Obres a carreteres i carrers

Hi ha un acudit que diu que al Canadà l'any només té dues estacions: l'hivern - el llarg hivern - i les obres a carreteres i a carrers. I, efectivament, ara que no estem a l'hivern, és molt freqüent trobar carreteres i carrers on fan obres i en els que o bé hi ha pas alternatiu o bé t'obliguen a seguir un desviament (un détour) perquè hi ha trams tallats. Bona part d'això s'explica perquè ara és el temps idoni per arreglar allò que el glaç de l'hivern malmet. Ara bé, ens han dit que aquest any hi ha més obres que de costum. El motiu? Sembla que el fet que hi hagi eleccions provincials al Quebec aquest any hi té alguna cosa a veure. Hi ha vicis electorals que són universals.

Parc Bureau

A cinc minuts a peu de casa hi ha el Parc Bureau. És un dels 108 parcs municipals que hi ha a la ciutat.  Dins d'aquests 108, s'hi compten també tots els patis de les escoles públiques que, en horari no escolar, són de lliure accés. En aquest parc hi ha 1 pista de bàsquet, 1 pista de volei, 1 pista d'hoquei, 1 camp de bèisbol, 1 camp de fútbol (amb gespa) amb lloc (dir-li pista seria exagerar) per fer atletisme al voltant, una zona de pícnic, molt terreny amb gespa, local social i, com en tots els parcs, zona de jocs infantils amb gronxadors i una estructura com la que veieu a la foto i lavabos de lliure accés. D'aquestes estructures n'hi ha a tots els parcs i, de moment, totes les que hem vist (encara no hem tingut temps de verificar tots i cada un dels 108 parcs) són diferents. És un bon lloc perquè els nens juguin amb altres nens.

Aquests parcs estan molt bé i no tenen ni punt de comparació amb la majoria de casa nostra. I això que n'hi ha d'altres de millors, amb pistes de tennis i piscines gratuïtes (això sí, amb l'obligació de portar gorra de bany).

Parc de la gorga de Coaticook

Avui hem anat al Parc de la gorga de Coaticook, situat a uns 23 km d'on vivim. En aquest parc hi ha una gorga de 750 m de llarg creada per l'acció d'una glaçera fa 15.000 anys. Apart d'això, la singularitat d'aquest parc és el pont de la fotografia, que és el pont suspès per a vianants més llarg del món. El pont fa 169 m de llarg i està a 50 m d'alçada de la gorga. Aquest pont es va construir l'any 1988.

Quan es creua el pont es nota força el moviment i hi havia algú que no es deixava anar de la mà.

Hem fet una bona caminada pel parc, tot passejant per boscos i camins que vorejaven el riu. I com que n'anem aprenent, el dinar l'hem solucionat amb un bon pícnic.

Ens visiten els bombers

Per la tranquil·litat de tots, l'alarma contra incendis de la casa funciona. Avui ho hem pogut comprovar. Per sopar hem fet pollastre a la planxa i, com que l'extractor que hi ha a la cuina no és gaire potent, hi havia fum. A la casa hi ha una cuina del tipus americà i el fum ha passat al menjador on hi ha el detector de fums. Al cap d'uns moments ha començat a sonar l'alarma contra incendis (i com sona!). Ràpidament hem ventilat la casa i hem contactat amb el propietari de la casa per informar-lo que no hi havia cap incendi i que només hi havia hagut una mica de fum. Ell a la seva vegada ho ha dit a la central de bombers quan l'han trucat. Però al cap de poc, ha arribat el camió de bombers que veieu a la fotografia (oi que és xulo?). Tot i que els hem dit que no hi havia res, 3 bombers - molt amables per cert - equipats amb roba ignífuga i bombona d'oxigen han entrat a inspeccionar la cuina. Un cop han comprovat que no passava res, ens han fet signar un paper i han marxat. El protocol indica que han d'anar a verificar tots els avisos que es produeixen. Han marxat dient adéu amb les mans des del camió, fent feliços els nens que encara estaven ben sorpresos de la visita.

A la ciutat hem vist molts parcs de bombers. Suposem que, com que les cases majoritàriament són de fusta, han de poder actuar ràpidament en cas d'incendi.

Ja us podeu imaginar quin ha estat avui el tema de conversa quan hem pogut sopar!

Je me souviens

Com passa també amb les plaques de matrícula dels diferents estats dels Estats Units i la resta de províncies del Canadà, les matrícules del Quebec també porten escrit un lema. En aquest cas és Je me souviens (jo me'n' recordo). Aquest lema figura en les plaques de matrícula des del 1978 i va substituir l'anterior que era La Belle Province. El lema data de l'any 1883, quan l'arquitecte Eugène-Étienne Taché el va fer inscriure sota l'escut d'armes del Quebec esculpit a l'edifici que actualment ocupa l'Assemblea Nacional del Quebec, a la ciutat de Quebec. El significat exacte no se sap i, de fet, hi ha diverses interpretacions. La més estesa és que, tenint en compte la confrontació històrica entre França i Anglaterra que va tenir lloc en aquesta zona, les conseqüècies de la qual encara perduren, insta als quebequesos a recordar i a no oblidar el seu origen, les seves tradicions i tot el que va succeir. Tota una declaració de principis.

Una cosa més: ja tenim cotxe

Avui hem fet un pas més, imprescindible per a viure aquí: comprar un cotxe. Tot i viure en una ciutat mitjana amb transport públic, i estar situats no gaire lluny del centre, sense cotxe és molt difícil poder fer una vida normal. Aquí tot és a la vora, però a la vegada tot és lluny. D'autobusos n'hi ha, però poc freqüents i alguns no comencen a circular fins les 10 del matí, per la qual cosa arribes tard a tot arreu.

Per tant, no hi hagut més remei que adquirir un cotxe. N'hem comprat un de segona mà, el Ford Fusion que veieu a la fotografia.

Amb el venedor, hem hagut d'anar a enregistrar la compra, pagar les taxes corresponents i adquirir la nostra placa de matrícula. Aquesta placa de matrícula és la que hem d'instal·lar al cotxe ja que cada propietari té la seva pròpia placa. Els tràmits de matriculació són força ràpids, però diferents dels que es fan a Catalunya. Bé, nosaltres hem tardat una mica més, perquè al ser estrangers havien d'entrar els dos cognoms que figuren al passaport (una complicació addicional ja que aquí només en tenen un i l'aplicatiu informàtic no està preparat amb massa espai), les dades del permís de treball i les adreces que tenim tant a Catalunya com al Quebec.

Amb el cotxe, la placa i i l'assegurança ja ho tenim tot en regla per poder circular.

Recollida de gerds

Al Quebec els estius s'han d'aprofitar. Hi ha més hores de claror i bones temperatures i, com que l'hivern aquí és llarg i la gent s'està moltes hores a casa, hi ha moltíssimes activitats a fer a l'exterior. Per això, aquesta tarda, uns amics ens han acompanyat a una granja on es recol·lecten maduixes i gerds. Com que la temporada de les maduixes ja s'ha acabat, només hem pogut collir gerds.

La fórmula és molt simple: la gent cull directament els gerds que vol i, quan s'acaba, es pesa el que s'ha recollit i es paga. Això sí, no et fan pagar pels gerds que vas menjant mentre vas omplint el sarró. I això que algun dels nens se n'ha fet un tip!

Diumenge de platja al llac

Avui hem passat el dia a la platja del llac Memphrémagog, al poble de Magog, a pocs quilòmetres d'on vivim. Aquest llac s'estén des de Magog fins a l'Estat de Vermont, als Estats Units.

Ha estat un dia típic de platja, amb l'avantatge de que a tocar de la platja hi ha un dels típics parcs infantils canadencs i una zona d'esbarjo ideal per fer pícnic amb força ombres. Per això ens hi hem pogut estar quasi tot el dia.

Això sí, per a nosaltres són millors les platges de mar com les que hi ha a Catalunya. Però això no ho tenim a la zona on vivim, de forma que quan fa calor - i aquests dies en fa- és una de les opcions que tenim per a refrescar-nos.

El termòmetre promet

A fora de la casa hi ha un termòmetre, amb una escala que va de -50ºC fins a +50ºC. Ja sabem que aquí a l'hivern les temperatures estan molts graus sota zero. Ja publicarem una fotografia de quant marca el termòmetre llavors. Ara bé, aquests dies, a les tardes, quan el Sol hi toca de ple, el termòmetre arriba al seu valor màxim. No patiu: no vivim en un forn sinó que la temperatura real aquests dies està al voltant dels 30ºC. Això sí, com que hi ha molta humitat, la temperatura de sensació segurament ronda els 35ºC.

Obrim un compte corrent

Per diversos motius, hem hagut d'obrir un compte corrent. Ens ha sorprès que aquest tràmit que al nostre país podem fer força ràpid ens ha costat 4 dies i diverses gestions fora de l'entitat bancària. El primer dia, com que no teníem cita, no ens van poder atendre. El segon dia - tot i que havíem demanat la documentació que ens feia falta - ens mancava el número de l'assegurança social, el qual, òbviament, no teníem. El tercer dia, ja amb el número obtingut, només vam poder concertar una entrevista per l'endemà. I al quart dia, després de 50 minuts de gestions, teníem el nostre compte obert. Potser això explica, en part, les diferències entre la situació de les entitats financeres del Quebec i de la resta del Canadà amb la d'algunes de casa nostra.

Ens estem instal·lant

Ja hem arribat al Quebec i ara ens estem instal·lant a la que serà casa nostra durant el proper any. De moment, ens toca arreglar papers i situar-nos.

Si ens voleu venir a visitar ens trobareu a la rue Allen de Sherbrooke.

Comença l'aventura

Comença l'aventura que ens portarà a viure un any al Quebec tota la família. Ara són dies de preparatius, d'acabar d'ultimar detalls, de solucionar els temes inicialment no previstos i d'abordar aquells inicialment previstos però que s'han anat postposant.

A banda de l'aventura laboral i familiar que iniciem, també en comencem una altra: la de publicar un bloc amb les nostres experiències en la descoberta d'un país.