Coses a vendre

Aquí, quan algú té una cosa a vendre el que fa és posar-ho fora de la casa amb un cartell, com es pot veure en la fotografia. Ara amb l'arribada del bon temps es comencen a veure, altre cop, diferents estris que es venen. Alguns són més o menys normals com cotxes, tractors, remolcs, pneumàtics, portes, finestres i mobles, però n'hem vist de més inversemblants com tasses de vàter. Si hi alguna cosa que fa peça, només és qüestió de telefonar o bé d'aturar-se a la casa a preguntar. Aquest és un altre sistema per desfer-se de coses que ja no es necessiten o de comprar aquelles que calgui. Un altre sistema, del qual ja us n'havíem parlat, són les vendes de garatge, que ara tornen a proliferar. I és que aquí són molt pragmàtics.

Saltar a corda per al cor

Avui, tant els alumnes com el personal de l'escola a la que van els nostres fills han participat en la campanya Sautons en coeur o Jump Rope for Heart (salta a corda per al cor) de la Fundació Canadenca de les Malalties del Cor i dels Accidents Cerebrovasculars. L'activitat ha consistit en saltar a corda i realitzar altres exercicis físics al gimnàs de l'escola al ritme de la música durant una bona estona. Paral·lelament, s'han recollit fons per aquesta Fundació. L'objectiu de la campanya és promoure l'exercici físic entre els nens per afavorir un estil de vida sa i que eviti riscos de patir problemes cardíacs. Les dades globals a nivell del Canadà indiquen hi ha un increment de la incidència de les malalties cardíaques infantils, bàsicament perquè en els darrers 30 anys la taxa d'obesitat infantil s'ha triplicat i actualment el 26% dels nens canadencs tenen sobrepès o són obesos. Una de les causes és el sedentarisme ja que, per exemple, un nen canadenc mitjà dedica més de 8 hores diàries a activitats sedentàries i només un 7% realitza activitat física entre moderada i intensa durant 1 hora al dia, que és el que seria recomanable. Un altre factor és l'alimentació (en molts casos aquí, manifestament millorable), però per promocionar el consum d'aliments equilibrats i saludables ja hi ha altres campanyes, com la de consum de fruita i verdura que es va celebrar el mes de març.

Posta de Sol

La casa on vivim està orientada a l'oest. Per això, sovint, gaudim de les postes de Sol, com la que hi havia avui pocs minuts abans de les 20 h i de la que us mostrem una fotografia. Tot i que estem en una ciutat, i quan el Sol declina es veuen fils i edificis, les postes de Sol sempre tenen el seu encant. A més, la posta del Sol indica que ve la nit i les temperatures començaran a baixar. I és que, aquí al Quebec, aquests dies són de calor avançada ja que estem tenint màximes entre 20 i 24ºC i mínimes superiors als 7ºC, quan l'habitual seria tenir màximes de 13ºC i mínimes de 3ºC. Per això, molta gent ja va amb màniga curta i ben lleugera de roba.

Operació neteja

Amb l'arribada del bon temps i després de la que tothom espera i desitja que sigui la darrera nevada de la temporada, ha començat una altra activitat frenètica als carrers de les poblacions del Quebec. Es tracta netejar la brutícia acumulada durant l'hivern i, molt especialment, la graveta que les màquines llevaneus van anar escampant per a millorar l'adherència del ferm. D'aquesta grava n'està ple als marges dels carrers i a totes les zones que hi són a tocar: les entrades de les cases i dels aparcaments i les zones enjardinades, ja siguin particulars o dels parcs públics. Per això, ara pels carrers van passant màquines que treuen aquestes pedretes i també l'herba seca dels parterres públics  i ho tiren a un costat del carrer, quedant tot com es pot veure a la fotografia superior, i llavors unes altres màquines ho recullen i acaben de netejar el carrer. En alguns casos, però, la feina és una mica més manual i hi treballen les brigades municipals, com s'observa a la fotografia inferior. I és que ara, després de l'hivern, tots els esforços es concentren en millorar l'aspecte de les viles i ciutats de cara a l'estiu.

No tots els ocells són benvinguts

En alguns llacs, tant alguns situats al mig de poblacions com el Llac de les Nacions de Sherbrooke (d'on és la fotografia) com alguns altres ubicats en Parcs Naturals, hi ha cartells prohibint que es doni menjar als ocells aquàtics, especialment gavines i ànecs. Així es vol evitar que aquests ocells es nodreixin amb aliments aliens a la seva dieta habitual de plantes aquàtiques i no canviin els seus costums de recerca de menjar. També succeix que si se'ls dóna aliments, aquests ocells proliferen excessivament, afectant a la resta d'espècies animals i vegetals de la zona. I per últim, si hi ha més ocells, això també implica que la qualitat de les aigües dels llacs empitjora per l'increment de microorganismes fecals causat per les defecacions d'aquestes aus. Això suposa també un problema sanitari ja que als llacs és on hi ha les platges per anar-se a banyar. Fins i tot, en algunes ocasions, han hagut de tancar temporalment alguna d'aquestes platges perquè els nivells elevats d'aquest tipus de contaminació no feia aconsellable el bany.

Parc del Domaine-Howard

Aquesta tarda hem anat a fer una passejada al Parc del Domaine-Howard, situat al centre de Sherbrooke. Aquest parc ocupa la finca que va ser propietat de Charles B. Howard (1885-1964), qui va ser un empresari, polític i, fins ara, el darrer alcalde anglòfon de Sherbrooke. En aquesta finca hi ha tres sumptuosos edificis d'estil anglès que es van constuir entre 1917 i 1923, així com també uns hivernacles municipals i un jardí. Al parc es pot anar caminant per una zona boscosa, on s'hi troben tres escultures fetes amb arbres, una de les quals us ensenyem en la fotografia de la dreta. A més, com us mostrem en la fotografia de l'esquerra, hi ha un llac de 5250 metres quadrats que, a l'hivern, quan es glaça, es converteix en una pista de patinatge sobre gel natural. Com que avui a la tarda teníem una temperatura de 19ºC, evidentment, de patinadors no n'hi havia ni un, però sí que hi havia alguns pescadors  i força gent amb màniga curta estirada sobre la gespa i gaudint del sol i del magnífic dia que feia. I és que, ara sí, sembla que, finalment, el temps primaveral ja no ens deixarà.

Visita al metge

Finalment, ha passat el que, algun dia, havia de passar. El que ja no esperàvem és que succeís, a més a més, per partida doble. A finals de la setmana passada la nostra filla gran va agafar un encostipat que, mica a mica, ens va anar encomanant. La cosa va anar empitjorant, tots vam agafar febre i des de la tarda de Sant Jordi que estem tots a casa. Veient que la situació no millorava, dimecres vam portar al metge el "focus" del contagi. I avui, hi hem anat els que quedàvem. Ja ens havien comentat que anar al sistema públic de salut si no es disposa metge de família assignat (cosa que no ens passa només a nosaltres que, després de tot només som treballadors temporals, sinó que també li ocorre a molta gent oriünda del Quebec) és una odissea i, realment, ho hem pogut comprovar. En primer lloc, no hi ha els ambulatoris de la sanitat pública catalana sinó algunes "clíniques" (que, al cap i a la fi, no són res més que ambulatoris) que treballen per al sistema públic de salut. Hi ha també algunes d'aquestes clíniques que són privades, però són molt escases, al menys a Sherbrooke. Afortunadament, tenim una clínica associada al servei públic a uns 5 minuts caminant de casa (la Clínique des médecins d'urgence) que disposa de metge d'urgències pels que no tenim metge de família i que, a més, ens van recomanar. Les visites s'inicien a les 9 h (excepte diumenge, que ho fan a les 10 h) i acaben a les 21 h (dilluns i dimarts), 16 h (de dimecres a divendres) i 17 h (dissabte i diumenge). L'horari, com veieu, és ampli. El que passa és el sistema d'assignació d'hora de visita és peculiar. Comencen a repartir números cada dia a les 7 h 45 min. Dimecres, un de nosaltres (no cal que el malalt faci la cua personalment, i menys si és un nen) hi va arribar a les 7 h 30 i ens van donar el número 23. Avui, ja ho hem fet millor (l'experiència, a vegades, és un grau) i hi hem arribat a les 7 h 5 min i ens han tocat el número 8. L'espera es fa a l'exterior i, clar, les temperatures que, per exemple hi havien avui a les 7 h (entre 0 i 2ºC) no és que ajudin gaire amb els refredats. Imaginem que a l'hivern, l'espera es deu fer a l'interior del cotxe. Si es té sort i és té número s'accedeix al consultori amb un formulari que s'ha d'emplenar amb el número de targeta sanitària del Quebec, el tipus de malaltia que genera la visita, els principals antecedents mèdics i les al·lèrgies. Si només es té una mica de sort et donen un altre número per visitar un metge a partir de les 12 h 30. Si es té molt poca sort, prenen nota del telèfon per avisar-te en cas que es produís una baixa en la llista d'espera. Finalment, si no és té gens de sort, cal tornar demà o bé anar al servei d'urgències d'un hospital, on els períodes d'espera, són generalment majors. Llavors, un cop a dins, van cridant els portadors dels números perquè presentin els formularis. A això en diuen inscripció i és un procés que es va fent sense excessiva pressa (una mitjana de 10-12 per hora). Una vegada inscrit, si un vol marxar perquè veu que falta molt per ser atès, ho pot fer, però ho ha de comunicar a les infermeres. A partir de les 8 h 30 min, les infermeres van cridant als pacients inscrits per a prendre-los les constants vitals (pressió, ritme cardíac, saturació, temperatura i, als nens, el pes per poder dosificar correctament la medicació si se n'ha de donar). Els que marxen, que no són gaires, fan aquest tràmit quan tornen. El primer dia, com que érem els penúltims del matí (només van repartir 24 números), a les 10 h, un cop feta la inscripció, vam tornar a casa a buscar la nostra filla i vam ser de retorn a la clínica cap a les 11 h, van prendre les constants i, finalment, després d'esperar 3 h més, ens va visitar el metge (en total, gairebé 7 h). Avui tot ha anat més ràpid i a les 12 h (5 h després d'anar-hi ja érem a casa), i això que ens han fet anar a fer una prova radiològica a l'hospital que hi ha just al costat. Amb la visita del metge, no acaba tot, ja que llavors cal anar a una farmàcia perquè preparin i dosifiquin els medicaments si el metge n'ha prescrit. Com veieu, no és un sistema gaire pràctic ja que té temps d'espera força llargs. Els ciutadans que tenen assignat metge de família ho tenen més fàcil ja que poden demanar cita prèvia sense haver-s'hi de personar. Ara ja esperem recuperar-nos ben aviat i tornar a la nostra vida quotidiana aquí, que una setmana tancats amb els nens a casa i sortint poc es fa molt i molt llarga.