Darrer dia de l'any a Nova York

Avui ens hem acomiadat del 2012 i també de Nova York. Aquest matí hem anat a passejar una estona al Central Park que, amb 340 ha, ocupa el 6% de la superfície de l'illa de Manhattan. Tot i això, Central Park no és el parc més gran de Nova York sinó el cinquè. El més gran és Pelham Bay Park, situat al Bronx, amb una superfície que triplica l'anterior. El Central Park el va projectar Frederick Law Olmsted (el mateix del Parc Mont-Royal de Mont-real) l'any 1858. Avui encara hi quedava una mica de  neu de la nevada de dissabte passat, com podeu veure en la primera fotografia. No hem tingut gaire temps per passejar pel parc i, a més, hi havia sectors que estaven tancats perquè aquesta mitjanit fan focs artificials per celebrar l'any nou.

Com que diuen que no es pot anar a Nova York i no veure un musical, hem anat amb els nens a veure Mary Poppins. El musical estava força bé i als nens els ha agradat molt. Per part nostra, sort que havíem vist la pel·lícula perquè costava seguir una mica els diàlegs. El musical el feien al teatre New Amsterdam, al carrer 42, entre la 7a i la 8a Avinguda, just a tocar de Times Square, on es fa la tradicional celebració de Cap d'Any de Nova York. Abans d'entrar al teatre ja hi havia molta gent i també molta presència de policies. En sortir,  a les 16:45 hi havia una multitud de gent i la policia només deixava passar qui anava al metro, com era el nostre cas. Per tant, com que avui no hem pogut anar a Times Square (de fet, ni bojos hi haguessim anat a mitjanit), us posem per acabar una foto d'aquesta caòtica plaça que vam prendre ahir per desitjar-vos un molt BON ANY NOU.

Empire State Building

Avui hem fet de turistes típics i tòpics i hem pujat a l'Empire State Building, que es va inaugurar el maig de 1931 i que té 443 m d'alçada totals. L'Empire State Building va ser l'edifici més alt de Nova York des de 1931 (data de la seva inauguració) fins el 1972 (amb la construcció de les Torres Bessones del World Trade Center) i des l'11 de setembre de 2001 fins el 30 d'abril de 2012 quan l'One World Trade Center, encara en construcció, el va sobrepassar. Aquest és un edifici molt popular, sobretot des de la seva aparició a la pel·lícula King Kong l'any 1933.

Per pujar-hi, però, hem hagut de passar per un calvari de 2 hores de cua. Havíem comprat unes entrades amb anterioritat que teòricament ens havien d'estalviar bona part de la cua. A l'hora de la veritat, però, només ens hem pogut saltar un petit tros de la cua, la que es feia per comprar entrades en la mateixa torre.  Als turistes, ens prenen el pèl quan volen i a tot arreu!

Hem pujat al mirador que hi ha a la planta 86, que dóna a l'exterior. N'hi ha un altre, tancat amb vidre, a la planta 102, però s'ha de pagar més per pujar-hi. En el mirador de la planta 86, el típic que surt a les pel·lícules, es pot donar tota la volta i veure la ciutat des d'una altra perspectiva. Hem tingut sort i el dia era força clar, tot i que, degut al fort vent, caminar pel costat oest era dificultós perquè el vent se'ns enduia. Us mostrem una de les fotografies que hi hem fet, en la que, en primer terme, es veu l'edifici Chrysler, construït el 1930 i, a parer nostre, molt més bonic que l'Empire State. 

Museu Americà d'Història Natural

Avui, com que hi havia previsió de mal temps, amb pluja i nevades, hem decidit anar a visitar el Museu Americà d'Història Natural, que està al costat del Central Park. Aquest Museu té la col·lecció de dinosaures més gran del món, que inclou diversos esquelets com el de la fotografia. Hi ha també sales amb diorames amb escenes que mostren diferents animals en el seu hàbitat de diferents parcs naturals dels Estats Units, com es pot apreciar en la segona fotografia, i també d'animals africans. Hi ha altres àrees dedicades a la biodiversitat, als pobles indígenes americans, al bosc nordamericà, i moltes més que no hem pogut visitar perquè els nens ja estaven cansats. A més, al ser cap de setmana i fer mal temps, el museu estava més que atapeït de gent, el que a vegades dificultava visitar-lo tranquil·lament.

Quan anàvem cap a Nova York no feia el mal temps que estava previst. El tren amb el que anem a Nova York entra en un túnel que creua el riu Hudson i connecta amb l'estació subterrània de Penn Station, amb la que podem connectar amb el Metro. Com que hem accedit directament al Museu des de l'estació del Metro, no hem vist quin temps feia. Més tard, hem vist des de les finestres del Museu que nevava. I quan volíem sortir, havia deixat de nevar i plovia, de manera que hem tornat a agafar el Metro per anar a buscar el tren de tornada. A mesura que anavem sortint de la ciutat, el paisatge cada cop era més blanc. I, quan hem arribat a la ciutat on ens estem, hi havien uns 6 cm de neu, amb el paisatge a l'estació que us mostrem. De fet, ha estat una nevadeta. Res a veure, amb la gran nevada que hi ha hagut al Quebec aquests dies, amb gruixos entre 40 i 50 cm i que, com que estem de viatge, ens hem perdut.

Prenem vistes de Nova York

Avui hem visitat Nova York. Com que anem amb nens, hem optat per fer  una visita a la ciutat amb un autobús turístic i així no haver de caminar tant. Per la tarda, hem agafat un vaixell per veure l'skyline de la ciutat des de la badia del riu Hudson. El gratacels que sobresurt és l'One World Trade Center, també conegut com a Freedom Tower, que és l'edifici que s'està construint al costat d'on hi havia les torres bessones i que, quan es completi, tindrà 514 m d'alçada i serà el tercer edifici més alt del món. Ens hem acostat també a l'estàtua de la Llibertat, situada a l'illa de la Llibertat i inaugurada el 1886, però no hi hem pogut pujar perquè el recent pas de l'huracà Sandy va malmetre les seves instal·lacions quan precisament s'anava a reobrir després d'unes obres de millora. Impressiona saber que un 40% de ls estadounidencs descendeixen dels estrangers que van arribar al centre d'arribada d'immigrants de l'illa d'Ellis, que està pràcticament al costat de l'illa de la Llibertat, i que, per força, van haver de veure l'estàtua que saludava als que arribaven per començar una nova vida als Estats Units.
A part de la gran quantitat de cotxes i de trànsit, ens hem trobat que hi havia moltíssima gent, tanta que fins i tot era difícil caminar per alguns carrers. Es veu que Nova York és una de les principals destinacions per les festes de Nadal i Cap d'Any. 

Camí de Nova York

Una de les coses que volíem fer durant la nostra estada al Quebec era visitar Nova York, ja que la tenim relativament a prop, a unes 7 h en cotxe d'on vivim. Aquests dies ens ha sorgit l'oportunitat d'estar en l'apartament d'una amiga en un poblet de l'estat de Nova Jersey, a 45 minuts en tren de Nova York. Per això, ahir, en comptes d'anar de rebaixes pel Boxing Day, vam marxar per fer bona part dels 713 km que havíem de recórrer per arribar-hi. Vam travessar els estats de Vermont i Massachusetts i, poc després d'entrar a l'estat de Connecticut, hem fet nit. La parada ha anat bé perquè a la nit va nevar però a la matinada s'ha posat a ploure i ens hem trobat les carreteres netes de neu, però amb pluja. Per tant, hem continuat el viatge, seguint pels estats de Connecticut, Nova York i, finalment, Nova Jersey. En la nostra ruta hem creuat una part del Bronx, a la mateixa ciutat de Nova York, i hi hem pogut comprovar com són els embussos de trànsit típics de la ciutat que mai dorm.

Boxing Day

El dia de Sant Esteve aquí és el Boxing Day (o Lendemain de Noël, en francès), que se celebra també al Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres. La teoria més estesa diu el nom Boxing Day (dia de les capses) fa referència al fet que l'endemà de Nadal és quan els nobles o patrons donaven capses amb menjar i regals als seus servents o treballadors, seguint un costum que venia de l'Edat Mitjana. Actualment, aquesta tradició ha canviat i el Boxing Day és un dia (que en alguns casos, s'estén tota una setmana) en què hi ha rebaixes molt importants en els establiments comercials. Es veu que és una autèntica bogeria, amb gent que fa cua ja des de la matinada per ser els primers en entrar i comprar el producte desitjat. Nosaltres, però, no hi anirem pas ja que no tenim tanta fal·lera compradora i, per si de cas, el costum ha variat més del compte i cal fer boxing per adquirir els productes rebaixats. 

Bon Nadal

.

Ahir vam anar a la missa del gall. A la majoria d'esglésies feien missa al voltant de les 16 h  i/o de les 19 h i, en molt poques (només en 20 de les 92 esglésies de l'archidiòcesi de Sherbrooke) la feien a mitjanit. Sembla que la gent prefereix anar més d'hora (aquí se sopa al voltant de les 18 h) i es veu que les misses de mitjanit no tenen massa assistència. Nosaltres vam anar a l'església del Saint-Esprit perquè ens havien dit que a les 19 h hi feien una missa per a nens i amb força música. De fet, mitja hora abans de començar la celebració, una coral formada per pares i fills, cantava nadales, acompanyada per un grup musical. La missa va començar amb un diàleg entre una nena i el mossèn sobre el Nadal. Mentre parlaven, va arribar una noia que feia d'estel que va explicar a la nena la història del naixement de Jesús. L'explicació estava representada per diferents nens i nenes dels grups de catequesis. El nen Jesús era un nen de veritat, fill d'uns parroquians i nascut el 3 de novembre. Durant la representació i la resta de la missa, la coral va anar cantant moltes nadales. I, quan s'acabava cada cançó, tothom aplaudia. La sort que vam tenir és que són molt pràctics i, en una pantalla, es projectava la lletra de les nadales, i els missages claus, cosa que ens va anar molt bé per poder seguir la cerimònia. Per als nens que encara no han fet la primera comunió, en el moment de la comunió i abans de donar-la a tothom, se'ls va donar un trosset de pa rodó. La veritat és que van estar molt contents.

Per acabar, avui voldríem desitjar un molt BON NADAL a tots els seguidors del bloc.