Carbasses gegants

Com que avui les previsions meteorològiques horàries deien que a partir de migdia plouria, hem aprofitat el matí per anar al Llac Stukely i a l'Estany Fer-de Lance, al Parc Nacional de Mont-Orford, a passejar per boscos d'erables i a seguir contemplant la tardor.Per la tarda, i ja sota la pluja, hem anat al Festival de la Carbassa Gegant i de la Collita de Lennoxville. Aquest Festival es fa a l'interior i a l'exterior de la caserna de bombers d'aquest districte de la ciutat. La principal atracció - a banda de paradetes de productes artesans i altres activitats, avui deslluïdes per la pluja - és el concurs de la carbassa gegant. Podeu veure les carbasses que participaven al concurs i com les pesaven per determinar quina era la guanyadora.

Al Quebec ara és tradició anar a collir carbasses de cara a la celebració de Halloween, el darrer dia del mes d'octubre. Però com que aquí es preparen amb molta antelació (potser massa!), ja fa dies que la gent en va a buscar i comença a posar-les a l'exterior de les cases. D'això ja en seguirem parlant.

Les Comptonales

Al municipi de Compton, a 23 km de Sherbrooke, aquest cap de setmana fan la 7a edició de Les Comptonales. Es tracta d'una ruta gourmet pels voltants de Compton, a la vall del riu Coaticook, que es pot fer en cotxe, a peu, en bici o en autobusos gratuïts que posen els organitzadors. La ruta passa per 8 diferents punts que corresponen a productors agroalimentaris de la zona que obren les portes de les seves instal·lacions per donar a conèixer el que en diuen els "gustos de la seva cultura" a tothom que hi estigui interessat.

Nosaltres hem visitat primer Le verger Le Gros Pierre que és un productor de poma que, amb un tractor que arrossega un remolc ja preparat per transportar visitants (tipus els trenets de les poblacions turístiques), et porta als camps de poma de diferents varietats per collir les que més t'agradin (vegeu la foto de la dreta). Als nens els encanta i, de fet, hem començat per aquí ja que en Tomàs dilluns hi va anar d'excursió amb l'escola i ens volia ensenyar el que van fer. Afortunadament per ell, el dilluns va fer més bon temps que avui, que ha estat roinejant tot el dia i la temperatura no ha superat els 15ºC. Però bé, malgrat la pluja, ben equipats amb botes d'aigua i impermeables, hem sortit una estona. Llavors hem passat per Les Délices de Compton, on hi havia varis tipus de pasta ecològica i plats de porc i formatge, entre altres, però també una exposició de treballs de patchwork i una altra de pintures. 

Seguidament ens hem arribat a L'Abri végétal, una explotació d'horticultura ecològica, situada al costat del pont cobert Droiun (veure la foto), dins del qual, i a cobert, hi havia vàries parades amb verdures biològiques, plats de carn, embotits, dolços amb xarop d'erable, bijuteria, etc. Aquí els nens han pogut pintar una figureta de guix. Per acabar ens hem parat a la Fromagerie de la Station que com el nom indica és una formatgeria on hi podies trobar, apart de formatge, algun plat amb xai i porc, vegetals, un treballador del ferro i un ceramista i... els nens podien donar menjar a unes cabretes petites. A totes les paradetes es podien fer tastets dels diferents productes, a canvi d'uns tiquets que calia comprar. Per alguna cosa és la ruta del gourmet!! De tornada, simplement anar admirant el paisatge de tardor, on els colors taronges, vermells, grocs, marrons i verds, tot i la pluja, no quedaven deslluits.

Vista matinal des de la finestra

Fa uns dies us vam dir que s'acostava la tardor. Cada dia que passa això és més palès. Els dies són força més curts (avui el Sol ha sortit a tres quarts de set del matí i s'ha post a dos quarts de set de la tarda, de manera que hem tingut poc menys de 12 h de llum solar al dia) i les temperatures van baixant (aquesta matinada hem arribat a 1ºC). Degut a tot això, són força ja els arbres de fulla caduca que tenen tons vermellosos, taronjats i groguencs. Al costat de casa hi ha un erable i avui al llevar-nos aquest matí presentava l'aspecte que podeu veure a la fotografia. Tota una alegria per a la vista.

Parc Atto Beaver

Avui us presentem el Parc Atto Beaver, un dels 108 parcs municipals (incloent els patis de les escoles) que hi ha a Sherbrooke. Aquest parc està al costat del carril bici que passa prop de casa i que també podem agafar el dia que volem anar amb bicicleta a treballar. Des de casa, tenim uns 5,5 km a la feina i uns 3 km al parc Atto Beaver. 

El dia que volem anar amb bicicleta amb els nens agafem  el carril bici fins el parc. Un de nosaltres hi va amb cotxe, amb l'Agnès i la seva bicicleta. Quan hi arribem, fem un tros de carril bici fins que ens trobem amb els que vénen de casa i llavors tornem al parc a jugar. De tornada, normalment un gran i un petit tornen amb bicicleta i la resta amb el cotxe "escombra" i d'avituallament. Perquè quedi constància que hi han arribat les bicicletes i quin és el racó preferit del parc, us pengem la imatge. També hi surt a la dreta un tros de carril bici i, al fons, dos dels camps de fútbol que hi ha. I a qui no li agradi el fútbol, que sàpiga que hi ha també nou camps per jugar a volei platja i una pista d'hoquei.

Cèrvols

Avui hem tornat a veure cèrvols i aquesta vegada els hem pogut fotografiar. Estaven pasturant en un  jardí al costat de la carretera que fem cada dia per anar a treballar.  No hi entenem gaire de cèrvols però suposem que tenen molts números de ser Cervus canadensis, coneguts com uatipis, que són molt abundants en aquest país. En aquesta época de l'any se'n veuen molt sovint, sobretot a primera hora del matí o a partir de mitja tarda. Pel que ens han dit, d'aquí a poc, quan comenci el període de caça, sembla que ho intueixen i desapareixen tots, com per art de màgia. Aquí hi ha bastanta tradició de caça i es fan uns plats molt bons amb la carn d'aquests animals, com el que vam tastar en la festa del Mechoir Gibiers que van fer al centre on treballem. De fet, fins i tot hi ha granges de cèrvols, destinats al consum.

Previsions meteorològiques horàries

Saber quina és la previsió meteorològica és essencial al Canadà, sobretot quan vénen tempestes de neu. Per això hi ha dos canals a la televisió (un en francès i l'altre en anglès) dedicats únicament a les previsions meteorològiques. A nosaltres ens han fet aficionar també a consultar quin temps farà. L'aplicació que més consultem (i que tothom consulta) són les previsions horàries, com les que veieu a la imatge, que proporciona el web www.meteomedia.com. Així podem saber hora a hora, i per al lloc que interessi, la temperatura prevista, la probabilitat de precipitació, la quantitat de pluja prevista i la velocitat i direcció del vent. Fixeu-vos que a Sherbrooke, demà, a partir de les 16 h, la probabilitat de que plogui és del 60% (per tant, de ben segur que alguna gota caurà). Com que a aquella hora plourà menys d'1 mm, serà suficient en portar un impermeable quan sortim de la feina i anem a buscar els nens a l'escola. Per qui ho vulgui, també hi ha previsions a 14 dies vista. És una eina ideal per saber què ens espera... tot i que, a vegades, aquí tampoc l'encerten. Però com que és una probabilitat... ja se sap!

Bústia per pagar l'entrada als parcs nacionals

Per entrar als Parcs Nacionals dels Quebec s'ha de pagar. Únicament no paguen els nens menors de 6 anys. La tarifa familiar (per a 2 adults i 2 nens entre 6 i 17 anys) per entrar un dia a un Parc és de 12 dòlars. Com ja havíem comentat el mes d'agost, ens vam treure un passi familiar anual per a tots els Parcs Nacionals del Quebec que costa 108 dòlars. De fet, haureu vist que l'estem fent servir força i ja el tenim gairebé amortitzat.

L'altre dia ens va sorprendre que en un camí secundari que permetia l'entrada a peu o amb bicicleta a una Parc Natural hi havia una bústia amb sobres per deixar-hi l'import de la tarifa d'accés. Ens han comentat que la gent aquí és bastant responsable i que quasi tothom paga al Parc entri per on entri. Malauradament, ens sembla que aquest sistema no es podria aplicar a Catalunya.

Parc Nacional de la Yamaska

Avui hem anat al Parc Nacional de la Yamaska, a 77 km a l'oest d'on vivim. Aquest Parc envolta l'embassament Choinière, que es va crear l'any 1977 amb la construcció de dues preses al riu Yamaska Nord. Podeu veure una vista d'aquest embassament en la primera fotografia. Hi ha tota una zona de platja -avui deserta- que a l'estiu deu estar molt concorreguda ja que hi ha moltes places d'aparcament i moltes taules de pícnic.

En el Parc Nacional de la Yamaska hi ha diferents  camins per recórrer a peu o amb bicicleta, amb distàncies que van dels 2 als 18 km. Com que bufava vent i feia una mica de fresca, hem caminat només per un parells de camins. El primer anava per boscos d'arbres de fulla caduca de diferents espècies (podeu veure com estava avui el bosc en la segona fotografia) i també per una pineda fins arribar a la riba del riu Yamaska Nord. En aquest camí hi havia un joc de pistes adreçat bàsicament a nens. Després, hem fet un camí que va per sobre la presa principal de l'embassament, que és de terra.

Dia d'animals

Aquest matí hem anat a un poblet anomenat Hatley perquè la Lucie, una amiga, ens havia dit que hi havia una vente de garage en la que podiem comprar a bon preu roba d'abric d'hivern per als nens. De fet, hem pogut comprar anoracs i pantalons per a tots els nens i alguns guants i gorros per 30 dòlars. Després, la Lucie ens ha acompanyat a visitar un veí seu que té animals. Els nens han pogut donar menjar als conills, però s'ho han passat més bé acariciant els ases, els cavalls miniatura (que no són ponis) i les cabres.

Avui ha estat un dia d'animals, perquè a la tarda, quan hem anat a fer una volta amb bicicleta, també hem vist cèrvols i esquirols, però com que no portàvem la càmera no us els podem ensenyar. Esperem fotografiar-ne en una altra ocasió.

Jornades pedagògiques

Avui els nens no han tingut escola ja que era jornada pedagògica. El calendari escolar, tant per les escoles angleses com franceses, estableix 20 dies de jornada pedagògica o dies de planificació, 21 dies festius i 180 dies de classe. Hi ha 4 jornades pedagògiques a principi de curs, 4 a final de curs i una o dues cada mes. Hi ha tres dies de jornada pedagògica "comodins" que es poden intercanviar en cas que hi hagi alguna incidència. Per exemple, el dia de les eleccions, inicialment no era jornada pedagògica però l'hi van convertir canviant-lo per un d'aquests dies "comodí", que, per tant, va passar a ser dia lectiu. Avui ha coincidit la jornada pedagògica a l'escola anglesa i la francesa i ni al matí i ni a la tarda es veia cap autobus escolar. De totes maneres, les jornades pedagògiques no tenen perquè coincidir, i, de fet, en coincideixen ben poques, ja que cada comissió escolar marca les seves. Durant la jornada pedagògica no hi ha classe i els professors reben cursos de formació i/o planifiquen la feina de l'escola. Les escoles ofereixen la possibilitat d'acollir els nens durant els dies de jornada pedagògica per fer activitats de lleure. A l'escola de Lennoxville, els nens que es van apuntar al servei han anat d'excursió a Magog, al costat del llac Memphrémagog, on hi ha un parc per jugar i un laberint amb diferents proves i pistes per anar avançant. Han tingut sort ja que avui, primer dia de tardor, ha fet molt bon dia i s' ho han passat molt bé.

Pels que esteu de Festa Major, molt bona Festa i... benvinguda, Isona!!

Jornada de portes obertes a l'escola

Avui a l'escola dels nens hi ha hagut una reunió de 18:15 a 18:55 per als pares d'alguns cursos, entre ells el de kindergarden i, llavors, de les 19:00 fins a les 20:30, han fet una jornada de portes obertes. Tot això ha tingut lloc després de l'hora de sopar, ja que aquí se sopa bastant aviat. Durant la reunió, hi havia servei de monitoratge perquè no hi podien assistir els nens.

La reunió a la que hem anat ha estat molt formal, sense possibilitat de fer preguntes, i ens han explicat què hem de fer amb els nens a casa per tal de treballar conjuntament amb l'escola. Així, ens han comentat que calia seguir els hàbits que tenen a l'escola de posar cada cosa al seu lloc quan arriben a casa; escriure la primera lletra del nom en lletra majúscula i la resta en minúscula i de manera correcta; i portar refrigeris (el que aquí en diuen snacks) saludables per l'hora de pati. Una altra cosa és quan un nen ha comès una falta, com ara barallar-se o insultar. La normativa de l'escola té un llistat en el que es classifiquen les faltes en lleus o greus, i es detallen les actuacions que s'emprendran, com ara entrevista amb els pares o expulsió temporal en funció de la falta i de la seva recurrència. En el cas de kindergarden, els nens que han comès alguna falta, juntament amb les professores, han d'emplenar un formulari on s'explica als pares què han fet i la conseqüència que ha tingut. Es tracta que, a casa, els pares el signin i també expliquin quina conseqüència ha suposat per al nen a casa la 'falta' comesa a l'escola. 

Un cop acabada la reunió, hem continuat amb la jornada de portes obertes on, primer de tot, al gimnàs han presentat als professors i professores, en pla molt americà, i, llavors, hi havia diferents estands de les classes, de l'AMPA i de diverses institucions o agrupacions de Lennoxville, el barri on està l'escola. Després, es podia visitar lliurement l'escola. Els professors eren a les seves classes i llavors sí que podíem demanar pels nens i fer preguntes del que ens convingués. Ara bé, el temps era limitat, ja que hi havia molts pares interessats. En la foto superior es pot veure la classe de 2n d´anglès que té com un altell que és la zona de lectura per als alumnes que tenen ganes de llegir. A sota hi ha la classe de kindergarden de francès i a la foto de la dreta es veu el passadís de l'escola amb les típiques guixetes (una per cada alumne/a o compartida entre 2 alumnes) que estem acostumats a veure a les pel·lícules.

Estany de la Castorie

Aquest matí, tot i la pluja d'ahir i la fresca que feia, hem acompanyat en Jaume, la Maria i l'Albert a visitar el Parc Nacional del Mont-Orford. Hem tornat a visitar l'Estany Fer-de-Lance, on cada dia que passa les fulles dels erables van agafant tons més vermellosos. Després hem passejat per el camí multifuncional de la primera fotografia. Aquest és un camí molt ben condicionat i apte tant per les caminades com per anar amb bicicleta a l'estiu i per a l'esquí de fons a l'hivern.

Hem caminat uns 4 quilòmetres fins l'estany de la Castorie. Aquest és un estany, com l'estany Martin que ja havíem visitat en el mateix parc, que es va formar per l'acció dels castors.

Tornem al Mont Pinacle

Avui hem tornat al Mont Pinacle. Com que ens han vingut a visitar en Jaume, la Maria i l'Albert, hem aprofitat per ensenyar-los una mica la zona on vivim. Per això ens ha semblat que els agradaria pujar a aquesta muntanyeta i admirar les vistes i els boscos de la regió. De fet, aquesta vegada hem pujat per un camí diferent del de la vegada anterior ja que passava més aprop del cingle. Des de dalt, hem admirat el bonic paisatge presidit pel Llac Lyster. De tornada, també hem variat la ruta i així hem pogut contemplar també el Petit Llac Baldwin, que podeu veure en la segona fotografia.

Hi hem anat una mica d'hora per mirar d'acabar l'excursió abans de migdia, ja que la previsió meteorològica horària indicava que a partir de llavors plouria. De fet, el temps ha aguantat una miqueta més i no ha començat a ploure fins a la una, just a l'hora que començàvem el dinar de pícnic.

Corbs

El corb comú (Corvux corax) és un ocell de la família dels còrvids que és l'ocell d'aquesta família més usual a Amèrica del Nord. Aquest és l'ocell que, amb diferència, veiem més per aquí. També hi ha força gavines, però ens dóna la sensació que n'hi ha menys que corbs.

Els corbs van buscant altres insectes o restes de menjar, tant als prats com pels carrers, com podeu veure en la fotografia, presa al davant de casa nostra.

Llac Stukely i Estany Fer-de-Lance

Un mes i un dia després, hem tornat al parc natural que tenim més aprop, el Parc Nacional del Mont-Orford. Aquesta vegada, però, volíem fer una passejada amb canoa pel Llac Stukely. Com que érem dos adults i tres nens petits, no ens han deixat agafar una canoa per a tots i ens han donat dues alternatives: o bé anar amb un llagut, que és difícil de manejar, o bé un patí. Finalment, hem escollit aquesta darrera opció. Així que, equipats amb la nostra armilla salvavides i un kit per emergències (que consistia en un xiulet dins una capsa de plàstic), hem fet una volta d'una hora pel llac durant la qual hem pogut vorejar una vegada l'illa Miner i dues vegades un illot força més petit, que és el que us mostrem en la primera fotografia. Tot i que feia sol, bufava un vent fresc, per la qual cosa hem acabat una mica enfredolits i amb els peus una mica molls. Després de canviar la roba molla i fer l'habitual dinar de pícnic, res millor per entrar en calor que fer una petita caminadeta. Hem anat pel camí que porta a l'estany Fer-de-Lance, que és el que podeu veure en la segona fotografia i on hi havia molts nenúfars. L'Estany Fer-de-Lance es va originar degut a l'acció dels castors, que van construir una presa que va retenir l'aigua. El camí passa per un bosc d'erables que, com ja us vam comentar, estan començant a canviar de color. I és que cada cop més el temps i les temperatures són de tardor!

Comprar vi al Quebec

Comprar vi al Quebec és una mica diferent a comprar-lo a Catalunya. Als supermercats i botigues es pot trobar vi, però l'oferta és molt reduïda i, normalment, de no molt bona qualitat. Si es vol comprar vins i licors de més qualitat, com hem volgut fer alguna vegada per portar un present que ens fes quedar bé quan ens han convidat a dinar o a sopar, s'ha d'anar a alguna de les moltes botigues de la SAQ (Société des Alcools du Québec), com la que us mostrem a la foto i que no tenim gaire lluny de casa.

La SAQ és una societat del Govern del Quebec que es va fundar el 1921, en l'època de la llei seca quan al Quebec, a diferència de les altres províncies canadenques i dels Estats Units, es va optar per oferir begudes alcohòliques però amb el control de l'administració pública. Actualment, com a empresa pública, la SAQ és una font d'ingressos per al Govern, però també promou activitats d'educació en el consum responsable de l'alcohol. En aquest sentit, és un model força semblant al dels països escandinaus.

La botiga que tenim aprop de casa és de la sèrie SAQ Sélection, en la que hi ha una oferta de vins i licors de major qualitat. Malauradament, els preus són força més cars que els que hi ha a Catalunya. Com podeu veure en la segona fotografia, és una bona enoteca, amb vins de tot el món, tot i que, quantitativament, hi predominen els vins francesos. Hi hem trobat també vins catalans, tot i que no de totes les denominacions d'orígen del país, ja que només hi hem vist vins del Penedès, Costers del Segre, Priorat, Montsant i Terra Alta.

S'acosta la tardor

Encara que la tardor comença el divendres vinent, ara ja es comença a intuir. En alguns boscos ja hi ha algun arbre marró i algun erable ja té un color vermellós, com el de la fotografia, que tenim a tocar de casa. Diuen que si ara els erables ja tenen les fulles de color vermell és perquè no estan completament sans. Aquests arbres queden amb les fulles vermelles quan arriben les primeres gelades, que encara no han arribat. Aquesta setmana hem passat algun dia amb baixes temperatures al matí, però avui a la tarda hem arribat a 30ºC. La gent d'aquí està molt contenta amb aquestes temperatures que, segons diuen, no són habituals per l'època.

L'erable és un arbre del gènere Acer, com la nostra blada. De fet, l'erable té una fulla molt semblant a la de la blada.  Aquí hi ha molts boscos d'erable pel que segurament ens espera una tardor ben acolorida, sempre i quan el vent no faci de les seves.

Anem a una reunió de l'AMPA

Ahir hi va haver la primera reunió de l'equivalent a l'AMPA de l'escola dels nens. Aquí l'AMPA es diu PPO (Parents Participation Organization). Les reunions són obertes a tots els pares i mares, no només als que formen la junta. Ahir hi havia 13 pares/mares i la directora de l'escola, que també hi assisteix. En una escola de 295 nens/es l'assistència no és gaire alta i està en la línia del que estem acostumats! La reunió va començar molt i molt puntual i es va començar per elegir el president, el vice-president, el secretari i el tresorer per aquest curs escolar. De fet, van continuar els que ja hi havia de l'any passat. La PPO s'encarrega d'organitzar algunes activitats, festes i sopars, que ja estan fixats i es fan cada any i en els que recullen diners per reinvertir en associacions benèfiques o en l'escola. Són bastant organitzats i metòdics i ja van fixar la data de les properes reunions - un cada mes - fins al gener. Normalment es reuneixen el segon dimarts de cada mes, a les 19:00 h (aquí a aquesta hora tothom ja ha sopat), però alguna data es va moure per adequar-la a la preparacio d'alguna de les activitats que s'organitzen d'aquí a Nadal i que ja us anirem explicant.

Bosses amb publicitat

Cada dimecres ens arriben a casa dues bosses plenes de fulletons de publicitat amb les ofertes de la setmana de diferents supermercats, magatzems i botigues. A més, en cada una d'aquestes bosses, hi ha un setmanari d'informació local. Quadrimestralment, també arriba un butlletí informatiu municipal amb les diferents activitats que es poden fer als barris de la ciutat.

El fet que arribi tota aquesta publicitat reflecteix el consumisme que hi ha aquí. Hi ha moltes grans superfícies comercials, bàsicament supermercats i hipermercats, però poques botigues al centre històric i poquíssimes botigues de barri. Totes les superfícies comercials obren els set dies de la setmana i algunes fins i tot ho fan 14 hores diàries (de les 8:00 a les 22:00 h) de dilluns a diumenge. En la pràctica totalitat de botigues i centres comercials no es tanca al migdia. Això fa que vagis a l'hora que vagis a comprar sempre s'hi troba gent. Sembla com si anar de compra fos un altre dels esports preferits del quebequesos.

11 de setembre

Avui és Onze de Setembre. Com que no tenim la senyera per penjar-la (no vam pensar en tot a l'hora de fer l'equipatge), la pengem virtualment al bloc.

La veritat és que ha estat un Onze de Setembre diferent perquè aquí és dia feiner. El matí s'ha llevat fred  ja que estàvem a 5ºC, però per la tarda s'hi estava molt millor ja que hem arribat als 20ºC. A la tarda, la notícia que milió i mig de manifestants han reclamat la independència de Catalunya a la manifestació de Barcelona ja sortia publicada a les edicions digitals dels mitjans quebequesos i també els informatius televisius se'n feien ressò. En la notícia televisada també es parlava de Sant Pere de Torelló, que s' ha declarat territori català lliure. No és que aquí sigui una notícia destacada, però ha arribat a l'altra banda de l'Atlàntic. Visca Catalunya!

Un plat típic canadenc

Un esmorzar (o berenar) típic són els pancakes amb xarop d'erable. Els pancakes es preparen de manera similar a una crêpe, però són més gruixuts i esponjosos, segurament perquè porten llevat. Un es pot preparar la massa o pot comprar la farina preparada per fer-los. En aquest darrer cas només fa falta barrejar-la amb aigua (en la proporció adequada) i coure-la a la paella. Si el pancake és habitual aquí, ho és molt més el xarop d'erable (així com d'altres productes d'aquest arbre). L'erable és un arbre típic d'aquí, la fulla del qual es troba en la bandera del Canadà. L'erable a la tardor queda amb les fulles ben vermelles (ara ja se'n comença a veure algun, i realment la tardor promet). A la primavera, de l'erable se n'obté un xarop (esperem poder-ho veure i explicar-vos-ho quan arribi el moment) que és dolç i que és el que es posa sobre els pancakes. Aquest xarop també es fa servir per cuinar diferents plats com porc amb salsa d'erable, gelat o pastís d'erable, entre altres.

Parc Nacional de Frontenac

Avui hem anat al Parc Nacional de Frontenac, situat a uns 120 km al nordest de Sherbrooke. Aquesta vegada només hem pogut visitar el sector Saint-Daniel, situat a la riba est del Gran Lac Saint-François. En aquest llac neix precisament el riu Saint-François, que passa a uns 200 m de casa nostra.

Al Parc hem fet el sender de la torbera. És un camí de 4,5 km, que es fa pràcticament tot sobre una pasarel·la de fusta, com podeu veure en la primera fotografia, per no danyar la torbera ja que és un hàbitat molt delicat. La pasarel·la també permet poder visitar la torbera millor, ja que bàsicament és un aiguamoll en el que la matèria orgànica present (molses, líquens i coníferes) es va transformant, degut a les condicions àcides del sòl, en torba.

En la torbera hi habiten algunes espècies de plantes carnívores. Una d'elles és la que us mostrem en la fotografia, la Sarracenia purpurea. No patiu, que només mengen insectes. Les fulles d'aquestes plantes formen un con on s'acumula l'aigua de la pluja. Els insectes van atrets a aquestes plantes pel color verd de les seves fulles i la seva flor vermella (ara pràcticament estaven totes seques), però com que hi ha aigua se'ls mullen les ales, no poden volar i s'acaben ofegant. Finalment, els insectes són digerits pels pèls presents en les fulles. 

Méchoui Gibiers

 

Avui, per sopar, hem anat a una festa del centre on treballem oberta als treballadors, familiars i amics: el Méchoui Gibiers, que vol dir rostit (o mexuí) de carn de caça, que en aquesta ocasió era senglar i també uapití o cérvol canadenc.  Abans de rostir, la carn ha estat una setmana madurada en canal i després s'ha separat el llom i de la resta se n'han preparat botifarres. La carn s'acompanyava de salses de tot tipus, amanida, col fermentada (molt típica d'aquí) i patates i pastanagues bullides. També, si es volia, pa i la seva inseparable mantega. I per postres, diferents tipus de pastissos carregadíssims de sucre. Qui volia, podia comprar els talls de carn que havien sobrat. La veritat és que el sopar era molt bo, i, a diferència del dinar amb blat de moro i donuts, ens ha fet pujar la valoració de la gastronomia quebequesa.
En acabar el sopar, s'ha fet un ball en el que tots els nens que hi havia s'ho han passat molt bé i han esgotat les piles. També s'ha encès una foguera (semblant a les nostres de Sant Joan), una vegada ha parat la inoportuna pluja que ha fet acte de presència aquesta tarda.

Horari escolar i servei d'acollida

A la regió del Quebec on vivim (l'Estrie, també coneguda com Cantons de l'Est), l'horari de les escoles comença entre 8 i 9 del matí i acaba entre les 14:30 i les 15:30, depenent del centre. En el cas de l'escola on van els nostres fills comencen a les 8:48 i acaben a les 15:00. Al migdia, fan una pausa d'entre 1 h i 1:15 h que, els nostres fills, la fan entre les 12:10 i les 13:05. No és que siguem fanàtics de l'exactitud horària, sinó que aquests són els horaris oficials!

Un quart abans de començar l'escola, al pati hi ha vàries monitores i/o mestres que vigilen i, per tant, ja s'hi poden deixar els nens. D'aquesta manera, donen una mica de marge a l'arribada dels autocars del transport escolar. En cas que els pares ho necessitin a totes les escoles hi ha un servei d'acollida (Service de garde o Day care), l'horari del qual també és variable. Hi ha l'acollida matinal, que va desde les 7:00 o les 7:30 fins un quart abans de l'hora d'inici de l'escola i l'acollida de tarda, que va des de l'hora de plegar fins les 17:30 o 17:45, com a màxim. A més, en algunes escoles al migdia, també hi ha servei per als nens  i nenes que es queden a dinar. Durant l'acollida de la tarda, els nens han de portar una mica de berenar, juguen una estona al pati i, si tenen deures, els ajuden a fer-los. I tot això està subvencionat pel govern. Per exemple, a la nostra escola val 7$ al dia, independentment de l'estona que s'utilitzi. En altres escoles, el preu depèn de si el servei és al matí, migdia o tarda. Ah!, i si s'arriba tard a buscar els nens, s'ha de pagar una quantitat que es va incrementant per cada 5 minuts de retard. Aquesta penalització és força habitual, perquè a la guarderia familiar també hi és i quan els nens anaven al casal d'estiu també.

Dinar de blat de moro i donuts

Al centre on treballem hi ha un club social que organitza de tant en tant algun dinar col·lectiu, entre les 12 i les 13 h. Aquesta setmana hi havia el dinar anual del blat de moro, que consisteix en menjar panotxes bullides de blat de moro com a plat únic. Les panotxes les freguen amb mantega, com podeu veure en la foto, i hi afegeixen sal. Es tracta d'una varietat de blat de moro molt dolça i tova, com la que nosaltres posem a l'amanida. Per postres, donuts de diferents tipus (i Déu-n'hi do els tipus que hi ha) i cafè. No és que sigui cap meravella gastronòmica - els quebequesos tenen moltes qualitats, però no culinàries precisament -  però està bé provar-ho. El dinar era totalment gratuït. Ara bé, si volies podies comprar uns números per a un sorteig que es feia a l'acabar el dinar. Qui tenia el número guanyador, s'enduia la meitat dels diners que s'havien recollit en la venda de les butlletes. La resta, per pagar despeses. Una bona manera d'autofinançar-se!.

Resultats electorals

Ahir, després d'una campanya electoral de 33 dies, es van celebrar les eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec. El resultat és que hi haurà un canvi de govern ja que el Parti Québécois ha desbancat al Parti Libéral du Québec, el qual feia 9 anys que estava al poder. Per primera vegada, el Québec tindrà una primera ministra, Pauline Marois, cap del Parti Québécois i diputada per Charlevoix. Marois, de 63 anys, té una llarga experiència política, ja que ha estat al davant de 14 Ministeris diferents.  Tot i que el seu govern és minoritari (ha obtingut un 1% més de vots que el segon partit i està a 9 escons de la majoria absoluta), sembla que el sobiranisme pot agafar embranzida sota el seu mandat i no es descarta la convocatòria d'un nou referèndum per a la independència. Falta veure fins a quin punt és així tenint en compte el desprestigi general de la classe política quebequesa i el conflicte subjacent amb els anglòfons, el qual, atiat des d'alguns mitjans, pot haver propiciat que un pertorbat intentés assassinar-la en l'acte de celebració de la victòria a Montréal.

En la circumscripció de Saint-François, on vivim, ha guanyat - només per 110 vots de diferència -  en Réjean Hébert, candidat del Parti Québecois, amb qui ens havíem trobat en una ocasió i que segurament serà el proper Ministre de Sanitat del Quebec. En la circumscripció veïna de Sherbrooke, l'actual primer ministre i diputat Jean Charest no ha estat escollit per primera vegada en 28 anys i avui mateix ha anunciat la seva dimissió i retirada de la vida política.

Sorpreses a l'hora de pagar

A Amèrica del Nord hi ha una diferència important amb el preu de qualsevol producte o servei: les taxes normalment no hi són incloses. Per tant, quan es passa per caixa, s'afegeix el seu import, de manera que sempre tot acaba costant més del que estava anunciat.

Al Quebec hi ha dues taxes: la taxa sobre els productes i serveis (T.P.S.) i la taxa de venda del Quebec (T.V.Q.). La T.P.S. és una taxa fixada pel Govern Federal del Canadà que grava amb un 5% qualsevol import. La T.V.Q. la fixa el Govern del Quebec i és el 9,5% de la suma del preu de venda i de la T.P.S. Les dues taxes estan administrades pel Govern del Quebec.

Per si això no fos poc, als restaurants i en alguns hotels, cal afegir-hi la propina. Es considera que la propina ha de ser del 15% de l'import si el servei ha estat correcte. Els cambrers estan molt interessats en què la gent deixi propina, ja que bàsicament constitueix el seu sou. Per això, la majoria d'ells són molt servicials i atents. A vegades, massa i tot. 

En alguns llocs turístics, la propina o ja la compten directament o ja indiquen quin és el seu import. El pagament de la propina ja està preparat fins i tot si es paga amb targeta de crèdit. O bé s'incorpora amb el percentatge o la quantitat seleccionada pel client o bé s'indica quant es vol deixar, se signa el rebut i ja afegeixen l'import a la transacció. Tot això fa que, al final, sempre hi ha sorpreses (desagradables) a l'hora de pagar ja que l'import pot haver pujat entre pràcticament un 15% o bé un 30% si s'ha de deixar propina.

Les 1000 Illes

Avui hem passat el dia a la zona de les 1000 Illes, situada en els primers vuitanta quilòmetres del riu Saint-Laurent, aigües avall del Llac Ontario. Aquesta és una zona amb 1864 illes (d'aquí li ve el nom) i forma part d'una reserva mundial de la biosfera. Pràcticament cada illa té una o més cases que bàsicament són segones residències. Algunes de les cases són espectaculars i hem vist ple d'embarcacions pel riu.

Aquesta zona és una zona fronterera amb els Estats Units, però cap illa està dividida entre els dos països. Fa 200 anys, l'any 1812, aquest territori estava sota disputa, ja que hi van tenir lloc força batalles de la guerra entre Anglaterra i els Estats Units.

Cascades del Niàgara

Avui hem visitat les cascades del Niàgara. Realment és impressionant la gran quantitat d'aigua que baixa contínuament. Aquestes cascades tenen uns 50 m d'alçada i es troben en el curs del riu Niàgara, que s'origina en el Llac Erie i desemboca en el Llac Ontario. De cascades del Niàgara, n'hi ha dues: la nordamericana i la canadenca. La canadenca (la de la foto) és molt més espectacular que la nordamericana. És un salt d'aigua que té forma de ferradura i en la que, avui, l'impacte de l'aigua feia pujar tot un núvol d'esquitxos que arribava a mullar a les persones que la miràvem des del passeig que les voreja. Amb els vaixells que s'anomenen Maid of the Mist et pots acostar fins ben bé a sota de la cascada i quedar encara més moll. Per acabar-ho de rematar, des de la torre Skylonn Tower hi ha una vista aèria de les dues cascades i dels voltants.

Ens ha sorprès que la zona del Niàgara i del llac Ontario (que realment és un Gran Llac) està plena de camps de fruiters, de vinyes i de cellers. I com podeu veure en la segona fotografia, la verema és molt aprop.

Per rematar el dia, quan hem arribat a Toronto, hem pujat a la Torre CN (la de la fotografia) que és una de les meravelles de l'enginyeria i hem pogut contemplar les vistes de la ciutat il·luminada. Un dia complet.

Ottawa

Com que dilluns és la Festa del Treball, tant al Canadà com als Estats Units, i dimarts els nens no tenen escola perquè hi ha les eleccions al Quebec, hem decidit fer un viatge una mica més llarg de l'habitual. La primera parada ha estat Ottawa, la capital federal, situada a la província d'Ontario, però limítrofa amb el Quebec. Aquí hem visitat l'exterior del Parlament, un indret molt ben cuidat a la riba del riu Ottawa i que podeu veure a la primera fotografia. Ens hagués agradat veure el canvi de guàrdia, però aquesta ha estat la primera setmana que ja no el feien, ja que molts dels guardes són estudiants universitaris i aquesta setmana ja han començat les classes,.

Però, on hi hem passat molta més estona ha estat al Museu Canadenc de les Civilitzacions, situat a l'altra banda del riu, a la ciutat de Gatineau, al Quebec i que es pot veure en la segona fotografia. Aquest és el Museu més visitat del Canadà i la veritat és que val la pena, tant arquitectònicament com pels continguts i les exposicions que hi té. De fet, ens ha faltat temps per acabar-lo de veure tot. El museu té també una part que és el museu dels nens, on poden tocar i remenar tot el que vulguin, ja que és especial per a ells.