Horari escolar i servei d'acollida

A la regió del Quebec on vivim (l'Estrie, també coneguda com Cantons de l'Est), l'horari de les escoles comença entre 8 i 9 del matí i acaba entre les 14:30 i les 15:30, depenent del centre. En el cas de l'escola on van els nostres fills comencen a les 8:48 i acaben a les 15:00. Al migdia, fan una pausa d'entre 1 h i 1:15 h que, els nostres fills, la fan entre les 12:10 i les 13:05. No és que siguem fanàtics de l'exactitud horària, sinó que aquests són els horaris oficials!

Un quart abans de començar l'escola, al pati hi ha vàries monitores i/o mestres que vigilen i, per tant, ja s'hi poden deixar els nens. D'aquesta manera, donen una mica de marge a l'arribada dels autocars del transport escolar. En cas que els pares ho necessitin a totes les escoles hi ha un servei d'acollida (Service de garde o Day care), l'horari del qual també és variable. Hi ha l'acollida matinal, que va desde les 7:00 o les 7:30 fins un quart abans de l'hora d'inici de l'escola i l'acollida de tarda, que va des de l'hora de plegar fins les 17:30 o 17:45, com a màxim. A més, en algunes escoles al migdia, també hi ha servei per als nens  i nenes que es queden a dinar. Durant l'acollida de la tarda, els nens han de portar una mica de berenar, juguen una estona al pati i, si tenen deures, els ajuden a fer-los. I tot això està subvencionat pel govern. Per exemple, a la nostra escola val 7$ al dia, independentment de l'estona que s'utilitzi. En altres escoles, el preu depèn de si el servei és al matí, migdia o tarda. Ah!, i si s'arriba tard a buscar els nens, s'ha de pagar una quantitat que es va incrementant per cada 5 minuts de retard. Aquesta penalització és força habitual, perquè a la guarderia familiar també hi és i quan els nens anaven al casal d'estiu també.

Dinar de blat de moro i donuts

Al centre on treballem hi ha un club social que organitza de tant en tant algun dinar col·lectiu, entre les 12 i les 13 h. Aquesta setmana hi havia el dinar anual del blat de moro, que consisteix en menjar panotxes bullides de blat de moro com a plat únic. Les panotxes les freguen amb mantega, com podeu veure en la foto, i hi afegeixen sal. Es tracta d'una varietat de blat de moro molt dolça i tova, com la que nosaltres posem a l'amanida. Per postres, donuts de diferents tipus (i Déu-n'hi do els tipus que hi ha) i cafè. No és que sigui cap meravella gastronòmica - els quebequesos tenen moltes qualitats, però no culinàries precisament -  però està bé provar-ho. El dinar era totalment gratuït. Ara bé, si volies podies comprar uns números per a un sorteig que es feia a l'acabar el dinar. Qui tenia el número guanyador, s'enduia la meitat dels diners que s'havien recollit en la venda de les butlletes. La resta, per pagar despeses. Una bona manera d'autofinançar-se!.

Resultats electorals

Ahir, després d'una campanya electoral de 33 dies, es van celebrar les eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec. El resultat és que hi haurà un canvi de govern ja que el Parti Québécois ha desbancat al Parti Libéral du Québec, el qual feia 9 anys que estava al poder. Per primera vegada, el Québec tindrà una primera ministra, Pauline Marois, cap del Parti Québécois i diputada per Charlevoix. Marois, de 63 anys, té una llarga experiència política, ja que ha estat al davant de 14 Ministeris diferents.  Tot i que el seu govern és minoritari (ha obtingut un 1% més de vots que el segon partit i està a 9 escons de la majoria absoluta), sembla que el sobiranisme pot agafar embranzida sota el seu mandat i no es descarta la convocatòria d'un nou referèndum per a la independència. Falta veure fins a quin punt és així tenint en compte el desprestigi general de la classe política quebequesa i el conflicte subjacent amb els anglòfons, el qual, atiat des d'alguns mitjans, pot haver propiciat que un pertorbat intentés assassinar-la en l'acte de celebració de la victòria a Montréal.

En la circumscripció de Saint-François, on vivim, ha guanyat - només per 110 vots de diferència -  en Réjean Hébert, candidat del Parti Québecois, amb qui ens havíem trobat en una ocasió i que segurament serà el proper Ministre de Sanitat del Quebec. En la circumscripció veïna de Sherbrooke, l'actual primer ministre i diputat Jean Charest no ha estat escollit per primera vegada en 28 anys i avui mateix ha anunciat la seva dimissió i retirada de la vida política.

Sorpreses a l'hora de pagar

A Amèrica del Nord hi ha una diferència important amb el preu de qualsevol producte o servei: les taxes normalment no hi són incloses. Per tant, quan es passa per caixa, s'afegeix el seu import, de manera que sempre tot acaba costant més del que estava anunciat.

Al Quebec hi ha dues taxes: la taxa sobre els productes i serveis (T.P.S.) i la taxa de venda del Quebec (T.V.Q.). La T.P.S. és una taxa fixada pel Govern Federal del Canadà que grava amb un 5% qualsevol import. La T.V.Q. la fixa el Govern del Quebec i és el 9,5% de la suma del preu de venda i de la T.P.S. Les dues taxes estan administrades pel Govern del Quebec.

Per si això no fos poc, als restaurants i en alguns hotels, cal afegir-hi la propina. Es considera que la propina ha de ser del 15% de l'import si el servei ha estat correcte. Els cambrers estan molt interessats en què la gent deixi propina, ja que bàsicament constitueix el seu sou. Per això, la majoria d'ells són molt servicials i atents. A vegades, massa i tot. 

En alguns llocs turístics, la propina o ja la compten directament o ja indiquen quin és el seu import. El pagament de la propina ja està preparat fins i tot si es paga amb targeta de crèdit. O bé s'incorpora amb el percentatge o la quantitat seleccionada pel client o bé s'indica quant es vol deixar, se signa el rebut i ja afegeixen l'import a la transacció. Tot això fa que, al final, sempre hi ha sorpreses (desagradables) a l'hora de pagar ja que l'import pot haver pujat entre pràcticament un 15% o bé un 30% si s'ha de deixar propina.

Les 1000 Illes

Avui hem passat el dia a la zona de les 1000 Illes, situada en els primers vuitanta quilòmetres del riu Saint-Laurent, aigües avall del Llac Ontario. Aquesta és una zona amb 1864 illes (d'aquí li ve el nom) i forma part d'una reserva mundial de la biosfera. Pràcticament cada illa té una o més cases que bàsicament són segones residències. Algunes de les cases són espectaculars i hem vist ple d'embarcacions pel riu.

Aquesta zona és una zona fronterera amb els Estats Units, però cap illa està dividida entre els dos països. Fa 200 anys, l'any 1812, aquest territori estava sota disputa, ja que hi van tenir lloc força batalles de la guerra entre Anglaterra i els Estats Units.

Cascades del Niàgara

Avui hem visitat les cascades del Niàgara. Realment és impressionant la gran quantitat d'aigua que baixa contínuament. Aquestes cascades tenen uns 50 m d'alçada i es troben en el curs del riu Niàgara, que s'origina en el Llac Erie i desemboca en el Llac Ontario. De cascades del Niàgara, n'hi ha dues: la nordamericana i la canadenca. La canadenca (la de la foto) és molt més espectacular que la nordamericana. És un salt d'aigua que té forma de ferradura i en la que, avui, l'impacte de l'aigua feia pujar tot un núvol d'esquitxos que arribava a mullar a les persones que la miràvem des del passeig que les voreja. Amb els vaixells que s'anomenen Maid of the Mist et pots acostar fins ben bé a sota de la cascada i quedar encara més moll. Per acabar-ho de rematar, des de la torre Skylonn Tower hi ha una vista aèria de les dues cascades i dels voltants.

Ens ha sorprès que la zona del Niàgara i del llac Ontario (que realment és un Gran Llac) està plena de camps de fruiters, de vinyes i de cellers. I com podeu veure en la segona fotografia, la verema és molt aprop.

Per rematar el dia, quan hem arribat a Toronto, hem pujat a la Torre CN (la de la fotografia) que és una de les meravelles de l'enginyeria i hem pogut contemplar les vistes de la ciutat il·luminada. Un dia complet.

Ottawa

Com que dilluns és la Festa del Treball, tant al Canadà com als Estats Units, i dimarts els nens no tenen escola perquè hi ha les eleccions al Quebec, hem decidit fer un viatge una mica més llarg de l'habitual. La primera parada ha estat Ottawa, la capital federal, situada a la província d'Ontario, però limítrofa amb el Quebec. Aquí hem visitat l'exterior del Parlament, un indret molt ben cuidat a la riba del riu Ottawa i que podeu veure a la primera fotografia. Ens hagués agradat veure el canvi de guàrdia, però aquesta ha estat la primera setmana que ja no el feien, ja que molts dels guardes són estudiants universitaris i aquesta setmana ja han començat les classes,.

Però, on hi hem passat molta més estona ha estat al Museu Canadenc de les Civilitzacions, situat a l'altra banda del riu, a la ciutat de Gatineau, al Quebec i que es pot veure en la segona fotografia. Aquest és el Museu més visitat del Canadà i la veritat és que val la pena, tant arquitectònicament com pels continguts i les exposicions que hi té. De fet, ens ha faltat temps per acabar-lo de veure tot. El museu té també una part que és el museu dels nens, on poden tocar i remenar tot el que vulguin, ja que és especial per a ells.