Biosphère de Mont-real

Diumenge passat ens vam acostar a veure la Biosphère de Mont-real, que actualment és un museu dedicat al medi ambient. Com que no teníem temps per a visitar el museu, ens vam haver de limitar a contemplar aquest magnífic edifici des de l'exterior. La Biosphère ocupa l'antic pavelló dels Estats Units per a l'Exposició Universal que l'any 1967 es va celebrar a Mont-real. Aquest pavelló, que reprodueix més del 75% d'una esfera, és obra de Richard Buckminster Fuller (1895-1983) i va ser el més visitat de l'Expo 67. La Biosphère es troba a l'illa Sainte-Hélène, una de les 234 illes de l'arxipèlag Hochelaga que hi ha en aquesta zona del riu Saint-Laurent. Precisament, l'illa més gran d'aquest arxipèlag és l'illa de Mont-real. Com a curiositat, amb motiu de l'Expo 67 es va duplicar la superfície de l'illa Sainte-Hélène i també, amb les terres sobrants de l'excavació del Metro, s'hi va construir una nova illa a tocar, l'illa Notre-Dame, on hi ha un casino que ocupa el que va ser el pavelló de França i també el circuit Gilles Villeneuve, on aquesta setmana hi té lloc el Gran Premi del Canadà de Fórmula 1.

Planetari de Mont-real

La tarda de dissabte passat vam visitar el Planetari de Mont-real, que oficialment rep el nom de Planétarium Rio Tinto Alcan, per fer ben palès quina és l'empresa patrocinadora. Aquest Planetari és nou de trinca, ja que es va obrir al públic el 9 d'abril d'enguany. En la fotografia de la dreta podeu veure una vista exterior de l'edifici, on predomina l'alumini, segurament per contentar el  patrocinador. Aquest nou Planetari recull el testimoni de l'antic Planetari de Mont-real, conegut com a Planétarium Dow, que va estar en servei des de 1966 fins el 2011. El nou Planetari està dins la zona olímpica, al costat d'altres museus científics com el Biodôme, el Jardí Botànic i l'Insectari. Al Planetari hi vam veure l'exposició EXO sobre la recerca de vida a l'univers i que és completament interactiva. Us mostrem un detall en la fotografia de l'esquerra. De tota manera, les principals atraccions del Planetari són dos espectacles que es desenvolupen sota dues bòvedes que estan en les dues torres d'alumini que es veuen en la fotografia dreta. Un és l'espectable immersiu Continuum, que es pot contemplar estirat a terra. L'altre, més interessant, titulat "De la Terra a les Estrelles", és una explicació que va fer una animadora sobre les constel·lacions i algunes particularitats de l'Univers.

Basílica de Notre-Dame de Mont-real

Avui hem visitat l'interior de la Basílica de Notre-Dame de Mont-real, situada al barri vell de la ciutat, el Vieux-Montréal. Aquesta església es va construir el segle XIX per a substituir una església del segle XVII que havia quedat petita. L'arquitecte James O'Donnell (1774-1830), un protestant d'origen irlandès de Nova York, va projectar aquesta basílica catòlica i va dirigir les obres de la nau principal, d'estil neogòtic, entre 1824 i 1829. Abans de morir, O'Donnell es va convertir al catolicisme i va poder ser enterrat dins la Basílica. L'arquitecte montrealenc d'origen anglès John Ostell (1813-1892) va dirigir la construcció dels dos campanars de la basílica, a semblança dels que té Notre-Dame de París. En la fotografia superior podeu veure una vista interior de la basílica, que es caracteritza perquè tot l'interior és de fusta i pel color blau que hi predomina. La Basílica de Notre-Dame no té planta de creu llatina sinó un únic cos, però té dos pisos en els que també hi poden seure feligresos. Per això té una capacitat de fins a 3000 persones. Les celebracions com batejos i casaments a la que no hi ha d'assitir tanta gent es realitzen a la capella del Sagrat Cor, obra dels arquitectes Maurice Perrault (1857-1909) i Albert Mesnard (1847-1909), que es va inaugurar l'any 1891. L'any 1978 un incendi provocat la va destruir. L'any 1982 va finalitzar la reconstrucció, obra de l'estudi Jodoin, Lamarre, Pratt i Associats i que combina molt bé la reproducció de peces originals amb nous elements, com es pot veure en la segona fotografia.

Jardí Botànic de Mont-real

Avui ens hem arribat a Mont-real a visitar de nou el jardí botànic. De fet, tot i que ja hi havíem estat en dues ocasions, quan hi va haver l'exposició dels jardins de llum i la de les papallones en llibertat, pràcticament no havíem pogut passejar-nos pels exteriors, degut a l'època de l'any en què es van fer. Avui hem pogut passejar pel jardí alpí, el xinès, el japonès, el de les primeres nacions i el dels lilàs. Ara, tot i que no estem en el període de màxima floració, ja s'hi poden veure moltes plantes amb flor, com és el cas de l'iris de la fotografia esquerra i del racó del jardí alpí de la fotografia dreta superior. A la pàgina web del jardí es pot trobar informació de moltes coses diferents, entre elles, les plantes que floreixen cada setmana. Avui hem pogut "tastar" el que serà l'exposició "Mosaicultures internacionals" que es farà del 22 de juny al 29 de setembre, en la que es fan escultures gegants amb plantes i flors, com les que es poden veure en la fotografia inferior. De fet, tot just hi estaven treballant i, per això, hi havia vàries zones del jardí tancades, entre les quals la de l'arborètum, que no hem pogut visitar. Realment aquesta exposició promet. Haurem de veure si, abans de marxar, podem anar-hi!

Brollador del Llac de les Nacions

Un altre dels senyals que arriba el bon temps, malgrat les darreres pluges, és que fa uns dies han tornat a posar en marxa el brollador que hi ha a la riba est del Llac de les Nacions de Sherbrooke, després d'estar aturat des de la tardor passada. Podeu veure el seu aspecte en la fotografia. Tot i que no té l'espectacularitat d'altres sortidors com el del Llac Léman de Ginebra, sí que destaca força quan es circula pels principals carrers de la ciutat que hi passen a prop i també fa més agradable la passejada pel camí que circumval·la aquest llac.

Passió per la jardineria

La jardineria és una de les principals aficions dels quebequesos. Amb l'arribada de la primavera han obert, després del tancament hivernal, tots els garden center, els quals estan força concorreguts. A més a més de les botigues de jardineria, tots els supermercats tenen piles i piles de sacs de terra i de substrat, com us mostrem en la fotografia esquerra superior, així com plantes per vendre. Fins i tot, un portal i una cadena televisiva d'informació metereològica dediquen tota una secció (de la qual us ensenyem un detall en la fotografia esquerra inferior) dedicada a preveure si les condicions són les idònies o no per a dedicar-se a arreglar el jardí. Amb tot això, no és d'estranyar que, en aquelles cases - que són moltes - en les que la gent hi ha pogut dedicar estona, els jardins llueixin com el que podeu veure en la fotografia de la dreta. 

Els ciclistes menors d'edat han de portar casc

Ahir al matí, com que el nostre fill no tenia escola i feia molt bon dia, vam recuperar la tradició d'anar en bicicleta pel carril bici fins el Parc Atto Beaver. De tornada, ens van aturar dos ciclistes que eren voluntaris d'una campanya municipal de sensibilització perquè els ciclistes portin casc. Els voluntaris van felicitar el nostre fill perquè duia aquesta protecció, li van comentar la importància de portar-la i li van regalar el pin que us mostrem en la fotografia. De fet, la ciutat on ens estem, Sherbrooke, va ser la primera del Quebec, el març de 2011, en fixar l'obligatorietat de portar casc als ciclistes menors de 18 anys. Segons els centres hospitalaris de la ciutat, amb aquesta mesura s'ha aconseguit que l'estiu passat cap nen ingressés amb un traumatisme cranial sever provocat per un accident de bicicleta. De tota manera, segons dades oficials, no tothom compleix la norma ja que l'any 2011 el percentatge d'ús del casc va ser del 84% per als menors de 5 anys, del 87% per als nens entre 5 i 9 anys, del 92% per als nens entre 10 i 15 anys i només del 57% per als d'entre 16 i 18 anys. I això que multen als pares amb 30 dòlars si enganxen un menor sense casc!