Avui és diumenge de Rams però no hem trobat (cosa que no vol dir que no ho facin) ni que venguessin palmes, ni que les beneïssin enlloc, ni que hi haguessin tortells de Rams. Per tant, hem passat un diumenge de Rams ben diferent de com el passaríem a Catalunya. Com que estava previst que avui el dia aguantaria ja que hi havia d'haver núvols i alguna ullada de sol, amb temperatures entre 0 i 2ºC i encara queda neu després de la darrera tempesta, hem tornat al Parc Nacional del Mont-Orford a fer una caminada amb raquetes de neu. Aquesta vegada, a diferència de l'anterior, hem fet un tram del Camí del Linx (Sentier du Lynx) que recorre la zona a l'est de l'Estany de les Cireres (Étang aux Cérises) fins arribar a un refugi que s'anomena la Cabana de Sucre (Cabane-à-Sucre). Entre anar i tornar, són uns 4.5 km de camí que recorre bàsicament boscos d'erables. El camí va pujant i baixant per petits turonets i va travessant rierols que ja es comencen a desglaçar, com us mostrem en la fotografia superior.
Quan tornàvem, ens hem dividit i un de nosaltres (sense nens) ha fet el Camí de l'Oliba (Sentier de la Chouette, en francès), de només 3 km però amb pendents molt més forts. Seguint aquest camí es pot contemplar algunes boniques panoràmiques, com la que us ensenyem en la segona fotografia, en la que es veu l'Estany de les Cireres - que encara està glaçat -, el Turó dels Pins (Colline des Pins) - al que vam pujar en l'anterior excursió amb raquetes per aquest mateix Parc - i, darrere, el Mont Calb (Mont-Chauve), el qual, amb els seus 559 m d'alçada, domina, majestuós, tot el Parc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada