Restaurant Kaori

Aquest vespre, hem anat a sopar amb els avis Margarita i Manelal restaurant japonès Kaori de Sherbrooke. En japonès, Kaori és un nom de dona. En aquest restaurant el plat principal és a base de verdures, carn i/o crustacis cuits en una planxa al voltant de la qual hi ha la taula on seuen els comensals. La peculiaritat és que el cuiner fa tot un espectacle mentre prepara els plats, tot fent bromes i parlant de coses suposadament japoneses. El punt culminant del xou és quan flambeja una mica el que cou, moment que hem pogut capturar amb la càmera i que us mostrem. Estigueu tranquils, que a cada taula hi ha un extintor per si de cas. Tot i que no hem anat a menjar coses típiques del Quebec, hem passat una vetllada força divertida i hem menjat força bé.

Un dia a Mont-Orford

Avui al matí hem tornat al Parc Nacional de Mont-Orford, aquest cop amb els avis Manel i Margarita ja que és una visita gairebé obligatòria per a les persones que ens vénen a visitar. Tot i que estava núvol, al matí ha aguantat i hem pogut fer la caminadeta des del Llac Stukely fins a l'Estany Fer-de-Lance. Durant tot el trajecte hem pogut sentir molts ocells que cantaven però la veritat és que n'hem vist ben pocs. Ara bé, al Llac Stukely hi havia dues parelles d'oques del Canadà (Bernache du Canada) (fotografia inferior esquerra), una parella d'ànecs collverds, alguna griva americana i, quan ja marxàvem, hem tingut la sort de veure un picot (fotografia de la dreta).

Obres al camí del Mont Pinacle

Avui, amb els avis Manel i Margarita, hem anat  al Llac Lyster i al Mont Pinacle. Per pujar a dalt de la muntanya hi ha 4 diferents rutes, una d'escalada i les altres tres amb més o menys nivell de dificultat i/o pendent. Doncs avui, en començar el camí ens hem trobat un cartell avisant que hi havia obres, i, més endavant un desviament (détour) que no permetia l'accés al Mont Pinacle per una de les rutes. Ja havíem comentat que, quan s'acaba l'hivern, es poden trobar obres i desviaments del trànsit en una gran quantitat de carreteres del Quebec. El que no sabíem és que també se'n troben en camins de parcs i muntanyes. Així doncs, malgrat hem hagut de seguir una ruta diferent a la que preteníem, hem pogut pujar al Mont Pinacle i, com que a diferència dels darrers dies, avui feia prou bon temps, admirar el paisatge. Durant la pujada hem pogut veure que tots els arbres ja tenen fulles noves i com aquestes, també es poden distingir clarament en arbres de fulla perenne com el que es pot veure a la fotografia. 

Biosphère de Mont-real

Diumenge passat ens vam acostar a veure la Biosphère de Mont-real, que actualment és un museu dedicat al medi ambient. Com que no teníem temps per a visitar el museu, ens vam haver de limitar a contemplar aquest magnífic edifici des de l'exterior. La Biosphère ocupa l'antic pavelló dels Estats Units per a l'Exposició Universal que l'any 1967 es va celebrar a Mont-real. Aquest pavelló, que reprodueix més del 75% d'una esfera, és obra de Richard Buckminster Fuller (1895-1983) i va ser el més visitat de l'Expo 67. La Biosphère es troba a l'illa Sainte-Hélène, una de les 234 illes de l'arxipèlag Hochelaga que hi ha en aquesta zona del riu Saint-Laurent. Precisament, l'illa més gran d'aquest arxipèlag és l'illa de Mont-real. Com a curiositat, amb motiu de l'Expo 67 es va duplicar la superfície de l'illa Sainte-Hélène i també, amb les terres sobrants de l'excavació del Metro, s'hi va construir una nova illa a tocar, l'illa Notre-Dame, on hi ha un casino que ocupa el que va ser el pavelló de França i també el circuit Gilles Villeneuve, on aquesta setmana hi té lloc el Gran Premi del Canadà de Fórmula 1.

Planetari de Mont-real

La tarda de dissabte passat vam visitar el Planetari de Mont-real, que oficialment rep el nom de Planétarium Rio Tinto Alcan, per fer ben palès quina és l'empresa patrocinadora. Aquest Planetari és nou de trinca, ja que es va obrir al públic el 9 d'abril d'enguany. En la fotografia de la dreta podeu veure una vista exterior de l'edifici, on predomina l'alumini, segurament per contentar el  patrocinador. Aquest nou Planetari recull el testimoni de l'antic Planetari de Mont-real, conegut com a Planétarium Dow, que va estar en servei des de 1966 fins el 2011. El nou Planetari està dins la zona olímpica, al costat d'altres museus científics com el Biodôme, el Jardí Botànic i l'Insectari. Al Planetari hi vam veure l'exposició EXO sobre la recerca de vida a l'univers i que és completament interactiva. Us mostrem un detall en la fotografia de l'esquerra. De tota manera, les principals atraccions del Planetari són dos espectacles que es desenvolupen sota dues bòvedes que estan en les dues torres d'alumini que es veuen en la fotografia dreta. Un és l'espectable immersiu Continuum, que es pot contemplar estirat a terra. L'altre, més interessant, titulat "De la Terra a les Estrelles", és una explicació que va fer una animadora sobre les constel·lacions i algunes particularitats de l'Univers.

Basílica de Notre-Dame de Mont-real

Avui hem visitat l'interior de la Basílica de Notre-Dame de Mont-real, situada al barri vell de la ciutat, el Vieux-Montréal. Aquesta església es va construir el segle XIX per a substituir una església del segle XVII que havia quedat petita. L'arquitecte James O'Donnell (1774-1830), un protestant d'origen irlandès de Nova York, va projectar aquesta basílica catòlica i va dirigir les obres de la nau principal, d'estil neogòtic, entre 1824 i 1829. Abans de morir, O'Donnell es va convertir al catolicisme i va poder ser enterrat dins la Basílica. L'arquitecte montrealenc d'origen anglès John Ostell (1813-1892) va dirigir la construcció dels dos campanars de la basílica, a semblança dels que té Notre-Dame de París. En la fotografia superior podeu veure una vista interior de la basílica, que es caracteritza perquè tot l'interior és de fusta i pel color blau que hi predomina. La Basílica de Notre-Dame no té planta de creu llatina sinó un únic cos, però té dos pisos en els que també hi poden seure feligresos. Per això té una capacitat de fins a 3000 persones. Les celebracions com batejos i casaments a la que no hi ha d'assitir tanta gent es realitzen a la capella del Sagrat Cor, obra dels arquitectes Maurice Perrault (1857-1909) i Albert Mesnard (1847-1909), que es va inaugurar l'any 1891. L'any 1978 un incendi provocat la va destruir. L'any 1982 va finalitzar la reconstrucció, obra de l'estudi Jodoin, Lamarre, Pratt i Associats i que combina molt bé la reproducció de peces originals amb nous elements, com es pot veure en la segona fotografia.

Jardí Botànic de Mont-real

Avui ens hem arribat a Mont-real a visitar de nou el jardí botànic. De fet, tot i que ja hi havíem estat en dues ocasions, quan hi va haver l'exposició dels jardins de llum i la de les papallones en llibertat, pràcticament no havíem pogut passejar-nos pels exteriors, degut a l'època de l'any en què es van fer. Avui hem pogut passejar pel jardí alpí, el xinès, el japonès, el de les primeres nacions i el dels lilàs. Ara, tot i que no estem en el període de màxima floració, ja s'hi poden veure moltes plantes amb flor, com és el cas de l'iris de la fotografia esquerra i del racó del jardí alpí de la fotografia dreta superior. A la pàgina web del jardí es pot trobar informació de moltes coses diferents, entre elles, les plantes que floreixen cada setmana. Avui hem pogut "tastar" el que serà l'exposició "Mosaicultures internacionals" que es farà del 22 de juny al 29 de setembre, en la que es fan escultures gegants amb plantes i flors, com les que es poden veure en la fotografia inferior. De fet, tot just hi estaven treballant i, per això, hi havia vàries zones del jardí tancades, entre les quals la de l'arborètum, que no hem pogut visitar. Realment aquesta exposició promet. Haurem de veure si, abans de marxar, podem anar-hi!