Avui, el nostre darrer dia al Quebec, hem visitat de nou el Jardí Botànic de Mont-real, per tal de veure l'exposició internacional de mosaicultures. Aquesta exposició feia 10 anys que no es feia a Mont-real, pel que hem estat de sort de poder-la veure en la nostra estada ja que havíem vist com la preparaven en la nostra anterior visita i ja llavors ens havia semblat que seria una mostra espectacular. En l'exposció internacioanl de mosaicultures hi ha 49 obres de dimensions més o menys grans (algunes feien més de 15 metres d'alçada), sobre el tema "Terra d'Esperança" fetes per artistes provinents de 25 països diferents. La veritat és que és una exposició increïblement bonica i original. Algunes de les obres que més ens han agradat, les podeu veure en les fotografies que adjuntem i que si hi cliqueu a sobre es faran més grans i les podreu apreciar millor. La superior esquerra és una obra xinesa que representa la història de la noia de les grues del cap vermell. La central esquerra és un homenatge a la Mare Terra, feta per artistes quebequesos de Mont-real, igual que la inferior esquerra que és un impressionant arbre d'ocells i que, en si mateixa, és tota una obra d'enginyeria per la dificultat de la seva execució. La superior dreta també és una estructura xinesa que representa l'au fènix. Finalment, hi afegim a la dreta inferior l'obra feta per artistes en representació de la ciutat de Barcelona, que és la salamandra de Gaudí, imitant la que es pot veure al Parc Güell. Les quatre primeres són, per nosaltres, les obres més grans i impressionants que es poden veure. Ara bé, totes les obres, grans o petites, tenen el seu encant. La quantitat de plantes que hi havia en cada una de les obres era molt gran, la qual cosa implica moltíssima feina de preparació. En alguns casos, on es donava aquesta informació es parlava de més de 16.000 plantes. Ara bé, no només la preparació implica molta feina, ja que l'exposició dura uns 3 mesos, pel que cal un manteniment important per tal que les obres estiguin bé en tot moment. De fet, avui hem pogut veure com feien part del mateniment (tallar, treure flors o plantes seques, regar) en algunes de les escultures. Aquestes són les nostres impressions, que escrivim des de l'aeroport Pierre-Elliot Trudeau de Mont-real, a punt d'embarcar per retornar a Catalunya després de poc més d'un any al Quebec.
Al Quebec, com a la resta del món, també es canta una cançó per a celebrar els aniversaris. La diferència és que al Quebec aquesta cançó no és, majoritàriament, l'adaptació del Happy birthday (que aquí s'anomena Bonne fête à toi!) sinó Gens du pays del cantautor Gilles Vigneault, qui va comptar amb col·laboració de Gaston Rochon per a la música. Aquesta cançó es va estrenar el 24 de juny de 1975, dins del marc de la Festa Nacional del Quebec, precisament amb la intenció de que fos la canço típica per celebrar els aniversaris al Quebec i així diferenciar-se de la cultura anglòfona predominant a Amèrica del Nord. Si teniu curiositat com va ser el moment de la presentació pública de Gens du pays, podeu veure'l en el següent vídeo:
El Mont-Tremblant és una muntanya de 968 metres d'alçada que els algonquins anomenaven Manitou Soutana (que significa muntanya dels esperits o del diable) perquè s'hi sentien sorolls i tremolors. Posteriorment, el nom va evolucionar cap a Montagne Tremblante per acabar finalment com a Mont-Tremblant. A la falda del Mont-Tremblant, hi ha el municipi homònim de Mont-Tremblant, que compta amb diversos nuclis ja que es va constituir l'any 2000 per fusió de diverses viles. Aquest matí, de tornada cap a Mont-real per emprendre demà el nostre retorn a Catalunya, ens hem aturat al nucli del poble de Mont-Tremblant (Mont-Tremblant village), que és una zona eminentment turística en la que hi ha una important estació d'esquí i un casino. Els carrers d'aquest nucli estan molt cuidats i estan plens de botigues, restaurants i hotels. Nosaltres hem pujat fins la part superior del poble amb el remuntador mecànic gratuït que podeu veure en la primera imatge. Des d'allà es pot pujar al Mont-Tremblant amb un telecabina panoràmic o bé, com hem fet nosaltres ja que anàvem amb nens, pujar un tram amb un telecadira i baixar amb una espècie de karts. Podeu veure una panoràmica d'aquest telecadira i el punt de descens amb karts, amb el poble i el llac Tremblant al fons, en la segona fotografia. Certament es pot dir que tot aquest nucli està molt arreglat i preparat per acollir els molts turistes que s'hi acosten. A nosaltres, però, tot això ens sembla massa artificial i preferim molt més visitar els parcs naturals, com el Parc Nacional del Mont-Tremblant que vam visitar ahir i que es troba ben aprop.