Brollador del Llac de les Nacions

Un altre dels senyals que arriba el bon temps, malgrat les darreres pluges, és que fa uns dies han tornat a posar en marxa el brollador que hi ha a la riba est del Llac de les Nacions de Sherbrooke, després d'estar aturat des de la tardor passada. Podeu veure el seu aspecte en la fotografia. Tot i que no té l'espectacularitat d'altres sortidors com el del Llac Léman de Ginebra, sí que destaca força quan es circula pels principals carrers de la ciutat que hi passen a prop i també fa més agradable la passejada pel camí que circumval·la aquest llac.

Passió per la jardineria

La jardineria és una de les principals aficions dels quebequesos. Amb l'arribada de la primavera han obert, després del tancament hivernal, tots els garden center, els quals estan força concorreguts. A més a més de les botigues de jardineria, tots els supermercats tenen piles i piles de sacs de terra i de substrat, com us mostrem en la fotografia esquerra superior, així com plantes per vendre. Fins i tot, un portal i una cadena televisiva d'informació metereològica dediquen tota una secció (de la qual us ensenyem un detall en la fotografia esquerra inferior) dedicada a preveure si les condicions són les idònies o no per a dedicar-se a arreglar el jardí. Amb tot això, no és d'estranyar que, en aquelles cases - que són moltes - en les que la gent hi ha pogut dedicar estona, els jardins llueixin com el que podeu veure en la fotografia de la dreta. 

Els ciclistes menors d'edat han de portar casc

Ahir al matí, com que el nostre fill no tenia escola i feia molt bon dia, vam recuperar la tradició d'anar en bicicleta pel carril bici fins el Parc Atto Beaver. De tornada, ens van aturar dos ciclistes que eren voluntaris d'una campanya municipal de sensibilització perquè els ciclistes portin casc. Els voluntaris van felicitar el nostre fill perquè duia aquesta protecció, li van comentar la importància de portar-la i li van regalar el pin que us mostrem en la fotografia. De fet, la ciutat on ens estem, Sherbrooke, va ser la primera del Quebec, el març de 2011, en fixar l'obligatorietat de portar casc als ciclistes menors de 18 anys. Segons els centres hospitalaris de la ciutat, amb aquesta mesura s'ha aconseguit que l'estiu passat cap nen ingressés amb un traumatisme cranial sever provocat per un accident de bicicleta. De tota manera, segons dades oficials, no tothom compleix la norma ja que l'any 2011 el percentatge d'ús del casc va ser del 84% per als menors de 5 anys, del 87% per als nens entre 5 i 9 anys, del 92% per als nens entre 10 i 15 anys i només del 57% per als d'entre 16 i 18 anys. I això que multen als pares amb 30 dòlars si enganxen un menor sense casc!

Berenar d'agraïment als voluntaris de l'escola

Els professors de l'escola dels nostres fills han ofert avui, de les 4 a les 6 de la tarda, un berenar a totes aquelles persones que han ajudat, de manera desinteressada, en alguna de les diferents activitats que s'han dut a terme a l'escola durant aquest curs escolar. Hi havia, entre d'altres, la senyora que cada dia prepara l'esmorzar a l'escola, la que té cura de la biblioteca, els membres de l'AMPA i els pares que han acompanyat a les diferents excursions o han ajudat a les festes de l'escola, com el sopar d'espaguetis, la fira del llibre, el carnaval d'hivern, el ball benèfic o la festa de primavera. Els voluntaris van rebre una invitació personalitzada i, avui, han pogut berenar diferent tipus de sandvitxos, crudités, fruita i un pastís. Tot això amenitzat per les cançons que cantava un professor de l'escola i amb imatges de les diferents activitats fetes durant el curs. Tot un detall!

Els nous alumnes de 'maternelle' visiten l'escola

Avui i demà, a l'escola dels nostres fills, fan la presentació de l'escola i de les rutines del dia a dia als alumnes que l'any vinent començaran l'escolarització, que aquí es fa al curs de kindergarden o maternelle, que és l'equivalent al P5 de Catalunya. Pel que ens han comentant, aquesta activitat d'acolliment es fa cada any a les escoles del Quebec. Els nens, acompanyats dels seus pares, passen mig dia a l'escola, on els expliquen com funcionarà el curs vinent i també els fan fer alguna activitat. Els mestres aprofiten per observar la manera de fer dels diferents nens, el que els ajuda a conèixer una mica els alumnes que tindran el proper curs i els orienta per a distribuir-los en grups. De ben segur que és una activitat molt important tant per als nens, per als seus pares i per als professors. Ara bé, a la nostra escola (sabem que no a totes és igual), això implica que els nens que aquest any cursen el kindergarden, no puguin anar a l'escola aquests 2 dies i no s'ofereix cap servei de guarda alternatiu. I això, sincerament, pot ser molt bo per als nous alumnes, però creiem que trenca el ritme dels que actualment ja van a escola.

Menjadora per als ocells

En un arbre del jardí de la casa on estem hi hem penjat la menjadora per als ocells que la nostra filla gran ha fet a l'escola, on que aquest trimestre estudien els ocells. La menjadora és molt fàcil de construir. Es tracta d'agafar una ampolla usada una mica gran i fer-hi una entrada ben ampla en un dels costats perquè hi puguin entrar els ocells. Una mica per sota, s'hi fan dos foradets més per poder-hi posar una branqueta petita que hagi caigut a terra i que serveixi com a suport per als ocells. A la zona del tap cal posar-hi un cordill per lligar la menjadora a un arbre o allà on vagi bé. Per últim, dins l'ampolla s'hi posen granes perquè els ocells vinguin a alimentar-se. Ara només falta veure si als ocells els agrada venir a aquesta menjadora. Esperem que sigui així i que poguem contemplar més ocells d'espècies que no haguem vist encara.

Pluja, pluja, pluja i una mica de neu

Aquesta setmana ha plogut cada dia. Fins ahir,  s'havien recollit 73 mm. Les previsions indiquen que la pluja continuarà tot el cap de setmana. Avui dissabte no ha parat de ploure i, a estones, ho ha fet amb força, com s'intueix en la fotografia de la dreta. Amb tanta pluja, s'han suspès totes les activitats a l'aire lliure previstes aquest cap de setmana a Sherbrooke i rodalies, el que ens ha fet canviar tots els plans. L'Ajuntament de Sherbrooke ha hagut de tancar tots els camps esportius de gespa perquè no són practicables. També els rius també estan creixent força, però de moment no hi ha inundacions en la nostra zona. La sorpresa ha estat aquesta tarda, quan ha caigut una mica de neu. En la fotografia de l'esquerra podeu veure com ha quedat un cotxe aparcat a pocs carrers de distància de casa, en una zona una mica més elevada. La nevada també ha portat un descens de les temperatures, ja que hem baixat a 2ºC (amb una temperatura de sensació de 0ºC). Amb tanta pluja i fresca sembla que fem un tastet de la primavera que aquest any hi ha a Catalunya.

Codi per als habitatges de lloguer

Quan s'ha de buscar algun habitatge de lloguer al Quebec cal tenir present la nomenclatura que aquí es fa servir perquè els cartells que els anuncien sempre indiquen un número seguit d'un mig (1 1/2, 2 1/2, 3 1/2, i així successivament), com podeu veure en la fotografia. La fracció meitat que apareix indica que hi ha un lavabo. El nombre enter correspon a la quantitat de cambres independents que hi ha, de manera que és la suma dels dormitoris, la cuina, la sala d'estar o altres estances que hi pugin haver. Així, si ens trobem amb un apartament 4 1/2 vol dir que té lavabo i un total de 4 habitacions, probablement 2 dormitoris, 1 cuina i  menjador. L'ús d'aquest codi numèric permet saber de forma ràpida si l'apartament o la casa que es busca té les característiques que interessen o no.

Roba estesa

Ara que comença a fer més bon temps, es comença a veure molta roba estesa. La majoria de cases tenen corrons, com el que es pot veure a la fotografia de la dreta per estendre la roba. Aquests corrons permeten estendre des d'alçades considerables, ja que la roba es va penjant sense necessitat de moure's de lloc. Només cal moure el fil col·locat entre dos corrons, un a cada banda, mitjançant una manivela. Aquest sistema sembla bastant pràctic. Fins i tot, en algunes cases on hi ha diversos pisos, hi ha un corró a cada pis. Ocasionalment, a l'hivern, si feia sol i encara que les temperatures estiguessin sota zero, es podia veure roba estesa en algunes cases ja que ens van dir que, amb temperatures negatives i amb la neu, la roba quedava més neta, sobretot la blanca. Nosaltres però, no ho vam pas comprovar.

Unitats de mesura

Quan s'entra al Quebec des dels Estats Units hi ha un senyal com el que us mostrem que indica que al Canadà, a diferència del seu país veí del sud on s'utilitza la milla per hora, la unitat que es fa servir per a la velocitat és, com a Europa, el quilòmetre per hora. Les distàncies també es mesuren en quilòmetres però no en milles (1 milla equival a 1,6 km). També tenim sort que al Canadà s'utilitzen els graus centígrads o Celsius per a mesurar la temperatura i no els graus Fahrenheit - que sí fan servir als Estats Units - ja que, en aquest cas, la conversió és una mica més difícil perquè cal restar 32 a la temperatura en graus Farenheit i després dividir per 1,8 per tenir el valor en graus Celsius. Les úniques unitats diferents que s'acostumen a fer servir aquí són les lliures (0,454 kg) per al pes, els peus (0,33 m) per a la longitud i els peus quadrats (0,09 m2) per a la superfície. El fet de que aquí moltes unitats siguin les mateixes a les que estem acostumats ens simplifica força la vida perquè no hem d'estar tota l'estona fent conversions. L'únic inconvenient és que així no practiquem tant el càlcul mental.

Esclat de floració

Dèiem uns dies enrere que es podia veure un paisatge ben primaveral. Des de fa un parell de setmanes que hi ha hagut un esclat de colors degut a la gran floració. La majoria de jardins de les cases estan molt ben arreglats, plens de plantes ja florides i arbres també florits com el de la fotografia superior. Aquests arbres, són espectaculars per la gran quantitat de flors que tenen (se'n pot veure un detall a la fotografia) i perquè se'n poden trobar a vàries cases de la majoria de carrers. Es tracta d'una varietat de pomers de jardí, que fan unes pomes molt petites. La flor abans d'obrir-se és de color rosa fosc i, un cop oberta, de color rosa clar. També es poden veure lilàs i arbres amb flors blanques, així com altres varietats de plantes. Alhora, a la gespa d'alguns jardins i als camps s'hi pot veure gran quantitat de "pixallits" o dents de lleó, que donen una tonalitat groga com es pot veure en la fotografia inferior. Tot plegat, un bon regal per a la vista!

Muntanyes de Maine

Avui hem acabat el viatge que hem fet a Boston i a part de la costa atlàntica de l'Estat de Maine. A diferència del viatge d'anada, hem retornat al Quebec per l'interior de l'estat de Maine, en una zona que està plena de muntanyes, llacs i cascades. De muntanyes no n'hem pogut veure els cims perquè el dia no acompanyava i plovisquejava i hi havia força núvols, com podeu veure en la fotografia de la dreta. De llacs i cascades sí que n'hem anat veient força. A l'esquerra us ensenyem la cascada Screw Auger que forma el riu Bear i que està situada al Parc Grafton Notch. Aquest salt d'aigua, com la resta de cascades i gorgues que hi ha pels voltants, està provocat per la degradació del granit que va provocar la fusió de les glaceres d'aquesta zona que es va produir fa 12000 anys.

Costa de Maine

Avui hem anat resseguint la costa de l'Oceà Atlàntic passant pels estats nordamericans de Massachussets, New Hampshire i Maine. D'aquesta manera, després de 10 mesos sense fer-ho, hem tornat a veure i olorar el mar. Ens hem centrat sobretot a la costa sudoest de Maine, prop de Portland, que, amb uns 66.000 habitants, és la ciutat més poblada d'aquest estat de la zona de Nova Anglaterra. Aquesta és una zona que combina platges de sorra amb zones rocoses una mica escarpades. Hem passat per York, Cape Needick, Ogunquit, Moody, Wells, Kennebunk, Biddefork, Scarborough, Cape Elizabeth i Portand. Són un conjunt de poblets molt típics i turístics, en els que hi ha veritables mansions, com la de l'antic president George H.W. Bush a Kennenbunk. Al sector d'Oarweed Cove, hem caminat pel Marginal Way, que és un camí de Ronda semblant als de la Costa Brava i des d'on hem vist les vistes que us mostrem en la primera fotografia. Com que la marea era baixa hem pogut passejar per les roques i arribar-nos fins a tocar l'aigua de l'Oceà. Degut a que la costa de Maine és bastant accidentada, hi hem anat veient diversos fars. La segona fotografia correspon al far principal de Portland, el Portland Head Light, que està al costat del que era el Fort Williams, a la zona de Cape Elizabeth.

Boston

Aquest cap de setmana, aprofitant que dilluns és la Festa dels Patriotes i és festiu al Quebec, hem viatjat una mica més lluny i ens hem arribat a Boston, que està a unes 4 hores en cotxe de Sherbrooke. Ens hem allotjat a uns 30 quilòmetres de la ciutat, dins l'estat de Massachusetts però molt a prop del de New Hampshire. Des d'aquí ens hem acostat a Boston amb cotxe però hem optat per aparcar-lo al costat d'una estació de metro als afores, on hem agafat un ticket diari (que només han de pagar els adults) i que permet utilitzar tantes vegads com es vulgui el metro i els autobusos de la ciutat i algun transbordador. Hem començat la visita a Boston al Boston Common, que és el parc públic més antic d'Amèrica. Al Boston Common comença el Freedom Trail (el camí de la llibertat) que és un circuit d'uns 4 quilòmetres que va passant pels punts més emblemàtics d'aquesta ciutat en la que va començar la revolució nordamericana. El Freedom Trail és molt còmode i pràctic perquè per a recórrer-lo només cal seguir una línia vermella feta de rajoles o pintada que, en els punts d'nterès, té una placa com la que es pot veure en la fotografia superior dreta. El Freedom Trail passa, entre d'altres, per la Massachusetts State House (el Parlament de l'Estat de Massachusetts), un parell de cementiris on hi ha enterrats personatges il·lustres dels Estats Units, la casa de Paul Revere (que data de 1680 i que és la casa més antiga de Boston), diferents esglésies i museus. El recorregut acaba a l'altra banda del riu Charles, amb una visita a l'U.S.S. Constitution (segona fotografia de l'esquerra), el vaixell de guerra més antic que encara salpa de port diverses vegades l'any i que va participar en la guerra de 1812 entre Estats Units i Gran Bretanya. Una vegada visitat el vaixell, hem agafat un transbordador que creuava el riu Charles fins al costat de l'Aquari. Després hem anat al Public Garden i altre cop al Boston Common. Per acabar, hem tornat a agafar el metro per arribar-nos fins al campus de la Universitat de Harvard (fotografia dreta inferior) i poder-lo admirar una mica. En diversos punts de la ciutat hem vist pancartes i punts de venda de records amb el lema Boston strong (com es pot veure en la fotografia esquerra inferior), que s'ha popularitzar arran de l'atemptat que es va produir recentment a la marató. Boston és una ciutat que ens ha agradat molt ja que, com podeu veure en la imatge esquerra superior, arquitectònicament combina molt bé les parts més antigues amb les més noves i passejar-hi és molt fàcil i agradable.

Gorga del riu Magog

Al centre de Sherbrooke hi ha un camí que va seguint el riu Magog en el tram que va del Llac de les Nacions fins passada la central hidroelèctrica Frontenac. En total, són uns dos quilòmetres dels que dissabte passat en vam recórrer una bona part. El camí va passant pel costat del riu, com es pot veure en la fotografia de l'esquerra, i compta amb diversos miradors per anar contemplant tant la presa de la central Frontenac com la gorga del riu Magog que es pot veure en la fotografia de la dreta. Aquesta zona, degut a la instal·lació de la planta hidroelèctrica, va ser on es van ubicar bona part de les indústries de Sherbrooke a finals del segle XIX, algunes de les quals encara estan en servei. El passeig és molt agradable, sobretot ara que tot va recuperant el color verd, i, a més, està bastant ben arreglat.

Cotxe del Quebec, adhesiu de Catalunya

A una casa del carrer on hi ha l'escola on van els nostres fills hi ha un cotxe amb un adhesiu de Catalunya, com us mostrem en la fotografia. Aquest automòbil l'hem anat veient des del començament del curs escolar, l'agost passat, i ens intrigava saber si era d'algun català, però no gosàvem trucar a la porta de la casa i preguntar-ho. Fa uns dies vam veure la propietària del vehicle a l'entrada i ens vam decidir a demanar-li perquè duia aquest adhesiu. La noia ens va dir que no era catalana (tot i que ja li agradaria ser-ho) sinó que era quebequesa, però va anar de vacances de Barcelona i li va agradar tant que se'n va endur un adhesiu de record per posar-lo al cotxe. Així vam resoldre el misteri d'aquest adhesiu i vam poder comprovar una vegada més que Barcelona (Catalunya no tant, malgrat les similituds amb el Quebec) és força coneguda al Quebec i està bastant ben valorada.

Parc ecoforestal de Johnville

El matí de diumenge passat vam visitar el Parc ecoforestal de Johnville, que està a uns 14 quilòmetres d'on vivim. Aquest parc té una superfície total de 224 hectàrees i es pot recórrer amb un conjunt de camins d'uns 6 quilòmetres de longitud total. Bona part del recorregut es fa per un camí de fusta que passa per sobre una torbera. Un 5% de la superfície de la Terra està ocupada per torberes, de les quals un 25% es troben al Canadà. Aproximadament el 12% de la superfície del Quebec són torberes, les quals són més habituals al nord de la província però són molt més rares al sud, que és on vivim nosaltres. A l'igual que a la torbera del Parc Nacional de Frontenac que ja havíem visitat, hi hem vist plantes carnívores, però també d'altres que estaven en plena floració, com us mostrem en les fotografies de l'esquerra. El recorregut dels diferents camins porta fins a 3 estanys diferents (fotografia dreta inferior) però tots ells es caracteritzen per la seva poca fondària (no superen els 2 metres de profunditat) i perquè només reben aigua de la pluja. Com que el sòl de la torbera és àcid i a aquests estanys no hi arriba aigua de riu que hi aportaria nutrients, als estanys hi ha pocs peixos però força insectes, amfibis i rèptils. Al llarg del recorregut hem sentit (però no els hem pogut veure) molts ocells diferents. El que sí que hem vist són papallones, libèl·lules i també la serp que us ensenyem en la fotografia dreta superior. 

Risc extrem d'incendis

Des del 29 d'abril a Sherbrooke està prohibit fer qualsevol foc exterior perquè hi ha un risc extrem d'incendi forestal, com es pot llegir als diferents plafons d'informació municipal que hi ha repartits per la ciutat. Les altes temperatures que hi ha hagut i la poca pluja que ha caigut en el que portem de primavera, juntament amb les branques caigudes que encara hi ha al bosc després de les nevades de l'hivern fa que les condicions siguin propícies per als incendis forestals. A tot el Quebec, segons dades de la SOPFEU (Sociéte de protection des forêts contre le feu), des del començament de l'any hi ha hagut 207 incendis que han afectat un total de 202 hectàres de bosc quan la mitjana dels darrers 10 anys a data d'avui és de 133 incendis amb una afectació de 160 hectàrees. Afortunadament, portem dos dies en els que les temperatures màximes han passat d'estar per sobre dels 22ºC a no superar els 10ºC (fins i tot aquest matí hi ha hagut una glaçada suau) i ha plogut una mica, de manera que, la situació ha millorat i el risc d'incendis ara ja és moderat.

Concert a l'escola

Avui, a l'escola dels nostres fills han fet el concert final de curs en el que els pares estaven convidats a assistir-hi. Cada classe, des de primer fins a sisè, ha preparat, a l'assignatura de música, una cançó que avui han cantat i representat. Alguns nens que fan classes de piano també han tocat alguna peça entre cançons. El concert s'ha fet al gimnàs-teatre de l'escola després de l'hora de dinar, a un quart de dues. A la part posterior del gimnàs-teatre hi han posat cadires per als pares i mares assistents i a la part del davant hi havia tots els nens i nenes de l'escola com es pot veure a la fotografia. La classe de la nostra filla gran han cantat i representat "Le Docteur Guérit-tout" que és una cançó folklòrica d'aquest país bastant divertida.

Dia de la mare

El dia de la mare se celebra en diferents dates segons als països. Així com a Catalunya es va celebrar el primer diumenge de maig, al Quebec té lloc el segon diumenge de maig, o sigui, avui. Per això, els nens han portat diferents manualitats que han preparat a l'escola per aquesta diada i que podeu veure a la fotografia. Per la resta, i a l'igual que a Catalunya, és una festa molt comercial ja que a tots els comerços s'hi poden veure diferents tipus de regals i descomptes especials per a celebrar aquest dia. Nosaltres prescindim completament de la part comercial, però aprofitem l'avinentesa per felicitar a totes les mares. 

Central hidroelèctrica Frontenac

El 10 i l'11 de maig se celebra la 8a edició de les 24 hores de ciència al Quebec. Entre les activitats d'aquesta iniciativa dedicada a la divulgació de la ciència hi ha la visita a la central hidroelèctrica Frontenac, situada al curs del riu Magog al centre de Sherbrooke. Aquesta central, de la qual us mostrem una panoràmica a la fotografia esquerra superior, va ser inaugurada el 1888 i és la més antiga del Quebec que encara continua en servei. En la central hi ha una exposició en la que es mostren els principis de generació de l'electricitat i la història d'aquesta central. També s'ensenya d'una manera molt original i entenedora per als nens (amb un tobogan i les pales de la turbina, com podeu veure en la fotografia dreta superior) com es genera el corrent elèctric en una central hidroelèctrica a partir de l'aigua que, des d'una presa, es fa passar per la turbina acoblada a un alternador. Avui també hi hem pogut fer un taller de creació de l'electroimant que us ensenyem en la fotografia dreta inferior. I per últim, hem pogut veure les turbines que estan en servei i que, juntament amb les altres de les 8 centrals de la companyia municipal Hydro-Sherbrooke, generen el 5% de l'electricitat que consumeixen els abonats d'aquesta empresa. L'energia elèctrica necessària restant, s'adquireix a l'empresa pública Hydro-Quebec (aquí totes les companyies elèctriques són públiques), que és la primera productora mundial d'energia hidroelèctrica. I és que al Quebec tenen la sort de tenir molta aigua als rius i de poder-la aprofitar.

Festa de la primavera a l'escola

Avui a l'escola dels nostres fills, havent sopat, de 18:30 a 20:30 han fet la Festa de la Primavera o Spring Fling. És una festa familiar que organitza l'AMPA per tal que els pares i els alumnes de l'escola puguin passar-ho bé una tarda-vespre tot junts i, alhora, perquè els nens puguin relacionar-se amb els seus amics fora de l'horari escolar. Aquest any s'ha fet un ball amb la música que punxava un discjòquei. La festa s'ha fet al gimnàs de l'escola, que els nens que van al servei d'acollida o Daycare han decorat per a l'ocasió. Els nens de 4t han aprofitat per recaptar diners venent aigua, sucs, galetes, crispetes i gominoles de fruita. L'AMPA també ha recollit donacions per tal de finançar-se. Aquesta festa seria l'equivalent al Ball benèfic que es va fer el mes passat, però la d'avui anava adreçada als nens d'infantil i primària. Hi havia gent, però creiem que n'hi faltava força. Els nens s'ho han passat bé jugant i corrent i, només de tant en tant, ballant.

Finestres

Com era de preveure, les finestres de les cases tenen vidres dobles per aïllar del fred. Algunes d'elles, com les de casa nostra, funcionen de manera molt diferent a la que estem acostumats a Catalunya. Les finestres, depenent de la seva alçada, tenen una o dues pestanyes que serveixen per desbloquejar-les si es volen obrir o bé per bloquejar-les si es volen tancar. Un cop desbloquejada la finestra, per obrir-la més o menys cal fer rodar una maneta que està a la part inferior, com es pot veure a la fotografia. A més, totes les finestres practicables (algunes no es poden obrir), disposen de tela mosquitera fixa, ja que a l'estiu és necessària per la quantitat d'insectes que hi ha. Un cop t'hi acostumes són molt pràctiques. Ara bé, és molt difícil netejar els vidres ja que cal fer-ho des de fora i no sempre s'hi arriba sense ajuda. A més, en cap casa hi hem vist persianes ja que, probablement, l'important aquí és aprofitar al màxim la claror. El que sí que hi ha són cortines de diferents tipus i graus d'opacitat. De tota manera, les cortines que tenim a casa no tapen gaire la claror, cosa que fa que, ara que el sol surt a quarts de sis del matí, ens despertem més aviat del compte.

Recollida de residus i fustes

Pel que fa al tema de les escombraries i les deixalles ja havíem comentat que, a més de la recollida habitual d'escombraries, a la tardor hi va haver una recollida especial de fulles i passades les festes de Nadal una altra dels arbres. Doncs bé, a Sherbrooke aquesta setmana (i també la del 8 de juliol) es fa una recollida especial de fustes i altres residus voluminosos de la llar (catifes, matalassos, banyeres o plats de dutxa acrílics o de fibra de vidre, sofàs, butaques, persianes o quadres). Per a dur-la a terme, passen dos camions (un per a la fusta i l'altre per a la resta) que recullen, com a màxim, 1 metre cúbic de cada tipus de residu per cada casa. Perquè ho recullin, cal que, el dia de la recollida habitual d'escombraries a cada sector, la gent deixi apilada en dos pilots (un per a la fusta i l'altre per a la resta de deixalles) allò del que desitja despendre's. Malgrat això, com que la gent ha aprofitat el cap de setmana per fer endreça, des de dilluns ja es poden veure piles de residus davant de la majoria de cases, independentment del dia de la recollida. Això ha fet que, aquesta setmana els carrers tinguin un aspecte poc habitual i desmanegat com es pot veure a la fotografia.

Nota posterior: La recollida, en realitat, es va allargar un parell de setmanes, però les piles anaven disminuint amb els dies, ja que la gent s'enduia allò que els podia ser d'utilitat.

Campanya aixeca't i mou-te!

Del 29 d'abril al 27 de maig té lloc la cinquena campanya Lève-toi et bouge! (aixeca't i mou-te!). El repte que es planteja és fer el màxim d'activitat física per obtenir la màxima quantitat possible de cubs d'energia. Cada cub d'energia equival a 15 minuts d'activitat física. Els nens han portat de l'escola un carnet - del qual us ensenyem la portada - en el que han d'anotar, per a cada setmana de vigència de la campanya, l'activitat física que han fet, fora de l'escola, la gent que hi ha participat i el nombre de cubs obtinguts. Perquè els cubs siguin vàlids, el nen ha de participar en l'activitat física, tot i que també ho poden fer altres membres de la família. Aquesta campanya és una altra de les que es fan per promoure l'activitat física entre els nens, com la de saltar a corda per al cor que va tenir lloc la setmana passada i una altra que es va fer durant l'hivern amb activitats que es podien fer amb la neu i el gel.

Pont cobert de Milby

El pont cobert de Milby està a la zona de Milby, al municipi de Waterville, a uns 14 quilòmetres d'on vivim. Aquest pont cobert és transitable amb cotxe i permet travessar el riu Moe, que és un afluent del riu Massawippi. El pont cobert de Milby es va construir l'any 1873 i es va restaurar l'any 2007. Aquest pont, construït en fusta, fa 23,7 m de llarg, 6,10 m d'ample (amb 4,90 m per la circulació de vehicles) i té una alçada lliure de 2,40 m. A l'esquerra us mostrem una vista exterior del pont i a la dreta com és l'estructura interior. La veritat és que circular amb cotxe i passejar a peu per aquests tipus de ponts té un encant especial. Afortunadament, no gaire lluny hi ha altres ponts coberts, com el d'Eustis (també ubicat al municipi de Waterville) i el de Drouin (situat al municipi de Compton), els quals també hem pogut admirar. 

Island Pond

Avui hem anat a voltar una mica més al sud del Quebec, a l'estat nordamericà de Vermont. Aquesta és una zona més boscosa i muntanyosa que la del Quebec, però en la que també hi ha molts llacs i en la que es contempla igualment el paisatge primaveral que ahir us comentàvem. Ens hem arribat fins a la població d'Island Pond, on hi ha l'estany Island Pond, d'on la vila treu el nom, i d'on us posem un parell de fotografies. Com que en aquest estany hi ha una illa, d'aquí ve el nom de l'estany. Island Pond va tenir una estació de ferrocarril molt important en la línia que unia Portland (Maine) i Mont-real però a mitjans del segle passat la línia es va tancar i l'activitat d'aquesta vila va decaure bastant. 

Paisatge primaveral

Ja som ben entrada la primavera i el paisatge ha canviat completament comparat amb fa un mes. De fet, en pocs dies des que la neu ha desaparegut, l'herba dels jardins i els camps ha passat de ser de color groc-marronós a ser ben verda. Val a dir que ha fet sol i calor i això ha ajudat molt. Els arbres caducifolis, comencen a treure les fulles i es veuen d'un verd molt viu, típic de les fulles noves i, fins i tot, alguns arbres com els erables, es poden veure amb algun to vermellós, ja que tenen el borró vermell i agafen aquest tonalitat abans que les fulles surtin del tot. Els boscos, presenten, doncs, un gran contrast de colors que, tot i que és molt diferent, ens recorda una mica al que podíem observar a la tardor. Avui, aprofitant que la nostra filla gran havia d'anar a una festa d'aniversari a Compton, un poble prop d'on vivim, hem passejat una estoneta pels voltants, que estan plens dels turons típics de la zona, on hem pogut veure el canvi de paisatge. A la zona, que és eminentment rural, hi hem pogut observar una gran activitat agrícola a la majoria de camps, bàsicament llaurant i adobant la terra, preparant-la per a la sembra.