Aquest matí hem anat al Parc Nacional del Mont-Orford a fer-hi una caminada amb raquetes de neu. Les caminades amb raquetes, juntament amb l'esquí de fons, són les principals activitats hivernals que es poden fer en aquest Parc Nacional. Com que, precisament avui al matí, hi estaven fent una competició d'esquí de fons, només hem pogut anar a l'únic sector que quedava obert per anar-hi amb raquetes, per una part del qual ja hi havíem passejat el mes d'agost passat. Així que hem fet el Camí del Pekan (una espècie de marta del Canadà), hem seguit pel Camí del Coiot, que ens ha portat a tocar de l'Estany Martin, i, llavors, hem continuat altre cop pel Camí del Pekan fins un refugi (el Vell Camp), on hem menjat i descansat una mica, com feien també altres raquetistes i esquiadors. Com ja havíem fet a l'estiu, de tornada, hem pujat al turó dels Pins per admirar la vista de l'Estany de les Cireres que ara està completament glaçat. Avui, però, hi havia un paisatge ben diferent ja que, a més, estava nevant. El camí que hem fet és relativament fàcil, de manera que, tot i alguna pujada, tots l'hem anat seguint bé. A més a més, com passa en molts Parcs Nacionals del Quebec, al llarg del camí hi ha plafons informatius que estan especialment adreçats als nens sobre els cèrvols i coiots, que són alguns dels animals que hi ha al Parc. De petjades de coiot no n'hem vist cap, però de petjades de cèrvols, força. Suposem, però, que amb el trànsit que hi havia avui pel Parc no els venia de gust deixar-se veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada