Darrer dia de novembre fred

Després de la nevada d'ahir i abans d'ahir, avui el temps ha canviat completament ja que ha estat un dia assolellat. Avui, darrer dia de novembre, però, ha estat un dia molt més fred del normal. Segons les estadístiques, la temperatura mínima normal d'aquests dies és de -11ºC i la màxima de -1ºC. Doncs bé, el termòmetre que tenim a l'exterior de la casa (ja us vam dir que prometia) aquest matí a les 7 h marcava, com podeu veure en la fotografia de l'esquerra, -15ºC (però la mínima d'avui ha estat de -18ºC). A les 16 h, la temperatura havia pujat fins a -8,5ºC (màxima d'avui), com podeu veure a la fotografia de la dreta. Les temperatures de sensació estaven entre els -20ºC i els -17ºC. Per tant, ha estat qüestió d'abrigar-nos. Més val que ens anem aclimatant perquè diu la gent d'aquí que això no és res comparat amb el que ens espera.

Primera nevada amb cara i ulls

Avui hi ha hagut la primera nevada amb cara i ulls de la temporada. Fins ara havíem vist caure algunes volves i hi havia hagut alguna enfarinada, però ahir al vespre es va posar a nevar i, amb interrupcions, ho ha seguit fent bona part del dia. Tot i això, aquest vespre, a casa nostra només hi havia uns 7 cm de gruix de neu acumulats. 

En la primera fotografia podeu veure l'aspecte que presentava el nostre carrer a les 7 del matí, abans que passés un camió que anava tirant sal. Cinquanta minuts més tard, quan hem sortit a portar els nens a escola i a treballar, els carrers principals estaven sense neu però en els secundaris encara n'hi havia, tot i que es circulava bé. Això sí, una màquina havia netejat les voreres properes a les escoles i als instituts.

A la tarda hem anat a buscar els nens a l'acolliment cap a les 16:15, pocs minuts després que es pongués el Sol. Ens hem trobat que la majoria dels nens que van al servei d'acollida, inclosos els nostres, estaven a fora jugant i divertint-se amb la neu. Alguns aprofitaven els pendents que hi ha al pati de l'escola per anar fent baixades per la neu, directament amb la roba d'abric, sense cap sac ni trineu. A la fotografia es pot apreciar que, de tant baixar, hi ha una zona on el gruix de neu és mínim. 

Ens han dit que ara al començament la neu fa gràcia, però d'aquí quatre o cinc mesos, quan encara n'hi hagi, s'acaba avorrint. Veurem.

Passos de vianants als semàfors

El funcionament dels passos per als vianants en els semàfors també és una mica diferent aquí. Per il·lustrar-ho, us posem una fotografia d'un semàfor que regula una cruïlla de 2 carrers que tenim a pocs metres de casa. La primera diferència és que quan passen els vianants, travessen tots en el mateix moment, amb independència del carrer que hagin de creuar. D'aquesta manera, quan un cotxe circula mai trobarà un vianant travessant un carrer. 

La segona diferència és que, a més dels passos perpendiculars al carrer als que estem acostumats, els vianants també poden travessar la cruïlla fent la diagonal, de manera que optimitzen el trajecte i eviten haver de creuar dos carrers seguits, cosa que probablement no podrien fer d'una sola tirada degut a la durada dels semàfors verds.

Tendals que fan de garatge

La gent es va preparant per al fred. Una de les coses que fan en algunes cases és instal·lar uns tendals que fan de garatge per a un o dos cotxes. De fet, moltes cases, tot i tenir un garatge munten un tendal. A les fotografies en podeu veure alguns. Una de les raons és que, per evitar patinades degudes a la neu i al glaç, tant als carrers com a les carreteres es tiren diversos productes, els quals són molt corrosius. Per tant, si no s'entra el cotxe al garatge, que comunica directament amb l'interior de a casa, s'evita entrar part de la brutícia i contaminació dins el garatge i la llar. Altres raons són que així s'evita haver de treure la neu de sobre el cotxe i del costat de les portes quan hi ha nevades o, depenent de la posició del tendal, treure'n menys del camí per poder sortir al carrer. També suposem que els tendals protegeixen una mica de les gelades i eviten haver de rascar cada dia el gel del vidre del cotxe, o almenys, rascar-ne menys gruix. I és que s'ha de ser pràctic!. Els que no en tenim, ja fa dies que estem treient el gel del vidre del cotxe cada matí i, ja n'hem tret algun dia neu. Però quan arribin les nevades fortes ens en tocarà treure'n bastant més.

Les eleccions catalanes vistes des del Quebec

Avui us volem comentar què diuen els principals mitjans d'informació del Quebec sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, ja que hem vist que els diaris catalans no se'n fan ressò. En general, els mitjans d'aquí destaquen la davallada electoral de CiU però també que els partits partidaris del referèndum d'autodeterminació són majoria al nou Parlament. Així, el titular del diari francòfon La Presse és Fracàs per als nacionalistes catalans, el diari Le Devoir parla de Catalunya, l'aposta perduda i l'anglòfon The Gazette diu que Els partits separatistes guanyen les eleccions a Catalunya. En general, els textos recullen bàsicament informació d'agències. Per la seva banda, Radio Canada, la televisió pública francòfona, tenia una enviada especial a Barcelona. La crònica postelectoral es titulava Catalunya: els nacionalistes conserven un poder amputat. Anteriorment, la mateixa corresponsal havia signat el reportatge El futur de Catalunya i el matí de diumenge va fer la crònica Eleccions a Catalunya: a la recerca de la independència. Si us fa gràcia, cliqueu els enllaços i podreu veure quins polítics catalans saben idiomes i quins no.

Desfilada del Pare Noel

Aquesta tarda hem anat a la desfilada del Pare Noel que es feia a Sherbrooke. La veritat, sorprèn una mica anar a aquesta desfilada quan falta un mes just per Nadal, però aquí tot va avançat ja que, per exemple, a Mont-real la van fer diumenge passat. Per tant, tot i que durant tot el matí i bona part de la tarda queien flocs de neu, ens hem abrigat bé i hem sortit a veure la desfilada. Primer passaven diferents carrosses i gent de diferents entitats i empreses de la ciutat, com ara els bombers, els policies (alguns dels quals anaven amb gorra del Pare Noel), alumnes del conservatori i d'una escola de dansa, una ràdio i fins i tot una fleca. Al final, venien els personatges més relacionats amb la festa com la Fada de Glaç, el ren Rudolph (el ren del nas vermell que va al davant dels altres 8 rens que estiren el trineu del Pare Noel) i la carrossa (que no era la més maca) amb el Pare Noel i també la Mare Noel. Com que ens hem situat estratègicament, hem pogut veure la desfilada dues vegades des de dos llocs diferents, una de clar (a quarts de tres) i l'altra que ja fosquejava (cap a les quatre). Ara bé, quan érem al segon lloc la temperatura era de -4ºC (però la de sensació era de -12ºC), i després de veure passar el Pare Noel, hem tornat ràpidament cap a casa.

Ruta dels murals de Sherbrooke

Aquesta tarda hem fet la ruta dels murals de Sherbrooke. Repartits pel centre de la ciutat hi ha 13 murals pintats en diferents parets, amb superfícies que van dels 29 als 234 metres quadrats. Us els ensenyem tots perquè us en feu una idea. Cada un d'aquests murals representen diferents aspectes de la vida i la història de la ciutat i en tots ells hi ha diferents personatges de la vida local dibuixats, a més de molts altres detalls que, pels que som forans, són difícils d'apreciar a no ser que llegim el plafó explicatiu que hi ha en molts d'ells. El primer mural data de l'any 2002 i, des de llavors, cada any com a mínim se n'ha inaugurat un de nou. Aquest tipus de murals no només els hem vist a Sherbrooke ja que a la ciutat de Québec també n'hi ha. Per cert, hem hagut de veure els darrers murals a corre cuita ja que s'ha posat a nevar una mica i feia un fred que pelava.

Fira del Llibre a l'escola

De dilluns a dimecres d'aquesta setmana, a l'escola on van els nostres fills, han fet la Fira del Llibre.  Dilluns, en horari escolar, els nens anaven a veure els llibres exposats i podien triar el que més els agradava. Llavors, els preparaven un paperet amb el nom del llibre que havien seleccionat i el seu preu perquè el portessin a casa i, si els pares volien i els donaven els diners, dimarts podien comprar aquest llibre. Sinó, hi havia l'opció de comprar-lo algun altre dia o no bé no fer-ho. Dimarts i dimecres, coincidint amb el dia de celebració de l'èxit a maternal i els dos dies d'entrevistes dels pares amb els professors de primària per comentar el desenvolupament del primer trimestre, la Fira del Llibre estava oberta a tothom qui la vulgués visitar en horari extraescolar. Aquesta activitat és una més de les que l'escola fa per promoure la lectura perquè aquí li donen molta importància, amb deures diaris que consisteixen bàsicament en llegir i comentar allò llegit, i també amb el préstec setmanal de llibres de la biblioteca. Amb tot això, l'escola aquests dies ha estat molt concurreguda però després ha arribat la tranquil·litat, ja que el dijous i el divendres eren jornades pedagògiques i no hi havia classes.

Encesa dels llums de l'arbre de Nadal

Aquest vespre s'han encès els llums de l'arbre de Nadal que han instal·lat al Llac de les Nacions de Sherbrooke. L'arbre, que està il·luminat amb 30.000 leds, fa 22.3 m d'alçada i és el més alt que s'ha posat per festes de Nadal al Canadà i el segon més gran d'Amèrica del Nord, després del famós arbre del Rockefeller Center de Nova York, el qual mesura 24.4 m. Amb l'obertura dels llums de l'arbre també s'ha inaugurat un mercat de Nadal que hi serà fins el 31 de desembre, una pista de patinatge de gel que hi serà fins el 10 de març (de moment el gel és artificial però més endavant, quan faci fred de veritat serà natural) i també una roda de fira. Nosaltres hi hem tret el cap una estoneta i hi havia bastanta animació ja que avui també se celebrava un concert d'alguns dels participants de l'equivalent quebequès d'Operación Triunfo que cantaven nadales... més d'un mes abans de Nadal. De fet, com ja havíem comentat anteriorment, les botigues ja estan preparades per Nadal però també moltes cases tenen llums i ornaments a l'exterior. I és que aquí s'ho prenen tot amb molta, potser massa, antelació.

Celebració de l'èxit a maternal

Avui, a la classe de maternalle o kindergarten (l'equivalent de P5 a Catalunya) de l'escola on van els nostres fills han fet una jornada de celebració de l'èxit. Això vol dir que, un cop acabades les classes, els pares teníem unes hores per anar a l'aula dels nostres fills, on també hi havia les professores. A més de poder parlar amb elles i comentar com anava el curs, els nens ens havien d'ensenyar la feina que havien fet com les fitxes o bé els treballs i les manualitats que tenien penjats a diferents llocs de la classe i el passadís. Els nens també ens ensenyaven l'aula, els diferents racons que hi tenen i el material didàctic que hi ha penjat a les parets. O sigui, una estona perquè els pares poguem veure que els nostres fills han treballat molt i, sobretot, els poguem alabar i animar a continuar així. Realment, és una activitat bonica, on els nens gaudeixen mostrant el que han fet i el que saben fer i, també, ensenyant-nos la classe on, cada dia, hi fan diferents activitats. I és que cal potenciar les coses positives i augmentar l'autoestima i l'autoconfiança dels nostres fills per la qual cosa aquesta celebració és una bona manera de fer-ho.

Creiem que la celebració ha estat un èxit, i esperem que TOT continui anant bé com fins ara. Molta sort!

Votem

Aquesta tarda hem votat per correu a les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i haver arreglat de seguida els papers per poder-ho fer i haver d'anar 2 vegades al consolat espanyol a Mont-real, tot just ahir va arribar la carta amb les paperetes i els sobres a casa. Com que no hi érem quan va passar el carter, avui l'havíem de passar a buscar a l'oficina de correus més propera, que, curiosament, està dins d'una farmàcia. Sort que els horaris de l'oficina entre setmana són extensos (de 8:30 a 21 h). Hem aprofitat que recollíem els papers per emetre ja el vot, ja que demà és el darrer dia per fer-ho. Ara esperem que els nostres vots arribin i que es puguin comptabilitzar.

Canvis de senyalització senyalats

Probablement alguna vegada us haureu trobat amb que han canviat la senyalització d'algun lloc pel que acostumaveu a passar i no us n'heu adonat. Aquí, si això succeix, és difícil que passi inadvertit ja que quan posen nous senyals n'hi afegeixen un altre per indicar que aquest senyal no hi era abans. Aquest és un bon sistema. L'únic inconvenient és que si et posen una multa per no fer cas del nou senyal ja no val la típica excusa de que "han canviat el senyal i no me n'havia adonat".

Gel al camí del Mont Pinacle

Com que aquest matí feia sol hem decidit tornar, tot i les temperatures negatives que hi havia (-7ºC), al Mont Pinacle, que està a 52 km al sud d'on vivim. Era qüestió d'aprofitar el dia i poder tornar a contemplar les magnífiques vistes del Llac Lyster i dels voltants que hi ha des de dalt ja que els camins que hi porten travessen el Parc Harold F. Baldwin i estaran tancats des de l'1 de desembre fins el 31 de març. Potser per això, avui també hi havia força gent caminant-hi. Avui feia 2 mesos justos que hi vam tornar per segona vegada però, com que majoritàriament hi ha boscos d'erable, de fulla caduca, el paisatge era diferent. 

El que sí que ens hem trobat és força trossos del camí que estaven glaçats, com testimonia la primera fotografia. El camí es podia fer bé, però havíem d'anar amb una mica de compte. Això sí, hem tardat més estona en pujar a dalt ja que els nens ho han trobat molt divertit i s'hi han entretingut força estona. De baixada, hem passat pel camí que permet veure un altre llac, el Petit Llac Baldwin i ens hem trobat amb els caramells que penjaven de la paret que us mostrem en la segona fotografia. En aquest punt en concret, encara hi quedava neu de la darrera nevadeta de fa uns dies.

I per acabar amb un dia amb tant de gel, hem pensat que res millor que menjar-nos un gelat a la famosa gelateria de Coaticook. Avui no hi havia l'aglomeració que ens hi vam trobar a l'estiu, però estava força concorreguda.

Repte de les empreses

Aquest matí hem anat una estona al centre d'activitat física del Cégep de Sherbrooke, en el que hi ha 5 gimnasos, 1 piscina i 1 pista interior de jogging, entre d'altres. Els Cégep (acrònim de Collège d'enseignement général et professionnel) són els centres educatius preuniversitaris i de formació professional al Québec. El motiu de la visita era veure la competició Défi à l'entreprise (Repte de les empreses) que, enguany, celebrava la 26a edició i en la que hi participaven 60 equips (cada un format per un cap i 9 persones més, de les quals, com a mínim, 3 havien de ser dones) de 50 empreses o institucions de la regió. Els equips han de superar diferents proves físiques i d'habilitat que es duen a terme durant tot el dia. En la primera fotografia podeu veure una vista general d'una sèrie de proves que s'han fet en un dels gimnasos del complex esportiu, però també hi havia proves a l'exterior i a la piscina. L'estona que hem vist la competició (que a més del 600 participants també mobilitza 150 voluntaris) hem donat suport moral a l'equip del centre on treballem. Aquest equip, que competia amb el nom de Les vaches folles et les cochons dingues (Les vaques boges i els porcs sonats), portava la divertida samarreta que us mostrem. 

Sopar de les Nacions

Avui a la feina a partir de les 6 de la tarda s'ha celebrat el Sopar de les Nacions. Es tracta que les persones de les diferents nacionalitats que treballen al centre, que són unes quantes, portin un plat típic del seu país, per compartir amb tots els assistents. Es plats estaven identificats amb la bandera i el nom del país, el nom dels autors i el nom del plat. Qui no portés cap plat, també podia menjar, però li calia comprar un tiquet. També hi havia servei de bar on es podien comprar les begudes que es desitgessin. Així doncs, avui per sopar hem menjat plats típics de Jordània, Bèlgica, Japó, Algèria, Índia, Espanya, França, Quebec i, lògicament Catalunya, entre altres. Per part nostra, hi hem portat espardenyes (pa torrat amb escalivada) i crema catalana. A la fotografia podeu veure postres típiques de les dues úniques nacions sense estat que estaven representades a la festa: Quebec i Catalunya.

Acostumem-los al fred de ben petits

Els hiverns al Quebec són bastant més freds que els que tenim a Catalunya. Per això, és important que els quebequesos aguantin bé el fred i res millor que s'hi acostumin de ben petits. Com que aquí són pràctics, quan fa fred aprofiten per deixar els nens petits, ben abrigats i dins del cotxet a l'exterior de la casa, ja sigui al pati, a l'entrada o al balcó perquè es vagin habituant a les baixes temperatures. Això és el que succeia quan vam prendre la fotografia, on hi havia un nen de 4 mesos que estava fent la migdiada al pati de casa seva. Encara que a la fotografia no es pot apreciar, la temperatura exterior era d'1ºC i feia força rasca.

Per aquest mateix motiu, a les escoles, els mestres tenen l'obligació de fer sortir el nens al pati cada dia, sempre que la temperatura no sigui més baixa de -20ºC o no faci mal temps, o sigui, no nevi o plogui fort o no faci molt vent. D'aquesta manera, els nens es van acostumant al fred i el suporten millor. Val a dir, però, que els nens han d'anar a escola amb roba adequada per a les temperatures exteriors, però d'això ja en parlarem un altre dia.

Potser aquest és el secret que fa que la gent dels països freds aguantin tan bé les baixes temperatures.

Menú a l'escola

Per dinar, a l'escola on van els nostres fills, hi ha la possibilitat que els nens es portin la carmanyola o bé, de dimarts a divendres, que puguin menjar el menú que ofereixen. Dilluns no hi ha menú ja que la cafeteria és deficitària i el fet de que estigui oberta un dia menys permet reduir costos. El preu del menú és de 4$ que cal portar en metàl·lic el mateix dia (tot i que si es vol es pot pagar més d'un dia alhora i per avançat). Pel que es va comentar a una reunió de l'AMPA, aquest menú està revisat per una nutricionista, però s'han escollit els plats que més agraden els nens per tal de tenir suficient demanda. En aquesta escola, amb uns 200 alumnes, es fan entre 40 i 100 menús diaris.

Ara bé, com hem comentat en altres ocasions, el Québec no sobresurt pel seu menjar, i això també es pot veure en el menú escolar. Alguns plats principals són hamburguesa de pollastre, grilled cheese (com un biquini), sheperd's pie (puré de patates amb carn i/o verdures), lassanya, pizza, tacos, fajitas, sloppy joes (com carn picada en un entrepà de pa tou) o espaguetis, entre altres. Els plats poden anar o no acompanyats amb alguna amanida, coleslaw (col ratllada molt usada com acompanyament) o trossos de patates. Per postres s'ofereix iogurt, pudding, gelat, galetes, muffins, cupcakes i de tant en tant, fruita. Per tant, com podeu veure no es tracta, des del nostre punt de vista, d'un menú gaire saludable, tot i que gairebé sempre hi ha com a acompanyament verdures (crues). Però és clar, com que no hi ha microones per escalfar el menjar, si volem que els nostres fills mengin un plat calent ara que ja refresca, és el que tenim! Intentem trobar un equilibri entre el menjar que podem fer, limitat pel fet que s'ha de poder menjar fred i el que ofereixen a l'escola, cosa que costa prou!

Parc Adrien Cambron

Diumenge al matí vam anar al Parc Adrien Cambron, que és un dels 108 parcs municipals de Sherbrooke. Vam aprofitar que feia bo perquè els nens anessin una mica en bicicleta ja que, probablement, a partir d'ara  i fins que no arribi la primavera, tindran ben poques ocasions de tornar-la a fer servir. 

El Parc Adrien Cambron és un parx mixt. Hi ha, com indica el cartell, una zona de jocs infantils, una pista de beisbol i un parell de pistes de tennis, que es veuen al fons. Les pistes de tenis són gratuïtes (excepte l'enllumenat nocturn) i funcionen sense reserva prèvia. Si no hi ha ningú, es pot entrar i jugar. I si les pistes estan ocupades, s'ha d'esperar fins que sigui l'hora en punt. Llavors, els jugadors han de deixar la pista lliure per a qui estigui esperant. Si hi ha molta afluència de gent, no es pot jugar individualment sinó que s'ha de jugar a dobles.

De cara a quan hi hagi neu, també s'hi podrà fer patinatge sobre gel, hoquei sobre gel (l'esport nacional aquí) i baixades amb trineu.

Per altra banda, hi ha una zona del parc que és el pati de dues escoles primàries (l'escola Pierre Laporte i l'escola de la Sainte-Famille) que, curiosament, estan una al costat de l'altra. En aquesta zona, que es veu, al fons de la segona fotografia, només s'hi pot accedir fora de l'horari escolar. És un bon sistema per aprofitar les infraestructures i perquè hi hagi més varietat de jocs infantils.

Dia del Record

Avui dilluns dia 12 de novembre a Canadà se celebra el Dia del Record o Remembrance Day (en anglès) o Jour du Souvenir (en francès). Aquest dia és festiu a tot el país, amb excepció de les províncies d'Ontario i Quebec. Ara bé, al Quebec, tots els centres del Govern del Canadà, correus i els bancs també fan festa aquest dia. El Dia del Record commemora l'entrada en vigor de l'armistici que va posar fi de la Primera Guerra Mundial, a les 11 h del dia 11 del mes 11 de l'any 1918. Posteriorment, es va convertir en una celebració de record dels difunts en les guerres. Aquesta commemoració es fa en tots els països de la Commonwealth i també en d'altres com França. Amb motiu del Dia del Record molta gent porta un pin amb la forma d'una rosella. Aquest és el símbol oficial del Dia del Record i es comença a dur 2 setmanes abans de la celebració. La rosella s'inspira en el poema In Flanders fields, escrit pel tinent coronel canadenc John McCrae l'any 1915 en record d'un amic seu mort en la segona batalla d'Ypres, a Flandes.

Passeig de tarda al Llac de les Nacions

Avui, aprofitant la bonança que feia, hem sortit a passejar pel Llac de les Nacions de Sherbrooke. No hem estat gaire originals ja que hi devia haver la meitat de la població fent el mateix. I és que el bon temps s'ha d'aprofitar ja que darrerament ha fet força fred.

El Llac de les Nacions està al centre de la ciutat i és un estany artificial sobre el riu Magog. Aquest Llac va rebre aquest nom en honor dels diferents països que van participar al campionat mundial d'esquí nàutic que s'hi va celebrar l'any 1967.

Hi ha un passeig de 3,5 km que fa la volta a tot el Llac i que es força concorregut amb gent que el fa a peu, corrent, amb patins, amb bicicleta, amb monopatí i algun altre artefacte estrafolari.

En l'extrem est (que es veu en la primera fotografia) hi ha un mercat aprofitant una antiga estació de ferrocarril i a l'extrem oest (segona fotografia) hi ha un dels parcs de la ciutat (el Parc Jacques Cartier) i també una escola d'esquí nàutic. Aquesta segona fotografia l'hem feta quan es ponia el sol, cap allà a un quart de cinc. I és que aquí el dia s'ha escurçat molt i encara ho notem més des del canvi d'hora de la setmana passada.

Pneumàtics d'hivern

Avui hem canviat els pneumàtics del cotxe i hi hem instal·lat uns pneumàtics de contacte per a l'hivern. Amb aquests pneumàtics no cal posar cadenes ja que tenen molta més adherència al ferm i al glaç, fan que el vehicle sigui més estable si s'ha de frenar i escurcen la distància de frenada. Al Quebec és obligatori portar-los del 15 de desembre al 15 de març, però la majoria de la gent els està instal·lant aquests dies ja que han començat les glaçades i les nevades, de moment petites com ja us hem anat comentant.

Hem tingut sort, ja que el propietari de la casa on vivim s'ha ofert a canviar-nos-els. De fet, a casa seva té un garatge ben equipat per fer aquesta operació que s'ha de fer dos cops l'any i, com que li agrada, dedica tota una tarda de dissabte a canviar els pneumàtics de tota la seva família i d'alguns amics.

Calçat d'hivern

L'hivern s'acosta i, com que aquí s'assoleixen temperatures bastant més baixes de les que estem acostumats a Catalunya, ens hem d'anar preparant. Una de les coses més importants és el calçat. Per als nens n'hem hagut de comprar de dos tipus. El primer, per quan hi hagi neu, és una bota impermeable de fora amb una funda interior que és la que realment abriga i que, si es mulla, es pot treure i assecar fàcilment. L'altre és una sabata alta sense aquesta  funda interior però que té un tractament exterior que també la fa impermeable. Aquest segon tipus els nens ja el porten ara. La majoria del calçat d'hivern porta etiquetes com les de la fotografia indicant la temperatura més baixa a la que aguanten l'escalfor i que apareix la majoria de vegades tant en graus Celsius com en graus Fahrenheit. Aquesta temperatura també es coneix com a temperatura de confort i n'hem vist de -30ºC fins a -50ºC. També hi ha models de sabates o botes d'arreglar, que tot i que tenen l'aspecte al que estem acostumats també poden suportar temperatures molt baixes. Aquest tipus de calçat aquí és habitual i necessari i per això es pot trobar a totes les sabateries. I és que diuen que si quan fa molt fred tens els peus calents, ja tens molt de guanyat!

Carta del diputat federal

Fa uns dies vam rebre el butlletí del diputat de Sherbrooke a la Cambra dels Comuns (el Parlament federal, per entendre'ns) del Canadà, en Pierre-Luc Dusseault. Dusseault, del Nou Partit Democràtic, va guanyar l'escó en les eleccions de l'any passat i, amb 19 anys, es va convertir amb el diputat electe més jove del Canadà. En aquest butlletí explica les iniciatives parlamentàries que ha dut a terme com a diputat de l'oposició al govern conservador d'Stephen Harper, l'actual primer ministre canadenc. També hi ha una targeta per enviar-li comentaris i suggeriments, sense que calgui posar-hi segell. Certament, la democràcia aquí també té imperfeccions, però la proximitat que hi ha entre els diputats i els ciutadans és un punt a favor. Malauradament,  a Catalunya el sistema és diferent en aquest aspecte i no sembla que hi hagi voluntat per  a canviar-ho.

Insectari de Mont-real

Dissabte passat, aprofitant que vam anar a veure l'espectable jardins de llum, vam visitar l'Insectari de Mont-real. De fet, amb l'entrada al Jardí Botànic de Mont-real es pot visitar l'Insectari ja que ambdós estan en el mateix recinte. L'Insectari de Mont-real és un dels museus d'insectes més grans del món. Es va inaugurar l'any 1990 i tenia com a base la col·lecció de l'entomòleg Georges Brossard. En aquest museu, a més dels molts insectes exposats en vitrines com la que us mostrem, hi ha també una exposició interactiva per a comprendre la importància dels insectes. La veritat és que és un bon complement a la visita del Jardí Botànic.

Primera enfarinada

Des que som al Quebec hem vist caure flocs de neu tres vegades durant poca estona, però ahir a la tarda i al vespre va fer una nevada una mica més intensa i, per primera vegada, va agafar una mica més. La nevada ha estat poc important ja que no ha caigut més d'un centímetre però ha fet que aquest matí en la vista matinal des de la finestra de casa nostra, que de tant en tant us anem ensenyant, hi predominés el color blanc. Ha estat com un aperitiu del que pot venir, ja que a la tarda ja no quedava gens de neu. Això sí, ens ha permès comprovar que els carrers estaven nets des de primera hora del matí i també ens hem pogut començar a entrenar en l'art de treure la neu que s'havia acumulat damunt del cotxe.

Acaba Halloween i arriba...

Encara que falti més d'un mes i mig, ara que s'ha acabat Halloween, ja s'està preparant tot per Nadal. Pels carrers encara no es poden veure ornaments, però en algun centre comercial ja fa temps que es poden adquirir objectes nadalencs i algunes zones comercials ja estan arreglades per l'ocasió. A la fotografia es pot veure la decoració nadalenca d'una zona comercial, amb la gran butaca on s'asseurà el Pare Noel per rebre tots els nens i nenes que li vulguin anar a explicar com els ha anat l'any i quins regals els agradaria que els portés. Nosaltres ens pensàvem que a Catalunya l'ambientació de Nadal arribava massa d'hora, però aquí ens superen de llarg!

Canvi d'hora

En la nit de dissabte a diumenge hi hagut el canvi d'hora per entrar a l'horari de tardor-hivern. A diferència d'Europa, el canvi no es fa a les 3 de la matinada sinó a les 2. A més, la modificació horària s'efectua una setmana més tard ja que aquí es fa el primer diumenge de novembre. Antigament els canvis s'efectuaven en les mateixes dates que a Europa, però l'any 2007 Estats Units va endarrerir una setmana el canvi d'horari de la tardor i va avançar dues setmanes el canvi de la primavera. I com que aquí han de seguir el que fa el seu veí del sud, van adoptar també aquesta modificació. Tot i que el canvi horari s'aplica a la major part del país, hi ha algunes àrees de Quebec situades al nord del paral·lel 63 i fins i tot alguna província del Canadà on no canvien l'hora. Per cert, el canvi horari també ha portat la fi de l'estiu dels indis que hem estat gaudint darrerament ja que la baixada de temperatures ha estat notable i ha caigut algun floc de neu.

Jardins de llum

Avui ha plogut tot el dia, però com que era el darrer cap de setmana que feien l'espectacle de Jardins de llum al Jardí Botànic de Mont-real, hem decidit anar-hi igualment.

El Jardí Botànic de Mont-real, amb 73 ha, 10 hivernacles visitables i 22000 espècies, és el segon del món en superfície i en col·lecció de plantes. Ara no és la millor època per veure les flors, però dins dels hivernacles sí que hi havia moltes plantes florides, com la de la primera fotografia. Els jardins exteriors són molt grans però només n'hem visitat una part petita, com el jardí japonès que podeu veure a la segona fotografia.

De fet, avui, l'estrella del Jardí Botànic era el jardí xinès, on, quan es feia fosc, se celebrava l'espectacle Màgia de les llanternes en el que s'il·luminaven unes figures, situades a terra o a sobre l'aigua, com es mostra en la tercera fotografia, mitjançant unes 1000 llanternes. Les figures representaven el banquet dels préssecs organitzat per la divinitat Xi Wang Mu, la Reina mare de l'Occident, que són la fruita de la immortalitat i maduren un cop cada 3000 anys. 

A més, aquest any era el 20è aniversari de la Màgia de les llanternes i per això ho han celebrat il·luminant també el jardí japonès. Tot i que anava roinejant, el jardí estava molt concurregut i és que com han dit els nostres fills, era una passada!

Campanya de caritat

Després de tres setmanes, avui finalitza la campanya de caritat anual a les diferents empreses i institucions adherides, entre les quals hi ha els centres de treball que depenen del Govern del Canadà, com el que estem nosaltres. Els dinamitzadors de la campanya al centre reparteixen un formulari com el que us mostrem en el que senzillament s'ha d'indicar la quantitat que es vol donar i per quin concepte. Hi ha 3 opcions principals: aportar fons a entitats d'ajuda que treballen en la regió on està el centre de treball, a organismes relacionats amb temes de salut o bé a les entitats de beneficiència que es vulgui (a condició que estigui registrada). Dins d'aquests conceptes, es pot indicar també a què es vol destinar els diners aportats. Per exemple, si es vol aportar fons a entitats d'ajuda de la regió es pot optar per finançar activitats per a la gent amb pocs recursos, per a la gent gran, per a persones amb disminucions, per a immigrants (nous canadencs, terme oficial políticament correcte) o bé per a nens, joves i famílies.  Les opcions no són excloents, ja que es pot escollir les que es vulguin. El fet de participar en aquesta campanya garanteix que les despeses d'administració a les que es dedicaran els diners aportats seran mínimes (per tant, hi haurà més dedicació finalista dels diners) i que també hi hagi una major desgravació fiscal. En fi, com acostuma a passar aquí, tot el més ben organitzat possible.

L'estiu dels indis

Aquest dies estem en el que aquí es coneix com l'eté indien o l'eté des indiens (estiu indi o estiu dels indis), que és l'equivalent a l'estiuet de Sant Martí que tenim a Catalunya. L'estiu dels indis es produeix entre l'octubre i mitjans de novembre després d'alguns dies en els que hi hagut glaçades. Tècnicament, perquè pugui ser considerat estiu dels indis, aquest fenòmen ha de durar com a mínim 3 dies durant els quals la temperatura ha de ser superior en 5ºC o més a la temperatura normal de l'època i no hi ha d'haver pluges o, com a molt, poden caure 5 mm en un mateix dia. Normalment, els dies són assolellats, al matí hi ha boira i les nits són sovint fredes.

De fet, portem ja uns cincs dies on les temperatures mínimes estan per sobre de les temperatures màximes mitjanes per l'època i quan es pon el Sol - hora en la que acostuma a baixar força la temperatura - el termòmetre exterior que tenim marca entre 15 i 20ºC, com succeia abans d'ahir. Ens han dit que cal aprofitar-ho perquè després ja ve el fred de veritat! De moment, les previsions meteorològiques indiquen que, a partir de demà, les temperatures es normalitzen i estarem en els valors habituals (màximes de 7ºC i mínimes de -2ºC).