Darrers dies del casal d'estiu

Aquestes darreres quatre setmanes hem pogut portar els dos nens grans a un casal d'estiu. Bé, de fet, un camp de jour, com en diuen aquí. L'horari bàsic és de les nou del matí a dos quarts de quatre de la tarda. Aquests casals es fan arreu de la ciutat, aprofitant les escoles i els centres socials que hi ha als parcs. El requisit és que els nens tinguin com a mínim 5 anys. Per als nens més petits d'aquesta edat no hi ha places ni als casals ni a cap activitat equivalent.

Com que quan vam arribar ja feia tres setmanes que els casals estaven en marxa, només hi havia places en un casal que es fa a una escola que ens queda a uns 10 minuts en cotxe de casa. Tot i això, vam pensar que era una bona oportunitat perquè els nens tinguessin un primer contacte amb el francès que es parla aquí, el québécois.

Els nens s'ho passen força bé al casal ja que sobretot juguen. Els agrada anar-hi, tot i que no entenen bona part del que els diuen. Per això les monitores miren d'ajudar-los una mica més. El primer dia, quan van veure que amb el francès era difícil comunicar-se, una monitora va provar amb el castellà ja que aquí és un idioma que el sap força gent. La seva sorpresa va ser que amb el castellà tampoc se n'en sortien. Primer, perquè el castellà no és una llengua que els nostres nens dominin encara. I segon, perquè el castellà que parlen aquí és semblant al que parlen a Sudamèrica. 

Divendres s'acaba el casal. Avui dimecres els nens dels grups de 5 a 7 anys de tots els casals del barri han fet una representació al centre cultural de la zona, una antiga església reformada. La representació ha començat a les 7 de la tarda, després de sopar (aquí se sopa majoritàriament entre les 5 i les 6 de la tarda) i a les 8 ja estava tot enllestit. La representació, sense novetats amb el que estem acostumats a veure.

Campanya electoral

Al Quebec estem en campanya electoral ja que el proper 4 de setembre hi ha eleccions generals. Des de fa una setmana, han començat a aparèixer cartells electorals pels fanals de la ciutat, tot i que en un nombre molt inferior al que hi acostuma a haver a Catalunya. D'anuncis per la televisió no n'hem vist ni un.

Una altra diferència important amb Catalunya és que en cada circumscripció electoral s'escull un diputat a l'Assemblea Nacional, el Parlament del Quebec. Aquestes circumscripcions no tenen perquè coincidir amb una mateixa població i en poden englobar més d'una. Per exemple, bona part de la ciutat de Sherbrooke està dins de la circumscripció electoral de Sherbrooke, però tots els barris a l'oest del riu Saint François que creua la ciutat (entre ells el de Fleurimont, on vivim) i alguns del sud formen part de la circumscripció de Saint François, que inclou també altres poblacions situades fins la frontera amb els Estats Units. Com a curiositat, l'actual primer ministre del Quebec, que ho és des del 2003, Jean Charest, és candidat per la circumscripció de Sherbrooke. Per tant, aquí l'elecció és de diputats per zones, sense les llistes provincials que hi ha a Catalunya i sense que el candidat a president s'hagi de presentar per la circumscripció de la capital.

Aquestes eleccions es presenten força disputades. L'actual govern minoritari de Jean Charest és força discutit, sobretot després d'una sèrie de casos de corrupció i de la resposta a les protestes que els estudiants universitaris van fer la primavera passada arran d'una pujada important de les taxes. Tot això sembla una mica el que passa a Catalunya. I és que el Quebec també és la província canadenca amb un deute més elevat.

Els principals partits que es presenten a les eleccions són el Parti Liberal du Québec, que està actualment en el poder i que és un partit de centre-dreta federalista i el Parti Quebecois, de centre-esquerra i sobiranista. Tradicionalment, hi hagut alternància entre aquests dos partits. La nova coalició Avenir Québec, de centre i amb postura no definida sobre la qüestió sobiranista, sembla que té força empenta en aquestes eleccions. Hi ha altres partits minoritaris com Québec Solidaire, partit definit com a d'esquerres, ecologista i sobiranista i Option Nacionale, partit sobiranista i renovador. 

La veritat és que no seguim gaire la campanya, però perquè us en feu una idea, els temes que sonen són la de la millora de l'assistència sanitària pública - que, pel que tothom comenta, està en franca regressió -, la necessitat de lluitar contra la corrupció política i l'increment de taxes per determinats serveis i la reducció en activitats de promoció econòmica.

Dilluns: toca treure les escombraries

Avui us parlarem d'un tema poc glamurós, però quotidià: la recollida d'escombraries. Aquí, el sistema és diferent del que tenim a Catalunya. A cada casa hi ha 3 tipus diferents de contenidors: el de la matèria compostable (contenidor marró), el dels materials reciclables (contenidor verd) i el del rebuig (contenidor negre). Aquests contenidors, com podeu veure en la primera fotografia, es guarden a l'exterior de cada casa i es van emplenant a mida que es van generant escombraries. 

La recollida no és diària sinó que varia en funció del tipus de contenidor. La matèria compostable es recull setmanalment d'abril a novembre i mensualment de desembre a març. Els materials reciclables (paper, cartró, plàstic, vidre i metall, però no tetra-briks) es recullen quinzenalment tot l'any. Ara bé, si diposites les llaunes de begudes i envasos de plàstic en unes màquines que hi ha en alguns supermercats, et retornen 5 centaus per cada un mitjançant un val de descompte. Per a les ampolles de vidre hi ha un sistema similar però encara no hem provat com va. Per últim, el rebuig es recull cada 3 setmanes d'abril a novembre i mensualment la resta de l'any.

Cada sector de la ciutat té un dia assignat per a treure el contenidor corresponent. A nosaltres ens toca dilluns. Aquell dia, o diumenge a la nit, hem de treure els contenidors que toquin al carrer, posant la roda cap a la vorera, com veieu en la segona fotografia, per facilitar la feina de recollida.  Durant el dia, passen els camions a fer la recollida i llavors només queda tornar a entrar els contenidors dins del terreny de la casa.

Mont Pinacle i Llac Lyster

Avui hem anat d'excursió al Mont Pinacle i al Llac Lyster, a uns 12 km de la frontera amb els Estats Units.

El Mont Pinacle és una muntanyeta de 675 m d'alçada a la que es puja des d'un camí que surt del poblet de Baldwin Mills i que va travessant boscos força frondosos. El desnivell no és gran (uns 164 m), però hi ha algun tram amb força pendent. És una excursió d'una horeta de pujada  que els nens han fet molt bé i que té la recompensa de gaudir del paisatge espectacular que envolta el Llac Lyster, com podeu comprovar en la primera fotografia. Hi ha un penyasegat de 190 m de desnivell amb el llac, amb una paret vertical idònia per a qui li agradi fer escalada.

Tot i que la zona del Mont Pinacle és un hàbitat del falcó pelegrí, no n'hem vist cap. Hi haurem de tornar un altre dia a veure si tenim més sort.

A la tornada, res millor per refrescar-nos que una capbussada al Llac Lyster, tot contemplant el Mont Pinacle al que hem ascendit. La vista la podeu veure a la segona fotografia. Hem trobat les aigües d'aquest llac més netes que les del Llac Magog i Memprhémagog. Finalment, de camí cap a casa, ens hem aturat a fer un gelat a la concorreguda fàbrica de formatges i gelats de Coaticook.

A una piscina pública

Com que la calor apretava fort, aquesta tarda hem anat a la piscina pública del Parc dels Optimistes, que és la que està més propera a casa. Aquesta és una de les piscines gratuïtes que hi ha en alguns dels parcs de la ciutat. Per a banyar-s'hi és obligatori dur casquet, tot i ser l'estiu i ser una piscina exterior. La piscina disposa d'armilles salvavides i flotadors de xurro per a tothom que ho desitgi. Hi ha també un parell de tobogans, ideals per als nens, amb una àrea al voltant senyalitzada per evitar qualsevol col·lisió involuntària. Una lína de boies separa la zona profunda de la menys profunda (des d'uns 80 cm a 1,5 m). A més, a la piscina hi ha dos socorristes que, asseguts en una cadira enlairada, controlen tot el que passa i avisen als banyistes al més mínim incompliment del reglament. Aquesta piscina està prou bé, però no és la ideal si el que voleu és fer piscines per intentar emular en Michael Phelps.

Posta de sol al llac Massawippi

Aquesta tarda per acomiadar uns amics que tornen a Catalunya, hem anat a fer un pícnic amb d'altres amics catalans, italians i argentins a North Hatley, que està a 20 minuts en cotxe i a una hora i mitja en bicicleta,  anant per un camí molt planer, envoltat de boscos i amb l'avantatge que és exclusiu per a bicicletes i vianants. North Hatley és un poblet turístic i en el que hi ha moltes cases residencials que semblen d'alt nivell. Aquest poble es troba situat a la punta nord del Llac Massawippi. Hem arribat que es ponia el sol i hem marxat amb la lluna plena. Un paratge realment encisador com podeu comprovar en la foto. 

Anem a la bugaderia

La rentadora de la casa està espatllada des que vam arribar. Fa una setmana va venir un tècnic i va dir que no hi havia res a fer. El propietari ens va dir que ja ens en portaria una altra. Els dies han anat passant i fins ara ens hem arreglat rentant a mà. Avui, però, hem decidit anar a una bugaderia. Pel mòdic preu d'1 dòlar pots posar una maquinada i per 25 centaus una passada de l'assecadora (però calen entre 3 i 4 passades per assecar bé la roba). Si no portes sabó, en pots adquirir en una màquina dispensadora. En una hora i poc hem tingut la roba neta i gairebé seca. Casualitats de la vida, quan feia poc que havíem tornat a casa, ha vingut el propietari amb la nova (de segona mà) rentadora. Esperem que duri com a mínim un any i no haguem de tornar a la bugaderia.