Hoquei sobre gel

L'hoquei sobre gel és un dels principals esports tant del Quebec com del Canadà. De fet, el primer partit d'hoquei sobre gel reconegut com a tal es va jugar el 3 de març de 1875 a Mont-real. Com ja us hem anat comentant, a l'hivern, en molts parcs públics hi ha pistes preparades per a practicar aquest esport, com podeu veure en la fotografia. Per això, és molt usual veure-hi tan petits com grans jugant-hi. I quan no hi ha gel, n'hi ha molts que hi juguen a l'exterior però sense patins per no perdre la pràctica.
A nivell professional, la principal lliga mundial d'hoquei sobre gel és la NHL (National Hockey League), formada per 7 equips canadencs i 23 dels Estats Units. Aquesta temporada, degut a un conflicte laboral entre jugadors i propietaris dels equips, la competició de la NHL es va suspendre i no va començar fins el passat 19 de gener. 

Adéu al cèntim canadenc

Aquesta setmana la Casa de la Moneda Reial  Canadenca ha deixat de distribuir les monedes de cèntim de dòlar, conegudes aquí com  els cents, (en anglès i francès), sous o sous noirs (en francès) o pennies (en anglès). Com podeu veure en la imatge, en la cara hi ha una imatge de l'actual cap d'estat del Canadà (la reina Elisabeth II d'Anglaterra) i al revers un dibuix de dues fulles d'erable. Atès que el cost de fabricar aquesta peça és d'1,6 cèntims - superior, per tant, al valor de la moneda - el Govern del Canadà va acordar fa uns mesos que es deixaria de fabricar i que es retiraria aquesta peça que estava en circulació des del 1858. Tot i que ara ja no es distribueixen més cèntims de dòlar, la moneda encara és legal i es pot utilitzar. Els comerços han de cobrar l'import exacte si es paga amb targeta però si es paga en metàl·lic poden fer l'arrodoniment que toqui perquè per tornar el canvi només hagin de donar monedes de cinc cèntims (coneguda també com a nickel). No us estranyi que, algun dia, això mateix passi amb els cèntims d'euro. 

Setmana d'agraïment als mestres

Com a la resta del Quebec, aquesta setmana a l'escola dels nens se celebra la Teacher Appreciation Week o Semaine des Enseignantes et des Enseignants. Durant aquesta setmana, pares i alumnes poden mostrar als professors i personal no docent de l'escola el seu reconeixement per la tasca que desenvolupen. L'AMPA va passar una circular en la que s'informava que es podia agrair la tasca dels mestres portant-los una nota, un snack, una manualitat o, simplement, fent-los una abraçada per agrair-los la feina que fan. Els nostres fills han fet una petita manualitat que es pot veure a la fotografia superior. Per la seva banda, l'AMPA porta, per a tot el personal de l'escola, snacks saludables 3 dies d'aquesta setmana (fruita com la de la fotografia inferior, vegetals i entrepans), a més de cafè els dos dies restants. A més, si algú altre vol portar alguna cosa als mestres, es pot coordinar amb l'AMPA i la seva contribució és benvinguda. Tot plegat és una mostra més que en els països més avançats en educació valoren i reconeixen la tasca dels mestres, ja que consideren que és essencial per a la societat i perquè el nens tinguin el coneixement necessari per augmentar el seu potencial i desenvolupar les seves competències. Per això, el lema d'aquesta setmana és "A Quebec, estem orgullosos dels nostres mestres".

Dosificació dels medicaments

Aquí, com a Catalunya, quan el metge et recepta algun medicament, s'ha d'anar a la farmàcia a buscar-lo. En la recepta el metge indica les dosis dels medicaments, però en un codi difícil d'entendre pels que no el coneixem. A la farmàcia, s'ha de presentar la recepta del metge i llavors preparen els medicaments justos per al període establert pel metge. Si es tracta de pastilles, posen les que calen en un pot de plàstic, ni mitja més ni mitja menys. En l'envàs hi ha informació del pacient i del metge així com de la dosificació i condicions (menjant, en dejú, o el que sigui) amb què cal prendre el medicament. A més, per a cada medicament, et donen un paper personalitzat amb informació equivalent al prospecte que tenim en els medicaments a Catalunya, que inclou  les hores en què cal prendre'l, la descripció del medicament, com usar-lo, els efectes secundaris, com s'han de conservar, informació addicional, notes generals i, en alguns casos, informació nutricional relativa als aliments que cal incloure en la dieta durant el tractament. Inclou, a més, un codi per si aquell medicament, en cas de necessitat, es pot tornar a adquirir una o vàries vegades més, sense haver de tornar a anar al metge. El sistema és pràctic i adequat per evitar que sobrin medicaments i acabin caducant o se n'acabi fent un mal ús.

Menús infantils als restaurants

La majoria dels restaurants del Quebec disposen de menús infantils. En molts, a més, alguns dies (normalment en cap de setmana o bé alguna tarda entre setmana) el menjar dels nens o costa menys o és de franc, sempre i quan s'hi vagi amb tota la família o hi hagi un mínim d'un adult per nen. I per als nens els restaurants solen disposar d'estovalles de paper amb jocs. Per això, a més dels coberts, ja porten llapis de colors perquè els nens estiguin ben distrets. Alguns restaurants, fins i tot, disposen de sales de joc per als més petits. Tot plegat facilita que les famílies puguin anar als restaurants.

Quant als menús infantils, la majoria són molt semblants. Els plats usuals són espaguetis (sovint massa especiats), pizzes, hamburgueses i talls de pollastre arrebossats (el que aquí coneixen com a croquettes, que no tenen res a veure amb les nostres croquetes). Normalment els plats van acompanyats amb patates fregides i diferents tipus de salses. Els menús infantils solen incloure beguda (llet o sucs de fruita) i postres (habitualment gelats i pastissos i, si hi ha fruita, normalment va acompanyada d'alguna melmelada dolça). Fins i tot, en alguns restaurants, alguns dels plats es presenten en formats especials, com les croquettes de pollastre en el cotxe de cartulina que us mostrem. Tot això fa que els nens els agradi anar-hi, però mirem de restringir-ho perquè el menjar no és que sigui molt saludable.

Arribada de la flama dels Jocs d'Estiu del Canadà

Els Jocs d'Estiu del Canadà són una competició multiesportiva bianual que enfronta equips que representen les diferents províncies del Canadà. Enguany, els Jocs se celebraran del 2 al 17 d'agost a Sherbrooke. Avui, 6 mesos abans (aquí, les coses es fan amb una antelació excessiva) ha arribat al parc Jacques Cartier, a l'extrem oest del Llac de les Nacions, la flama dels Jocs que ahir es va encendre davant del Parlament del Canadà a Ottawa. Amb motiu de l'arribada de la flama, la mascota oficial dels Jocs de Sherbrooke, el colibrí Zigzag - que podeu veure en la fotografia al costat del peveter - saludava i es feia fotografies amb tothom que l'anava a saludar. Nosaltres ens hi hem acostat perquè hi havia activitats per als nens. A part dels inflables, l'activitat que tenia més èxit eren unes muntanyes de gel que han fet artificialment que, com podeu veure en la segona fotografia, estaven plenes de nens que hi  lliscaven cap avall amb la roba que portaven, sense cap trineu ni plàstic.

Després de la bonança, torna el fred

Avui tornem a parlar del temps ja que han tornat les temperatures més habituals per l'època, amb una màxima de -10ºC i una mínima de -13ºC, que, com que feia vent, han estat temperatures de sensació de -16ºC i -18ºC, respectivament. A les fotografies que hem seleccionat es pot veure què succeix quan s'assoleixen aquestes temperatures després del temps que va fer ahir, o sigui, pluges i crescudes del rius que van inundar algunes zones: tota l'aigua es glaça. En la primera fotografia es pot veure com ha quedat el carrer que ahir us vam ensenyar que estava inundat. Al matí tot el carrer era una pista de gel intransitable. A la tarda, un cop retirat el gel del mig del carrer per permetre la circulació, les voreres tenien aquest aspecte. Val a dir que entre aquest carrer i el riu Saint-François hi ha un camp de futbol americà que, avui, s'ha convertit en una gran pista de gel. En la segona instantània es pot veure un camp situat al costat del riu, que s'insinua al fons, tot blanc. Aquest camp, que ahir va quedar embassat, avui era ple de gel que s'ha anat trencant degut als moviments d'aigua que hi ha hagut. Finalment, en la tercera fotografia us mostrem l'aspecte d'un jardí situat al costat de la carretera que no drena prou bé i que ahir va quedar ple d'aigua. De neu, pràcticament no en queda i gairebé tot el que es veu és glaç. Realment, avui es veien imatges impressionants i espectaculars, sobretot pels que, com nosaltres, no estem acostumats a veure aquest tipus de paisatge. Ara bé, cal anar amb molt de compte quan es camina pel carrer, ja que no tot el gel és tan evident com el que us hem ensenyat, de manera que és fàcil fer una bona patinada.