Méchoui Gibiers

 

Avui, per sopar, hem anat a una festa del centre on treballem oberta als treballadors, familiars i amics: el Méchoui Gibiers, que vol dir rostit (o mexuí) de carn de caça, que en aquesta ocasió era senglar i també uapití o cérvol canadenc.  Abans de rostir, la carn ha estat una setmana madurada en canal i després s'ha separat el llom i de la resta se n'han preparat botifarres. La carn s'acompanyava de salses de tot tipus, amanida, col fermentada (molt típica d'aquí) i patates i pastanagues bullides. També, si es volia, pa i la seva inseparable mantega. I per postres, diferents tipus de pastissos carregadíssims de sucre. Qui volia, podia comprar els talls de carn que havien sobrat. La veritat és que el sopar era molt bo, i, a diferència del dinar amb blat de moro i donuts, ens ha fet pujar la valoració de la gastronomia quebequesa.
En acabar el sopar, s'ha fet un ball en el que tots els nens que hi havia s'ho han passat molt bé i han esgotat les piles. També s'ha encès una foguera (semblant a les nostres de Sant Joan), una vegada ha parat la inoportuna pluja que ha fet acte de presència aquesta tarda.