Darrer dia de l'any a Nova York

Avui ens hem acomiadat del 2012 i també de Nova York. Aquest matí hem anat a passejar una estona al Central Park que, amb 340 ha, ocupa el 6% de la superfície de l'illa de Manhattan. Tot i això, Central Park no és el parc més gran de Nova York sinó el cinquè. El més gran és Pelham Bay Park, situat al Bronx, amb una superfície que triplica l'anterior. El Central Park el va projectar Frederick Law Olmsted (el mateix del Parc Mont-Royal de Mont-real) l'any 1858. Avui encara hi quedava una mica de  neu de la nevada de dissabte passat, com podeu veure en la primera fotografia. No hem tingut gaire temps per passejar pel parc i, a més, hi havia sectors que estaven tancats perquè aquesta mitjanit fan focs artificials per celebrar l'any nou.

Com que diuen que no es pot anar a Nova York i no veure un musical, hem anat amb els nens a veure Mary Poppins. El musical estava força bé i als nens els ha agradat molt. Per part nostra, sort que havíem vist la pel·lícula perquè costava seguir una mica els diàlegs. El musical el feien al teatre New Amsterdam, al carrer 42, entre la 7a i la 8a Avinguda, just a tocar de Times Square, on es fa la tradicional celebració de Cap d'Any de Nova York. Abans d'entrar al teatre ja hi havia molta gent i també molta presència de policies. En sortir,  a les 16:45 hi havia una multitud de gent i la policia només deixava passar qui anava al metro, com era el nostre cas. Per tant, com que avui no hem pogut anar a Times Square (de fet, ni bojos hi haguessim anat a mitjanit), us posem per acabar una foto d'aquesta caòtica plaça que vam prendre ahir per desitjar-vos un molt BON ANY NOU.

Empire State Building

Avui hem fet de turistes típics i tòpics i hem pujat a l'Empire State Building, que es va inaugurar el maig de 1931 i que té 443 m d'alçada totals. L'Empire State Building va ser l'edifici més alt de Nova York des de 1931 (data de la seva inauguració) fins el 1972 (amb la construcció de les Torres Bessones del World Trade Center) i des l'11 de setembre de 2001 fins el 30 d'abril de 2012 quan l'One World Trade Center, encara en construcció, el va sobrepassar. Aquest és un edifici molt popular, sobretot des de la seva aparició a la pel·lícula King Kong l'any 1933.

Per pujar-hi, però, hem hagut de passar per un calvari de 2 hores de cua. Havíem comprat unes entrades amb anterioritat que teòricament ens havien d'estalviar bona part de la cua. A l'hora de la veritat, però, només ens hem pogut saltar un petit tros de la cua, la que es feia per comprar entrades en la mateixa torre.  Als turistes, ens prenen el pèl quan volen i a tot arreu!

Hem pujat al mirador que hi ha a la planta 86, que dóna a l'exterior. N'hi ha un altre, tancat amb vidre, a la planta 102, però s'ha de pagar més per pujar-hi. En el mirador de la planta 86, el típic que surt a les pel·lícules, es pot donar tota la volta i veure la ciutat des d'una altra perspectiva. Hem tingut sort i el dia era força clar, tot i que, degut al fort vent, caminar pel costat oest era dificultós perquè el vent se'ns enduia. Us mostrem una de les fotografies que hi hem fet, en la que, en primer terme, es veu l'edifici Chrysler, construït el 1930 i, a parer nostre, molt més bonic que l'Empire State. 

Museu Americà d'Història Natural

Avui, com que hi havia previsió de mal temps, amb pluja i nevades, hem decidit anar a visitar el Museu Americà d'Història Natural, que està al costat del Central Park. Aquest Museu té la col·lecció de dinosaures més gran del món, que inclou diversos esquelets com el de la fotografia. Hi ha també sales amb diorames amb escenes que mostren diferents animals en el seu hàbitat de diferents parcs naturals dels Estats Units, com es pot apreciar en la segona fotografia, i també d'animals africans. Hi ha altres àrees dedicades a la biodiversitat, als pobles indígenes americans, al bosc nordamericà, i moltes més que no hem pogut visitar perquè els nens ja estaven cansats. A més, al ser cap de setmana i fer mal temps, el museu estava més que atapeït de gent, el que a vegades dificultava visitar-lo tranquil·lament.

Quan anàvem cap a Nova York no feia el mal temps que estava previst. El tren amb el que anem a Nova York entra en un túnel que creua el riu Hudson i connecta amb l'estació subterrània de Penn Station, amb la que podem connectar amb el Metro. Com que hem accedit directament al Museu des de l'estació del Metro, no hem vist quin temps feia. Més tard, hem vist des de les finestres del Museu que nevava. I quan volíem sortir, havia deixat de nevar i plovia, de manera que hem tornat a agafar el Metro per anar a buscar el tren de tornada. A mesura que anavem sortint de la ciutat, el paisatge cada cop era més blanc. I, quan hem arribat a la ciutat on ens estem, hi havien uns 6 cm de neu, amb el paisatge a l'estació que us mostrem. De fet, ha estat una nevadeta. Res a veure, amb la gran nevada que hi ha hagut al Quebec aquests dies, amb gruixos entre 40 i 50 cm i que, com que estem de viatge, ens hem perdut.

Prenem vistes de Nova York

Avui hem visitat Nova York. Com que anem amb nens, hem optat per fer  una visita a la ciutat amb un autobús turístic i així no haver de caminar tant. Per la tarda, hem agafat un vaixell per veure l'skyline de la ciutat des de la badia del riu Hudson. El gratacels que sobresurt és l'One World Trade Center, també conegut com a Freedom Tower, que és l'edifici que s'està construint al costat d'on hi havia les torres bessones i que, quan es completi, tindrà 514 m d'alçada i serà el tercer edifici més alt del món. Ens hem acostat també a l'estàtua de la Llibertat, situada a l'illa de la Llibertat i inaugurada el 1886, però no hi hem pogut pujar perquè el recent pas de l'huracà Sandy va malmetre les seves instal·lacions quan precisament s'anava a reobrir després d'unes obres de millora. Impressiona saber que un 40% de ls estadounidencs descendeixen dels estrangers que van arribar al centre d'arribada d'immigrants de l'illa d'Ellis, que està pràcticament al costat de l'illa de la Llibertat, i que, per força, van haver de veure l'estàtua que saludava als que arribaven per començar una nova vida als Estats Units.
A part de la gran quantitat de cotxes i de trànsit, ens hem trobat que hi havia moltíssima gent, tanta que fins i tot era difícil caminar per alguns carrers. Es veu que Nova York és una de les principals destinacions per les festes de Nadal i Cap d'Any. 

Camí de Nova York

Una de les coses que volíem fer durant la nostra estada al Quebec era visitar Nova York, ja que la tenim relativament a prop, a unes 7 h en cotxe d'on vivim. Aquests dies ens ha sorgit l'oportunitat d'estar en l'apartament d'una amiga en un poblet de l'estat de Nova Jersey, a 45 minuts en tren de Nova York. Per això, ahir, en comptes d'anar de rebaixes pel Boxing Day, vam marxar per fer bona part dels 713 km que havíem de recórrer per arribar-hi. Vam travessar els estats de Vermont i Massachusetts i, poc després d'entrar a l'estat de Connecticut, hem fet nit. La parada ha anat bé perquè a la nit va nevar però a la matinada s'ha posat a ploure i ens hem trobat les carreteres netes de neu, però amb pluja. Per tant, hem continuat el viatge, seguint pels estats de Connecticut, Nova York i, finalment, Nova Jersey. En la nostra ruta hem creuat una part del Bronx, a la mateixa ciutat de Nova York, i hi hem pogut comprovar com són els embussos de trànsit típics de la ciutat que mai dorm.

Boxing Day

El dia de Sant Esteve aquí és el Boxing Day (o Lendemain de Noël, en francès), que se celebra també al Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres. La teoria més estesa diu el nom Boxing Day (dia de les capses) fa referència al fet que l'endemà de Nadal és quan els nobles o patrons donaven capses amb menjar i regals als seus servents o treballadors, seguint un costum que venia de l'Edat Mitjana. Actualment, aquesta tradició ha canviat i el Boxing Day és un dia (que en alguns casos, s'estén tota una setmana) en què hi ha rebaixes molt importants en els establiments comercials. Es veu que és una autèntica bogeria, amb gent que fa cua ja des de la matinada per ser els primers en entrar i comprar el producte desitjat. Nosaltres, però, no hi anirem pas ja que no tenim tanta fal·lera compradora i, per si de cas, el costum ha variat més del compte i cal fer boxing per adquirir els productes rebaixats. 

Bon Nadal

.

Ahir vam anar a la missa del gall. A la majoria d'esglésies feien missa al voltant de les 16 h  i/o de les 19 h i, en molt poques (només en 20 de les 92 esglésies de l'archidiòcesi de Sherbrooke) la feien a mitjanit. Sembla que la gent prefereix anar més d'hora (aquí se sopa al voltant de les 18 h) i es veu que les misses de mitjanit no tenen massa assistència. Nosaltres vam anar a l'església del Saint-Esprit perquè ens havien dit que a les 19 h hi feien una missa per a nens i amb força música. De fet, mitja hora abans de començar la celebració, una coral formada per pares i fills, cantava nadales, acompanyada per un grup musical. La missa va començar amb un diàleg entre una nena i el mossèn sobre el Nadal. Mentre parlaven, va arribar una noia que feia d'estel que va explicar a la nena la història del naixement de Jesús. L'explicació estava representada per diferents nens i nenes dels grups de catequesis. El nen Jesús era un nen de veritat, fill d'uns parroquians i nascut el 3 de novembre. Durant la representació i la resta de la missa, la coral va anar cantant moltes nadales. I, quan s'acabava cada cançó, tothom aplaudia. La sort que vam tenir és que són molt pràctics i, en una pantalla, es projectava la lletra de les nadales, i els missages claus, cosa que ens va anar molt bé per poder seguir la cerimònia. Per als nens que encara no han fet la primera comunió, en el moment de la comunió i abans de donar-la a tothom, se'ls va donar un trosset de pa rodó. La veritat és que van estar molt contents.

Per acabar, avui voldríem desitjar un molt BON NADAL a tots els seguidors del bloc.

Cantem nadales

Aquest any, els nens canten les nadales en francès o en anglès que han après a l'escola. La que saben tots és Petit Papa Noël, una nadala francesa amb lletra de Raymond Vinci, música d'Henri Martinet i que va cantar per primera vegada Tino Rossi l'any 1946. És una nadala adreçada al Pare Noël, que ha de passar aquesta nit per portar-nos alguns regals. Que nosaltres sàpiguem, a Catalunya aquesta nadala no es canta. Podeu veure com sona cantada per nosaltres clicant sobre el vídeo. L'hem gravada aquest matí quan estava nevant. Sembla que, finalment, tindrem un Nadal blanc.
Unes altres nadales que han après són Mon beau sapin (en francès) o O Christmas tree (en anglès), que a Catalunya coneixem com L'arbre de Nadal, Rudolph the Red-Nosed Reindeer, la cançó estrella de la desfilada del Pare Noel, i Jingle Bells.

Tronc de Nadal

Les postres típiques de Nadal al Quebec són les bûches de Noël (tronc o tió de Nadal), que són unes postres que provenen de França i que també són molt populars en altres països francòfons i fins i tot en algunes zones de Catalunya. Es tracta d'un pastís que té la forma de tronc,  i que està fet amb pa de pessic que s'enrotlla normalment amb xocolata. Ara bé, també n'hi ha d'altres tipus com el de la fotografia de l'esquerra. Alguns fins i tot són glaçats. Nosaltres en vam tastar el dia del sopar de Nadal de la feina. Estan bé, però, ja sigui perquè hi estem més habituats o pel gust que tenen, preferim els torrons i les neules. Val a dir, però, que és l'únic tió que hem vist per aquí!

... i més decoració de Nadal

Ja us vam comentar que, per Nadal, les cases es decoren, tant de dia com de nit. De fet, no s'engalanen únicament les cases ja que moltes persones porten per abrigar-se una gorra com la del Pare Noel, especialment ara que estem molt a prop del dia de Nadal. I no només això, també hem vist llaços de Nadal a la part frontal d'alguns autobusos i, fins i tot, en un camió de bombers, com podeu veure en la fotografia. Això sí, pel que hem vist, els bombers només han decorat el seus vehicles i ells segueixen portant tant l'uniforme com el casc reglamentari.

Festes i polls

Aquesta setmana els nens han portat de l'escola una circular dels serveis socials i de salut on, a més de desitjar-nos Bon Nadal i Bon Any Nou, ens informen de com prevenir la transmissió de polls ja que es veu que és un dels "regals" que poden caure en aquesta època. El fet d'apilar abrics i gorros de la gent que va als dinars familiars o a festes afavoreix la propagació d'aquesta plaga. Per evitar-ho, recomanen no utilitzar pintes, raspalls, barrets i bufandes d'altra gent; penjar els abrics en penjadors i deixar els barrets i bufandes dins les mànigues dels abrics; i, si s'ha de dormir a casa d'algú altre, portar el sac de dormir i la coixinera de cadascú. Indiquen també que caldria inspeccionar els cabells de tots els membres de la família com a mínim un cop a la setmana. I si, per desgràcia, hi ha "visitants", ens indiquen un llistat de productes a utilitzar i ens diuen que ho hem de comunicar a tothom amb qui s'hagi estat. Per acabar, ens recorden que la infestació de polls és tan contagiosa com la tos ferina o la varicel·la.

Com que aquest any no podrem anar a cap dinar familiar, el tema de l'apilament d'abrics no el tindrem. Esperem que no siguin els rens del Pare Noël els agents transmissors d'aquesta molesta i pesada plaga. I és que hi ha problemes que són universals. 

Cases decorades de Nadal quan es fa fosc

Quan es fa fosc també es poden veure moltes cases adornades de Nadal. Hi ha algunes cases amb una gran quantitat de llums, ja sigui a la façana, resseguint la teulada, als arbres del jardí o a les figures o estructures amb motius nadalencs o d'hivern que podem veure durant el dia. La veritat és que, tot i que n'hi ha per tots els gustos, el que sí que s'ha de dir és que, com que a les 4 de la tarda ja és fosc, dóna gust circular pels carrers i anar veient les diferents il·luminacions que tenen les cases, ja que n'hi ha moltíssimes amb llumetes i és bastant espectacular (bastant més del que es pot apreciar a les fotografies). I menys mal, ja que els carrers, llevat del carrer principal, no tenen enllumenat nadalenc. En canvi, la plaça de l'Ajuntament sí que està ben il·luminada, com podeu veure a la primera fotografia. Aquesta plaça que  té l'Ajuntament al fons és un racó molt bonic, amb tots els arbres i arbustos coberts de llums de color blau molt clar. En aquests dies tan curts, la llum de les cases és important, i, potser, aquesta és la raó per la qual s'ha començat tant aviat a engalanar les cases.

Cases decorades de Nadal durant el dia

Ja fa força dies (en concret després d'Halloween) que, com hem comentat en alguna ocasió, es poden veure cases engalanades amb motius nadalencs i d'hivern com pares Noels, pessebres, rens o ninots de neu, entre d'altres. La varietat d'ornaments és gran i, fins i tot, en algunes cases hi tenen una bola de plàstic on a l'interior hi ha el trineu del pare Noel i els rens que l'estiren que va rodant. Les decoracions van des de cintes de colors (en les que predomina el vermell, el verd, el daurat i el blanc), llaços, figures de fusta, de plàstic o metàl·liques, inflables amb formes diverses, a corones de flors. Realment, hi ha moltíssimes cases engalanades amb més o menys gust i més o menys carregades. Avui us volem mostrar l'aspecte que tenen durant el dia algunes d'aquestes cases, que no són necessàriament les més boniques que hem vist sinó algunes de les que he pogut fotografiar.

Conducció a l'hivern

Doncs ara sí que podem dir que ha arribat la neu i el glaç i, amb ells, les dificultats que se'n deriven en la conducció. Tot i que netegen i tiren sal als carrers, en alguns moments donats, com ahir al matí quan portava molta estona nevant (fotografia de la dreta), cal conduir en unes condicions que no són les més idònies. Per això, ja fa temps que l'Ajuntament ha repartit uns fulletons informatius a totes les cases i ha penjat unes pancartes als fanals de la ciutat per recordar als conductors que a l'hivern cal adaptar la conducció, planificar els trajectes amb temps i seguir les previsions meteorològiques en temps real. Aquest seguiment es pot fer via internet (web amb les previsions metereològiques horàries i/o web de l'Ajuntament on s'explica els trajectes de les màquines lleva-neus, la durada de la neteja o els carrers on no es tira sal per temes mediambientals), televisió (hi ha dos canals de televisió, un en anglès i un en francès, que informen  contínuament del temps), mitjançant un servei de SMS que ofereix l'Ajuntament o trucant a un telèfon d'informació. La consigna és clara: viatjar només si cal fer-ho, portar els pneumàtics d'hivern (que a partir del 15 de desembre són obligatoris), intentar circular per vies principals, seguir la informació del temps, no anar ràpid i augmentar la distància de seguretat, entre d'altres. Pel que ens han dit, ja ens hi anirem acostumant i, això sí, paciència i a poc a poc i bona lletra!

Reconeixement del bon comportament a l'escola

A l'escola on van els nostres fills tenen el costum que, quan un nen o nena té un comportament que consideren positiu, li donen una nota de reconeixement perquè la porti a casa. En la nota s'indica quin ha estat el comportament positiu que s'ha valorat, el qual ha d'entrar dins d'un aquests 3 tipus: respecte, ser aplicat en l'aprenentage i resoldre problemes. Dins de cada un dels 3 tipus s'hi especifiquen els motius més concrets. Suposem que aquestes notes de bon comportament són per incentivar els nens a tenir aquest tipus de comportament (reforç positiu) i contrasten amb el que havíem comentat anteriorment relatiu a la normativa de l'escola sobre les conseqüències de les faltes que es cometen, segons estiguin classificades com a lleus o greus. Ara bé, aquest tipus de notes, també poden originar insatisfacció als nens si, pel que sigui, consideren que no se'ls ha reconegut el que consideren que han fet bé. I és que... res no és perfecte!.

Al parc gelat

Què es pot fer un dia assolellat en el que ha tocat estar força estona a casa i els nens s'han d'esbravar? Doncs sortir una mica al parc. I això és el que vam fer ahir (i menys mal, perquè avui ha nevat tot el dia i no ho hem pogut fer). Que llavors la temperatura exterior fos de -8ºC (la màxima del dia) és un detall secundari en aquestes circumstàncies. Així que, ben abrigats, vam anar al Parc Bureau, on també hi havia uns quants nens jugant. Deien que era més divertit baixar pels tobogans perquè, a la sortida, es podia patinar amb el gel que hi havia. I és que cal trobar els avantatges de cada situació.

Sopar de Nadal del treball

Avui se celebrava el sopar de Nadal de la feina. Hi havia més de 100 assistents, entre treballadors i parelles, i això que tothom s'havia de pagar el sopar. A les 17:30 se servia un ponx i a les 18:30 començava el sopar. Normalment, aquesta festa es feia en el mateix centre on treballem però, aquest any, al darrer moment, han hagut de buscar un local alternatiu que, finalment, s'ha trobat en un poble situat a 12 km de Sherbrooke. I és que, tot i comptar amb un permís previ per prendre alcohol en un edifici federal, hi ha hagut un canvi de normativa que ho impedeix. I, és clar, un sopar de Nadal sense un bon vi deixa molt a desitjar.  El sopar consistia en diferents plats freds (crudités, amanides, galetes salades, taula de formatges i patés i diverses confitures i salses) i calents (llom de porc farcit amb nabius (cranberries), pernilet de pintada farcit amb prunes i foie gras i salmó enrotllat amb panxeta). La gent emplenava el plat amb una mica de cada cosa, com podeu veure en la fotografia inferior. La veritat és que el nom dels plats sona bastant millor que el gust que tenien! El vi, cadascú se l'havia de portar, però hi havia servei de bar amb tot tipus de begudes. Per postres, tronc de Nadal i pastís de sucre.

Durant el sopar, hi havien diversos jocs i activitats per amenitzar la festa. Finalment, després del sopar hi hagut ball amb música en directe d'un grup de 5 músics que ho feien prou bé. La gent s'ha divertit força. Alguns (nosaltres no, que consti) segurament hauran hagut d'utilitzar el servei de l'Operació Nas Vermell per tornar a casa.

Brigadiers escolars

Al matí abans d'entrar, a l'hora de dinar i a l'hora de sortir, en les cruïlles més properes a cada escola i també en alguna altres més conflictives hi ha els brigadiers escolars, els quals són fàcilment identificables perquè van equipats amb una armilla fluorescent i un senyal d'aturar els cotxes. Els brigadiers escolars normalment estan pagats per l'Ajuntament de cada municipi però, en alguns casos, són persones voluntàries. Els brigadiers hi són per evitar possibles accidents quan els nens van sols a l'escola. Per això, quan els nens han de creuar el carrer on estan situats, els diu si el poden travessar i, a més, aturen la circulació quan el creuen. També informen als nens de les normes de circulació i avisen a la policia si detecten la presència de gent sospitosa pels voltants.

A l'escola on portem els nens també hi ha un brigadier, que hi és cada dia, faci sol, plogui o nevi. En aquest cas és una senyora a la que saludem cada dia des del cotxe quan marxem després de deixar els nens. Ens sembla que deu estar força avorrida ja que no té molta feina en aquesta cruïlla en concret. Com que els nostres fills volien provar el sistema i nosaltres volíem donar-li una mica d'activitat, aquest matí hem variat la ruta fins a l'escola per deixar els nens just abans de la cruïlla on hi ha la brigadier. Podeu veure com aturava el trànsit perquè els nens travessessin el carrer. L'escola és allà mateix: el pendent amb gespa és terreny de l'escola i, per arribar-hi, només havien d'anar seguint els punts blaus que hi ha a la vorera i que, com que s'ha fos la neu, es tornen a veure.  

Rebem cartes del Pare Noel

El servei de Correus del Canadà ofereix la possibilitat d'escriure al Pare Noel a la seva adreça del Pol Nord del Canadà. Fins i tot, té un codi postal propi (HOH OHO) que ni fet expressament! A més, des de Correus de Canadà afirmen que el Pare Noel, amb l'ajuda de voluntaris, respon totes les cartes (sempre i quan s'enviin abans del 17 de desembre perquè a partir de llavors el Pare Noel no dóna a l'abast ja que la nit de Nadal està al caure), estiguin escrites en l'idioma que sigui.

Com que això últim ho volíem verificar, vam fer una prova. Cada un dels nostres fills va escriure, amb la nostra ajuda, una carta en un idioma diferent: anglès, francès i català. Al cap de 4 dies vam rebre una carta de Santa Claus contestant la carta escrita en anglès i una altra del Père Noël responent la carta en francès. La carta de resposta per a qui va escriure en català ha tardat 10 dies més i ha arribat avui... escrita en castellà. De fet, diumenge passat ja vam veure que el català no era la llengua que més dominava el Pare Noel. En la seva amable carta, el Pare Noel ha tingut el detall d'escriure'ns unes línies a mà per dir-nos que no sap escriure en català però que l'entén. I ens desitja BON NADAL (així, en català) per a tota la família. Ja ens donem per satisfets (val més això que res), però queda clar que encara queda camí per fer amb la nostra llengua.

Crudités

Les crudités són un primer plat d'origen francès que és molt habitual aquí, al Quebec i que, de tant en tant, mengem. Es tracta de hortalisses crues com, per exemple, pastanaga, àpit, bròquil, coliflor, pebrots de diferents colors, raves, cogombre, espàrrecs verds o mongetes tendres, entre d'altres. Les crudités normalment es consumeixen amanides amb vinagreta o algun altre tipus d'amanida, però també és molt habitual consumir-les amb algun tipus de salsa a base de iogurt,  hummus, paté d'albergínia, entre moltes altres.

Les crudités són riques en fibra, vitamines i antioxidants i també sucres de ràpida assimilació. Tenen l'avantatge que de seguida donen la sensació d'estar tip. Ara bé, no es poden consumir en grans quantitats ja que produeixen gasos a la panxa.... i és que res no és perfecte!.

Santa Shop

Entre avui i demà, a l'escola dels nens fan el  Santa Shop o la botiga del Pare Noel. És una activitat que organitza l'AMPA i que pretén que els nens tinguin l'oportunitat de comprar un regal per a qui ells vulguin (pares, germans, tiets, etc.) i li puguin donar, apart dels regals que pugui fer el Pare Noel. A més, quan els nens són a la botiga per fer la "compra", hi ha el Pare Noel que els dóna un bastó de caramel i escolta el que li volen explicar.

L'activitat consisteix en què, uns dies abans, tots els nens i nenes de l'escola han de portar dos regals que tinguin un valor entre 1 i 2 $. Llavors, els membres de l'AMPA preparen la botiga. Els pares/mares voluntaris fan d'elfs que ajuden al Pare Noel i emboliquen els dos regals que cada nen escull i pels quals en paga 1 $ per cada un. Els diners que s'obtenen serveixen per pagar els papers i cintes per embolicar, les etiquetes per posar els noms dels destinataris del regal i dels que el fan, els dolços i alguns regals que sempre fan falta per complementar els que han portat els nens. Per anar amb una mica d'ordre, cada classe de l'escola visita la botiga per separat.

Els nens s'ho passen bé sabent que poden comprar un regal per a qui ells desitgin. Aquest regal cal posar-lo sota l'arbre de Nadal per obrir-lo junt amb els que porti el Pare Noel. Ara bé, en algunes cases no es poden tenir regals a la vista i sense obrir de manera que... ja estan entregats i oberts!!

Operació Nas Vermell

Del 30 de novembre al 31 de desembre, coincidint amb les Festes de Nadal i amb el període dels sopars d''empresa, s'està desenvolupant la 29a campanya anual de l'Operació Nas Vermell. Aquesta campanya va començar l'any 1984 a la ciutat de Quebec quan Jean-Marie de Koninck, professor de matemàtiques de la Universitat Laval i també entrenador de l'equip de natació d'aquesta Universitat en el seu temps lliure,  la va posar en marxa per aconseguir diners per finançar el seu equip i, a la vegada, reduir la sinistralitat automobilística causada pel consum d'alcohol. Al Quebec, més de la meitat dels accidents mortals a la carretera estan provocats per conductors que estan sota els efectes de l'alcohol.

L'Operació Nas Vermell consisteix en oferir un sistema de retorn a casa de manera segura per als conductors que han begut més del compte o estan massa fatigats per agafar el cotxe en condicions. 

El sistema funciona amb equips de 3 voluntaris. El primer (el conductor escorta) porta amb el seu cotxe particular els altres dos voluntaris al lloc on han sol·licitat la seva presència. El segon voluntari és qui condueix el cotxe de qui ha demanat el servei de retorn (l'usuari). El tercer voluntari acompanya el segon voluntari i l'usuari en el cotxe d'aquest darrer. Aquest tercer membre de l'equip dóna conversa a l'usuari per evitar que distregui excessivament el conductor (ja se sap què passa amb segons quins estats etílics), recull les donacions que l'usuari vulgui fer i, si és el cas, emet una factura de l'import que ha donat perquè la pugui fer servir per desgravar. Quan arriben a casa de l'usuari, el primer voluntari recull els altres dos i retornen a la base. 

Aquest any, els voluntaris de l'Operació Nas Vermell ofereixen el seu serveis en 67 poblacions del Quebec on, de moment, han efectuat  quasi 20000 acompanyaments. Normalment, cada any l'Operació Nas Vermell recull més d'1 milió de dòlars que es dediquen a finançar entitats locals dedicades al jovent i a l'esport amateur.
Aquesta enginyosa campanya s'ha estès des del Quebec a altres províncies canadenques com Alberta, Colúmbia Britànica, Manitoba, Nova Brunswick, Ontario i Saskatchewan i també en algunes zones de Bèlgica, França i Suïssa.

Saludem el Pare Noel

Aquesta tarda el Pare Noel tenia una visita programada al centre on treballem per poder saludar els nens i nenes i les seves famílies. Hem estat de sort perquè avui diumenge el Pare Noel tenia molta feina per aquí ja que, més tard, anava també a fer diverses visites per la ciutat. Mentre esperàvem la seva arribada, els nens han pogut fer diferents activitats com pintar un castell de cartró o peces de fusta amb diferents motius nadalencs, enganxar adhesius, jugar amb plastilina, jugar a hoquei o amb globus, entre altres. Ah, i per animar la festa, quan ha arribat i quan ha marxat el Pare Noel li hem cantat unes boniques cançons nadalenques sobre ell i en Rudolf, el seu ren del nas vermell. A més, com que només hi havia una quinzena de nens, el Pare Noel s'ha vist amb cor de portar al sarró un regal per a tothom perquè els nens no haguessin d'esperar al dia de Nadal per poder jugar amb joguines noves. I com que el Pare Noel també sap parlar moltes llengües, els nostres fills s'han trobat que els ha parlat una mica (no gaire, perquè no és la llengua que domina més) en català.

Tourtière i pastís de sucre

Aquest migdia els nostres veïns - un matrimoni jubilat que està molt content de tornar a tenir nens  petits al costat de casa seva - ens han portat dos plats típics quebequesos: una tourtière (a la dreta de la fotografia superior) i una tarte au sucre (a l'esquerra).

La tourtière és un plat quebequès típic de Nadal. És un pastís de carn de porc o de vedella, picada o tallada a daus, a la que se li afegeixen espècies com el clau o la canyella. La carn es posa dins una pasta cuita de farina, semblant a l'empanada, com podeu apreciar en la foto inferior.

Pel què fa a la tarte au sucre o pastís de sucre, es tracta també d'un plat típic quebequès (però també del nord de França i Bèlgica), en el que, sobre una base de pasta fullada, s'hi posa, entre altres ingredients, molt de sucre i s'amara amb xarop d'erable. Un plat ideal per als llaminers, tot i que alguns llaminers ho trobem excessivament dolç.
Malgrat que la gastronomia quebequesa és, en general, millorable, aquests dos plats els hem trobat força bons. Són, però, plats molt calòrics, ideals per a suportar l'hivern d'aquí.

Vista aèria de l'arbre i del mercat de Nadal

Aquest vespre ens hem arribat al Llac de les Nacions de Sherbrooke on, com ja us vam comentar, aquest any hi ha l'arbre  de Nadal il·luminat més alt del Canadà, a més d'un mercat de Nadal, una roda de fira i una pista de gel per patinar.  Com que hi hem anat a darrera hora (a les 20 h) i no hi havia les cues de quan la van inaugurar, i, a més a més, no feia excessivament fred (estàvem a 1ºC), hem pujat a la roda de fira que hi ha instal·lada. Allà hem pogut contemplar des de ben amunt l'arbre i també el mercat que a aquella hora, encara estava obert i ben il·luminat. 

Dia de commemoració contra la violència a les dones

Al Canadà el 6 de desembre és el Dia Nacional de Commemmoració i Acció contra la Violència a les dones. Per aquest motiu, es fan minuts de silenci, la bandera oneja a mitja asta en els edificis federals, com podeu veure en la imatge, i també molta gent porta un llaç blanc a la solapa. 

L'any 1991 el Parlament del Canadà va instaurar aquesta diada - que no és festiva - coincidint amb l'aniversari de l'assassinat de 14 noies el 6 de desembre de 1989 a l'École Polytechnique de Montréal, una de les millors escoles d'enginyeria tant del Quebec com del Canadà. Aquell dia, un noi va entrar armat en aquest centre educatiu i, llançant consignes contra el feminisme, va disparar contra 28 persones (24 dones i 4 homes), ferint-ne 14 (10 dones i 4 homes) i matant les 14 dones restants abans de suïcidar-se. 

Arran d'aquests fets, es va endurir la normativa de tinença  i registre d'armes, la qual recentment ha estat flexibilitzada considerablement per l'actual govern federal.