Migració de les oques de les neus

Avui hem anat a la reserva de fauna del Cap Tourmente, a uns 50 km al nordest de la ciutat de Quebec, a la riba oest del riu Saint-Laurent. Als aiguamolls del Cap Tourmente hi creix la planta  escirp d'Amèrica (Schoenoplectus pungens),  el rizoma de la qual serveix d'aliment per a l'oca de les neus (Chen caerulescens) quan fa la seva migració cap a l'Àrtic (a la primavera) i cap a les costes de l'Est d'Amèrica (a la tardor). Segons el recompte, avui hi havia 50.500 oques de les neus al Cap Tourmente (ahir n'hi havia 45.000). Per tant, hem pogut contemplar força oques, tot i que, potser per la temperatura (7ºC), no estaven gaire actives ja que, com podeu veure en la primera foto, moltes estaven a terra i poques volaven. Aquests darrers dies hem vist per diferents zones del Quebec estols d'oques que avancen en formacions en forma de ve baixa invertida, com podeu veure en la segona imatge, i que no passen inadvertides perquè emeten un so característic. De fet, a Sherbrooke, al costat del centre on treballem, hi ha una zona on es poden veure i sentir oques salvatges. La migració de les oques i d'altres aus és un altre senyal que indica que l'hivern s'acosta inexorablement.

Mosaic de colors al Parc Nacional de la Mauricie

Avui hem anat a admirar els colors de la tardor al Parc Nacional de la Mauricie. Aquest Parc, a diferència dels que havíem visitat fins ara, no pertany al Govern del Quebec sinó al Govern del Canadà. El Parc Nacional de la Mauricie preserva una zona representativa de l'escut canadenc o escut Laurentidià. El Parc Nacional de la Mauricie té uns 150 llacs i estanys, i és una successió de boscos de coníferes i arbres de fulla caduca.

Tot i que el dia ha començat amb pluja, a migdia ha parat de ploure i fins i tot hem pogut veure una mica el Sol, abans que tornés a ploure altre cop. Degut al temps només hem pogut caminar per un parell de senders i ens hem hagut de conformar en seguir la carretera que dóna la volta al parc i que té diversos miradors per contemplar el paisatge. 

La vista que hi ha sobre el Llac Wapizagonke, que té uns 16 km de llarg, és espectacular, com podeu veure en la primera fotografia. En aquest mateix llac hi ha també l'Île aux pins, que avui presentava la coloració que es veu en la segona fotografia. I com a mostra de la varietat de colors que hi ha, us adjuntem una altra foto més. De fet, avui, no ens hem pogut resistir a l'intent d'immortalitzar el que vèiem amb la càmera de fotos.
De fet, l'observació dels colors als parcs naturals, té l'avantatge que no estan trencats per senyals de la civilització com poden ser cases o fils elèctrics i que són en zones d'un encant especial. Ara ja fa uns dies que miris on miris (als jardins i parcs de les ciutats o a les vores de les carreteres i autopistes) veus diferents tonalitats de vermell, groc, taronja, verd o marró que s'agraeixen molt a la vista.

Policia a l'aguait

Dilluns és festa al Canadà ja que el segon dilluns del mes d'octubre se celebra el dia d'acció de gràcies o Thanksgiving. Tot i que tenen el mateix objecte (donar gràcies per la collita), la data de celebració és diferent de la festa del mateix nom dels Estats Units, on es fa el quart dijous del mes de novembre. Al Quebec, a diferència d'altres zones anglòfones, poca gent celebra el dia d'acció de gràcies amb el típic dinar amb gall dindi.

Com que és un cap de setmana llarg i encara fa relativament bon temps, hem decidit, com molta altra gent, anar-lo a passar fora i poder admirar els colors de la tardor, seguint la previsió dels colors que ja us vam comentar. Ja hem marxat aquesta tarda de divendres per aprofitar més l'estona. La conducció aquí és, en general, tranquil·la, però cal anar amb compte amb els límits de velocitat. A les autovies el límit és de 100 km/h, en la resta de carreteres normalment és de 90 km/h i dins de les poblacions és de 50 km/h, llevat de determinades zones on pot baixar als 30 km/h. Normalment, la policia tolera excessos del voltant del 15% sobre el límit fixat a les autovies. Això sí, cal mirar de no sobrepassar aquest interval perquè hi ha moltes patrulles, algunes molt visibles però altres estratègicament amagades, i sovint es veuen com estant multant vehicles. Avui mateix n'hem vist uns quants casos, com testimonia la fotografia que hem pres des del cotxe.

Anem al consolat espanyol a Mont-real

Aquest matí hem anat al Consolat d'Espanya a Mont-real a inscriure'ns al registre de residents temporals a l'estranger. Aquest és un tràmit que l'hem volgut fer perquè pot ajudar si hem de fer alguna gestió administrativa però sobretot perquè és imprescindible per poder votar per correu a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L'únic problema és que hi haurem de tornar un altre dia perquè la informació que apareix al web del Consolat no és del tot detallada i no indica que el termini per demanar el vot per correu no comença fins el dia 8 d'octubre. Afortunadament, el Consolat obre excepcionalment dilluns vinent, que és festiu al Canadà, i també durant dos caps de setmana per a permetre fer els tràmits relacionats amb les eleccions. També cal dir que, tot i la mala fama dels serveis diplomàtics espanyols, la persona que ens ha atès ha estat molt amable i eficient.

Dinar benèfic

Avui a la feina s'ha celebrat el dinar anual per a recaptar fons que es destinen a una entitat benèfica. Enguany, es recollien diners per a la Maison Aube-Lumière, una residència per a malalts de càncer que necessiten cures pal·liatives.

Aquest any el dinar era de menjar mexicà, amb tacos i fajitas. Afortunadament per al nostre gust, no era gaire picant, perquè aquí quan posen espècies n'acostumen a posar força. Durant el dinar, una portaveu de l'entitat explicava què fan i quins són els seus projectes. Al final, es fa una subhasta de diferents postres que la gent ha preparat per a l'ocasió i que estaven exposats en la taula de la fotografia. Nosaltres hi hem portat el pastís de poma recepta de la Montse de Flaçà, que és tota una garantia d'èxit. L'han anunciat com unes postres de Catalunya, però fetes amb pomes del Quebec (que, en general, són més àcides que les nostres i s'enfosqueixen més ràpidament). Der fet, es tracta de les pomes que vam anar a recollir a les Comptonales el cap de setmana passat. Una treballadora del centre ha pagat 30 dòlars pel pastís. Esperem que li agradi!

Taula de pícnic

Avui us parlarem de la taula de pícnic. Per aquí n'hi ha a tot arreu: als parcs municipals, als parcs naturals, a les platges, a les àrees de descans de les carreteres i als centres de treball. L'hem feta servir tant a les excursions com a la feina, a l'hora de dinar, si el temps acompanyava. A més, són pràctiques, ja que normalment no estan clavades a  terra i es poden moure si es busca sol o ombra. Ara que ja estem de ple a la tardor, la utilitzem amb menor freqüència, ja que no és tan agradable menjar a l'exterior. Però és el curs natural de les coses: els dies passen i cada cop ens acostem més a l'hivern. Ja la tornarem a fer servir quan torni l'estiu.

Previsió dels colors de tardor

Ens ha sorprès veure que hi ha mapes  com el que us mostrem en els que s'indiquen les previsions de l'estat de coloració dels arbres per a diferents zones del Quebec. Així es pot saber si el canvi de color tot just comença o està a la seva meitat, molt avançat, al seu apogeu o bé ja declina. Aquest mapa és orientatiu, ja que factors com l'espècie vegetal, la latitud, l'exposició solar, la pluja i el vent poden fer variar força la situació real. De tota manera, serà una eina que utilitzarem en les nostres properes sortides.