dimecres, 31 de juliol del 2013

Parc Nacional del Mont-Tremblant

Avui hem visitat el Parc Nacional del Mont-Tremblant, que es troba a 145 quilòmetres al nord-oest de Mont-real, a la regió de les Laurentides. El del Mont-Tremblant és el parc natural més antic del Quebec, creat el 1895 i, amb 1510 quilòmetres quadrats, és un dels més extensos del Quebec. En aquest parc hi ha 6 rius, més de 400 llacs i diverses muntanyes de la cadena muntanyosa de les Laurentides, que s'estén des d'Ontàrio fins a Labrador. Nosaltres ens hem limitat a visitar el sector del parc que correspon a la vall del riu Diable. Hem pujat fins a La Roche, seguint un camí d'una hora de pujada que venç un desnivell de 230 metres. A La Roche hi ha un mirador des del qual es pot contemplar una vista panoràmica del Mont-Tremblant i del llac Monroe, una part de la qual us mostrem en la primera fotografia. Després, hem fet un parell de camins curts per veure les cascades del Diable i de les Croches. A més de caminar i d'anar amb canoa pels molts llacs que hi ha, una de les activitats típiques a fer en aquest parc natural és pujar per la via ferrada a la paret rocosa de la Vache Noire, però amb els nens no ens ha semblat el més adequat de fer. Dels molts animals que hi ha en parc, avui només hem pogut veure un cèrvol que ens ha mirat encuriosit, com podeu veure en la segona fotografia. Ha estat una bon comiat dels parcs naturals del Quebec. De fet, avui deu ser el dia dels cèrvols, ja que només llevar-nos, al pati dels apartaments on ens estem, ja ens ha vingut a visitar un cèrvol que devia estar força acostumat a la presència humana, ja que hi ha estat força estona.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Venem el cotxe

Queda poc per la nostra tornada a Catalunya i, mica a mica, anem acabant els tràmits que ens queden per poder enllestir el retorn. Fa uns dies vam cancel·lar el compte corrent que havíem hagut d'obrir i avui hem venut el cotxe que vam comprar fa poc més d'un any. Feia temps que anàvem donant veus i fins i tot vam publicitar la venda anunci al portal d'anuncis gratuïts per excel·lència del Quebec (el famossíssim portal Kijiji on hi ha ofertes i demandes per a quasi tot), però el fet de marxar uns dies a la Gaspésie i després una setmana als Estats Units per feina just abans del nostre retorn ha dificultat una mica el procés. Finalment, però, i després d'una mica de regateig (hi ha costums que són universals), hem trobat compradors. El procés de venda ha estat com el de compra, però a la inversa: anar a l'oficina on s'enregistren les compres, on el comprador paga les taxes per la transacció i la matriculació i, al final, li proporcionen la placa de matrícula personal, si no la té. L'últim pas ha estat treure la nostra matrícula (procés que podeu veure en la imatge) i remplaçar-la per la dels compradors. La nostra placa ens l'endurem a casa perquè, com indica el lema Je me souviens, ens serveixi per a recordar la nostra estada al Quebec.

dilluns, 29 de juliol del 2013

Àrea de servei Madrid

A la sortida 202 de l'autovia 20 que va de Mont-real a la ciutat de Quebec per la riba est del riu Saint-Laurent, s'hi troba l'àrea de servei Madrid 2.0, just a meitat del camí entre les dues ciutats. Aquesta àrea de servei, situada al terme municipal de Saint Léonard d'Aston, té la seva història que justifica el nom que té. L'any 1956 s'hi va construir el restaurant Moulin Rouge, el qual més endavant, es va ampliar amb una sala de ball. L'any 1967 un incendi va destruir completament el local. El propietari d'aleshores el va reconstruir però va adoptar un estil espanyol i el va rebatejar com a Le Madrid. Més endavant, l'any 1987, l'establiment, a punt de fer fallida, va ser adquirit per un nou propietari que li va donar un tomb i, com a reclam, hi va situar una col·lecció de camions monstre (monster truck, en anglès) que va ampliar l'any 1993, després de l'èxit de la pel·lícula Jurassic Park, amb una de dinosaures gegants. Després de ser adquirit per una empresa immobiliària, l'any 2011 es va demolir i es va construir un nou edifici amb una benzinera, una botiga i dues cadenes de restauració i el va rebatejar amb el nom més actual de Madrid 2.0. A nosaltres aquesta àrea ens ve de pas quan anem de Sherbrooke a la ciutat de Quebec i, mal ens pesi, també hi hem fet parada algunes vegades per menjar-hi alguna cosa ràpida i entretenir-nos mirant  els dinosaures.

diumenge, 28 de juliol del 2013

L'Acàdia

En la nostra ruta de fa uns dies per la zona sud de la Gaspésie - la badia dels Chaleurs - i també quan, de tornada, vam passar per la província de Nova Brunswick, ens va sorprendre veure la bandera de l'Acàdia, que podeu veure en la fotografia presa al port de la població quebequesa de Bonaventure. Aquesta senyera, adoptada l'any 1884, és la bandera tricolor de França a la que hi ha afegida una estrella daurada, l'Stella Maris, símbol de la patrona dels acadians, la Verge Maria. L'Acàdia va ser una colònia creada pels francesos l'any 1604 a la zona atlàntica de l'actual Canadà i de l'estat nordamericà de Maine, quatre anys abans que Samuel de Champlain establís la primera colònia permanent a l'actual Quebec. L'Acàdia abasta el nord i l'est de Nova Brunswick i poblacions aïllades de l'Illa del Príncep Eduard, Nova Escòcia i Terra Nova i Labrador. L'any 1713, amb la signatura del Tractat d'Utrech, França va cedir l'Acàdia a la Gran Bretanya. Més endavant, l'any 1755, el governador anglès Charles Lawrence va decretar la deportació dels acadians, els quals conservaven majoritàriament la llengua francesa i la religió catòlica. Del 1755 al 1762, més de 10000 acadians van ser enviats a altres colònies britàniques d'Amèrica o van ser retornats a Europa, però molts van morir en aquest èxode. La deportació va finalitzar quan Gran Bretanya va vèncer França i es va signar el tractat de París el 1763 que permetia als acadians mantenir la seva religió i els reconeixia el dret a la propietat i a la igualtat comercial. Llavors, es va permetre als acadians restablir-se a la zona original, però sempre de forma dispersa per no crear nuclis importants de població francòfona. Molts, però, van marxar a l'actual estat nordamericà de Louisiana i altres, força menys, al Quebec. Amb tanta història al darrere, no és d'estranyar que hi hagi diversos monuments i museus dedicats a recordar la història dels acadians. Malauradament, nosaltres no vam tenir temps per a visitar-los ja que, a l'anar amb nens, vam optar per fer altres activitats.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Museu Sternberg d'història natural


Avui, de tornada cap a Kansas City, hem visitat el Museu Sternberg d'història natural, situat a Hays, a 175 quilòmetres a l'est de Colby. Aquest museu, que pertany a la Universitat de l'Estat de Kansas Fort Hays, porta el nom Sternberg en honor dels membres d'aquesta família que es van dedicar a la recerca de fòssils, molts dels quals formen part de la col·lecció del museu. La peça més espectacular del museu és el fòssil (trobat l'any 1952 a Kansas) d'un peix que es va menjar un altre peix just abans de morir (fotografia superior). Aquest fòssil, que podeu veure en la fotografia superior, té unes dimensions espectaculars ja que el peix gran, de l'espècie Xiphactinus, fa 3,5 metres de llarg i el petit, de l'espècie Gillicus, 1,5 metres. Molts dels fòssils del museu, inclòs l'anterior, daten del període cretaci (entre 66 i 145 milions d'anys enrere) quan la zona de les grans planes dels Estats Units era un mar tropical on hi vivien grans peixos i rèptils, entre d'altres animals. El museu es completa amb reproduccions animades de diferents animals prehistòrics, sobretot dinosaures (fotografia central), tot i que es veu que Kansas no és una zona en la que hi habitessin. També hem pogut visitar una exposició temporal molt interessant sobre els tipus de serp de cascavell amb diferents nivells de verinor que es troben als Estats Units. I, com molts d'aquests museus amb un alt percentatge de visitants infantils, hi havia un espai on els nens podien desenterrar fòssils de la sorra (fotografia inferior), un taller on els mostraven el procés de restauració d'un ullal de mamut i tot un espai amb diverses parts d'animals, col·leccions d'insectes i llibres per descobrir. De fet, quan hem sortit, alguns ja deien que, de grans, volien dedicar-se a trobar i desenterrar fòssils.

Segon dia a Colby

Avui ha estat el nostre segon dia a Colby. A banda de la feina, hem aprofitat el dia per revisitar una mica aquesta població, fer alguna activitat amb els nens i, al vespre, fer un sopar amb els amics que tenim aquí.
Els diferents Estats dels Estats Units s'organitzen en comtats. Colby pertany al comtat de Thomas, anomenat així en honor al general George Henry Thomas (1816-1870), un heroi de la batalla de Chickamauga (1863) de la guerra de secessió nordamericana. Un dels edificis més emblemàtics d'aquesta ciutat i del comtat són els jutjats - atesa la importància del món judicial en la societat estadounidenca -, que podeu veure en la primera fotografia. Es tracta d'un edifici d'estil romànic richardsonià construït entre 1906 i 1907 seguint el projecte de l'arquitecte James C. Holland. 
També hem tingut una estona per anar al parc Fike, el qual es va començar a arranjar també cap el 1907. Actualment aquest parc de 4 hectàrees de superfície compta amb la gran estructura per a jocs infantils que podeu veure a la imatge inferior esquerra. Com a curiositat, s'hi troba també, com podeu observar en la fotografia de la dreta, una rèplica - a petita escala - de la famosa estàtua de la Llibertat de Nova York, donada per un particular. 

dijous, 25 de juliol del 2013

Colby, Kansas

Durant un parell de dies estarem a Colby, al nordoest de l'estat nordamericà de Kansas. Aquesta localitat es va fundar l'any 1885 i està ubicada a les Grans Planes americanes. Les Grans Planes americanes són un altipla de praderes i estepes que es troben entre les muntanyes Rocalloses i el Riu Mississippi, i que abasta els estats de Nou Mèxic, Texas, Oklahoma, Kansas, Colorado, Nebraska, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Montana, Wyoming als Estats Units i les províncies d'Alberta, Manitoba i Saskatchewan al Canadà. Aquí hem vingut a visitar a uns amics i col·legues professionals. Es tracta d'una zona d'importància agrícola, d'aquelles que no figuren en les guies turístiques però que reflecteixen el paisatge i les tradicions d'una part molt extensa tant d'Estats Units com del Canadà.