Catedral de Sherbrooke

La basílica-catedral Saint-Michel de Sherbrooke - seu de l'arxidiòcesi catòlica de Sherbrooke - és l'edifici que sobresurt del centre de la ciutat, com podeu veure en la fotografia superior. La catedral actual es va construir al costat del penya-segat de Saint-Michel, en el mateix lloc on s'hi havia edificat una primera catedral l'any 1854, la qual es va enderrocar el 1914. La construcció de la nova catedral, amb planta de creu llatina, va començar l'any següent, seguint el projecte de l'arquitecte quebequès Louis-Napoléon Audet (1881-1971). L'any 1917 va finalitzar la primera fase de les obres, les quals, per manca de finançament, van patir diferents interrupcions fins que, finalment, l'any 1957 es van poder completar majoritàriament. Tot i això, encara manca executar dues torres que figuraven en el projecte original. Nosaltres avui, per primera vegada i mig per casualitat, hi hem pogut entrar. Aquesta catedral únicament és oberta en hores de culte la major part de l'any però de mig juny a mig agost està oberta cinc dies a la setmana per poder-la visitar. L'interior, com podeu veure en la fotografia inferior, és d'estil gòtic i hi destaquen els 105 vitralls que li donen molta lluminositat.

Lloc històric Louis-S.-Saint-Laurent

Avui al matí ens hem arribat a Compton, un poble situat a uns 20 quilòmetres al sud de Sherbrooke, a visitar el lloc històric Louis-Stephen Saint-Laurent, que és un museu dedicat a qui fou el 12è Primer Ministre del Canadà entre 1948 i 1957 i que va néixer en aquesta població el 1892. El lloc històric està ubicat a la casa i a la botiga que tenien els Saint-Laurent. De fet, el principal atractiu és la visita a la botiga de primers de segle XX que va ser propietat del seu pare i, posteriorment, del seu germà. A la botiga ens han explicat els productes que s'hi venien (aliments, vestits, objectes per a la llar i molts d'altres) i les característiques de la vida d'aleshores. Com que anàvem amb nens, els han vestit d'època i els han donat una llibreta per anar fent diverses activitats durant la visita com trobar determinats objectes i identificar olors. De fet, ens han dit que ho hem estrenat, ja que hem estat els primers visitants amb nens de la temporada que en aquest lloc és curta, ja que va de l'1 de juliol al 29 de setembre. Al museu es mostra també un audiovisual que repassa la vida d'aquest polític des que va néixer fins que va morir a la ciutat de Quebec l'any 1973.  Finalment, es fa una visita guiada a la casa familiar, en la que, a més d'explicar altres detalls de la vida de Louis-S. Saint-Laurent, es comenten també diferents aspectes de la vida quotidiana de finals del segle XIX i primers del segle XX. La visita acaba als jardins de la mansió on els nens hi fan la darrera activitat: jugar a criquet. I, perquè quedi constància que els nens ha fet totes les activitats, al final els donen una medalla i un diploma.

Usos alternatius per a les esglésies

Una de les coses que ens ha sorprès aquí al Quebec és que aquí algunes esglésies es venen o es lloguen, com és el cas de l'església catòlica del Saint-Coeur-de-Marie (inaugurada el 1921 i tancada al culte el 1997) que apareix a la fotografia superior esquerra i que vam veure durant el carnaval de la ciutat de Quebec. Les esglésies que s'han tancat al culte i s'han venut tenen diferents usos, des d'equipaments públics fins a negocis. Us en mostrem dos exemples. A la població de Coaticook, on l'antiga església catòlica de Saint-Marc, construïda el 1916 i que es pot veure en la fotografia esquerra inferior, es va convertir l'estiu de 2012 en un mini-golf interior de 18 forats. Els nostres fills hi van anar a jugar en unes de les jornades pedagògiques de l'escola. Per altra banda, l'església catòlica de Sainte-Thérèse-d'Avila de Sherbroke (construïda el 1922 i en servei religiós fins el 2001) i que podeu veure a la fotografia dreta és, actualment, un restaurant d'hamburgueses anomenat OMG, que són les sigles per a l'expressió Oh my God!, un nom si més no escaient per a un antic temple. 

Tot plegat és una mostra més que aquí quasi tot es pot vendre i comprar i que, al ser la societat quebequesa una de les més secularitzades del món, alguns llocs de culte deixen de fer-se servir. Ben mirat, és millor que, en aquests casos, se'ls trobi usos alternatius abans que siguin derruïts.

Granges

A l'Estrie, que és la zona del Quebec on residim, hi ha força activitat ramadera, per la qual cosa és fàcil veure-hi granges. Aquí les granges tenen un aspecte particular, diferent del que estem acostumats a veure a Catalunya. Destaquen les sitges, que són molt altes i tenen la part de dalt arrodonida. Les naus són també molt més grans i tenen també la teulada amb un forma més arrodonida. Suposem que una de les raons és la neu que s'acumula a l'hivern, ja que d'aquesta manera difícilment quedaran gruixos importants a les teulades. A més, com es pot veure a la fotografia de l'esquerra, moltes tenen una cinta transportadora exterior que permet pujar, a la part superior de la granja, palla, alfals o altre tipus de menjar per als animals, on s'hi emmagatzema. Al costat de les granges, hi ha les cases on hi viuen els grangers i, en general, totes les granges estan separades bastant entre elles mitjançant grans extensions, ja sigui de pastures o de camps de cultiu.

Mercedes Thomas

Avui ens fa gràcia comentar una curiositat relativa als autobusos escolars. Una de les empreses construtores d'autobusos més important d'Amèrica del Nord és la Thomas Built Buses. Aquesta companyia estadounidenca la va fundar el canadenc Perley A. Thomas (1874-1958) l'any 1916 a High Point (Carolina del Nord) i des del 1936 es dedica a la fabricació d'autobusos escolars, entre d'altres. Actualment aquesta empresa és una filial de la multinacional alemanya Daimler i té diferents sucursals, una de les quals es troba a Drummonville, a 77 quilòmetres de Sherbrooke. Casualment, a Drummonville també hi té la seu un altre fabricant d'autobusos escolars, l'empresa quebequesa Girardin. Per la seva banda, la casa Mercedes-Benz, posa el motor a algun dels models dels autobusos Thomas i, així tenim el que nosaltres hem batejat com el Mercedes Thomas. I, pels que no ho heu endevinat, la curiositat ve per la traducció al català d'aquest autobus: Mercè Tomàs. Ara només ens falta l'Agnès!

Una dieta peculiar

Avui ens fa gràcia comentar un fulletó de propaganda d'una cadena de restauració ràpida amb tiquets de descompte inclosos que ha arribat a les nostres mans. El lema principal del fulletó és "Penseu en la vostra dieta" però, com es pot veure en la fotografia superior, hi apareixen una hamburguesa, un frankfurt i patates fregides. Normalment, quan es parla de pensar en la dieta, un s'imagina que es tracta de menjar saludable en base a fruites, verdures i hortalisses. Ara bé, en aquest fulletó, està clar que aquest no és el cas. A més, en la mateix fotografia es pot veure com es fa la similitud entre una amanida i una poutine ja que diuen que "és com una amanida però en súper diferent". I, perquè tothom pugui gaudir d'aquest menjar, pensant en la seva dieta, la part interior del fulletó (fotografia inferior), sota el títol de "Consentiu-vos, vosaltres  us ho mereixeu", està plena de vals de descompte o gratuïtats a preus variables, però bastant assequibles. Per exemple, dos hotdogs o una hamburguesa gratuïts si es compra una poutine, o un pogo amb patates fregides i una beguda gasosa per 5,29$ més taxes, és clar. De fet, de dietes n'hi ha de molts tipus i, de preus també. Sols cal escollir allò que més convingui que, per nosaltres, no serà precisament seguir aquesta "dieta" que proposen, ni que sigui per consentir-nos una mica.

Celebració del Dia del Canadà a Hatley

Avui, dia 1 de juliol, és festiu perquè és la festa nacional del Canadà (que aquí s'anomena Canada Day en anglès o Fête du Canada en francès), en commemoració de la unió de tres colònies britàniques en un nou país anomenat Canadà l'1 de juliol de 1867, ara fa 146 anys. Al Quebec, aquesta diada no se celebra tant com la festa nacional del Quebec que es va escaure tot just fa una setmana. De fet, molta gent aprofita aquest dia festiu per fer els canvis de domicili provocats per la finalització dels contractes de lloguer. Per això, al Quebec, aquest dia té el nom alternatiu de Fête de déménagament o festa de la mudança. 

Nosaltres avui hem anat a la celebració que es feia a Hatley, que és una de les principals de la regió de l'Estrie, on vivim. Enguany s'hi celebra la 105a edició de la Festa del Dia del Canadà (des que aquesta festivitat es va establir oficialment el 1879, fa 134 anys). Aquest dia la petita població de Hatley, de 750 habitants, multiplica exponencialment la seva població ja que s'hi concentren molts visitants, bàsicament anglòfons, i la bandera del Canadà és present a tot arreu. La principal activitat ha estat una desfilada amb veterans, diverses carrosses, carruatges estirats per cavalls, cotxes d'època, tractors d'època i, per acabar, una banda de música tocant des de dalt d'un camió de bombers. A més, hi havia inflables per als més petits, fira d'artesans, passejades en carreta, cursa de carretons i, per acabar, un castell de focs artificials. Nosaltres, però, únicament hem vist la desfilada i la part de jocs infantils.