciclables) o bé en sacs de paper reciclable. És una feina entretinguda però poc agraïda perquè després de dedicar-hi força estona, encara queden fulles per terra. A més, desanima una mica veure que en els arbres encara hi queden bastantes fulles per caure. En altres cases, com la de la darrera fotografia, han fet més feina que nosaltres i han emplenat bastants més sacs però encara els queden força fulles per recollir. Per tant, ens ho agafarem amb filosofia, i anirem fent.

Llac Orford

                                         
Avui, com que el temps no acompanyava gaire, ens hem dedicat a voltar una mica amb cotxe i fer algunes parades curtes. Primer, hem resseguit el perímetre exterior del Parc Natural del Mont-Orford. És una successió de muntanyetes i llacs, com el llacs Brompton, Bowker, Stukely i Orford. En aquest darrer, que és el que us mostrem en la fotografia, encara s'hi podien veure una mica els colors de la tardor. El llac Orford és molt popular entre els submarinistes perquè a les seves profunditats hi ha un vagó d'un tren que va descarrilar fa un centenar d'anys. Juntament amb aquest vagó també es va enfonsar una locomotora de vapor però la companyia només estava interessada a recuperar la locomotora. De tornada, no ens hem pogut resistir a tornar a entrar al Parc Natural de Mont-Orford. Tres setmanes després de la darrera visita, el paisatge era molt diferent ja que pràcticament havien caigut totes les fulles dels arbres i potser per això, ens ha estat més fàcil veure un parell de cèrvols ja que fins ara, dins un Parc Natural no n'havíem vist mai cap.

Santuari de Beauvoir

La tarda de dissabte - aprofitant que després d'un curt ruixat el temps ha donat una mica de treva - ens hem arribat al Santuari del Sacré-Coeur de Beauvoir, situat al Mont Beuavoir que té 320 m d'alçada i està a uns 10 km del centre de Sherbrooke.
En aquest Santuari hi ha una església de pedra que l'abat Joseph-Arthur Laporte, el seu fundador, va fer construir l'any 1920. Posteriorment, l'any 1945, es va construir una església amb major capacitat al costat. Aquesta segona església té la forma característisca de moltes esglésies catòliques que es veuen al Québec, les quals tenen el campanar acabat amb punxa. Després de passar per mans d'un parell d'Ordes de religioses, els Pares Maristes es van fer càrrec del Santuari l'any 1996.
Des de dalt estant, es veia la panoràmica que us ensenyem. La població que es veu és el districte de Fleurimont de Sherbrooke, que és on residim. Com podeu veure, tot i ser una ciutat, el seu entorn és rural, amb camps i granges, i molts boscos. 

Cercle de lectura

Un grup de voluntaris de la Universitat Bishop's (una Universitat anglòfona que juntament amb la francòfona Universitat de Sherbrooke són les Universitats que hi ha a la ciutat) va oferir als estudiants de l'escola on van els nens participar al cercle de lectura, que és un grup que promou la lectura mitjançant diverses activitats al voltant del món dels llibres. El cercle de lectura s'ha de reunir cada divendres en acabar les classes, a les 15 h, durant una hora i mitja a la biblioteca de Lennoxville, que enguany celebra el seu centenari. En el nostre cas, la Mercè hi ha volgut anar. En total, deuen ser una vintena de nens i nenes els que hi assisteixen.

Divendres passat era el primer dia i el grup va anar a la biblioteca de Lennoxville, com estava previst. Tot i que el grup de nens no era molt nombrós, quan els pares vam anar a recollir els nens, hi va haver una mica de col·lapse a la petita biblioteca i es devia pertorbar considerablement la tranquil·litat de les bibliotecàries. Total, que aquesta setmana ens han trucat i ens han dit que es canvia el lloc de trobada de la biblioteca a la caserna de bombers de Lennoxville, que també fa les funcions de casal, ja que va ser aquí on també es va celebrar el concurs de carbasses gegants. Ja se sap que els bombers poden fer front a qualsevol situació perillosa, com un grup de vint nens engrescats i esverats pels contes que els expliquen.

Tarifa elèctrica

A la casa on vivim la principal font d'energia és l'electricitat ja que, amb l'excepció de la cuina que va amb gas propà, pràcticament tots els aparells són elèctrics. La companyia que subministra electricitat a la ciutat és Hydro-Sherbrooke, una empresa municipal creada l'any 1908. Tot i que té 9 centrals generadores, Hydro-Sherbrooke ha d'adquirir el 95% de l'electricitat a Hydro-Québec, una empresa pública quebequesa que és la principal productora mundial d'energia hidroelèctrica.

Hydro-Sherbrooke té un sistema de doble tarifa, amb una tarifa a preu reduït (bas tarif) i una altra a un preu força més elevat (haut tarif). La tarifa a preu reduït està en vigor la major part de l'any i la tarifa més elevada s'aplica només en períodes punta de consum, que és quan la companyia ha d'adquirir més electricitat fora del seu sistema. Els períodes punta corresponen a pics de consum que normalment es produeixen quan les temperatures són més baixes i les calefaccions estan enceses, el que acostuma a succeir els dies freds entre setembre i maig de les 7 a les 9 h i de les 16:30 a les 19 h. Com que algun dia ja ha fet fred, hem entrat ocasionalment en període de tarifa elevada. Aleshores, l'indicador del mode de tarifa que tenim a casa emet un senyal sonor i s'il·lumina el mode de tarifa alt, com podeu veure en la fotografia. Per reduir els costos quan s'està en tarifa elevada, disposem del programa anomenat bienergia que activa una caldera de gas propà si fa falta electricitat per a la calefacció en període punta. D'aquesta manera, es redueix el consum d'electricitat quan és més cara i s'aconsegueix estalviar, cosa que ja ens convé. 

Esmorzar a l'escola

A l'escola dels nens, a partir de la festa d'acció de gràcies han posat en marxa el breakfast program que consisteix en què, un quart d'hora abans de començar l'escola al menjador escolar o al que en diuen cafeteria (el podeu veure a la foto), ofereixen menjar gratuït a tots els nens i nenes de l'escola que tinguin gana. El menjar ve de donacions (a l'escola moltes activitats que es fan són possibles gràcies a les donacions, ja ho anirem veient) i hi ha una voluntària que ajuda a servir-lo i preparar-lo. És una senyora que ho fa cada any!

La raó de fer aquest programa d'esmorzar és que s'ha demostrat que els nens, si no tenen gana i estan tips, es poden concentrar millor, treballar i rendir més i, per tant, aprendre més. I us preguntareu, que no esmorzen els nens quebequesos abans de sortir de casa? Doncs segurament que sí, però el que passa és que molts nens, s´han de llevar entre les 6 i quarts de 7 per anar a escola, perquè o viuen lluny o van en transport escolar i tenen un trajecte llarg ja que estan en les primeres parades del bus, o bé entren al servei d'acollida a primera hora. Per tant, quan comença l'escola ja fa més de dues hores que estan llevats i probablement ja fa força estona que han esmorzat. Doncs, siguem pràctics i, si tenen gana, donem-los esmorzar i tot anirà millor!!

Targeta sanitària del Quebec

Ens ha arribat l'equivalent a la targeta sanitària, que aquí es diu oficialment carte d'assurance maladie du Québec, tot i que popularment es coneix com la carte-soleil perquè en el fons hi apareix una posta de Sol, com es pot veure en el model que us mostrem. La targeta la podem començar a utilitzar els treballadors que arribem al Quebec a partir del tercer mes que hi residim.  Aquesta targeta permet accedir al sistema sanitari públic, que és pràcticament l'únic que hi ha, ja que  aquí és difícil trobar metges que exerceixin la medicina com a privats i, si ho fan, no poden, alhora, treballar al servei públic. Això sí, el funcionament de la sanitat pública és molt diferent al de Catalunya ja que aquí no hi ha un equivalent als centres d'atenció primària. Segons dades recents, un 40% de la població del Quebec no té assignat un metge de família que li faci un seguiment i per qualsevol problema han d'anar a urgències a l'hospital o a clíniques. Aquest va ser un dels temes més importants de la darrera campanya electoral al Quebec i el nou ministre de Salut i dels Serveis Socials, el diputat del districte on residim, en Réjean Hébert, ha promès solucionar-ho. Per part nostra, esperem fer-la servir el mínim possible!

L'autobús escolar atura el trànsit

Quan un autobús escolar arriba a una parada o a l'escola i han de pujar o baixar-hi estudiants, se li encenen uns llums intermitents i al lateral de l'autobús es despleguen uns senyals d'aturar-se perquè els cotxes que circulen en ambdues direccions es parin. Això és el que podeu veure a la foto: estudiants baixant de l'autobús i el cotxe que avança en sentit contrari aturat, igual que nosaltres que estem darrere el bus, fins que deixen de parpallejar els llums i es repleguen els senyals laterals. Ep, i si algú no s'atura i l'enxampen, li cau una bona multa.

Preparem la carbassa per Halloween

Aquesta tarda, com que el temps no acompanyava gaire, ens hem quedat a casa a preparar la carbassa que vam anar a buscar fa uns dies. Els nens ja tenien ganes de decorar-la, ja que aquí, com vam comentar, ja fa dies que es viu Halloween per tot arreu. Així doncs, els nens han buidat la carbassa i llavors li hem fet els ulls, el nas i la boca i l'hem il·luminada. Ells s'ho han passat la mar de bé i el resultat, el podeu veure a la fotografia. I ara, a esperar el 17 dies que falten perquè arribi el gran esdeveniment de la tardor!

Mont-real des del Mont-Royal

Aprofitant que havíem de tornar al consolat espanyol per acabar de tramitar la sol·licitud de vot per correu per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, avui hem passat bona part del dia a Mont-real. Com que, tot i fer fresca, encara es pot estar força estona a l'exterior, hem anat al Parc Mont-Royal, el qual s'estén al voltant de la muntanya del mateix nom, d'uns 234 m d'alçada. L'any 1534, Jacques Cartier, el descobridor del riu Saint-Laurent, en el seu segon viatge a l'actual Quebec, va arribar al poblat indígena anomenat Hochelaga, va pujar a aquesta muntanya i li va posar el nom de Mont-Royal en honor al rei  François I de França. Del nom de Mont-Royal deriva el nom de la ciutat, Mont-real, de la qual podeu contemplar la panoràmica del seu centre i voltants des del mirador del xalet de pedra del Parc. Mont-real - la ciutat més poblada del Quebec - està sobre una illa, per la qual cosa s'hi ha d'accedir per alguns dels diversos ponts que salven el riu Saint-Laurent.

El Parc de Mont-Royal, amb 214 hectàrees, és el principal pulmó verd de Mont-real. El Parc es va inaugurar l'any 1876, seguint el projecte de Frederick Law Olmsted, qui també va ser el paisatgista del Central Park de Nova York. És un Parc ple de camins i espais per passejar, fer esport o qualsevol altra activitat, com la de perseguir els moltíssims esquirols que hi ha i a la que els nostres fills s'hi han afeccionat ràpidament.

Neva i fa sol

Avui hem vist caure les primeres volves de neu. A partir del migdia, hi ha hagut alguns moments on queia una mica de neu, però amb alguna ullada de Sol, com mostra la fotografia. La neu no ha agafat, perquè n'ha caigut molt poca i les temperatures estaven entre els 5 i els 10ºC. Les previsions no indiquen que hagi de nevar en els propers dies, però l'hivern ha començat a ensenyar les seves urpes.

Vista matinal des de la finestra actualitzada

Fa uns quinze dies us presentavem la vista matinal que teníem des de la finestra. Ara us ensenyem com es veu avui, després d'uns quants dies amb pluja, vent, i amb temperatures més baixes ja que amb prou feines han superat els 10ºC, si bé la temperatura de sensació està per sota. I la previsió és que potser demà caigui algun floc de neu. Bé, com veieu, les temperatures de la tardor al Québec són semblants a les de l'hivern a Catalunya.
Després d'aquests dies els colors de les poques fulles que queden als arbres caducs s'han apagat molt i ja no són tan vius. Queda el consol que mirant al terra es veu ple de fulles amb colors vermells, taronges i grocs. I aviat tocarà fer la recollida de fulles, una activitat programada que ja us comentarem.

Venda de carbasses

Com ja us vam comentar, aquí és tradició posar carbasses (decorades o no) a l'exterior de les cases per a la celebració de Halloween. Tot i que Halloween se celebra el 31 d'octubre, ja hi ha moltes cases que fa dies que tenen carbasses a l'exterior i fins i tot n'hi ha algunes amb figures o altres elements decoratius com aranyes, espantaocells, cementiris o bruixes, entre d'altres.  I és que aquí, les coses se les prenen amb molta antelació.

Com que no podem ser menys, vam decidir comprar alguna carbassa per posar a l'entrada de casa nostra. Això no és cap problema perquè hi ha molts llocs on en vénen. En qualsevol supermercat hi ha contenidors amb carbasses per triar i remenar, però també es poden comprar en agrobotigues o paradetes, com la que us mostrem. Fixeu-vos que hi ha molts tipus de carbassa amb formes diferents. Una altra opció és collir-les directament  en camps com els de la segona fotografia. És qüestió d'agafar la que més agradi. En el nostre cas, tot i que vam anar al camp al final vam acabar comprant una carbassa de la paradeta ja que va ser la que ens va agradar més.

De totes maneres, també n'hem comprat alguna per fer crema de carbassa, ja que ens agrada molt i ara ve de gust!

Ciutat de Quebec

La tarda de diumenge, quan tornàvem de veure la migració de les oques de les neus al Cap Tourmente, vam donar la volta amb cotxe a la pintoresca illa d'Orleans i vam fer una visita ràpida al barri vell de la ciutat de Quebec, capital del Quebec.

La ciutat de Quebec va ser fundada l'any 1608 per Samuel de Champlain, en un lloc proper a una antiga vila de la tribu iroquesa anomenada Stadaconé, a la riba oest del riu Saint-Laurent.

Quebec és una ciutat molt bonica, amb racons plens d'història i altres amb un encant especial. De fet, és l'única ciutat que conserva mullares al nord de Mèxic. Per això, és una ciutat molt turística i punt d'arribada, com succeia el passat diumenge, de creuers.

Us adjuntem una fotografia del Château Frontenac, que és probablement una de les icones més conegudes de la ciutat, tot i que es tracta d'un hotel construït entre 1893 i 1924.

Hurons-wendat

Avui al matí hem visitat un lloc tradicional dels hurons que està a la reserva dels hurons-wendat de Wendake, a 13 km de la ciutat del Quebec. En aquest lloc tradicional s'intenta reproduir els elements característics d'aquesta tribu indígena o de les Primeres Nacions, si fem servir el terme políticament correcte, originària del llac Huron, al sud d'Ontario però que per diverses vicissituds van emigrar fins al Quebec i es va establir en aquesta zona el 1697. Al lloc tradicional hem seguit una visita guiada que, durant 45 minuts, explica el més rellevant de la seva forma de vida, alimentació, religiositat, cultura i situació actual. En la primera imatge us posem com era una de les cabanes de les tribus sedentàries en la que hi vivien fins a 6 famílies.

Com que Wendake és una reserva, té unes característiques diferenciades com un govern autònom, policia pròpia i autonomia fiscal, ja que no han de pagar taxes federals i provincials. Els hurons-wendate tenen llengua pròpia, el wendat, que es pot llegir en els cartells dels carrers i en els senyals d'aturar el cotxe que, a més de francès, estan en wendat. Tot i que la majoria de les reserves de les Primeres Nacions del Canadà tenen molts problemes (atur, addiccions, mal nivell de vida, entre d'altres), Wendake és un cas apart ja que, gràcies al turisme, la seva població té un nivell de vida molt superior a la resta de reserves.

Migració de les oques de les neus

Avui hem anat a la reserva de fauna del Cap Tourmente, a uns 50 km al nordest de la ciutat de Quebec, a la riba oest del riu Saint-Laurent. Als aiguamolls del Cap Tourmente hi creix la planta  escirp d'Amèrica (Schoenoplectus pungens),  el rizoma de la qual serveix d'aliment per a l'oca de les neus (Chen caerulescens) quan fa la seva migració cap a l'Àrtic (a la primavera) i cap a les costes de l'Est d'Amèrica (a la tardor). Segons el recompte, avui hi havia 50.500 oques de les neus al Cap Tourmente (ahir n'hi havia 45.000). Per tant, hem pogut contemplar força oques, tot i que, potser per la temperatura (7ºC), no estaven gaire actives ja que, com podeu veure en la primera foto, moltes estaven a terra i poques volaven. Aquests darrers dies hem vist per diferents zones del Quebec estols d'oques que avancen en formacions en forma de ve baixa invertida, com podeu veure en la segona imatge, i que no passen inadvertides perquè emeten un so característic. De fet, a Sherbrooke, al costat del centre on treballem, hi ha una zona on es poden veure i sentir oques salvatges. La migració de les oques i d'altres aus és un altre senyal que indica que l'hivern s'acosta inexorablement.

Mosaic de colors al Parc Nacional de la Mauricie

Avui hem anat a admirar els colors de la tardor al Parc Nacional de la Mauricie. Aquest Parc, a diferència dels que havíem visitat fins ara, no pertany al Govern del Quebec sinó al Govern del Canadà. El Parc Nacional de la Mauricie preserva una zona representativa de l'escut canadenc o escut Laurentidià. El Parc Nacional de la Mauricie té uns 150 llacs i estanys, i és una successió de boscos de coníferes i arbres de fulla caduca.

Tot i que el dia ha començat amb pluja, a migdia ha parat de ploure i fins i tot hem pogut veure una mica el Sol, abans que tornés a ploure altre cop. Degut al temps només hem pogut caminar per un parell de senders i ens hem hagut de conformar en seguir la carretera que dóna la volta al parc i que té diversos miradors per contemplar el paisatge. 

La vista que hi ha sobre el Llac Wapizagonke, que té uns 16 km de llarg, és espectacular, com podeu veure en la primera fotografia. En aquest mateix llac hi ha també l'Île aux pins, que avui presentava la coloració que es veu en la segona fotografia. I com a mostra de la varietat de colors que hi ha, us adjuntem una altra foto més. De fet, avui, no ens hem pogut resistir a l'intent d'immortalitzar el que vèiem amb la càmera de fotos.
De fet, l'observació dels colors als parcs naturals, té l'avantatge que no estan trencats per senyals de la civilització com poden ser cases o fils elèctrics i que són en zones d'un encant especial. Ara ja fa uns dies que miris on miris (als jardins i parcs de les ciutats o a les vores de les carreteres i autopistes) veus diferents tonalitats de vermell, groc, taronja, verd o marró que s'agraeixen molt a la vista.

Policia a l'aguait

Dilluns és festa al Canadà ja que el segon dilluns del mes d'octubre se celebra el dia d'acció de gràcies o Thanksgiving. Tot i que tenen el mateix objecte (donar gràcies per la collita), la data de celebració és diferent de la festa del mateix nom dels Estats Units, on es fa el quart dijous del mes de novembre. Al Quebec, a diferència d'altres zones anglòfones, poca gent celebra el dia d'acció de gràcies amb el típic dinar amb gall dindi.

Com que és un cap de setmana llarg i encara fa relativament bon temps, hem decidit, com molta altra gent, anar-lo a passar fora i poder admirar els colors de la tardor, seguint la previsió dels colors que ja us vam comentar. Ja hem marxat aquesta tarda de divendres per aprofitar més l'estona. La conducció aquí és, en general, tranquil·la, però cal anar amb compte amb els límits de velocitat. A les autovies el límit és de 100 km/h, en la resta de carreteres normalment és de 90 km/h i dins de les poblacions és de 50 km/h, llevat de determinades zones on pot baixar als 30 km/h. Normalment, la policia tolera excessos del voltant del 15% sobre el límit fixat a les autovies. Això sí, cal mirar de no sobrepassar aquest interval perquè hi ha moltes patrulles, algunes molt visibles però altres estratègicament amagades, i sovint es veuen com estant multant vehicles. Avui mateix n'hem vist uns quants casos, com testimonia la fotografia que hem pres des del cotxe.

Anem al consolat espanyol a Mont-real

Aquest matí hem anat al Consolat d'Espanya a Mont-real a inscriure'ns al registre de residents temporals a l'estranger. Aquest és un tràmit que l'hem volgut fer perquè pot ajudar si hem de fer alguna gestió administrativa però sobretot perquè és imprescindible per poder votar per correu a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L'únic problema és que hi haurem de tornar un altre dia perquè la informació que apareix al web del Consolat no és del tot detallada i no indica que el termini per demanar el vot per correu no comença fins el dia 8 d'octubre. Afortunadament, el Consolat obre excepcionalment dilluns vinent, que és festiu al Canadà, i també durant dos caps de setmana per a permetre fer els tràmits relacionats amb les eleccions. També cal dir que, tot i la mala fama dels serveis diplomàtics espanyols, la persona que ens ha atès ha estat molt amable i eficient.

Dinar benèfic

Avui a la feina s'ha celebrat el dinar anual per a recaptar fons que es destinen a una entitat benèfica. Enguany, es recollien diners per a la Maison Aube-Lumière, una residència per a malalts de càncer que necessiten cures pal·liatives.

Aquest any el dinar era de menjar mexicà, amb tacos i fajitas. Afortunadament per al nostre gust, no era gaire picant, perquè aquí quan posen espècies n'acostumen a posar força. Durant el dinar, una portaveu de l'entitat explicava què fan i quins són els seus projectes. Al final, es fa una subhasta de diferents postres que la gent ha preparat per a l'ocasió i que estaven exposats en la taula de la fotografia. Nosaltres hi hem portat el pastís de poma recepta de la Montse de Flaçà, que és tota una garantia d'èxit. L'han anunciat com unes postres de Catalunya, però fetes amb pomes del Quebec (que, en general, són més àcides que les nostres i s'enfosqueixen més ràpidament). Der fet, es tracta de les pomes que vam anar a recollir a les Comptonales el cap de setmana passat. Una treballadora del centre ha pagat 30 dòlars pel pastís. Esperem que li agradi!

Taula de pícnic

Avui us parlarem de la taula de pícnic. Per aquí n'hi ha a tot arreu: als parcs municipals, als parcs naturals, a les platges, a les àrees de descans de les carreteres i als centres de treball. L'hem feta servir tant a les excursions com a la feina, a l'hora de dinar, si el temps acompanyava. A més, són pràctiques, ja que normalment no estan clavades a  terra i es poden moure si es busca sol o ombra. Ara que ja estem de ple a la tardor, la utilitzem amb menor freqüència, ja que no és tan agradable menjar a l'exterior. Però és el curs natural de les coses: els dies passen i cada cop ens acostem més a l'hivern. Ja la tornarem a fer servir quan torni l'estiu.

Previsió dels colors de tardor

Ens ha sorprès veure que hi ha mapes  com el que us mostrem en els que s'indiquen les previsions de l'estat de coloració dels arbres per a diferents zones del Quebec. Així es pot saber si el canvi de color tot just comença o està a la seva meitat, molt avançat, al seu apogeu o bé ja declina. Aquest mapa és orientatiu, ja que factors com l'espècie vegetal, la latitud, l'exposició solar, la pluja i el vent poden fer variar força la situació real. De tota manera, serà una eina que utilitzarem en les nostres properes sortides.