Avui, divendres 12 d'abril, 6 mesos justos després de la
primera nevada que vam veure a Sherbrooke, ha tornat a nevar i, altre cop, el color dominant és el blanc. Aquests darrers dies us hem anat comentant que semblava que la primavera començava a arribar perquè la neu s'havia fos,
el color del paisatge havia canviat,
les oques han començat a tornar i els arbres a brotar. A més, com que a partir del 15 de març ja està autoritzat fer-ho, molta gent començava a canviar els
pneumàtics d'hivern pels d'estiu (nosaltres encara no ho hem fet, i sort, ja que així no ens patinava el cotxe) i d'altres ja havien guardat les
pales per netejar la neu. Per això, aquesta nevada no ha agradat gaire a molts quebequesos, que ja estan cansats de neu i d'hivern. Fins i tot, molts animals, com el
corb que us mostrem, semblaven sorpresos. Però, com diu la cançó
Mon pays que va composar l'any 1964 el cantautor quebequès Gilles Vigneault,
Mon pays ce n'est pas un pays, c'est l'hiver.
Avui, divendres 12 d'abril, 6 mesos justos després de la primera nevada que vam veure a Sherbrooke, ha tornat a nevar i, altre cop, el color dominant és el blanc. Aquests darrers dies us hem anat comentant que semblava que la primavera començava a arribar perquè la neu s'havia fos, el color del paisatge havia canviat, les oques han començat a tornar i els arbres a brotar. A més, com que a partir del 15 de març ja està autoritzat fer-ho, molta gent començava a canviar els pneumàtics d'hivern pels d'estiu (nosaltres encara no ho hem fet, i sort, ja que així no ens patinava el cotxe) i d'altres ja havien guardat les pales per netejar la neu. Per això, aquesta nevada no ha agradat gaire a molts quebequesos, que ja estan cansats de neu i d'hivern. Fins i tot, molts animals, com el corb que us mostrem, semblaven sorpresos. Però, com diu la cançó Mon pays que va composar l'any 1964 el cantautor quebequès Gilles Vigneault, Mon pays ce n'est pas un pays, c'est l'hiver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada