El seu nom oficial és el de Comissió d'investigació sobre la concessió i la gestió dels contractes públics a la indústria de la construcció però de forma popular es coneix com la Comissió Charbonneau, en referència a France Charbonneau, la jutgessa que la presideix. Aquesta Comissió la va crear el Govern del Quebec l'octubre de 2011 arran d'una sèrie de casos de corrupció en l'adjudicació de contractes de construcció per part de les administracions públiques del Quebec i en els que s'evidenciaven lligams del sector de l'obra pública amb el crim organitzat (la màfia és present tant al Quebec com en d'altres províncies canadenques). El mandat de la Comissió és documentar casos de confabulació i corrupció en els contractes públics de construcció (incloent els possibles vincles amb el finançament dels partits polítics); identificar si hi ha també infiltració del crim organitzat; examinar possibles solucions al problema i establir una sèrie de recomanacions per evitar aquestes males pràctiques. La Comissió la formen, a més de la jutgessa Charbonneau, dos comissaris més que són professors universitaris de Dret. Hi ha també 7 fiscals i 4 policies que s'encarreguen de les tasques d'investigació. Com veieu, no hi ha ni un polític en la Comissió. Les audiències de la Comissió són públiques i es televisen, amb gran audiència. Tot un exercici de transparència. De resultes de les revelacions que s'han fet en algunes compareixences, ja han dimitit un parell d'alcaldes, entre els quals el de Mont-real. Dissortadament, la corrupció és un problema universal. El que passa és que hi ha països on s'intenta combatre-la de forma seriosa. Falta veure si al final la Comissió Charbonneau aconsegueix reduir la corrupció, però el que sí mostra és un camí per fer-ho. En aquest sentit, a molts altres països i a Catalunya encara n'hem d'apendre força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada