Museu Sternberg d'història natural

Avui, de tornada cap a Kansas City, hem visitat el Museu Sternberg d'història natural, situat a Hays, a 175 quilòmetres a l'est de Colby. Aquest museu, que pertany a la Universitat de l'Estat de Kansas Fort Hays, porta el nom Sternberg en honor dels membres d'aquesta família que es van dedicar a la recerca de fòssils, molts dels quals formen part de la col·lecció del museu. La peça més espectacular del museu és el fòssil (trobat l'any 1952 a Kansas) d'un peix que es va menjar un altre peix just abans de morir (fotografia superior). Aquest fòssil, que podeu veure en la fotografia superior, té unes dimensions espectaculars ja que el peix gran, de l'espècie Xiphactinus, fa 3,5 metres de llarg i el petit, de l'espècie Gillicus, 1,5 metres. Molts dels fòssils del museu, inclòs l'anterior, daten del període cretaci (entre 66 i 145 milions d'anys enrere) quan la zona de les grans planes dels Estats Units era un mar tropical on hi vivien grans peixos i rèptils, entre d'altres animals. El museu es completa amb reproduccions animades de diferents animals prehistòrics, sobretot dinosaures (fotografia central), tot i que es veu que Kansas no és una zona en la que hi habitessin. També hem pogut visitar una exposició temporal molt interessant sobre els tipus de serp de cascavell amb diferents nivells de verinor que es troben als Estats Units. I, com molts d'aquests museus amb un alt percentatge de visitants infantils, hi havia un espai on els nens podien desenterrar fòssils de la sorra (fotografia inferior), un taller on els mostraven el procés de restauració d'un ullal de mamut i tot un espai amb diverses parts d'animals, col·leccions d'insectes i llibres per descobrir. De fet, quan hem sortit, alguns ja deien que, de grans, volien dedicar-se a trobar i desenterrar fòssils.

Segon dia a Colby

Avui ha estat el nostre segon dia a Colby. A banda de la feina, hem aprofitat el dia per revisitar una mica aquesta població, fer alguna activitat amb els nens i, al vespre, fer un sopar amb els amics que tenim aquí.

Els diferents Estats dels Estats Units s'organitzen en comtats. Colby pertany al comtat de Thomas, anomenat així en honor al general George Henry Thomas (1816-1870), un heroi de la batalla de Chickamauga (1863) de la guerra de secessió nordamericana. Un dels edificis més emblemàtics d'aquesta ciutat i del comtat són els jutjats - atesa la importància del món judicial en la societat estadounidenca -, que podeu veure en la primera fotografia. Es tracta d'un edifici d'estil romànic richardsonià construït entre 1906 i 1907 seguint el projecte de l'arquitecte James C. Holland. 

També hem tingut una estona per anar al parc Fike, el qual es va començar a arranjar també cap el 1907. Actualment aquest parc de 4 hectàrees de superfície compta amb la gran estructura per a jocs infantils que podeu veure a la imatge inferior esquerra. Com a curiositat, s'hi troba també, com podeu observar en la fotografia de la dreta, una rèplica - a petita escala - de la famosa estàtua de la Llibertat de Nova York, donada per un particular. 

Colby, Kansas

Durant un parell de dies estarem a Colby, al nordoest de l'estat nordamericà de Kansas. Aquesta localitat es va fundar l'any 1885 i està ubicada a les Grans Planes americanes. Les Grans Planes americanes són un altipla de praderes i estepes que es troben entre les muntanyes Rocalloses i el Riu Mississippi, i que abasta els estats de Nou Mèxic, Texas, Oklahoma, Kansas, Colorado, Nebraska, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Montana, Wyoming als Estats Units i les províncies d'Alberta, Manitoba i Saskatchewan al Canadà. Aquí hem vingut a visitar a uns amics i col·legues professionals. Es tracta d'una zona d'importància agrícola, d'aquelles que no figuren en les guies turístiques però que reflecteixen el paisatge i les tradicions d'una part molt extensa tant d'Estats Units com del Canadà.

La Giralda de Kansas City

Tal com vam comentar ahir, hi ha 2 ciutats anomandes Kansas City: la situada a l'extrem oest de l'estat de Missouri, al comtat de Jackson, i la situada a l'extrem est de l'estat de Kansas, al comtat de Wyandotte. Des de la confluència dels rius Missouri i Kansas (Punt Kaw) i cap al nord, el riu Missouri fa de separació de les dues ciutats. La ciutat de l'estat de Missouri és més de tres vegades més gran que la de l'estat Kansas i es va fundar uns anys abans. Kansas City, Missouri, també és coneguda com la ciutat de les fonts. Una curiositat és que l'any 1922 es va construir una zona comercial i residencial anomenada Country Club Plaza que està inspirada en la ciutat de Sevilla. En ella s'hi pot trobar, com podeu comprovar en la fotografia, una rèplica de la Giralda, que fa 39,6 m d'alçada i en la que hi ha un centre comercial i un restaurant. Segurament per això, Kansas City, Missouri, i Sevilla es van agermanar a finals de la dècada dels 60. De fet, i en correspondència, un dels principals carrers de la capital andalusa és l'avinguda de Kansas City. 

Legoland de Kansas City

Avui hem arribat a Kansas City, Missouri, als Estats Units, on ens hi hem desplaçat per motius professionals. De fet, hi havíem d'haver arribat ahir, però van cancel·lar un vol degut al mal temps i ens van donar un vol per avui. De Kansas City n'hi ha dues: una a l'estat de Missouri, a l'est, i a l'altra banda del riu Missouri, l'altra, a l'estat de Kansas. Per això aquí sempre indiquen la ciutat i l'estat. De Kansas City, Missouri, no n'hem pogut visitar gairebé res, però a la primera fotografia es poden veure les fonts que hi ha al Crown Center, la zona on ens estem. Ara bé, hem tingut l'oportunitat d'anar al Legoland Discovery Center, que està en el mateix Crown Center. El Legoland és un centre on el protagonista són les peces de Lego i les figures que es poden fer amb elles, i, és clar, els nens i no tants nens s'ho passen pipa jugant-hi. Així, només entrar, hi ha una balança que indica la quantitat de peces de Lego necessàries per fer el pes de la persona que es pesa, un centímetre per mesurar l'alçada i informar de la quantitat de peces de Lego necessàries per assolir-la i un comptador de peces de Lego que s'estant fabricant en aquest moment (fotografia de la dreta). Un cop dins del Lego Land, hi ha sis zones diferents: una anomenada Miniland on es poden observar i, en alguns casos fins i tot interactuar, diverses maquetes fetes amb més d'un milió de peces que representen diferents zones de la ciutat de Kansas City, Missouri (fotografia central). Llavors hi ha una zona de Legos de "nenes", amb diferents peces de tots colors per fer plats amb pastissos i diferents figures, segons la imaginació de cada un i on, a més, hi ha un karaoke. També hi ha una zona de peces de Lego per construir diferent tipus de vehicles amb rodes i les respectives carreteres i pendents per provar-los. Prop hi ha una zona per construir-hi avions o el que es desitgi. També hi ha un cinema en 4D, o sigui, pel·lícula de Legos amb 3D (amb ulleres) i efectes especials com pluja, neu o vent. Finalment hi ha 2 jocs. Un ambientat en Merlí  l'aprenent, on hi ha una atracció en la que es va rodant i on cal pedalar per pujar amunt, el que és una bona manera de fer exercici. Una altra atracció està ambientada en el Regne de l'Oest on et vas movent amb una carreta on hi ha pistoles làser per anar disparant als "dolents" per aconseguir fer el màxim de punts. Totes les zones conflueixen en una gran estructura de Lego on els nens poden entrar a jugar-hi. Malgrat la part comercial, el Legoland és un bon lloc per passar l'estona, deixar volar la imaginació i crear el que vingui de gust, ja que de peces de Lego, n'hi ha de totes mides i colors. Només cal trobar-les!

Muntanyes de Maine

Avui hem acabat el viatge que hem fet a Boston i a part de la costa atlàntica de l'Estat de Maine. A diferència del viatge d'anada, hem retornat al Quebec per l'interior de l'estat de Maine, en una zona que està plena de muntanyes, llacs i cascades. De muntanyes no n'hem pogut veure els cims perquè el dia no acompanyava i plovisquejava i hi havia força núvols, com podeu veure en la fotografia de la dreta. De llacs i cascades sí que n'hem anat veient força. A l'esquerra us ensenyem la cascada Screw Auger que forma el riu Bear i que està situada al Parc Grafton Notch. Aquest salt d'aigua, com la resta de cascades i gorgues que hi ha pels voltants, està provocat per la degradació del granit que va provocar la fusió de les glaceres d'aquesta zona que es va produir fa 12000 anys.

Costa de Maine

Avui hem anat resseguint la costa de l'Oceà Atlàntic passant pels estats nordamericans de Massachussets, New Hampshire i Maine. D'aquesta manera, després de 10 mesos sense fer-ho, hem tornat a veure i olorar el mar. Ens hem centrat sobretot a la costa sudoest de Maine, prop de Portland, que, amb uns 66.000 habitants, és la ciutat més poblada d'aquest estat de la zona de Nova Anglaterra. Aquesta és una zona que combina platges de sorra amb zones rocoses una mica escarpades. Hem passat per York, Cape Needick, Ogunquit, Moody, Wells, Kennebunk, Biddefork, Scarborough, Cape Elizabeth i Portand. Són un conjunt de poblets molt típics i turístics, en els que hi ha veritables mansions, com la de l'antic president George H.W. Bush a Kennenbunk. Al sector d'Oarweed Cove, hem caminat pel Marginal Way, que és un camí de Ronda semblant als de la Costa Brava i des d'on hem vist les vistes que us mostrem en la primera fotografia. Com que la marea era baixa hem pogut passejar per les roques i arribar-nos fins a tocar l'aigua de l'Oceà. Degut a que la costa de Maine és bastant accidentada, hi hem anat veient diversos fars. La segona fotografia correspon al far principal de Portland, el Portland Head Light, que està al costat del que era el Fort Williams, a la zona de Cape Elizabeth.

Boston

Aquest cap de setmana, aprofitant que dilluns és la Festa dels Patriotes i és festiu al Quebec, hem viatjat una mica més lluny i ens hem arribat a Boston, que està a unes 4 hores en cotxe de Sherbrooke. Ens hem allotjat a uns 30 quilòmetres de la ciutat, dins l'estat de Massachusetts però molt a prop del de New Hampshire. Des d'aquí ens hem acostat a Boston amb cotxe però hem optat per aparcar-lo al costat d'una estació de metro als afores, on hem agafat un ticket diari (que només han de pagar els adults) i que permet utilitzar tantes vegads com es vulgui el metro i els autobusos de la ciutat i algun transbordador. Hem començat la visita a Boston al Boston Common, que és el parc públic més antic d'Amèrica. Al Boston Common comença el Freedom Trail (el camí de la llibertat) que és un circuit d'uns 4 quilòmetres que va passant pels punts més emblemàtics d'aquesta ciutat en la que va començar la revolució nordamericana. El Freedom Trail és molt còmode i pràctic perquè per a recórrer-lo només cal seguir una línia vermella feta de rajoles o pintada que, en els punts d'nterès, té una placa com la que es pot veure en la fotografia superior dreta. El Freedom Trail passa, entre d'altres, per la Massachusetts State House (el Parlament de l'Estat de Massachusetts), un parell de cementiris on hi ha enterrats personatges il·lustres dels Estats Units, la casa de Paul Revere (que data de 1680 i que és la casa més antiga de Boston), diferents esglésies i museus. El recorregut acaba a l'altra banda del riu Charles, amb una visita a l'U.S.S. Constitution (segona fotografia de l'esquerra), el vaixell de guerra més antic que encara salpa de port diverses vegades l'any i que va participar en la guerra de 1812 entre Estats Units i Gran Bretanya. Una vegada visitat el vaixell, hem agafat un transbordador que creuava el riu Charles fins al costat de l'Aquari. Després hem anat al Public Garden i altre cop al Boston Common. Per acabar, hem tornat a agafar el metro per arribar-nos fins al campus de la Universitat de Harvard (fotografia dreta inferior) i poder-lo admirar una mica. En diversos punts de la ciutat hem vist pancartes i punts de venda de records amb el lema Boston strong (com es pot veure en la fotografia esquerra inferior), que s'ha popularitzar arran de l'atemptat que es va produir recentment a la marató. Boston és una ciutat que ens ha agradat molt ja que, com podeu veure en la imatge esquerra superior, arquitectònicament combina molt bé les parts més antigues amb les més noves i passejar-hi és molt fàcil i agradable.

Island Pond

Avui hem anat a voltar una mica més al sud del Quebec, a l'estat nordamericà de Vermont. Aquesta és una zona més boscosa i muntanyosa que la del Quebec, però en la que també hi ha molts llacs i en la que es contempla igualment el paisatge primaveral que ahir us comentàvem. Ens hem arribat fins a la població d'Island Pond, on hi ha l'estany Island Pond, d'on la vila treu el nom, i d'on us posem un parell de fotografies. Com que en aquest estany hi ha una illa, d'aquí ve el nom de l'estany. Island Pond va tenir una estació de ferrocarril molt important en la línia que unia Portland (Maine) i Mont-real però a mitjans del segle passat la línia es va tancar i l'activitat d'aquesta vila va decaure bastant. 

La policia ens obre el cotxe

Des que vam arribar al Quebec, ens hem hagut de posar en contacte amb els diferents cossos de seguretat pública. Primer, va ser la visita dels bombers a casa nostra. I ara, en el viatge que hem fet a Nova York, hem necessitat la policia local. L'endemà de la nevada que hi va haver, vam decidir anar amb cotxe a l'estació del tren perquè encara hi havia molta neu a les voreres i no volíem que els nens es mullessin en excés ja que, tot i que que porten calçat d'hivern impermeable, tenen tendència a jugar amb la neu i solen acabar molls. Doncs bé, vam engegar el cotxe i al baixar per fer pujar els nens, accidentalment vam tocar el tancament centralitzat i va quedar el cotxe tancat i en marxa. I això ens va passar a l'estat nordamericà de Nova Jersey, lluny d'on residim, el Quebec, on tenim les claus de recanvi. A més, era diumenge al matí, de manera que els tallers mecànics estaven tots tancats. Sort que ens van donar la solució: trucar a la policia de la ciutat en la que estàvem. I, efectivament, els vam explicar el problema i ens van enviar un cotxe patrulla. El policia  - molt amable i, a més, d'origen portuguès - després de fer-nos preguntes, veure que tot era correcte i fer-nos omplir el formulari corresponent, va treure les eines necessàries i va obrir el pany per dintre. Això sí, primer, ens va dir, de broma, que no sabia si ens havia d'ajudar ja que suposava que nosaltres, al ser catalans, devíem ser seguidors d'en Leo Messi però ell, essent portuguès, preferia en Cristiano Ronaldo. La veritat és que, en aquelles circumstàncies, si hagués calgut, haguessim canviat (temporalment, que consti!) les nostres preferències futbolístiques, que són òbvies.

Cap d'any a la carretera

Avui hem tornat del viatge a Nova York i pràcticament hem passat tot el dia a la carretera ja que havíem de fer uns 730 km. Hem canviat de ruta respecte el viatge d'anada, i hem anat bàsicament per la carretera interestatal I-87, que recorre en els seus 537 km tot l'estat de Nova York de sudest a nordest fins arribar a la frontera amb el Canadà. Aquesta carretera va seguint el curs del riu Hudson i passa per la ciutat d'Albany, la capital de l'estat de Nova York. Es passa per força zones muntanyoses - en les que hi ha diferents parcs naturals - on hi havia força neu i també llacs glaçats. Tot i la neu que hi havia, el ferm estava ben net si bé tenia una aparença blanquinosa, probablement per la sal que hi llencen per evitar les plaques de gel. Ara bé, quan hem entrat al Quebec ens hem trobat molta més neu degut a la nevada que hi va haver la setmana passada. De fet, al pati de casa hi ha més de 30 cm de gruix.

Darrer dia de l'any a Nova York

Avui ens hem acomiadat del 2012 i també de Nova York. Aquest matí hem anat a passejar una estona al Central Park que, amb 340 ha, ocupa el 6% de la superfície de l'illa de Manhattan. Tot i això, Central Park no és el parc més gran de Nova York sinó el cinquè. El més gran és Pelham Bay Park, situat al Bronx, amb una superfície que triplica l'anterior. El Central Park el va projectar Frederick Law Olmsted (el mateix del Parc Mont-Royal de Mont-real) l'any 1858. Avui encara hi quedava una mica de  neu de la nevada de dissabte passat, com podeu veure en la primera fotografia. No hem tingut gaire temps per passejar pel parc i, a més, hi havia sectors que estaven tancats perquè aquesta mitjanit fan focs artificials per celebrar l'any nou.

Com que diuen que no es pot anar a Nova York i no veure un musical, hem anat amb els nens a veure Mary Poppins. El musical estava força bé i als nens els ha agradat molt. Per part nostra, sort que havíem vist la pel·lícula perquè costava seguir una mica els diàlegs. El musical el feien al teatre New Amsterdam, al carrer 42, entre la 7a i la 8a Avinguda, just a tocar de Times Square, on es fa la tradicional celebració de Cap d'Any de Nova York. Abans d'entrar al teatre ja hi havia molta gent i també molta presència de policies. En sortir,  a les 16:45 hi havia una multitud de gent i la policia només deixava passar qui anava al metro, com era el nostre cas. Per tant, com que avui no hem pogut anar a Times Square (de fet, ni bojos hi haguessim anat a mitjanit), us posem per acabar una foto d'aquesta caòtica plaça que vam prendre ahir per desitjar-vos un molt BON ANY NOU.

Empire State Building

Avui hem fet de turistes típics i tòpics i hem pujat a l'Empire State Building, que es va inaugurar el maig de 1931 i que té 443 m d'alçada totals. L'Empire State Building va ser l'edifici més alt de Nova York des de 1931 (data de la seva inauguració) fins el 1972 (amb la construcció de les Torres Bessones del World Trade Center) i des l'11 de setembre de 2001 fins el 30 d'abril de 2012 quan l'One World Trade Center, encara en construcció, el va sobrepassar. Aquest és un edifici molt popular, sobretot des de la seva aparició a la pel·lícula King Kong l'any 1933.

Per pujar-hi, però, hem hagut de passar per un calvari de 2 hores de cua. Havíem comprat unes entrades amb anterioritat que teòricament ens havien d'estalviar bona part de la cua. A l'hora de la veritat, però, només ens hem pogut saltar un petit tros de la cua, la que es feia per comprar entrades en la mateixa torre.  Als turistes, ens prenen el pèl quan volen i a tot arreu!

Hem pujat al mirador que hi ha a la planta 86, que dóna a l'exterior. N'hi ha un altre, tancat amb vidre, a la planta 102, però s'ha de pagar més per pujar-hi. En el mirador de la planta 86, el típic que surt a les pel·lícules, es pot donar tota la volta i veure la ciutat des d'una altra perspectiva. Hem tingut sort i el dia era força clar, tot i que, degut al fort vent, caminar pel costat oest era dificultós perquè el vent se'ns enduia. Us mostrem una de les fotografies que hi hem fet, en la que, en primer terme, es veu l'edifici Chrysler, construït el 1930 i, a parer nostre, molt més bonic que l'Empire State. 

Museu Americà d'Història Natural

Avui, com que hi havia previsió de mal temps, amb pluja i nevades, hem decidit anar a visitar el Museu Americà d'Història Natural, que està al costat del Central Park. Aquest Museu té la col·lecció de dinosaures més gran del món, que inclou diversos esquelets com el de la fotografia. Hi ha també sales amb diorames amb escenes que mostren diferents animals en el seu hàbitat de diferents parcs naturals dels Estats Units, com es pot apreciar en la segona fotografia, i també d'animals africans. Hi ha altres àrees dedicades a la biodiversitat, als pobles indígenes americans, al bosc nordamericà, i moltes més que no hem pogut visitar perquè els nens ja estaven cansats. A més, al ser cap de setmana i fer mal temps, el museu estava més que atapeït de gent, el que a vegades dificultava visitar-lo tranquil·lament.

Quan anàvem cap a Nova York no feia el mal temps que estava previst. El tren amb el que anem a Nova York entra en un túnel que creua el riu Hudson i connecta amb l'estació subterrània de Penn Station, amb la que podem connectar amb el Metro. Com que hem accedit directament al Museu des de l'estació del Metro, no hem vist quin temps feia. Més tard, hem vist des de les finestres del Museu que nevava. I quan volíem sortir, havia deixat de nevar i plovia, de manera que hem tornat a agafar el Metro per anar a buscar el tren de tornada. A mesura que anavem sortint de la ciutat, el paisatge cada cop era més blanc. I, quan hem arribat a la ciutat on ens estem, hi havien uns 6 cm de neu, amb el paisatge a l'estació que us mostrem. De fet, ha estat una nevadeta. Res a veure, amb la gran nevada que hi ha hagut al Quebec aquests dies, amb gruixos entre 40 i 50 cm i que, com que estem de viatge, ens hem perdut.

Prenem vistes de Nova York

Avui hem visitat Nova York. Com que anem amb nens, hem optat per fer  una visita a la ciutat amb un autobús turístic i així no haver de caminar tant. Per la tarda, hem agafat un vaixell per veure l'skyline de la ciutat des de la badia del riu Hudson. El gratacels que sobresurt és l'One World Trade Center, també conegut com a Freedom Tower, que és l'edifici que s'està construint al costat d'on hi havia les torres bessones i que, quan es completi, tindrà 514 m d'alçada i serà el tercer edifici més alt del món. Ens hem acostat també a l'estàtua de la Llibertat, situada a l'illa de la Llibertat i inaugurada el 1886, però no hi hem pogut pujar perquè el recent pas de l'huracà Sandy va malmetre les seves instal·lacions quan precisament s'anava a reobrir després d'unes obres de millora. Impressiona saber que un 40% de ls estadounidencs descendeixen dels estrangers que van arribar al centre d'arribada d'immigrants de l'illa d'Ellis, que està pràcticament al costat de l'illa de la Llibertat, i que, per força, van haver de veure l'estàtua que saludava als que arribaven per començar una nova vida als Estats Units.
A part de la gran quantitat de cotxes i de trànsit, ens hem trobat que hi havia moltíssima gent, tanta que fins i tot era difícil caminar per alguns carrers. Es veu que Nova York és una de les principals destinacions per les festes de Nadal i Cap d'Any. 

Camí de Nova York

Una de les coses que volíem fer durant la nostra estada al Quebec era visitar Nova York, ja que la tenim relativament a prop, a unes 7 h en cotxe d'on vivim. Aquests dies ens ha sorgit l'oportunitat d'estar en l'apartament d'una amiga en un poblet de l'estat de Nova Jersey, a 45 minuts en tren de Nova York. Per això, ahir, en comptes d'anar de rebaixes pel Boxing Day, vam marxar per fer bona part dels 713 km que havíem de recórrer per arribar-hi. Vam travessar els estats de Vermont i Massachusetts i, poc després d'entrar a l'estat de Connecticut, hem fet nit. La parada ha anat bé perquè a la nit va nevar però a la matinada s'ha posat a ploure i ens hem trobat les carreteres netes de neu, però amb pluja. Per tant, hem continuat el viatge, seguint pels estats de Connecticut, Nova York i, finalment, Nova Jersey. En la nostra ruta hem creuat una part del Bronx, a la mateixa ciutat de Nova York, i hi hem pogut comprovar com són els embussos de trànsit típics de la ciutat que mai dorm.

Parc aquàtic de Jay Peak

Avui hem creuat la frontera amb els Estats Units per anar amb uns amics al complex d'esquí de Jay Peak, a l'estat de Vermont, que està a uns 7 km de la frontera i a uns 95 km al sudoest d'on vivim. A la frontera dels Estats Units, ens hi hem estat més de mitja hora mentre ens arreglaven els papers per disposar d'un visat d'entrada com a turista, que és vàlid durant 90 dies i que costa 6 dòlars americans per persona.
Al complex de Jay Peak hem passat el dia al parc aquàtic interior que s'anomena Pump House. Com podeu veure, a la foto, és un parc aquàtic força gran amb quatre tobogans gegants, una avinguda que dóna la volta al parc on el corrent t'arrossega, un miniparc per als nens més petits, una piscina on es pot jugar a bàsquet i fer escalada, una piscina per fer surf i dos spas, un interior i un exterior. Tot molt americà, per cert. Així que hem passat el dia gaudint d'aquestes instal·lacions i aprofitant que, com que no estem en temporada d'esquí, hi havia relativament poca gent, segons ens han dit.