Visita al metge

Finalment, ha passat el que, algun dia, havia de passar. El que ja no esperàvem és que succeís, a més a més, per partida doble. A finals de la setmana passada la nostra filla gran va agafar un encostipat que, mica a mica, ens va anar encomanant. La cosa va anar empitjorant, tots vam agafar febre i des de la tarda de Sant Jordi que estem tots a casa. Veient que la situació no millorava, dimecres vam portar al metge el "focus" del contagi. I avui, hi hem anat els que quedàvem. Ja ens havien comentat que anar al sistema públic de salut si no es disposa metge de família assignat (cosa que no ens passa només a nosaltres que, després de tot només som treballadors temporals, sinó que també li ocorre a molta gent oriünda del Quebec) és una odissea i, realment, ho hem pogut comprovar. En primer lloc, no hi ha els ambulatoris de la sanitat pública catalana sinó algunes "clíniques" (que, al cap i a la fi, no són res més que ambulatoris) que treballen per al sistema públic de salut. Hi ha també algunes d'aquestes clíniques que són privades, però són molt escases, al menys a Sherbrooke. Afortunadament, tenim una clínica associada al servei públic a uns 5 minuts caminant de casa (la Clínique des médecins d'urgence) que disposa de metge d'urgències pels que no tenim metge de família i que, a més, ens van recomanar. Les visites s'inicien a les 9 h (excepte diumenge, que ho fan a les 10 h) i acaben a les 21 h (dilluns i dimarts), 16 h (de dimecres a divendres) i 17 h (dissabte i diumenge). L'horari, com veieu, és ampli. El que passa és el sistema d'assignació d'hora de visita és peculiar. Comencen a repartir números cada dia a les 7 h 45 min. Dimecres, un de nosaltres (no cal que el malalt faci la cua personalment, i menys si és un nen) hi va arribar a les 7 h 30 i ens van donar el número 23. Avui, ja ho hem fet millor (l'experiència, a vegades, és un grau) i hi hem arribat a les 7 h 5 min i ens han tocat el número 8. L'espera es fa a l'exterior i, clar, les temperatures que, per exemple hi havien avui a les 7 h (entre 0 i 2ºC) no és que ajudin gaire amb els refredats. Imaginem que a l'hivern, l'espera es deu fer a l'interior del cotxe. Si es té sort i és té número s'accedeix al consultori amb un formulari que s'ha d'emplenar amb el número de targeta sanitària del Quebec, el tipus de malaltia que genera la visita, els principals antecedents mèdics i les al·lèrgies. Si només es té una mica de sort et donen un altre número per visitar un metge a partir de les 12 h 30. Si es té molt poca sort, prenen nota del telèfon per avisar-te en cas que es produís una baixa en la llista d'espera. Finalment, si no és té gens de sort, cal tornar demà o bé anar al servei d'urgències d'un hospital, on els períodes d'espera, són generalment majors. Llavors, un cop a dins, van cridant els portadors dels números perquè presentin els formularis. A això en diuen inscripció i és un procés que es va fent sense excessiva pressa (una mitjana de 10-12 per hora). Una vegada inscrit, si un vol marxar perquè veu que falta molt per ser atès, ho pot fer, però ho ha de comunicar a les infermeres. A partir de les 8 h 30 min, les infermeres van cridant als pacients inscrits per a prendre-los les constants vitals (pressió, ritme cardíac, saturació, temperatura i, als nens, el pes per poder dosificar correctament la medicació si se n'ha de donar). Els que marxen, que no són gaires, fan aquest tràmit quan tornen. El primer dia, com que érem els penúltims del matí (només van repartir 24 números), a les 10 h, un cop feta la inscripció, vam tornar a casa a buscar la nostra filla i vam ser de retorn a la clínica cap a les 11 h, van prendre les constants i, finalment, després d'esperar 3 h més, ens va visitar el metge (en total, gairebé 7 h). Avui tot ha anat més ràpid i a les 12 h (5 h després d'anar-hi ja érem a casa), i això que ens han fet anar a fer una prova radiològica a l'hospital que hi ha just al costat. Amb la visita del metge, no acaba tot, ja que llavors cal anar a una farmàcia perquè preparin i dosifiquin els medicaments si el metge n'ha prescrit. Com veieu, no és un sistema gaire pràctic ja que té temps d'espera força llargs. Els ciutadans que tenen assignat metge de família ho tenen més fàcil ja que poden demanar cita prèvia sense haver-s'hi de personar. Ara ja esperem recuperar-nos ben aviat i tornar a la nostra vida quotidiana aquí, que una setmana tancats amb els nens a casa i sortint poc es fa molt i molt llarga.