Dia contra l'assetjament escolar

Al Canadà, el darrer dimecres del mes de febrer és el dia contra l'assetjament escolar, també conegut com a bullying. Aquest dia també es coneix com el dia de la samarreta de color rosa. Aquesta commemoració es va instaurar l'any 2008 a la província de Nova Escòcia arran d'uns fets ocorreguts l'any anterior en una escola secundària del comtat de King d'aquesta província de l'est del Canadà. Com a resposta a l'assetjament al que va ser sotmès un noi que el primer dia de curs portava una samarreta de color rosa, una cinquantena d'estudiants masculins es van posar també samarretes d'aquest color. Aquest fet evidencia que, malauradament, l'assetjament escolar és un problema important tant al Canadà com al Quebec. Recentment, el Govern del Quebec va aprovar una llei per a prevenir i combatre l'assetjament escolar, la qual obliga a que cada escola tingui un protocol per identificar i comunicar els casos que es produeixin. Per aquest motiu, ara fa uns dies, a l'escola on van els nostres fills ens van passar una circular amb una guia per a distingir entre intimidació i conflicte. I avui, un dia més tard del dia oficial perquè ahir celebraven el Carnaval d'Hivern, commemoren el dia contra l'assetjament escolar. Per això, ens han demanat que tots els nens i nenes de l'escola portin una samarreta de color rosa.

Carnaval d'hivern a l'escola

 Avui a l'escola dels nostres fills estaven de festa perquè celebraven el Carnaval d'Hivern (Winter Carnival). De fet, de carnaval, només en té el nom, ja que de disfressa no se n'ha vist ni una. Exactament el mateix passava al Carnaval de la ciutat de Quebec on, tret de les comparses de la rua, no hi vam veure cap altra disfressa. Sembla com si aquí les disfresses les tenen reservades per a Halloween. La festa consisteix en fer activitats tot el dia a l'escola, quatre de les quals es feien a l'exterior i dues a l'interior. S'han format sis grups d'alumnes, composats per nens i nenes de totes les edats. Aquests grups són estables i, darrerament, com quan es va fer la marató de lectura, tots els nens de l'escola s'han distribuït en els mateixos grups. Els grups anaven passant, durant 45 minuts, per les diferents activitats que hi havia organitzades: trineu-raquetes-esquís, passejada amb un carro estirat per cavalls, golf amb pilotes de tenis, estirar la corda i pista americana, jocs de pistes, i, per últim, manualitats. Una altra activitat que volien fer era patinatge sobre gel en l'oval que hi ha a l'escola però, com que aquests darrers dies estem tenint unes temperatures al voltant dels 0ºC, el gel era massa tou o en alguns llocs fins i tot no n'hi havia i, per tant, no es podia patinar. El dinar també l'han fet a l'exterior perquè així evitaven haver de fer torns i podien menjar tots junts. Avui, el dinar ha estat a base d'entrepans de pa tipus baguette, el que aquí en diuen subway. Afortunadament, ha fet un bon dia, núvol però amb temperatures no molt baixes, i ha aguantat fins l'hora de plegar, quan ha començat a nevar una miqueta.

Escalfadors de motors

Un dels problemes del fred és que els cotxes costen més d'arrencar. Fins a -20ºC no hi sol haver massa problemes però, quan se supera aquest valor, tothom pateix una mica a l'hora d'engegar el cotxe el matí posterior a una nit freda. Hi ha gent que, per evitar aquest problema, utilitzen un escalfador de motor. Se'ls distingeix perquè del capó del cotxe surt una clavilla, la qual enllaça amb un dispositiu que, depenent dels casos, pot escalfar el líquid refrigerador del motor, l'oli del motor o bé l'aire d'admissió al motor. Aquesta clavilla s'ha de connectar amb un escalfador elèctric del motor, que normalment està situat dins d'un edifici, durant la nit. Engegant el sistema amb 3 hores d'antelació a la posada en marxa del cotxe és suficient per garantir una bona arrencada. Estudis realitzats han demostrat que la utilització dels escalfadors de motors, a més d'evitar ensurts de bon matí, redueix el consum de combustible (amb la consegüent reducció de gasos alliberats a l'atmosfera) i permet escalfar l'interior del vehicle molt més ràpid, cosa que també és interessant els dies de fred intens. Els autobusos escolars també usen aquest sistema, per assegurar que arrenquen i poden transportar calents els nens cap a l'escola. En el nostre cas, no podem gaudir d'aquests avantages ja que, a l'estar aquí només un any, no l'hem instal·lat. Per sort per a nosaltres, aquest hivern ha estat una mica més suau que de costum i, amb excepció d'una setmana on vam tenir una onada de fred, de moment, no hi ha hagut molts matins per sota de -20ºC.

Finalment podem fer un bon ninot de neu

Ara fa uns dies que neva i encara hi ha previsions que nevi alguns dies més. Tot i que no hem arribat als gruixos de neu habituals per l'època, tenim al voltant de 20 cm de neu. La neu que ha caigut aquests dies quedava molt enganxada als arbres, i n'hi havia en totes les branques i branquillons, deixant paisatges molt bonics com el que podeu veure en la fotografia superior. A més, com que ara ha caigut una neu molt molla, ahir diumenge, vam aprofitar per fer el primer ninot de neu amb cara i ulls de la temporada, que podeu veure a la fotografia inferior. Fins ara, els que havíem fet eren molt més petits ja que, com que havia nevat a temperatures força més baixes, la neu era més seca i polsosa i costava molt de lligar-la. Ha estat una bona activitat per passar una estona entretinguda, i és que el bonhome de neige, com en diuen aquí, és un dels personatges habituals a l'hivern als jardins de les cases quebequeses.

Provem les motos de neu

Avui, al districte de Saint-Élie de Sherbrooke, un Club de Motoneus oferia la possibilitat de fer una passejada amb motos de neu a un preu mòdic per a recaudar fons per a una entitat benèfica. Així que no hem desaprofitat aquesta ocasió per fer un tastet de què és això d'anar amb moto de neu. Hem tingut sort que aquesta setmana ha fet un parell de nevadetes, de manera que, tot i que no hi ha la quantitat de neu que hi acostuma a haver aquesta època, n'hi havia prou per fer un petit tomb per un dels molts camins que, per a la pràctica de la moto de neu, hi ha al Quebec. A més, hem fet el nostre bateig a la moto de neu per partida doble ja que hem pujat en una moto model Ski-doo de l'empresa Bombardier (primera fotografia) i també a un vehicle B-12 (amb capacitat per a 12 persones) construït l'any 1945 (segona fotografia), també de Bombardier. Fa uns quinze dies vam conèixer la història d'aquests dos models i d'altres al Museu Josep-Armand Bombardier i avui hem comprovat com van de bé per desplaçar-se per la neu. 

Caminada amb raquetes pel Parc Nacional del Mont-Orford

Aquest matí hem anat al Parc Nacional del Mont-Orford a fer-hi una caminada amb raquetes de neu. Les caminades amb raquetes, juntament amb l'esquí de fons, són les principals activitats hivernals que es poden fer en aquest Parc Nacional. Com que, precisament avui al matí, hi estaven fent una competició d'esquí de fons, només hem pogut anar a l'únic sector que quedava obert per anar-hi amb raquetes, per una part del qual ja hi havíem passejat el mes d'agost passat. Així que hem fet el Camí del Pekan (una espècie de marta del Canadà), hem seguit pel Camí del Coiot, que ens ha portat a tocar de l'Estany Martin, i, llavors, hem continuat altre cop pel Camí del Pekan fins un refugi (el Vell Camp), on hem menjat i descansat una mica, com feien també altres raquetistes i esquiadors. Com ja havíem fet a l'estiu, de tornada, hem pujat al turó dels Pins per admirar la vista de l'Estany de les Cireres que ara està completament glaçat. Avui, però, hi havia un paisatge ben diferent ja que, a més, estava nevant. El camí que hem fet és relativament fàcil, de manera que, tot i alguna pujada, tots l'hem anat seguint bé. A més a més, com passa en molts Parcs Nacionals del Quebec, al llarg del camí hi ha plafons informatius que estan especialment adreçats als nens sobre els cèrvols i coiots, que són alguns dels animals que hi ha al Parc. De petjades de coiot no n'hem vist cap, però de petjades de cèrvols, força. Suposem, però, que amb el trànsit que hi havia avui pel Parc no els venia de gust deixar-se veure.

Tira d'erable sobre la neu

Una de les tradicions hivernals del Quebec és la preparació de la tira d'erable o de la tira sobre la neu, la tire sur neige. Es tracta senzillament d'escalfar xarop d'erable fins que bull (cap als 114ºC) ja que, a aquesta temperatura, la seva consistència augmenta. Quan el xarop d'erable comença a bullir es diposita sobre neu premsada fent una tira. Es deixa passar una estoneta perquè el xarop d'erable es refredi una mica i, aleshores, amb un pal, es va cargolant la tira. Quan es té tot el xarop recollit, està a punt per menjar-lo com si fos una piruleta. En aquest cas, però, la tira recollida no és dura sinó tova, cosa fa que sigui més aviat enganxifosa. En les tres fotografies us mostrem el procés. Nosaltres l'hem tastat i us podem dir que és un dolç ideal per als més llaminers.

Marató de lectura

Tota aquesta setmana a l'escola on van els nostres fills se celebra una marató de lectura o, com diuen aquí, un Read-a-thon. Una de les coses que han fet ha estat decorar alguns espais de l'escola amb aquest motiu. Així, a l'entrada de l'escola hi han posat diversos ninots de peluix llegint contes, tal com es pot veure en la primera fotografia. El Read-a-thon permet, primer, potenciar la lectura i, segon, obtenir fons per finançar activitats de l'escola. Cada estudiant ha de buscar persones que estiguin disposades a pagar-li una quantitat de diners si llegeix una mica durant 5 dies consecutius aquesta setmana. A l'escola s'ha de lliurar, una setmana abans, un formulari indicant la persona finançadora i l'import finançat. Per si de cas, també fan entregar els diners per avançat. A més, durant la setmana es fan diferents activitats cada dia relacionades amb aquesta marató. Per exemple, els nens quan llegeixen un llibre escriuen les dades d'aquest en un paper rodó de colors diferents que representa un tros del cos d'un cuc com el de la segona fotografia i, és clar, es tracta que sigui el més llarg possible. També els han llegit contes que llavors han comentat, representat o il·lustrat i han preparat endevinalles que han penjat a la paret del passadís perquè tothom les pugui llegir i provi d'endevinar. I és que tot el que ajudi a potenciar la lectura és important.

Empreses llevaneus

Una de les tasques que s'ha de fer quan acaba una nevada és treure la neu acumulada per així evitar patinades al caminar i al conduir. Per això, com ja us havíem comentat, tothom té a casa pales per fer aquesta feina. Hi ha també molta gent que té contractada la neteja de la neu a empreses que s'hi dediquen, que sovint són les mateixes que a l'estiu s'encarreguen de de segar la gespa i fer el manteniment dels jardins. Per això, en dies com avui, en el que ha nevat una mica (entre 10 i 15 centímetres) és habitual veure, a banda de les màquines llevaneus que netegen carrers i carreteres, camionetes amb una pala al davant que van netejant les entrades dels edificis o bé tractors que, a més de la pala per arrossegar la neu, porten un sistema per llançar la neu lluny de les vies de pas. I és que, com que la matèria no es crea ni es destrueix i només es transforma o, com succeix en aquest cas, només es desplaça, la neu que es retira s'ha de posar en algun lloc o altre.

Racó d´objectes perduts

A l'escola dels nostres fills han aprofitat un antiga cambra on abans hi havia un telèfon públic per a posar-hi un armari per guardar objectes perduts (foto de l'esquerra). Realment és un dels llocs més visitats ja que es perden moltes coses, especialment peces de roba com guants i gorres, però també jaquetes i alguna sabata (recordem que havíem comentat que els nens s'han de canviar de calçat quan són dins l'escola). De tota manera, ara que és l'hivern, hi ha diferents zones de l'escola en les que es guarden les peces de roba perdudes.

Ara bé, sembla que amb aquest armari i les diferents zones de l'escola no n'hi ha prou perquè tothom pugui trobar les coses que ha perdut i, per això, aprofitant ocasions en què els pares visiten l'escola (com la jornada de portes obertes, el sopar d'espaguetis, el dia de celebració de l'èxit a maternal, la fira del llibre o els dies en què hi ha entrevistes amb els professors), es munta una paradeta amb tots els objectes que s'han perdut i algú ha trobat (foto de la dreta). Així estan a la vista de tothom i és més fàcil que puguin retornar al seu propietari. Val a dir que nosaltres hem tingut sort i, si bé no sempre de forma immediata, hem trobat quasi tot el que hem perdut, que sobretot han estat els guants, ja que els nostres fills són especialistes en extraviar-los.

Ponts d'accés a la ciutat de Quebec

Al costat mateix de l'Aquari del Quebec, hi ha el pont de la ciutat de Quebec, que és el que es veu en primer terme en la fotografia. Aquest pont és el darrer pont que, en direcció nord, permet travessar completament el riu Saint-Laurent. Com podeu veure, a més, quan vam prendre la fotografia, el riu Saint-Laurent estava ple de plaques de gel que el corrent anava desplaçant. El pont de la ciutat de Quebec és un pont en mènsula amb una llum entre pilars de 549 m, el que el fa el més llarg del món en aquesta categoria. La longitud total del pont és de 987 m i va ser el primer en ser construït amb acer niquelat a Amèrica del Nord. Per tot això, està considerat com una de les meravelles de l'enginyeria canadenca. Malauradament, durant la seva construcció, el pont va patir dos esfondraments. El primer va ser el 19 d'agost de 1907 i va causar la mort de 76 treballadors. El segon va ser l'11 de setembre de 1916 i va provocar la mort de 13 treballadors. La construcció del pont va finalitzar l'agost de 1919 i es va posar en servei el 3 de desembre de 1919. Actualment pel pont hi ha en servei tres carrils d'una carretera, una via fèrria i un pas per a vianants. Com que el pont no podia absorbir tot el trànsit, l'any 1970 es va inaugurar el pont Pierre Laporte (que es veu darrere en la fotografia) per on hi passa una autovia amb 3 carrils per sentit de circulació que, tot i això, són insuficients en hores punta. Per cert, el pont Pierre Laporte també té el seu rècord particular: és el pont suspès lliure de peatge més llarg de tot el món.

Aquari del Quebec

Avui hem visitat l'Aquari del Quebec que es troba situat a la ciutat de Quebec, just al costat dels dos ponts d'entrada que permeten entrar a la ciutat creuant el riu Saint-Laurent. En l'aquari hi ha 10.000 animals de 300 espècies diferents que estan ubicats en vàries zones. A l'exterior hi ha el sector de l'Àrtic on hi ha morses, foques i ossos polars (com el de la fotografia) i un altre sector amb foques i guineus àrtiques, però aquestes darreres avui no es podien visitar. Com veieu, el concepte d'aquari aquí és una mica lax. A més hi ha zona de picnic i un parc per a nens, tot i que les temperatures d'avui no acompanyaven per a estar-s'hi massa estona. A l'interior de l'edifici principal hi ha un primer nivell amb animals que viuen a les aigües dolces, una part del qual es dedica als peixos que es poden trobar al riu Saint-Laurent, un altre nivell per als animals d'aigües salades, un d'animals de la zona costanera, un dels animals del Pacífic i finalment, un de molt gran on hi ha diferents peixos del gran oceà i que es pot visitar tant per dalt com per sota passant per l'interior d'un túnel del vidre. Finalment, hi ha un pavelló nou on hi ha una exposició impressionant de medusses com la de la fotografia, que les il·luminen amb diferents colors per poder-ne veure bé totes les seves parts i els moviments que fan. En algunes zones hi ha la possibilitat de tocar els animals (sempre i quan et rentis les mans, tant abans com després), com les rajades que es poden veure a la fotografia superior dreta. 

Carnaval de la ciutat de Quebec

Avui hem anat al carnaval de la ciutat de Quebec, que és un dels més importants d'Amèrica del Nord. Les celebracions d'aquest carnaval van començar el passat 1 de febrer i s'acabaran demà, dia 17. Hem passat bona part del dia a la zona de les Planes d'Abraham, on hi havia diferents escultures gegants de neu, algunes realment molt treballades i artístiques. En el recinte s'hi podien fer diferents activitats com portar un trineu estirat per gossos, anar amb un carro de cavalls per la neu, lliscar per la neu amb pneumàtics (la glissade sur tube), lliscar pel gel amb un trineu, entre moltes altres coses. També hi havia un castell de gel del Bonhome Carnaval, que és el ninot de neu de la ciutat de Quebec des de l'any 1954, i que equival al nostre rei Carnestoltes. Cap a quarts de 8 del vespre, hem vist desfilar la segona i darrera rua de carnaval d'enguany (la primera va ser dissabte passat). Allà, hem vist passar (a -9ºC i amb una temperatura de sensació de -14ºC) diferents carrosses de tots tipus, i colors, acompanyades per comparses. La darrera carrossa ha estat la del Bonhome Carnaval. La rua ha estat bé, però el nivell no superava la de moltes de les que es fan a Catalunya.

Hotel de glaç de la ciutat de Quebec

Aquesta tarda hem marxat cap a la ciutat de Quebec per passar-hi el cap de setmana aprofitant que hi fan el tercer i darrer cap de setmana de carnaval. Avui cap al tard hem visitat l'hotel de glaç que hi ha a la ciutat. Com que la visita l'hem feta passades les vuit de la tarda, no hem pogut veure les habitacions, ja que a partir d'aquesta hora estan reservades als clients que hi passen la nit. La visita permetia veure algunes zones comunes: la recepció de l'hotel (fotografia superior), una capella (en la que també s'hi celebren casaments i es pot veure en la fotografia inferior), un pub i un tobogan interior de gel. La veritat és que és ben curiós asseure't en seients de glaç o agafar un got de gel per beure. Dins la temperatura es manté entre -3ºC i -5ºC, bastant per sobre de la temperatura exterior normal per l'época. Diuen que la quantitat de gel que han usat per construir l'hotel equival a 20 milions de glaçons, a l'aigua de 25 piscines olímpiques o a la neu de 100.000 ninots de neu. Hi ha l'opció de passar-hi la nit, prendre una copa, fer un spa i esmorzar. Però com que els preus són prohibitius (a partir de 400 dòlars per persona), ens hem hagut de conformar amb una visita. 

Sant Valentí

Avui és Sant Valentí, el dia dels enamorats i la festa de l'amor. A diferència de Catalunya, al Quebec i a tota Amèrica del Nord Sant Valentí és una gran festa. A les escoles s'han fet activitats i els nens i els professors s'han repartit targetes amb cors, normalment de colors roses i vermells, els colors del dia, amb missatges d'amor i felicitat, com es pot veure a la primera fotografia. També ha estat un dia en el que els nens han rebut, i alguns han repartit, piruletes o bombons vermells amb forma de cor i han fet detalls per portar als seus pares. A més, diferents organitzacions preparen activitats per aquest dia, els restaurants fan menús especials i a les botigues i grans superfícies hi ha espais dedicats a ornaments i regals per Sant Valentí que, en el fons, no deixa de ser una festa molt comercial i consumista. Precisament, a la segona fotografia es pot veure una petita part d'un d'aquests racons. La fotografia està presa ja fa uns quants dies, passades les festes de Nadal i d'any nou. I és que com hem dit en altres ocasions, aquí van molt d'hora, excessivament d'hora, en els preparatius de les diferents celebracions.

Galls dindis que passen l'hivern al Quebec

A la tardor us havíem explicat que es produia la migració hivernal de les oques de les neus i de les oques comunes cap a terres més càlides. Però no totes les aus marxen del Quebec a l'hivern. N'hi ha algunes que fins i tot s'hi estan tot l'any i és ara, a l'hivern, quan es deixen veure més. És el cas dels galls dindis salvatges que avui hem pogut fotografiar. Des que va arribar l'hivern, acostumem a veure aquests galls dindis en una zona propera a la feina situada als voltants del riu Saint-François i en la que poden trobar els insectes i les plantes que necessiten per alimentar-se.

Escultures de neu

Al llarg d'aquesta setmana totes les classes de l'escola on van els nostres fills fan un taller d'escultures de neu. Aquesta activitat no és habitual i la poden realitzar perquè l'escola va rebre una subvenció especial. Afortunadament, els darrers dies ha caigut una miqueta de neu, cosa que ha possibilitat que es poguessin fer força escultures. Cada dia, per grups, els nens van fent figures de neu al voltant del l'oval de patinar, com es pot veure a la primera fotografia, així com a altres indrets de l'escola. És impossible mostrar-vos-les totes, però s'hi pot veure llibres, pingüins, cases, ocells i esquirols, entre d'altres. En la segona imatge us ensenyem una petita mostra on es veu la flama del Jocs d'estiu del Canadà i la mascota d'aquests jocs, el colibrí ZigZag, aprofitant que l'escola ha estat seleccionada per rebre la visita de la flama i la mascota aquest proper dijous.

Comissió Charbonneau

El seu nom oficial és el de Comissió d'investigació sobre la concessió i la gestió dels contractes públics a la indústria de la construcció però de forma popular es coneix com la Comissió Charbonneau, en referència a France Charbonneau, la jutgessa que la presideix. Aquesta Comissió la va crear el Govern del Quebec l'octubre de 2011 arran d'una sèrie de casos de corrupció en l'adjudicació de contractes de construcció per part de les administracions públiques del Quebec i en els que s'evidenciaven lligams del sector de l'obra pública amb el crim organitzat (la màfia és present tant al Quebec com en d'altres províncies canadenques). El mandat de la Comissió és documentar casos de confabulació i corrupció en els contractes públics de construcció (incloent els possibles vincles amb el finançament dels partits polítics); identificar si hi ha també infiltració del crim organitzat; examinar possibles solucions al problema i establir una sèrie de recomanacions per evitar aquestes males pràctiques. La Comissió la formen, a més de la jutgessa Charbonneau, dos comissaris més que són professors universitaris de Dret. Hi ha també 7 fiscals i 4 policies que s'encarreguen de les tasques d'investigació. Com veieu, no hi ha ni un polític en la Comissió. Les audiències de la Comissió són públiques i es televisen, amb gran audiència. Tot un exercici de transparència. De resultes de les revelacions que s'han fet en algunes compareixences, ja han dimitit un parell d'alcaldes, entre els quals el de Mont-real. Dissortadament, la corrupció és un problema universal. El que passa és que hi ha països on s'intenta combatre-la de forma seriosa. Falta veure si al final la Comissió Charbonneau aconsegueix reduir la corrupció, però el que sí mostra és un camí per fer-ho. En aquest sentit, a molts altres països i a Catalunya encara n'hem d'apendre força.

Museu Joseph-Armand Bombardier

Aquesta tarda hem visitat el Museu Joseph-Armand Bombardier, situat a Valcourt, a 42 quilòmetres a l'oest de Sherbrooke. Aquest museu està dedicat a aquest inventor quebequès que va idear, primer, diversos automòbils aptes per circular per la neu i que permetien a la gent del Quebec desplaçar-se a l'hivern en un temps en el que no es netejaven de neu els camins i carreteres. En el seu moment, els seus invents van canviar la vida dels quebequesos durant el període hivernal. L'any 1959 va treure al mercat la primera moto de neu, denominada Ski-doo, que va ser tot un èxit. Actualment, l'empresa BRP (Bombardier Produits Récréatifs) continua a Valcourt amb la producció de motos de neu i altres vehicles recreatius.

El Museu Josep-Armand Bombardier es divideix en 4 sales. En la primera, es presenta el garatge en el que Bombardier va començar a desenvolupar els seus vehicles. Una segona sala es fa un repàs a la vida de Bombardier i es mostren totes les seves creacions, contextualitzant-les en el període en la que es van generar. Una tercera sala es dedica a les motos de neu, amb diferents models de diferents marques i amb explicacions detallades i alguns jocs interactius sobre la seva mecànica i utilització. Finalment, una quarta sala es dedica a mostres temporals. En aquesta ocasió hi havia una exposició interactiva realitzada pel Museu Canadenc de les Civilitzacions i el Museu Canadenc de la Natura, ambdós d'Ottawa, dedicada a les expedicions canadenques que van explorar l'Artic entre 1913 i 1918. els primers anys del segle XX.

Jornada de plaers d'hivern a Lennoxville

Com que hem tingut sort i la tempesta Nemo no ens ha afectat de ple ja que ahir només va fer una mica de vent i van caure uns 15 cm de neu, aquesta tarda hem anat a la Jornada dels Plaers d'Hivern que feien al districte de Lennoxville. Activitats semblant a aquesta es van fent al llarg de l'hivern als diferents sectors de la ciutat de Sherbrooke per mirar que aquesta estació de l'any passi el més entretinguda possible.
A banda d'alguns tallers per a nens que es feien en un local interior, bàsicament hi havia activitats exteriors adreçades fonamentalment al públic infantil. S'hi podia jugar a ballon-balai o broomball (una variant de l'hoquei sobre gel, originària del Canadà en la que l'estic és una espècie d'escombra), fer una passejada amb un carro menat per cavalls, caminar una mica amb raquetes de neu i  pujar a uns inflables (això sí, com que és l'hivern, sense descalçar-se!). Tot això es feia a -10ºC (tot i que amb el ventet que bufava la temperatura de sensació baixava a -18ºC). A Catalunya seria impensable, per exemple, pujar als inflables si les temperatures exteriors són inferiors a 10ºC, però aquí si no hi ha temperatures excepcionalment baixes (per sota de -20ºC) miren de fer el màxim d'activitats exteriors possible. I és que aquí tenen clar que un dels plaers de l'hivern és, per poc que es pugui, sortir a fora cada dia, ni que sigui una estona. 

Crema cremada

En una botiga vam veure que hi venien crema cremada (crème brulée) i ens vam decidir a comprar-la i a tastar-la ja que s'assemblava a la crema catalana, com podeu veure en la fotografia. La crème brulée és originària de França i es fa amb rovells d'ous, crema de llet, vainilla i sucre. La crème brulée que vam tastar tenia una textura més escumosa que la crema catalana perquè no hi posen midó. Tampoc tenia el gust a llimona i canyella de la típica crema catalana. Bé, que per al nostre gust, com la crema catalana no hi ha res. Per això, en alguna ocasió, com en el sopar de les Nacions, hi hem portat una crema catalana perquè sàpiguen el que és bo de veritat!

Hoquei sobre gel

L'hoquei sobre gel és un dels principals esports tant del Quebec com del Canadà. De fet, el primer partit d'hoquei sobre gel reconegut com a tal es va jugar el 3 de març de 1875 a Mont-real. Com ja us hem anat comentant, a l'hivern, en molts parcs públics hi ha pistes preparades per a practicar aquest esport, com podeu veure en la fotografia. Per això, és molt usual veure-hi tan petits com grans jugant-hi. I quan no hi ha gel, n'hi ha molts que hi juguen a l'exterior però sense patins per no perdre la pràctica.
A nivell professional, la principal lliga mundial d'hoquei sobre gel és la NHL (National Hockey League), formada per 7 equips canadencs i 23 dels Estats Units. Aquesta temporada, degut a un conflicte laboral entre jugadors i propietaris dels equips, la competició de la NHL es va suspendre i no va començar fins el passat 19 de gener. 

Adéu al cèntim canadenc

Aquesta setmana la Casa de la Moneda Reial  Canadenca ha deixat de distribuir les monedes de cèntim de dòlar, conegudes aquí com  els cents, (en anglès i francès), sous o sous noirs (en francès) o pennies (en anglès). Com podeu veure en la imatge, en la cara hi ha una imatge de l'actual cap d'estat del Canadà (la reina Elisabeth II d'Anglaterra) i al revers un dibuix de dues fulles d'erable. Atès que el cost de fabricar aquesta peça és d'1,6 cèntims - superior, per tant, al valor de la moneda - el Govern del Canadà va acordar fa uns mesos que es deixaria de fabricar i que es retiraria aquesta peça que estava en circulació des del 1858. Tot i que ara ja no es distribueixen més cèntims de dòlar, la moneda encara és legal i es pot utilitzar. Els comerços han de cobrar l'import exacte si es paga amb targeta però si es paga en metàl·lic poden fer l'arrodoniment que toqui perquè per tornar el canvi només hagin de donar monedes de cinc cèntims (coneguda també com a nickel). No us estranyi que, algun dia, això mateix passi amb els cèntims d'euro. 

Setmana d'agraïment als mestres

Com a la resta del Quebec, aquesta setmana a l'escola dels nens se celebra la Teacher Appreciation Week o Semaine des Enseignantes et des Enseignants. Durant aquesta setmana, pares i alumnes poden mostrar als professors i personal no docent de l'escola el seu reconeixement per la tasca que desenvolupen. L'AMPA va passar una circular en la que s'informava que es podia agrair la tasca dels mestres portant-los una nota, un snack, una manualitat o, simplement, fent-los una abraçada per agrair-los la feina que fan. Els nostres fills han fet una petita manualitat que es pot veure a la fotografia superior. Per la seva banda, l'AMPA porta, per a tot el personal de l'escola, snacks saludables 3 dies d'aquesta setmana (fruita com la de la fotografia inferior, vegetals i entrepans), a més de cafè els dos dies restants. A més, si algú altre vol portar alguna cosa als mestres, es pot coordinar amb l'AMPA i la seva contribució és benvinguda. Tot plegat és una mostra més que en els països més avançats en educació valoren i reconeixen la tasca dels mestres, ja que consideren que és essencial per a la societat i perquè el nens tinguin el coneixement necessari per augmentar el seu potencial i desenvolupar les seves competències. Per això, el lema d'aquesta setmana és "A Quebec, estem orgullosos dels nostres mestres".

Dosificació dels medicaments

Aquí, com a Catalunya, quan el metge et recepta algun medicament, s'ha d'anar a la farmàcia a buscar-lo. En la recepta el metge indica les dosis dels medicaments, però en un codi difícil d'entendre pels que no el coneixem. A la farmàcia, s'ha de presentar la recepta del metge i llavors preparen els medicaments justos per al període establert pel metge. Si es tracta de pastilles, posen les que calen en un pot de plàstic, ni mitja més ni mitja menys. En l'envàs hi ha informació del pacient i del metge així com de la dosificació i condicions (menjant, en dejú, o el que sigui) amb què cal prendre el medicament. A més, per a cada medicament, et donen un paper personalitzat amb informació equivalent al prospecte que tenim en els medicaments a Catalunya, que inclou  les hores en què cal prendre'l, la descripció del medicament, com usar-lo, els efectes secundaris, com s'han de conservar, informació addicional, notes generals i, en alguns casos, informació nutricional relativa als aliments que cal incloure en la dieta durant el tractament. Inclou, a més, un codi per si aquell medicament, en cas de necessitat, es pot tornar a adquirir una o vàries vegades més, sense haver de tornar a anar al metge. El sistema és pràctic i adequat per evitar que sobrin medicaments i acabin caducant o se n'acabi fent un mal ús.

Menús infantils als restaurants

La majoria dels restaurants del Quebec disposen de menús infantils. En molts, a més, alguns dies (normalment en cap de setmana o bé alguna tarda entre setmana) el menjar dels nens o costa menys o és de franc, sempre i quan s'hi vagi amb tota la família o hi hagi un mínim d'un adult per nen. I per als nens els restaurants solen disposar d'estovalles de paper amb jocs. Per això, a més dels coberts, ja porten llapis de colors perquè els nens estiguin ben distrets. Alguns restaurants, fins i tot, disposen de sales de joc per als més petits. Tot plegat facilita que les famílies puguin anar als restaurants.

Quant als menús infantils, la majoria són molt semblants. Els plats usuals són espaguetis (sovint massa especiats), pizzes, hamburgueses i talls de pollastre arrebossats (el que aquí coneixen com a croquettes, que no tenen res a veure amb les nostres croquetes). Normalment els plats van acompanyats amb patates fregides i diferents tipus de salses. Els menús infantils solen incloure beguda (llet o sucs de fruita) i postres (habitualment gelats i pastissos i, si hi ha fruita, normalment va acompanyada d'alguna melmelada dolça). Fins i tot, en alguns restaurants, alguns dels plats es presenten en formats especials, com les croquettes de pollastre en el cotxe de cartulina que us mostrem. Tot això fa que els nens els agradi anar-hi, però mirem de restringir-ho perquè el menjar no és que sigui molt saludable.