Comissió Charbonneau

El seu nom oficial és el de Comissió d'investigació sobre la concessió i la gestió dels contractes públics a la indústria de la construcció però de forma popular es coneix com la Comissió Charbonneau, en referència a France Charbonneau, la jutgessa que la presideix. Aquesta Comissió la va crear el Govern del Quebec l'octubre de 2011 arran d'una sèrie de casos de corrupció en l'adjudicació de contractes de construcció per part de les administracions públiques del Quebec i en els que s'evidenciaven lligams del sector de l'obra pública amb el crim organitzat (la màfia és present tant al Quebec com en d'altres províncies canadenques). El mandat de la Comissió és documentar casos de confabulació i corrupció en els contractes públics de construcció (incloent els possibles vincles amb el finançament dels partits polítics); identificar si hi ha també infiltració del crim organitzat; examinar possibles solucions al problema i establir una sèrie de recomanacions per evitar aquestes males pràctiques. La Comissió la formen, a més de la jutgessa Charbonneau, dos comissaris més que són professors universitaris de Dret. Hi ha també 7 fiscals i 4 policies que s'encarreguen de les tasques d'investigació. Com veieu, no hi ha ni un polític en la Comissió. Les audiències de la Comissió són públiques i es televisen, amb gran audiència. Tot un exercici de transparència. De resultes de les revelacions que s'han fet en algunes compareixences, ja han dimitit un parell d'alcaldes, entre els quals el de Mont-real. Dissortadament, la corrupció és un problema universal. El que passa és que hi ha països on s'intenta combatre-la de forma seriosa. Falta veure si al final la Comissió Charbonneau aconsegueix reduir la corrupció, però el que sí mostra és un camí per fer-ho. En aquest sentit, a molts altres països i a Catalunya encara n'hem d'apendre força.

Les eleccions catalanes vistes des del Quebec

Avui us volem comentar què diuen els principals mitjans d'informació del Quebec sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, ja que hem vist que els diaris catalans no se'n fan ressò. En general, els mitjans d'aquí destaquen la davallada electoral de CiU però també que els partits partidaris del referèndum d'autodeterminació són majoria al nou Parlament. Així, el titular del diari francòfon La Presse és Fracàs per als nacionalistes catalans, el diari Le Devoir parla de Catalunya, l'aposta perduda i l'anglòfon The Gazette diu que Els partits separatistes guanyen les eleccions a Catalunya. En general, els textos recullen bàsicament informació d'agències. Per la seva banda, Radio Canada, la televisió pública francòfona, tenia una enviada especial a Barcelona. La crònica postelectoral es titulava Catalunya: els nacionalistes conserven un poder amputat. Anteriorment, la mateixa corresponsal havia signat el reportatge El futur de Catalunya i el matí de diumenge va fer la crònica Eleccions a Catalunya: a la recerca de la independència. Si us fa gràcia, cliqueu els enllaços i podreu veure quins polítics catalans saben idiomes i quins no.

Carta del diputat federal

Fa uns dies vam rebre el butlletí del diputat de Sherbrooke a la Cambra dels Comuns (el Parlament federal, per entendre'ns) del Canadà, en Pierre-Luc Dusseault. Dusseault, del Nou Partit Democràtic, va guanyar l'escó en les eleccions de l'any passat i, amb 19 anys, es va convertir amb el diputat electe més jove del Canadà. En aquest butlletí explica les iniciatives parlamentàries que ha dut a terme com a diputat de l'oposició al govern conservador d'Stephen Harper, l'actual primer ministre canadenc. També hi ha una targeta per enviar-li comentaris i suggeriments, sense que calgui posar-hi segell. Certament, la democràcia aquí també té imperfeccions, però la proximitat que hi ha entre els diputats i els ciutadans és un punt a favor. Malauradament,  a Catalunya el sistema és diferent en aquest aspecte i no sembla que hi hagi voluntat per  a canviar-ho.

Targeta sanitària del Quebec

Ens ha arribat l'equivalent a la targeta sanitària, que aquí es diu oficialment carte d'assurance maladie du Québec, tot i que popularment es coneix com la carte-soleil perquè en el fons hi apareix una posta de Sol, com es pot veure en el model que us mostrem. La targeta la podem començar a utilitzar els treballadors que arribem al Quebec a partir del tercer mes que hi residim.  Aquesta targeta permet accedir al sistema sanitari públic, que és pràcticament l'únic que hi ha, ja que  aquí és difícil trobar metges que exerceixin la medicina com a privats i, si ho fan, no poden, alhora, treballar al servei públic. Això sí, el funcionament de la sanitat pública és molt diferent al de Catalunya ja que aquí no hi ha un equivalent als centres d'atenció primària. Segons dades recents, un 40% de la població del Quebec no té assignat un metge de família que li faci un seguiment i per qualsevol problema han d'anar a urgències a l'hospital o a clíniques. Aquest va ser un dels temes més importants de la darrera campanya electoral al Quebec i el nou ministre de Salut i dels Serveis Socials, el diputat del districte on residim, en Réjean Hébert, ha promès solucionar-ho. Per part nostra, esperem fer-la servir el mínim possible!

Resultats electorals

Ahir, després d'una campanya electoral de 33 dies, es van celebrar les eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec. El resultat és que hi haurà un canvi de govern ja que el Parti Québécois ha desbancat al Parti Libéral du Québec, el qual feia 9 anys que estava al poder. Per primera vegada, el Québec tindrà una primera ministra, Pauline Marois, cap del Parti Québécois i diputada per Charlevoix. Marois, de 63 anys, té una llarga experiència política, ja que ha estat al davant de 14 Ministeris diferents.  Tot i que el seu govern és minoritari (ha obtingut un 1% més de vots que el segon partit i està a 9 escons de la majoria absoluta), sembla que el sobiranisme pot agafar embranzida sota el seu mandat i no es descarta la convocatòria d'un nou referèndum per a la independència. Falta veure fins a quin punt és així tenint en compte el desprestigi general de la classe política quebequesa i el conflicte subjacent amb els anglòfons, el qual, atiat des d'alguns mitjans, pot haver propiciat que un pertorbat intentés assassinar-la en l'acte de celebració de la victòria a Montréal.

En la circumscripció de Saint-François, on vivim, ha guanyat - només per 110 vots de diferència -  en Réjean Hébert, candidat del Parti Québecois, amb qui ens havíem trobat en una ocasió i que segurament serà el proper Ministre de Sanitat del Quebec. En la circumscripció veïna de Sherbrooke, l'actual primer ministre i diputat Jean Charest no ha estat escollit per primera vegada en 28 anys i avui mateix ha anunciat la seva dimissió i retirada de la vida política.

Recordatori de les eleccions

Ens ha sorprès que arribés a la bústia de la casa on vivim una carta dirigida als electors que hi poden haver a la nostra adreça recordant que dimarts vinent, 4 de setembre, hi ha eleccions a l'Assemblea Nacional, el Parlament de Quebec.

A la part de davant hi ha la informació bàsica (circumscripció electoral, mesa electoral i adreça, horari i documentació a portar). Per darrere, hi ha la relació, en rigorós ordre alfabètic, dels candidats que es presenten per a ser escollits diputats de la nostra zona.

És l'única carta que hem rebut a la bústia. No hem trobat cap carta de cap partit polític, com passa a Catalunya. El que sí que hi ha són força cartells electorals penjats pels fanals de la ciutat. I també, tot i que mirem molt poc la televisió, hem vist algun esporàdic anunci electoral enmig de la resta d'anuncis que amb força freqüència van interrompent la programació.

Trobada amb un candidat a diputat

Divendres passat vam anar a dinar a un restaurant ja que era l'últim dia que en Pep, la Gemma, la Míriam i en Marcel passaven a Sherbrooke, abans de tornar a Catalunya. A mig dinar, se'ns va presentar un senyor que anava taula per taula saludant a la gent. Era en Réjean Hébert, canditat del Partit Quebequès (Parti Québécois) a l'Assemblea Nacional al districte on vivim, el de Saint-François, com ja us havíem comentat en l'apunt Campanya electoral. Fins ara, als restaurants, ens hi havíem trobat gent que volia vendre loteria o flors, però no polítics demanant el vot. Quan el senyor Hébert va veure que ens costava entendre'l, ens va demanar d'on érem. Li vam dir que de prop de Barcelona, ja que és la referència que hem vist que la majoria de la gent coneix i situa fàcilment. Després de dir-nos que havia visitat Barcelona tres vegades i que li encantava (afirmació que hem sentit ja de boca de diferents persones), i de comprovar que d'allà no en podia treure cap vot perquè no tenim la nacionalitat, es va acomiadar amb molt d'ofici.

Per cert, les darreres enquestes donen com a guanyador el Partit Quebequès i en Réjean Hébert - metge de professió - sona com a futurible Ministre de Sanitat del Quebec. Veurem.

Campanya electoral

Al Quebec estem en campanya electoral ja que el proper 4 de setembre hi ha eleccions generals. Des de fa una setmana, han començat a aparèixer cartells electorals pels fanals de la ciutat, tot i que en un nombre molt inferior al que hi acostuma a haver a Catalunya. D'anuncis per la televisió no n'hem vist ni un.

Una altra diferència important amb Catalunya és que en cada circumscripció electoral s'escull un diputat a l'Assemblea Nacional, el Parlament del Quebec. Aquestes circumscripcions no tenen perquè coincidir amb una mateixa població i en poden englobar més d'una. Per exemple, bona part de la ciutat de Sherbrooke està dins de la circumscripció electoral de Sherbrooke, però tots els barris a l'oest del riu Saint François que creua la ciutat (entre ells el de Fleurimont, on vivim) i alguns del sud formen part de la circumscripció de Saint François, que inclou també altres poblacions situades fins la frontera amb els Estats Units. Com a curiositat, l'actual primer ministre del Quebec, que ho és des del 2003, Jean Charest, és candidat per la circumscripció de Sherbrooke. Per tant, aquí l'elecció és de diputats per zones, sense les llistes provincials que hi ha a Catalunya i sense que el candidat a president s'hagi de presentar per la circumscripció de la capital.

Aquestes eleccions es presenten força disputades. L'actual govern minoritari de Jean Charest és força discutit, sobretot després d'una sèrie de casos de corrupció i de la resposta a les protestes que els estudiants universitaris van fer la primavera passada arran d'una pujada important de les taxes. Tot això sembla una mica el que passa a Catalunya. I és que el Quebec també és la província canadenca amb un deute més elevat.

Els principals partits que es presenten a les eleccions són el Parti Liberal du Québec, que està actualment en el poder i que és un partit de centre-dreta federalista i el Parti Quebecois, de centre-esquerra i sobiranista. Tradicionalment, hi hagut alternància entre aquests dos partits. La nova coalició Avenir Québec, de centre i amb postura no definida sobre la qüestió sobiranista, sembla que té força empenta en aquestes eleccions. Hi ha altres partits minoritaris com Québec Solidaire, partit definit com a d'esquerres, ecologista i sobiranista i Option Nacionale, partit sobiranista i renovador. 

La veritat és que no seguim gaire la campanya, però perquè us en feu una idea, els temes que sonen són la de la millora de l'assistència sanitària pública - que, pel que tothom comenta, està en franca regressió -, la necessitat de lluitar contra la corrupció política i l'increment de taxes per determinats serveis i la reducció en activitats de promoció econòmica.