Dos rècords consecutius de temperatura màxima diària

Ahir vam arribar a una temperatura màxima de 13ºC i aquest matí a una d'11ºC. Aquests valors superen les anteriors màximes per al dies 30 i 31 de gener a Sherbrooke, assolides fa 24 i 25 anys, respectivament, i suposen, per tant, uns nous rècords diaris. No s'ha superat, però, el valor màxim assolit un mes de gener a Sherbrooke (16ºC, 15 de gener de 1995). Afortunadament, tampoc s'ha arribat al mínim històric (-40ºC, 27 de gener de 1994). A l'hora que escrivim aquesta entrada, la temperatura és de -4ºC i ja ens acostem als valors normals (la mitjana mensual del mes de gener és de -10,9ºC).

Realment, en pocs dies, hi ha hagut un canvi molt important de temperatures. Fa una setmana teníem l'onada de fred més important en 7 anys, però ahir van començar a pujar les temperatures, a ploure i a bufar el vent amb ràfegues fortes. Tot plegat ha fet que es fongués bona part de la neu que hi havia. Aquest fet, conjuntament amb la pluja caiguda, ha fet que el riu Saint-François tingués una crescuda considerable i que sortís de llera, provocant la inundació d'alguns carrers propers al riu, com us mostrem en la segona fotografia. Com veieu, de canvis de temps n'hi ha a tot arreu.

Dinar d'espaguetis

Avui, a la feina, han fet una altra activitat social. Aquesta vegada s'ha tractat d'un "dinar d'espaguetis".  Realment, aquí els menjars amb espaguetis sembla que els agraden força ja que ja havíem assistit a un sopar d'espaguetis, en aquest cas a l'escola. Com podeu veure en la primera fotografia, hi havia espaguetis acompanyats d'una amanida, el típic pa amb mantega i uns cupcakes de postres. Per animar una mica la festa, a la que han assistit una vuitantena de treballadors, han fet un concurs de salses. Les cinc primereres persones a apuntar-se han preparat cadascuna uns 5 litres de salsa. A aquests voluntaris se'ls ha donat una quantitat de diners per a comprar els ingredients que necessitaven. A l'hora de dinar, el primer que calia fer era provar les 5 salses diferents, que només estaven identificades amb un número com podeu veure en la segona fotografia i no se'n coneixia l'autor o autora. Un cop tastades les salses, calia votar la que més t'agradava omplint una butlleta. Llavors, et preparaves el teu plat d'espaguetis amb la salsa escollida. Tot i que a tots els que han fet una salsa els han donat un premi, el guanyador ha tingut un premi millor. Com és habitual aquí, la majoria de salses eren molt especiades. Curiosament, però, la guanyadora ha estat la salsa que estava preparada amb menys espècies i era més dolça.

Riu Saint-François glaçat

A uns 200 metres de la casa on vivim hi passa el riu Saint-François. Aquest riu neix a uns 120 quilòmetres al nordest de Sherbrooke, al Gran Llac Saint-François, al voltant del qual hi ha el Parc Nacional de Frontenac, i desemboca després d'haver recorregut 230 quilòmetres, al riu Saint-Laurent. Ara a l'hivern, hem vist canviar sovint l'aspecte del riu ja que hi apareixia més o menys gel en funció de la temperatura exterior. Amb la recent onada de fred, però, l'hem vist pràcticament  tot glaçat. Ara bé, quan pugen una mica les temperatures part del gel desapareix. Com que és un riu relativamet cabalós ja que hi circulen, de mitjana, uns 190 m3/s (al Ter, per exemple, la mitjana oficial és d'uns 25 m3/s), és difícil que es glaci completament.

Hem fet un "quinzhee"

Amb la neu es poden fer dos tipus de cases o cabanes: els coneguts iglús o bé els quinzhee o cabanes de neu. Per a fer iglús cal tallar blocs de neu, pel que cal que faci molt fred perquè aquesta estigui ben glaçada. Els iglús són construccions  que poden ser permanents, que són molt més elaborades i que requereixen més temps i una mica de pràctica per fer-les. Els quinzhee, en canvi, són molt més fàcils de construir que els iglús i també solen durar menys ja que no són tan robusts i poden enfonsar-se en condicions climàtiques adverses. Els quinzhee se solen construir per passar-hi la nit, per supervivència o bé, per divertir-se. 

Tot i que aquests dies ha fet molt fred, no hi havia prou neu per a fer un iglú. A més, com que les cabanes de gel són més senzilles de fer, aprofitant que no feia tan fred (avui a la tarda teníem -8ºC) ens hem animat a provar de fer-ne una. Ahir a la tarda vam fer una pila de neu i llavors hi vam clavar uns bastonets, que vam procurar que s'enfonsessin aproximadament uns 20 cm de llargada, a tota la seva superfície (foto superior). Avui, quan els nens han sortit d'escola, i com que ja havia passat prou temps perquè la pila de neu s'endurís, ja que a la nit la temperatura ha estat baixa (uns -20ºC), l'hem anat buidant. Es tracta d'anar treient neu amb pales fins que es troben els bastonets, que són els que marquen el gruix de la paret de la cabana de neu. Encara ens falta buidar-lo una miqueta, però ja podem entrar a dins i, per ser el primer que fem, encara ha sortit prou bé (foto inferior).

Mètodes per aprendre a patinar

Pel que hem anat veient les vegades que hem anat a patinar sobre gel, s'utilitzen diferents mètodes perquè els nens n'aprenguin. Un dels més utilitzats és patinar agafat a una cadira que es va fent lliscar pel gel, com es pot observar en la primera fotografia. És un sistema senzill i que permet agafar confiança. A més, té l'avantatge que si el nen es cansa, s'asseu una estona i, si un altre nen que en sap més vol i en té ganes, el pot portar a passejar patinant mentre va empenyent la cadira. Un altre sistema, ideal per als nens més petits, és substituir els patins de gel per unes bases planes que permeten anar lliscant sense que hagin de mantenir l'equilibri, que és el que més costa, i amb menys perill de torçarse el peu. És clar que, a banda d'aquests mètodes, molta gent comença directament amb els patins i, a força de caigudes, va millorant. És el sistema que fan servir al curs d'iniciació al patinatge al que vam apuntar els nostres fills.

Llac Massawippi a l'hivern

Aquesta tarda ens hem arribat una altra vegada a la pintoresca població de North Hatley, que està situada a l'extrem nord del Llac Massawippi. Massawippi és una paraula que prové de la llengua parlada per la tribu dels Abnakis i que significa "el gran llac profund". El Llac Massawippi té una màxima profunditat de 85,7 m i una superfície de 18 quilòmetres quadrats. La seva aportació principal d'aigua prové del riu Tomifobia, que hi desemboca al sud. En canvi, al nord, a North Hatley precisament, hi neix el riu Massawippi, el qual a Lennoxville desemboca en el riu Saint-François. Més endavant, el riu Saint-François desemboca en el principal riu quebequès: el Saint-Laurent, el qual, a la seva vegada, desemboca a l'Oceà Atlàntic després d'haver recollit l'aigua dels Grans Llacs i de quasi tots els rius del Quebec.

A diferència de quan hi havíem estat a l'estiu i a la tardor, avui el paisatge era ben diferent ja que quasi tot el llac estava glaçat. Fins i tot, hi havia gent que s'hi passejava, com podeu veure en la segona fotografia. Únicament la zona on comença el riu Massawippi no tenia la superfície glaçada. I és que allà, on hi ha moviment de quantitats importants d'aigua, és molt difícil que aquesta es glaci completament.

Onada de fred

Aquesta setmana hem tingut una onada de fred. Nosaltres diem que hem passat la setmana dels barbuts del Quebec. Que hi hagi un pic de fred és bastant habitual, però que aquest duri gairebé una setmana ja no ho és tant. De fet, feia 7 anys que al Quebec no es vivia una setmana freda com aquesta. Com podeu veure al gràfic que us hem preparat, el dia més fred va ser dimecres, amb una temperatura màxima de -22ºC i una mínima de -25ºC, però amb una temperatura de sensació, durant el dia, de -38ºC. De fet, a l'escola, ni dimecres ni dijous els nens van sortir al pati, ja que o bé les temperatures eren inferiors a -20ºC (temperatura de tall que tenen), com va succeir dimecres, o bé eren superiors a -20º C com el dijous, però com que feia vent, quan hi havia la temperatura màxima de -17ºC, la temperatura de sensació era de -27ºC. Val a dir que, a aquestes temperatures, una miqueta de vent és allò que en diem un vent fi, fi! Ara sembla que l'onada de fred ja s'ha acabat (de moment) i anem a temperatures més habituals per l'època. Així, els propers dies s'esperen temperatures més altes (temperatura prevista en línia discontínua al gràfic), sobretot pel que fa a les màximes que pujaran a -12 o -15ºC ja que les mínimes encara estaran per sota els -20ºC. Ara, un cop estàs habituat a aquestes temperatures tan fredes, pujar de -20ºC és la glòria i, ben abrigat, s'aguanten prou bé! Diuen que el fred conserva. A veure si és veritat!

65è aniversari de la bandera del Quebec

Dilluns passat es va celebrar el 65è aniversari de la instauració de la bandera del Quebec, la Fleurdelisé, la qual va onejar per primera vegada a l'edifici de l'Assembla Nacional (el Parlament del Quebec) el 21 de gener de 1948. D'aquesta manera, el Govern del Quebec substituia la bandera oficial d'aleshores - la britànica Union Jack - per una de pròpia que reflectia clarament la història diferenciada del Quebec. En la senyera del Quebec hi ha una creu blanca sobre un fons blau - que es correspon amb l'antiga bandera de França - i en cada una de les zones blaves hi ha una flor de lis blanca  - que s'inspira en les flors de lis grogues que apareixen a l'escut d'armes dels reis francesos. Com a curiositat, la bandera del Quebec és 17 anys més antiga que la bandera del Canadà (coneguda popularment com The Maple Leaf (fulla d'erable) pels anglòfons i L'Unifolié (única fulla) pels francòfons) ja que aquesta es va hissar per primera vegada el 15 de febrer de 1965. 

Exposició de rèptils

La tarda de diumenge passat vam anar a una exposició de rèptils que se celebra anualment. L'exposició es realitzava en un centre cívic i es dividia en 2 sales: una amb rèptils no verinosos i una altra, amb bastant menys exemplars, amb alguns rèptils verinosos. Diferents associacions dedicades a l'estudi d'aquest animals i que realitzen activitats educatives i divulgatives al seu voltant, així com particulars que tenen diversos exemplars, els ensenyaven i anaven explicant les principals característiques dels animals. En alguns casos, com el que us mostrem, deixaven tocar alguns dels rèptils com serps, camaleons, iguanes i, fins i tot, cocodrils. Això sí, t'explicaven abans per on s'havia de tocar l'animal per molestar-lo el mínim possible. Fins i tot, si volies tocar determinats exemplars, et demanaven que et desinfectessis les mans abans i després. No fos cas que, a més de l'estrès causat per tantes mans tocant-los, hi hagués l'intercanvi d'alguna malaltia.

Hem anat a urgències

Des que hem arribat, ens han visitat els bombers, hem hagut de cridar la policia i ara fa dues setmanes vam haver d'anar a urgències d'un hospital (tot un èxit en el sentit que és la primera vegada en 6 mesos que hem visitat un metge!). Per sort, no va ser res greu. Feia uns dies que tenia uns dolors per una inflamació del nervi ciàtic i, un dia, a la feina, el dolor va augmentar molt sobtadament. Tant, que, durant uns instants, vaig perdre el coneixement, cosa que em passa a vegades. Doncs bé, tot i estirar-me per evitar caure i avisar als companys que em desmaiaria, van decidir seguir el protocol d'emergències del centre - el qual, per cert, funciona molt bé - i van cridar tant sí com no una ambulància. Tot i que quan va arribar el personal sanitari, els vaig explicar que tot era degut a un dolor fort i ells van veure que totes les constants eren correctes, em van portar cap a urgències de l'hospital. Això sí, em van deixar triar a quin dels dos que hi ha a la ciutat volia anar i vaig escollir el que tenim a la vora de casa. Un cop allà, vaig haver de presentar la targeta sanitària del Quebec i després de cinc hores i mitja entre proves i esperar (van estar tres hores per fer-me una radiografia), van arribar a la conclusió que sí, efectivament, la pèrdua de coneixement va ser causada pel dolor. De fet, va anar bé ja que així em va visitar un metge que em van receptar la medicació pertinent. El fet d'entrar per la porta gran (amb ambulància), em va estalviar haver d'anar a urgències una altra estona, cosa que probablement hagués acabat fent, i fer les llarguíssimes hores de cua que hi havia aquells dies degut a la passa de grip. En alguns casos, es va arribar a més de 24 h d'espera ja que, com que no hi ha l'equivalent als nostres centres d'assistència primària, tothom va a les urgències dels hospitals i els serveis estan col·lapsats. Per tant, no em puc pas queixar ja que em vaig estalviar molt de temps!

Programa de lectura a casa

Aquest vespre els pares dels alumnes de kindergarten o de maternelle (l'equivalent al P5 de Catalunya) estavem convocats a una reunió a l'escola perquè ens expliquessin el Programa de lectura a casa, que començarà demà mateix. Fins ara, un cop a la setmana, els nens portaven a casa un llibre de la biblioteca per mirar-lo i llegir-lo amb els pares. Ara, volen potenciar l'hàbit de llegir fent que sigui una activitat divertida i que, alhora, formi part de la rutina diària. Per això, a partir d'ara, de dilluns a divendres, els nens d'aquest nivell tindran deures. El temps dedicat no hauria de superar els 15 minuts i és necessari que nen faci aquests deures amb, com a mínim, un dels pares. En una primera fase es tracta que els pares els llegim un llibre que portaran d'escola (un dia en francès i l'altre en anglès) mentre anem assenyalant amb el dit el text perquè es vagin fixant en les paraules. A més, per potenciar les habilitats d'atenció i comunicació, cal comentar el llibre després de llegir-lo. Més endavant, els nens hauran d'aprofundir en alguns aspectes i, si és possible, al final, haurien de ser capaços de llegir ells sols un text que també hauran treballat a l'aula. Això sí, tenint ben present que cada nen té el seu ritme i que, si encara no està preparat per llegir, no cal amoïnar-se ni pressionar-lo. Com que l'escola considera que aquest programa és important, en la sessió també ens han informat d'aquells aspectes que els pares hem de tenir presents per intentar que l'activitat assoleixi els seus objectius.

Curset de patinatge sobre gel

Aquest matí, els nostres dos fills més grans han començat un curset de patinatge sobre gel que es fa, en aquest cas, al Parc Beldévère. Aquest curset  és un dels que, durant l'hivern, es van ofertant a diferents districtes de la ciutat per a realitzar en espais exteriors. El curset de patinatge s'imparteix durant 5 sessions d'1 hora, faci bon o mal temps. De fet, avui hem tingut de tot: hem començat amb sol, després han caigut quatre volves, ha tornat a sortir el sol i hem acabat amb vent i neu. El nivell és d'iniciació. Avui els han ensenyat com aixecar-se, com caure i com frenar. Els diferents pares hem anat seguint les explicacions i com ho feien els nostres fills. A falta de pràctica, els pares, si més no, aprendrem la teoria!

Provem trineus

A l'estiu, en previsió del que vindria, vam comprar un trineu en una venda de garatge. A més, fa un parell de setmanes, ens van deixar tres trineus més. Aquesta tarda hem volgut anar a provar-los, aprofitant que les temperatures no eren gaire baixes (entre -1 i -3ºC) i que havia caigut una mica de neu (entre 2 i 3 cm) aquest matí. Per això hem anat al Parc Bureau, que tenim a poca distància de casa. Allà, hi ha uns pendents que envolten un cap de futbol. De fet, ja hi havíem baixat amb uns plàstics que ens va portar el Pare Noel. Avui, però, hem agafat els trineus que ens cabien al cotxe (n'hi ha un, de quatre places, que no ens hi entrava) i hem anat cap al parc. Com podeu veure en la primera fotografia, els trineus són una mica diferents: un és d'una plaça, els altres de dues i un fins i el del mig té volant per dirigir-lo allà on es vol. Amb ells hem anat lliscant baixada avall, com podeu veure en la segona instantània. Aquesta vegada hem estat dels primers en arribar, per la qual cosa, durant una estona, hem gaudit  de neu verge. Ara bé, més endavant, la neu nova  ha anat marxant i quedava el gel acumulat d'altres dies. Després d'unes quantes patinades al gel, hem considerat que, per avui, ja n'hi havia prou. 

Motors en marxa per escalfar el cotxe

Com ja us hem anant explicant (i demostrant!) aquí sol fer força fred. Per això, molta gent té el costum d'engegar el motor del cotxe una estona abans de pujar-hi perquè així troben l'interior calent. Fins i tot, hi ha cotxes que es poden arrencar amb el comandament a distància.

Evidentement, això suposa consumir més combustible, alliberar més fums i produir major contaminació atmosfèrica. Per evitar-ho, a la ciutat on vivim - seguint l'exemple d'altres del Quebec - des de començament d'any ha entrat en vigor un nou reglament per prohibir tenir un cotxe engegat més de 3 minuts per escalfar-lo. Per informar-ne, n'han fet publicitat i també han començat a instal·lar alguns senyals en alguns aparcaments dels edificis municipals. A qui l'enganxin infringint la nova norma, li poden posar multes que van entre els 100 i els 1500 dòlars, tot i que per als reincidents poden pujar entre els 200 i els 3000 dòlars. De tota manera, nosaltres seguim veient gent que té el cotxe en marxa força estona abans de pujar-hi per trobar-se'l ben calentó. I és que, sobre el paper, aquesta mesura està bé, però és molt difícil que la policia pugui enxampar a tots els infractors.

Vidres del cotxe glaçats... per dintre

Ja us havíem explicat que molt sovint hem de treure el glaç dels vidres del cotxe. Fins aquí, res que no sigui habitual a qualsevol lloc quan les temperatures són negatives. El problema està quan, a més, es glacen els vidres per dintre, com podeu veure en la fotografia. Això a vegades succeeix si hi ha més humitat, com quan hem entrat força neu amb les sabates, s'ha anat evaporant amb la calor interior i, al deixar el cotxe aparcat i anar-se refredant, finalment el vapor d'aigua es congela. El glaç a l'interior és força més difícil d'eliminar ja que les rasquetes per al gel estan dissenyades per al vidre exterior però no per a l'interior i treballen bé en superfícies convexes però no en les còncaves. A més a més, si es mira de netejar el glaç amb les mans, el vidre queda brut i dificulta la visibilitat. La solució més efectiva és fer passar aire perquè vagi desglaçant. És un procés que porta el seu temps, de forma que aquest és un altre motiu pel qual cal sortir a agafar el cotxe una estona abans del previst si no es vol arribar tard.

Poutine

La poutine és un dels plats més típics i populars del Quebec. Es pot trobar a pràcticament tots els restaurants, inclosos els de les cadenes de menjar ràpid. Tot i això, nosaltres només ens hem atrevit a tastar-la una vegada.
La poutine és un plat senzill i ràpid d'elaborar. S'agafen patates fregides, s'hi afegeix formatge de pasta tova tallat a daus i s'hi posa al damunt una salsa calenta (que es fa amb un guisat de carn i tomàquet), que fon el formatge. Com ja us havíem comentat alguna vegada, molts dels plats del Quebec no són gaire elaborats i la poutine no n'és l'excepció. Aquest plat es va originar cap el 1950 en algunes zones rurals del Quebec, probablement perquè al tractar-se d'un plat amb força greix i molt calòric, és ideal perquè la gent que ha de treballar a l'exterior pugui suportar els freds hiverns d'aquí.

Oval per patinar a l'escola

Com hem comentat en alguna altra ocasió, en diferents parcs del poble hi ha pistes adaptades per poder patinar sobre gel ara a l'hivern. Un dels parcs on l'Ajuntament de Sherbrooke hi manté una zona per patinar és el pati de l'escola on van els nostres fills. En aquest cas, es tracta d'una pista (skating rink o rond de glace) amb forma d'oval, una part de la qual es pot veure a la fotografia. El fet de disposar d'aquesta pista ovalada permet que els nens de 1r a 6è, puguin, a l'hora de pati de després de dinar, patinar sobre gel, ja sigui amb els seus propis patins o amb patins que els proporciona l'escola. Tot un detall!

Piles de neu als aparcaments

Una vegada ha nevat, la neu s'ha de treure tant de les cases, dels carrers, de les voreres i també dels aparcaments dels edificis públics i dels centres comercials. En aquest darrer cas, la neu que van traient la van apilant en una part dels pàrquings. Per això, aquests dies, s'hi veuen unes muntanyes de neu com la que us mostrem en la fotografia. En alguns casos, les piles de neu comencen a ser considerables. Ja veurem a quina alçada arriben a final de l'hivern!

Activitats amb neu al Parc del Mont Bellevue

Enmig de la ciutat de Sherbrooke hi ha un petit massís muntanyós amb dos cims: el Mont Bellevue (de 333 m d'alçada) i el Mont John-S-Bourque (de 380 m). Tot aquest massís forma part del Parc del Mont Bellevue, el qual, amb 200 ha, és el més gran de la ciutat ja que aporta el 20% de la superfície dels 108 parcs públics existents. A l'hivern, s'hi pot fer esquí de fons o caminades amb raquetes en bona part del massís. A més, unes 45 ha es destinen a les activitats d'una estació d'esquí alpí municipal, de manera que, a qui li agradi l'esquí, el pot practicar sense sortir del municipi.

En aquesta estació d'esquí organitzen cursets d'iniciació a l'esquí adreçats als nens de més de 5 anys d'edat. Ens ha semblat que era una bona oportunitat perquè els nostres fills més grans aprenguessin una mica aquest esport, que nosaltres no practiquem a Catalunya. Per tant, els hem apuntat i aniran a 5 sessions de 2 hores cada una durant 5 caps de setmana consecutius. Els horaris són dissabtes i diumenges al matí o a la tarda.

En aquesta mateixa estació d'esquí hi ha l'opció de fer una altra activitat de neu familiar que és molt popular al Quebec: les baixades amb pneumàtics. És el que aquí coneixen com la glissade sur tube. Hi ha un remuntador que puja el pneumàtic amb la persona dins. Un cop a dalt, es pot baixar per unes pistes preparades per tenir un descens relativament ràpid i segur. En fi, una activitat que als més petits els encanta.

Festa d'aniversari

Avui hem anat a una festa d'aniversari d'un nen de la classe del nostre fill. No és que siguem entusiastes d'aquest tipus de celebracions, però com que es tracta d'un dels millors amics del nen vam acceptar la invitació. La festa començava a les 10:45 i acabava a les 15 h i se celebrava al local recreatiu Grimpe et Partout  de Granby, un poble a gairebé una hora de camí de Sherbrooke. En aquest local (un parc infantil, semblant als que hi ha també a Catalunya) els nens han pogut jugar amb els inflables, tobogans i els diferents jocs i estrucures que hi havia. Com que a les 12 h és hora de dinar, han menjat patates fregides amb pogos (una salsitxa petita arrebossada amb un pal, com un xupa-xup), una mica de crudités i, evidentment, pastís d'aniversari. Una animadora els ha fet fer diversos jocs, s'han donat els regals a l'homenatjat i s'ha "trencat" una pinyata. Bé, com veieu, apart del menjar, tot és més o menys semblant al que es fa a Catalunya en locals d'aquest tipus!

Pales per netejar la neu

Les pales per a treure la neu acumulada són imprescindibles al Quebec. Després de cada nevada, ens toca agafar-les per netejar de neu tant les entrades de la casa, la zona exterior on aparquem el cotxe i també l'accés al carrer. Així ens assegurem que s'hi pugui transitar bé i, sobretot, que en les zones de pas hi hagi la mínima neu possible de manera que, quan glaci, no hi hagi gaire gel que pugui provocar caigudes o que el cotxe patini.

El problema és quan aquesta tasca l'hem de fer al matí, abans d'anar a treballar i a portar els nens a escola perquè, a més, també hem de treure la neu que hi ha al cotxe. Aquests dies, la feina s'acumula per la qual cosa no hi ha més remei que preveure que necessitarem més temps per fer aquestes tasques necessàries, però una mica pesades.

Escola de Mares i Pares

Avui, a l'escola, ha tingut lloc la primera de les 3 sessions programades per als pares dels alumnes de kindergarden i primer curs per compartir preocupacions o aclarir dubtes sobre els nens i la seva adaptació a l'escola i a casa. Aquestes sessions són l'equivalent a l'Escola de Mares i Pares (aquí se'n diuen Parents Workshop) que tenim la sort de poder tenir, també, al nostre poble de Catalunya. La sessió la portaven una treballadora social i una psicopedagoga. En total, érem 12 pares de 8 famílies diferents. La sessió començava a les 6 de la tarda (després de sopar) i, durant l'hora i mitja que durava, hi havia servei de guarderia per als nens. Durant les tres sessions està previst que es tractin diferents temes com normes que són efectives i què se n'espera, conseqüències lògiques de les actuacions, trucs per prevenir l'opisició dels nens, com conduir les crisis, tipus d'estils parentals, com desenvolupar lligams i confiança amb els fills però mantenint els límits i com ajudar a l'adaptació a l'escola. La sessió ha estat interessant, ha ajudat a establir relacions amb altres pares i, a més, sempre s'aprèn alguna cosa, ja que això de ser bons pares a vegades és prou difícil.

Roba d'hivern

Ara que fa un bon fred i està tot cobert de neu és imprescindible anar ben equipat per sortir a fora. A més del calçat adequat que ja havíem comentat, tots els nens van amb anorac i pantalons gruixuts i impermeables, els que, a Catalunya, es fan servir per anar a esquiar. La roba exterior sol ser de niló i una mica de polièster i la part interior de polièster 100% i més o menys transpirable. A més, també és necessari portar una gorra que si és de llana va forrada amb roba de polièster perquè no hi passi l'aire i que per anar bé ha de tapar les orelles, guants impermeables i forrats (sobretot si es vol jugar amb la neu) i un buf gruixut o una bufanda ampla i llarga. Els nens ja fa temps que ho porten, però ara que tot està cobert de neu, sí que no s'ho poden descuidar, ja que sortir a fora sense aquest equipament és garantia d'agafar fred ràpidament amb les conseqüències pertinents. I de fet, no només els nens, els adults també han d'anar ben equipats i, encara que els pantalons no són imprescindibles, si cal estar gaire estona fora també són més que recomanables.

Tornada a les classes

Avui, dia 8 de gener, ha estat el dia de retorn a les classes després de les vacances de Nadal. A diferència d'Estats Units, on van remprendre les classes el dia 2, tant al Quebec com al Canadà els estudiants tornen a l'escola, com a Catalunya, passat Reis, tot i que aquí no se celebra aquesta festa. En molts llocs van començar les classes ahir, però en d'altres - com l'escola on van els nostres fills - ahir era jornada pedagògica o de planificació (dia en la que els mestres no fan classe perquè tenen reunions o formació i en la que s'ofereixen (pagant) activitats per als nens els pares dels quals treballen). Per tant, avui els nens han retrobat els seus mestres i companys i, com tantes famílies arreu, tornem a les pautes horàries del curs escolar.

Recollida dels arbres de Nadal

Aquesta setmana a Sherbrooke el servei de recollida d'escombraries únicament recull els arbres de Nadal. Per això, avui dilluns, dia en el que toca recollida al nostre sector, hem dipositat el nostre arbre de Nadal (sense cap dels ornaments que hi vam posar) a l'entrada de la casa perquè el recollissin. En tota la ciutat es recullen al voltant de 8500 arbres, el que suposa unes 85 tones de material vegetal. Els arbres recollits bàsicament s'utilitzen per obtenir energia cremant les estelles de fusta que se n'obtenen al triturar-los i també per obtenir olis essencials que s'utilitzen en perfumeria.

Llac de les Nacions glaçat

Aprofitant que el dia era assolellat, ahir dissabte a la tarda ens vam acostar al llac de les Nacions. Degut a les baixes temperatures que hi ha hagut darrerament, estava ben glaçat i cobert d'una capa de neu, com es pot veure en la fotografia de l'esquerra. Hi havia força gent que anava passejant pel camí que voreja el llac, com testimonia la imatge de la dreta, tot i que la temperatura que marcava el termòmetre era de -8ºC (i la temperatura de sensació de -16ºC). I és que, quan està serè i fa sol, és quan fa més fred. Per això, tothom anava ben abrigat i caminava ràpid.

Ja tenim patins per a tots

El patinatge i l'hoquei sobre gel són dues de les principals activitats que es poden fer a l'hivern al Quebec ja que en molts parcs públics hi ha espais glaçats per patinar o per jugar a l'hoquei. Nosaltres, de moment, ens conformem amb patinar. Ara bé, per patinar fan falta patins. Hem tingut la sort que dues companyes del centre on treballem ens han donat patins que ja no utilitzaven perquè s'havien fet petits o eren una mica vells. Com que aquests patins no ens anaven bé a tots, hem anat a una botiga d'articles d'esports on tenen tan articles nous com també usats. En el nostre cas, com que estarem aquí només un any, no ens val la pena comprar patins nous i menys per als nens, ja que encara els creix el peu. A més, en la botiga que us hem comentat, si portes un parell de patins usats que encara es puguin fer servir, se'ls queden i et fan un descompte sobre el preu dels patins usats que et venen, sempre i quan siguin del mateix color. Vistes les facilitats, avui hem anat a aquesta botiga i hem comprat els patins de les talles que ens faltaven, amb un preu inferior perquè hi hem deixat els patins que no ens anaven bé. Per tant, ara ja estem a punt per a patinar... o, com a mínim, per a intentar-ho!

Escombra i rasqueta per a la neu i el glaç

Unes de les eines imprescindibles aquí són una rasqueta per treure el glaç dels vidres del cotxe i també una escombra per treure la neu acumulada. Hi ha un giny que les combina: té la rasqueta per un extrem i l'escombra per l'altre, com podeu veure en la primera fotografia. A més, té l'avantatge que té un mànec llarg, de manera que s'arriba força lluny, com us mostrem en la segona foto. 

Ara, a l'hivern, utilitzem aquest estri pràcticament cada dia, ja sigui per treure glaç, neu o les dues coses a la vegada. Per tant, abans de sortir amb cotxe de casa o de la feina, ens hem de dedicar una estona a aquesta feina. I és que cal fer-ho per tenir bona visibilitat per conduir i també per evitar que la ens policia multi per portar massa neu damunt el cotxe i anar-la deixant pels carrers de la ciutat.

Patinem al Parc Bellevue de Waterville

Avui hem tornat a Waterville per visitar una família catalana que hi resideix i que vam conèixer quan hi feien el mercat de Nadal. A més de que els nens poguessin jugar en català amb altres nens (cosa que feia mesos que no passava), hem fet una de les activitats habituals dels hiverns quebequesos: anar a patinar sobre gel. Ja us havíem comentat que en molts parcs hi ha pistes d'hoquei preparades per a practicar-hi aquest esport amb gel (de fet, és l'esport nacional aquí). A més, en molts parcs, les pistes de bàsquet o futbol adjacents es preparen perquè s'hi pugui patinar sobre gel gratuïtament, com es pot veure en la imatge presa al parc Bellevue de Waterville. Hem tingut la sort que al parc també hi havia patins disponibles per als nens, de manera que han pogut començar a practicar el patí sobre gel. 

Avui el dia ha estat molt fred, ja que la mínima ha estat de -27ºC (tot i que al termòmetre de casa marcava -20ºC) i la màxima de -15ºC. Tot i això, el fred aquí és força sec i, convenientment abrigats, hem estat una horeta i mitja al parc, com molts altres nens i joves. I és que cal anar-se habituant i gaudir de les activitats hivernals que es poden fer per aquí, que l'hivern és molt llarg.

La policia ens obre el cotxe

Des que vam arribar al Quebec, ens hem hagut de posar en contacte amb els diferents cossos de seguretat pública. Primer, va ser la visita dels bombers a casa nostra. I ara, en el viatge que hem fet a Nova York, hem necessitat la policia local. L'endemà de la nevada que hi va haver, vam decidir anar amb cotxe a l'estació del tren perquè encara hi havia molta neu a les voreres i no volíem que els nens es mullessin en excés ja que, tot i que que porten calçat d'hivern impermeable, tenen tendència a jugar amb la neu i solen acabar molls. Doncs bé, vam engegar el cotxe i al baixar per fer pujar els nens, accidentalment vam tocar el tancament centralitzat i va quedar el cotxe tancat i en marxa. I això ens va passar a l'estat nordamericà de Nova Jersey, lluny d'on residim, el Quebec, on tenim les claus de recanvi. A més, era diumenge al matí, de manera que els tallers mecànics estaven tots tancats. Sort que ens van donar la solució: trucar a la policia de la ciutat en la que estàvem. I, efectivament, els vam explicar el problema i ens van enviar un cotxe patrulla. El policia  - molt amable i, a més, d'origen portuguès - després de fer-nos preguntes, veure que tot era correcte i fer-nos omplir el formulari corresponent, va treure les eines necessàries i va obrir el pany per dintre. Això sí, primer, ens va dir, de broma, que no sabia si ens havia d'ajudar ja que suposava que nosaltres, al ser catalans, devíem ser seguidors d'en Leo Messi però ell, essent portuguès, preferia en Cristiano Ronaldo. La veritat és que, en aquelles circumstàncies, si hagués calgut, haguessim canviat (temporalment, que consti!) les nostres preferències futbolístiques, que són òbvies.

Cap d'any a la carretera

Avui hem tornat del viatge a Nova York i pràcticament hem passat tot el dia a la carretera ja que havíem de fer uns 730 km. Hem canviat de ruta respecte el viatge d'anada, i hem anat bàsicament per la carretera interestatal I-87, que recorre en els seus 537 km tot l'estat de Nova York de sudest a nordest fins arribar a la frontera amb el Canadà. Aquesta carretera va seguint el curs del riu Hudson i passa per la ciutat d'Albany, la capital de l'estat de Nova York. Es passa per força zones muntanyoses - en les que hi ha diferents parcs naturals - on hi havia força neu i també llacs glaçats. Tot i la neu que hi havia, el ferm estava ben net si bé tenia una aparença blanquinosa, probablement per la sal que hi llencen per evitar les plaques de gel. Ara bé, quan hem entrat al Quebec ens hem trobat molta més neu degut a la nevada que hi va haver la setmana passada. De fet, al pati de casa hi ha més de 30 cm de gruix.